Marató popular de València, País Valencià (febrer)

El tema conté 0 respostes, té 0 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el Avatar km0 fa 12 anys, 9 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #1748
    Avatar
    km0
    Gestor de comptes

    En els fils de ‘cròniques’, hi escriurem només les cròniques, així sempre serà més fàcil de trobar-les, les enllaçarem d’un any amb l’altre, per això indicarem l’edició al principi.

    La resta de comentaris als fils respectius.

    Salut

    Edició 2007

    #3722
    Crit
    Crit
    Gestor de comptes

    18 de febrer de 2007

    Decideixo fer aquesta marató després d’haver aconseguit el somni de baixar de les tres hores aquest novembre a La Rochelle, France. Sento com la llosa no hi és.

    Han estat tres mesos suaus, de 60 km setmanals amb unes quantes tirades llargues per mantenir la forma, només mantenir.

    Dissabte fa calor i el vent emprenya, estic ben informat i sé que l’endemà farà més fresca, em fa patir, però el vent. El viatge fins a la capital del Túria és fàcil, quatre horetes i ja hi ets, quatre horetes són suficients per veure, arran d’autopista, la oposició de tarongers i ciment, deixem-ho aquí.

    Passegem tot el dia per la ciutat, es comença a respirar cert ambient de falles, comencen els preparatius, el carnaval no es fa sentir. Bé sí, algú disfressat de blavero ens dóna una revisteta: ‘defen lo nostre: contra el avance del catalanismo’.

    Seguim avançant, que vull dir caminant per la ciutat, fem la part antiga, Catedral, ajuntament, un dinar com Déu mana, descans de tarda i un sopar com Déu torna a manar.

    El diumenge s’aixeca tapat, fresc i amb vent. A la sortida trobo els primers company, el Bru de km0, el Ricard que no para mai, el Ramon de la plana de Vic i altres habituals de la distància.

    Surto a l’ombra del grup sub3, fa un vent fortíssim. L’ambient del públic em sorprèn, moltíssima gent a banda i banda, l’organització execel·lent, música i més música, terra de bandes.

    Al km2 em canso de tanta companyi i tiro pel dret a 4.10. Faig grup amb dos companys de Berga i ens anem menjant quilòmetres. Passen ràpid i només em fa patir el vent i la factura que ens pot passar.

    Al km15 comença una altra cursa, aquesta vegada m’he hidratat molt per solventar el problemes de totes les maratons que he fet fins ara i em noto massa ple… Que si paro a fer un riu o no… Del km15 al km20 no penso res més, analitzant la cosa amb calma prenc una determinació i paro.

    Torno a la cursa i veig massa gent: hi ha la llebre sub3 per aquí? Es veu que sí, m’atabala tanta gent i tiro endavant, vaig fàcil i en 2 km torno amb el companys de Berga, abans he passat la mitja en 1.28.20, la llebre en 1.28.30, pobrets els que la segueixen…

    Arribo al km25 ben fàcil, però del km25 al km30 la cosa se’m fa llarga. La cusa comença al 30 i ja vull ésser-hi. Llarg, però llarg, penso que puc tenir problemes al final. Finalment arriba el km30.

    La semblança amb Barcelona 06 és gran, com al fòrum, es toca el mar i es va resseguint la costa. El vent entra gairebé de cara, i m’espanto. S’ensorra una mica el meu món, no vaig fàcil, penso que no és el dia i em deixo anar esperant un grup per amagar-me.

    Estic un km esperant i hi ha un mar darrere meu. El km 32 tot sol i contra vent torno a marcar 4.14, no puc anar tocat de cap manera, no espero més. Continuo sol al meu ritme, contra un vent que… Passo un company, un altre a la vista i poc després també l’agafo, un altre i altre, tot això és nou per a mi. N’arrossego algun, l’animo i això em distreu, els dic que aguantem fins al riu que el vent ens agafarà a favor.

    Arriba el km35 ben aviat, a 4.15 si no rebentes els km passen extraodinàriment ràpid. Vaig clicar el relloge, me’l miro al cap de poc i sempre han passat dos minuts, penses ‘dos més i el km’. Ràpid, passen ràpid.

