S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
crit la veritat es que em sorprens encara que era d’esperar pasant de tot i baixes de les 3h
Joan tenus un altre al sac i la próxima vegada no baixis la guardia en els entrenaments
Bodi jo se el que es que et vinguin a buscar i t’acompanyin fins a l’arribada quan estas fotut, aixó no es pot agrair mai perque no saps com.Hola em dic Rafa, també faig atletisme ja fa uns quants anys i us vull donar l’enhorabona per aquesta iniciativa.
He anat llegint els vostres missatges i veig que quasi ens coneixem tots de les curses.
Els que aneu a Balaguer us desitjo un bon dia i una bona cursa, jo per motius d’entrenament vaig a Sant Boi a fer un 10mil, però segur que ens veiem ben aviat en altres curses per Ponent.
Ànim i força kms!!!!!!El tipus de serie depén de l’objectiu de la prova que estiguis preparant.
Així d’entrada les series que estic fent jo per preparar una mitja marató estant sent:
Entre 6 i 10 series de 1000 recuperant 1 minut. ( Pots recuperar més en funció del ritme però no més de 3 minuts)
Com vull anar a 3,20 el km a la mitja les series de 1000 les faig aprox a 3,10; es a dir que si vols fer la mitja a 3,45 les de 1000 les hauries de fer sobre 3,30 etc…
Les primeres setmanes es comença fent 5 o 6 series i es va pujant una sèrie per setmana.
També es poden fer per variar una mica, 3 o 4×2000 recuperant 2-3 minuts, aquestes si que a ritme competició.
Hi ha moltes formes de fer sèries i serveixen per poder entrenar el ritme competició que no et dona el rodatge.
Espero que us vagin bé aquests entrenos.
Ànim i força kms!!!Si que se acerca, si…
Estas últimas semanas por ce o por be estoy haciendo menos km de los que creo son necesarios. Como es la primera que hago todo son dudas. Me he encontrado bien en los rodajes largos, pero igual hace dos semanas que no hago una serie…
No se si os pasa a vosotros, pero conforme se acerca la fecha, cuando te encuentras con alguien con gripe (hay un montón de gente estos días), piensas, ay, ay, ayyy, aún me la pasará y la fastidiaremos.
Bueno, creo que todo saldrá bien, que no hay que ser agonías!!! 😆
Bon vespre,
Doncs nosaltres també hem fet hora llarga, els sol ens ha vingut a veure a mig camí i ens ha fet suar.
Hem compartit rodada amb uns companys dels Sícoris, portaven corda llarga, la marató els espera.
L’anècdota del dia, al vespre, quan vaig a comprar el pa i gairebé em renyen per no anar a entrenar. Es veu, Artur i homedferro, que ens tenen controlats. Ja voldria jo haver sortit a aquella hora enlloc de treballar.
Apa, que un dia coincidirem tots.
Salut
Ostres us deixo un parell de dies, i monteu un espectacle que fins hi tot sortiu a la premsa. Ahir era a Vielha i al llleigir el diari veig la cronica sobre la creacio de Km0, em va fer molta il.lusio i vaig pensar aquests son dels meus.
Em presentare una mica, em dic Joan Carles, soc de Linyola d´adopcio, encara que soc de comarques de tarragona, he viscut a Valls, a Reus a Tortosa, a part de Barcelona, Vilanova i la Geltru, Madrid ect.. Tinc 39 any i fa cosa de 25 any anys que faig atletisme.
Acostumo a correr pels camins de linyola i algun dia segons la setmana i la feina sorto a correr a migdia per Lleida. Ara estic en la etapa de disfrutar de les curses sense patir mes dle compte, problemes articulars i de tendons m´ impedeixen rendir mes ,pero soc feliç podem sortir a correr.
Pertanyo a un club de Valls, el FACVAC i soc l´organitzador de la Mitja Marato de la Calçotada, el Cros de Valls,. i la Milla del Passeig, a banda de col.laborar en l´organitzacio d´altres curses.Felicitatas a tots , LLEIDA ES MOU
De cara a Balaguer, i despres de la Mitja de Gava sortire a rodar sobre 1:45. Algu es vol pujar en aquest tren 😯 +/- 1:45 ::
Vaig vindre a la primera edicio i vaig xalar com un crio, despres per una cosa o per un altre sempre anava a correr fora. Ara que les molesties i le dolor mana haig de fer moltes mes curses per terra i camins i tocar l´asfalt sols en competicions. per tant aquest any sere a la linea de sortida. com sempre amb ganes de coneixer nous llocs i nous camins.
Doncs si és cita obligada… No me’n puc estar de copiar-vos una crònica que guardo amb molt d’amor. En maratons, les que més pateixes, més bé les recordes.
Edició 2005
Feia dies que tenia les coses clares, convençut de tot i amb ganes de menjar-me el món, les forces, l’entrenament, tot estava a lloc. Només faltava córrer.
