S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola companys:
Molt agradable haver pogut compartit aquest primer sopar amb tots vosaltres. Al proper d’estiu a veure si s’animen les parelles o amics i arribem als 50 ó 100… perque tot no ha de ser correr, no?
Salut i milles.
AbelNi tu ni jo….
El temps m’apreta i vull fer tirada llarga, em toca anar ràpid però no tinc inconvenient en compartir els 5 km de la mitjana com a mínim, llavors tiraria cap a Albatàrrec.
Jo seré a les 9.30 al km0 Pardinyes (hora nova)
Salut
Hola companys:
Pels col.leccionistes de curses, aquí teniu una marató internacional a propet de casa. Si bé es a França, però parlen català.
Jo vaig fer l’any passat la primera edició amb Xavi46.
He rebut documentació de la cursa d’enguany, però no m’agrada repetir.
Pels interessats us adjunto la web:
http://www.marathoninfo.free.fr/pages/perpignan.htm
Es molt cassolana i popular, el guanyador va ser un magrebí amb 2 h 38′ i varem arribar 277 atletes. Molt bon ambient, si fa un día de calor cal hidratar-se da’lló mes bé, sobre tot al pas per la zona de platga de Canet de Roussillon.
Salut i milles.
AbelAaaaargghh !!!
És tot el que vaig poder dir quan l’altre dia em va caure de cantó un taulell d’aglomerat en ple dit gros del peu, i encara em fa mal.
No m’ha impedit sortir algun que altre dia, però…no de la mateixa manera.
Dilluns vaig a cal metge, potser hi ha alguna cosa més que traumatisme.Així que demà no baixaré a Lleida. Provaré de fer la tirada llarga per aquí. Si van mal dades, estaré vora el cau.
Aaaaargghh !!!
Si que fa bona pinta, ànim Segarrenc i ja ens contaràs. No descarto fer-la en un altra edició.
Salut i milles.
AbelHola companys:
En resposta a la pregunta de Lo Jordi, jo fa 2 anys vaig optar per la vía ràpida, es a dir pagar i anar per agència. Si bé tenía marca per anar directe com a veterà demanaven 1 h 24′ a la mitja, a ra sembla que l’han canviat a 1h 30′.
Com bé diu Arcadi42 que es "gat vell" amb aquesta cursa mítica us assenyala les possibilitats d’inscripció.
Aquí a Espanya hi ha varies agències que es dediquen a organitzar viatges: IBERIA, ABANDO, MARATHINEZ, SPORTRAVEL i MARSANS. Jo vaig anar amb aquesta última. El problema es que tenen ne més opció de 2 hotels, un "baratet" que s’omple deseguida i un de luxe (Hilton) que es on s’allotja l’elit i l’organització. No cal encantar-se perque les plaçes son limitades i molt buscades.
Salut i milles.
AbelSalut companys,
La veritat és que me l’havia mirat moltes vegades i no m’anava mai bé, en canvi aquest any tinc la sort de que em va com anell al dit. Això sí, aquest parell de mesos m’hauré de posar les piles, una motivació més. De les moltes que em pugui faltar per fer és una de les que més il-lusió em fa. S’adapta molt al perfil que m’agrada a mí, no m’enganxen les multitudinàries.
Les fotos que t’ensenyen de la prova són espectaculars, molts kms al costat del mar, tota en línia sense donar cap volta,…i l’arribada, quina preciositat. Ja us en faré cinc cèntims.
Una abraçada a tots.
Hola a tothom !
Doncs jo ja tenia decidit de mesos enrera que la faré, però entre tots és que encara me’n feu venir més, de ganes.
Estem a les importants darreres setmanes de preparació, i jo, emprenyat 👿 com una mona. No puc fer el treball que tenia previst, per causes diverses (principalment, per un peu al mal lloc en un moment inoportú, que em té mig aturat), però ALLÀ HI SERÉ !
De fet, a moltes que he anat ho he fet sense gaires romanços. Si més no, les he acabat sempre.
bru, sort demà, i gràcies pel consell de l’allotjament. Ja ho tinc mirat.
Salut companys,
Quina cursa!!! plena de parets, amb gairebé res de pla. Pujades d’aquestes que has de posar la reductora i arribar a dalt com puguis i baixades de vertigen. Paisatge, quan tens l’oportunitat de contemplar-lo, magnífic. Sobretot a la penúltima pujada, gairebé amb especialitat de muntanya, la filera aturada i caminant a pas lleuger. Aquí s’ha de baixar amb molta cura uns 200 metres, sense perill, tot s’ha de dir. Quan sembla que s’han acabat les penalitats amb un caminet asfaltat arriba una última paret els últims 500 metres ufff!!! per rematar la feina.
He pogut saludar uns quants companys de Les Borges i a l’arribada m’he trobat a l’Olga (Fondistes Racing Cervera) que havia fet l’especialitat de canicross -avui cada dia hi ha més opcions-.