Plou i fa fred, + 4-5 C, i el vent emprenya si no t’amagues. Veig la llebre sub 3 seguida d’un immens ramat de bestiar. M’hi afegeixo i en mica en mica m’envolto de coneguts, en Jordi42, en dgarriga. El ritme és correcte, 4.10-15-20 en funció del tram i la llargada del quilòmetre. No em sento gaire bé, però passen els quilòmetres i em vaig posant a to, corro fàcil. Hi ha nervis, els carrils són estrets, som molts i cada dos per tres algú es menja un con, cauen com mosques.
Volíem anar un pèl més ràpid però no és dia. Fa vent, plou, fred, llampega, trona… cap a dins del grup, em sento ciclista. És maco de veure, penso que si la cosa surt faré una crònica èpica, perquè el grup fumeja, sí, treu fum pel contrast de temperatures! Això sí és una vagoneta!! I quan veiem llampegar, diria que fem com els ramats d’ovelles, ens ajuntem una mica més si encara és possible.
Passem la mitja uns segons per sota 1 h. 30 m, justet de temps per sub.3, penso. Però cada vegada vaig més fàcil. Passen els quilòmetres i ens anem acostant al km 30. Em tornen les pors, sempre he petat en aquest quilòmetre. No sé si faig bé, si és fugir o no, però decideixo jugar amb el cap, faig un viatge mental, repasso moments feliços de la meua vida, especialment moments càlids per distreure’m de la fred. Ho aconsegueixo de mala manera, m’impressiono a mi mateix, em desperto al km. 35!!! És just on volia, on havia previst el canvi, estava convençut de deixar el grup sub 3 i tirar endavant. Ho havíem comentat amb en Jordi42, fer-ho abans seria perillós pel vent.
La cursa, però, va llençada. Es trenca tot, i anem guanyant posicions, cursa lliure! Al km. 38 encara sóc a lloc, estic conveçut d’aconseguir-ho, ara sí començo a patir. Al 39 començo a veure que alguna cosa no va. He intentat explicar-ho, però és una cosa diferent, que no havia sentit mai.
Sento com els peus piquen de manera extranya, com si tingués les cames de fusta, com si portés esclops. Un ‘clac, clac’ que no entenc, violent que es transmet dels peus fins al coll. L’impacte de cada passa m’arriba al cap. Només em fan mal els abductors (la part de davant de la cuixa), els sento molt i molt durs. És un infern, un infern fred, però no m’aturo, tampoc no sóc massa conscient del què faig, corro automàticament rascant els 5’/km. Veig que en Jordi42 no va gaire millor, el tinc a tocar. Em comença a passar gent, veig que en Danili ho aconseguirà, sí senyor. Veig l’estadi, però vaig al límit. Km. 41 i no puc pensar en cap canvi, volto Anoeta i a 25 metres hi ha un rellotge, em diu: 3h 00m 11seg (no ho oblidaré mai. Però no puc més, hòstia!! Sóc a la porta de l’Estadi, al costat del km. 42 (amb 11seg sobre 3 hores!!!). M’aturo. No m’aguanto dret, no sé caminar, un de l’organització em veu i ve corrents i m’aguanta dret, no sé moure les cames.
Ara s’apaga això, penso. Ara s’apaga tot i et despertes no sé on. Tinc molta por. Faig dos passes i trec el cap dins l’Estadi. Sento com em criden, faig caminant la rampa d’entrada, equilibrista tot jo. Troto molt i molt poc, estic convençut de caure. Vaig fent, em passa en Massaguer, el saludo. Troto una mica més i passo la meta, el que devia ser la meta. 3h 05.18. Cinc minuts per fer uns 300 metres, no ho oblidaré mai, i mai és mai.
M’assec, la dona em veu, salta la valla i m’abraça. ‘Estic molt malament’, li dic. Les cuixes em rebenten, tinc fred. Es treu la jaqueta i me la posa, un suc? Sí, sí. Una galeta? Sí, sí. Em torna el cap, benvingut crit, que li dic. O ens movem o ens congelem, en crit i jo acordem moure’ns i la Cris s’avé a acompanyar-nos. Cinc minuts al velòdrom, m’escalfo i torno a ser jo. Però les cuixes… això no és normal.
Dutxat, abrigat, tret de la dececpció i les cuixes estic molt bé. Acordem amb en Bodi i en Bru (bé, les rescpectives acorden, els hem cedit tot poder de decisió per el que resta de dia) de dinar plegats ja de tornada de cap a casa. Dinar entrentingut. A fora, neva i neva i neva…
Salut
Salut companys,
El calaix és prou gran perquè us hi animeu, o això espero, aportant cadascú la vostra, que no sigui necessàriament una crònica d’una cursa, una consulta…..altres qúestions resoltes en altres apartats.
Ens podríem estar la tertúlia de tota una nit parlant sobre les diferents sensacions o vivències que aporta a cadascú de nosaltres aquest món tant gratificant de l’atletisme de fons popular.
Ja que de moment encara no us heu animat ni veterans ni novells, deixeu-me mimar una mica aquests darrers, perquè quan els invaeixi el desig de devorar kms. i trencar cronos algú els hagi dit abans que sobretot no s’obsessionin i capfiquin en la seva lluita pels resultats.
És molt evident que després d’uns mesos de sortir a córrer amb una certa regularitat la majoria dels corredors experimenten millores força gratificants. Fàcilment s’augmenta la distància recorreguda, el cos s’habitua a l’esforç i millora el rendiment, es fan els mateixos recorreguts amb menys temps i menys cansament. Tots aquests indicatius, apart d’aportar una millor forma física, aporten un suplement extra de motivació, un creixement personal en autoestima i la gasolina necessària per continuar aquesta progressió.
La lluita per l’obtenció de millors marques, el sant greal dels corredors, esdevé moltes vegades en una fixació de la que no podem escapar. I no és pas dolenta aquesta recerca, però si que ho poden ser alguns dels molts camins que podem seguir.
Hi ha moltíssims plans d’entrenament per aconseguir uns resultats determinats, i és tant bo ser constant per seguir-ne un qualsevol com dolent seguir-lo a ultrança i fer un entrenament molt intens perquè toca i no tenir en compte que potser aquella nit no em pogut dormir o segons en quina feina ha estat un dia duríssim i s’està rebentat. Perquè als plans d’entrenament no els acompanyen circumstàncies personals, i nosaltres tots tenim unes obligacions laborals, familiars, socials….que és important que sapiguem compaginar. Per molt que ens agradi, ens apassioni, no ens hi va la vida a cada entrenament o cursa. És molt important conéixer les limitacions pròpies i escoltar el cos. Tampoc ens hem de fuetejar i fer penitència si per alguna circumstància ens saltem algun entrenament.
Córrer en grup, ja sigui en entrenaments o en una cursa té milions de coses bones i alguna de dolenta. La pitjor és comparar-se constantment amb els altres, encara que portin el mateix temps corrent i tinguin uns entrenaments molt similars. És una veritat irrefutable que les persones som diferents, i uns tenen un talent natural superior a altres, córrer no és una excepció. N’hi ha que el mateix entrenament l’assimilen molt millor, i si us fa ràbia menjar-vos la pols que deixa aquell que entrena un dia menys a la setmana i el divendres s’infla de cubates, teniu un problema.
Amb treball i dedicació els resultats arriben només fins el nostre cos, les nostres condicions i l’entrenament els poden portar. Les referències dels nostres companys o rivals són importants en la mesura que ens ajuden a progressar.
Cadascú ha de trobar el seu propi espai, ha d’aconseguir les seves victòries personals, que moltes vegades no passen per batre o no a aquell o a l’altre. Es bo saber que els companys o rivals són actors de repartiment a la pel-lícula de cadascú, no models a imitar, personatges a envejar o enemics a eliminar. El privilegi és que si en sabem, tots ens podem fer el guió a mida…….A veure qui interpreta!!!!!
Una abraçada.
Bones,
Faig un cortar-pegar de l’altre foro que avui no m’he aixecat inspirat
Bones,
Doncs hem dic Santi i soc de Lleida city, però el meu cor és Noguerenc i és que a poc que puc agafo el cotxe i tiro amunt. Tinc 31 i fa quatre vaig començar a correr a peu a l’hivern degut que els dies son molt curts i fa molt fred i sorti amb bici (la meva autèntica passió) és molt difícil.
Lo de correr ja l’havia tastat de petit corrent al cole, deprès vaig practicar infinitat d’esports i al final hem vaig quedar amb el millor, la mtb ….com a mínim per mi.
La veritat es que jo tot lo que estigui relacionat amb la muntanya i natura m’atreu i molt. Ara mateix ja m’he fartat de tenir lesions i ara procuro correr exclusivament per camins i com a molt per la Mitjana i la canalització.
Jo com molts que correm vaig tenir la il·lusió de correr una marató però ja he desistit del tema perquè les meves cames no soporten rodatges tant llargs per asfalt . Ara dono voltes a correr una marató de muntanya que se que casi segur les meves cames poden suportar…….el futur dirà si algún dia sere un maraton-man.Salut
Bones,
Un altre que estara per Balaguer!!
Algú anira a fer 1h20′
: no pretenc arribar en aquest temps, però m’agradaria provar el ritme i sapiguer si estic lluny o molt lluny d’aquest temps. Segurament anire a morir i fare una cursa en negatiu, així que si tornant veieu un tio tirat per terra amb el fetge a la boca, aquest soc jo 😆
Respecte al tema meteorologic, hem sembla que si bufa ponent o mestral, al riu s’acanala i ens bufara lateral però més de cara a la tornada… no hem feu cas però crec que podria passar això.
Lagartija disfruta de les últimes hores abans del nou canvi a la teva vida. Per cert estic segur que l’acabes i molt millor de lo que penses, disfruta.Salut