Fantàstica pel meu gust, llàstima que encara no estic massa fi, però prefereixo això que rodar 20 km en pla. 1 hora i 15 minutets i a beure. Recomanable de totes, totes.
Una abraçada a tots.
crit, ho sento però no he llegit el teu missatge fins ara.
Al final he sortit a les 09:00h, (hora nova), i això que no volia matinar!
M’he apuntat a un grupet de tres amics, (lectors d’aquests fòrum), que havien quedat a aquesta hora. Matí fresquet. He trobat a faltar els guants… :shock:. Hem sortit de Mercolleida cap a l’Av. del Segre, passarel·la dels Camps Elisis, hem estrenat la nova zona peatonal inaugurada ahir dissabte, canalització un altre cop i cap al camí vell d’Albatàrrec. En arribar al canal hem tirat cap a l’esquerra en direcció al vial de la Bordeta. En aquest punt hem apretat el ritme fins arribar a la font que hi ha al costat del Caprabo del vial. Traguet d’aigua, recuperar una mica l’alè i San tornemi . Ara ja una mica més tranquils cap al pont de la universitat i altra vegada a la canalització. A l’alçada de la passarel·la del camps elisis m’he separat del grup, que ja retirava i he continuat cap a La Mitjana i cap a casa. He decidit rodar més estona. La ventada d’ahir dissabte em va treure les ganes de sortir i avui volia recuperar una mica.
Al final, 1h 30′ amb algunes estones intenses.El millor de tot, la companyia i, que no feia ni gota de vent!
…ja era hora! 😉I la setmana que ve…Bombers! 😆
Salut companys,
Fa tant de temps que ja no me’n recordo, sembla que ho hagi fet tota la vida. La primera la vaig córrer el 91 a Barcelona. N’he fet vàries de les que sortien a Mataró i és el circuit de la de Barcelona que més m’agradava. Passar els pobles del Maresme era força emocionant, al costat del mar, encara que la zona de polígons entre Badalona i Sant Adrià sempre es feia una mica pesada, però l’arribada a l’estadi, malgrat haver de pujar Montjuic era fantàstica.
Ja portava uns quants anys compaginant el bàsquet amb l’atletisme de fons popular i com ha dit algun company abans és l’evolució pròpia d’anar-se introduint en aquest mundillo. El anar cada dia una mica més fins buscar aquesta xifra màgica dels 42.195, amb tot l’encís que comporta. La marató es gaudeix i pateix normalment entre 3 o 4 hores, un espai de temps relativament curt, mitja -o menys- jornada laboral, el que dura un bon dinar amb la sobretaula i tertúlia…. Passa que la fa especial el temps que comporta preparar-la, pensar-hi mentre passen els dies i es posa el motor a punt. La marató en sí és la culminació d’un llarg ritual.
Té també d’especial que per molt acurada que hagi estat la preparació no tens mai la garantia de que et surti prou bé, al llindar sempre dels nostres límits, sobretot quan estem cegats a la recerca d’una marca. A més a més, he pogut constatar que la cultura que en tenim aquí està molt influenciada pel valor dels registres i fa molt de respecte. Poca gent la corre simplement pel plaer de córrer-la. Abans veies molts europeus que venien a Barcelona i era la seva tercera o quarta de la temporada.
Així s’explica que no pugués tirar endavant la marató de Vic, encantadora -jo la vaig córrer dos cops-, la d’Empúries tingui una participació curteta, tant debò vagi a més. Si veiem els corredors que participen a les proves atlètiques al nostre país setmana darrera setmana no hauria de ser problema consolidar un parell o tres maratons.
Des del 91, entre problemes físics i un calendari laboral difícil -em toca treballar molts caps de setmana- he tingut una certa discontinuitat. Sempre havia considerat la de Barcelona la meva preferida. La última crec que al 2004 la millor crítica la vaig llegir a l’Sport "feta per no molestar els ciutadans, i gens pensada pels corredors", just a la fusta. És cert que no he pogut tastar la nova, diuen que ho ha millorat molt. Tot i que hi tinc 7 participacions, si ara me’n fessin triar una per no perdre’m mai jo agafaria Donostia sense pensar-m’ho dues vegades.
En aquests anys he tingut l’oportunitat de lluitar per una marca, estavellar-me al mur i viure l’eufòria de bons resultats, encara que jo era massa exigent en els seu moment i recordo les emprenyades aquelles dels 5 minuts següents, després d’haver-ho deixat tot a l’asfalt. De totes en guardes algun record en especial, i les xapes que tens als prestatges són per nosaltres més preuades que qualsevol joia. No tenen cap valor fora dels nostres sentiments, però jo crec que no les canviaria per res.
Bé, em sembla que m’estic enrotllant una mica, ho deixaré per un altre dia. Una abraçada a tots.