    Lleugera baixada i cap a dins el riu, em recorda el Segre. El vent no ve a favor, però tampoc ens tomba. M’enganxo amb els ulls a un company de samarreta blanca, hi llegeixo ‘Castelló’. Fem duet, un parell de mirades d’aquelles que estalvien les paraules: ‘vinga, aquí no para ni l’un ni l’altre’. Em segueix de guia, busco el km40 i els dos darrers suposo que els faré només sabent que la cosa s’acaba.

    Vaig molt bé de temps, sé que tornaré a baixar de les tres hores, per segona vegada a la vida. Més que el temps, l’objectiu és acabar bé, viu. Continuo marcant 4.15, els dos o tres darrers se’n van a 4.30 però més pel relax de saber que ja ho tinc que pel cansament, no em sento motivat pel poc temps que pot variar la cosa.

    Al km40 em passa el grup sub3. Em sap greu, no pas per mi, sinó pels 50 atletes que portava enganxats que confiaven baixar de 3 hores i no ho faran per refiar-se d’una llebre que acabarà en 2.57, això no es fa, només el segueixen 15 atletes. Els deixo passar, ni els faig cas, només penso que m’hagués pogut els 10 km en solitari contra vent, ara és fàcil pensar!

    Arribo a l’estadi, content per anar sencer, el rellotge em diu que baixaré en temps de xip uns segons la meua marca, ja em va bé. Així és, 2.58.05 temps de xip, deu segons menys que a França.

    M’assec, em menjo un plàtan i no espero més, recullo la bossa i cap a les dutxes que són a 25 metres. Aigua calenta i la catorzena al sac.

    La marató m’ha agradat, bon ambient i molt bona organització. Molt ràpida i plana només condicionada pel vent.

    Personalment satisfet, he viscut els darrers quilòmetres des d’una òptica que desconeixia, certament ho necessitava.

    Salut a tots.

    Crit

    #3728
    Avatar
    bru
    Participant

    Ieeeps,

    Coi de maratonians…es ben be que som fets d’una altra pasta, que us haig de dir!!!
    Desprès d’unes quantes hores per reflexionar i donar-hi voltes, us faig la crònica de la marató de Valencia….i més val no donar-hi gaires voltes i pensar en la propera 😉

    Com sempre, vaig esmorzar tres hores avans, i cap les 8’15 ja estava al lloc de sortida, amb en Crit i altres companys maratonians (en Ricard, en Bodi i en Ramon).

    Escalfem un xic, nervis, poc vent, cel ennuvolat i interrogants…molts interrogants al cap.

    Sabia que, fins feia tres setmanes avans, portava una preparació molt bona, preparació per fer al voltant de tres hores, però vaig estar les tres últimes setmanes parat, nomès vaig sortir dos dies de l’última setmana.

    Degut això, hi tenia molts interrogants…potser, fins i tot, aquestes setmanes de descans em podien anar bé…pensava….interrogants… 🙄

    Sortim a les 9h. Decideixo ser ambicios i anar a ritme de 4’15 (sub 3) els primers Kms. Em queda el grup de sub3 hores al davant, però no m’hi capfico…desprès de l’experiencia de Barcelona l’any passat amb les llebres, vaig a la meva. El primer Km el faig amb 4’32, els següents amb 4’13, 4’06, 4’13, 4’15, 4’12, 4’14, 4’17, 4’16, 4’18, 4’21, 4’09, 4’04, 4’20, 4’21, 4’17, 4’21, 4’16… Vaig anant amb diferents grups, sense quedar-me amb un grup fixa.
    Veig molta, molta gent al carrer, animant, diferents grups de música i animació durant tot el recorregut. Realment, no te res a veure l’animació de Valencia amb la que hi havia la setmana passada a Sevilla, ni tampoc el recorregut, molt més atraient el de Valencia.

    Cap el Km 20, començo a notar que alguna cosa potser falla, potser les cames…però el cap em diu que no hi pensi i tiri endavant, que el descans dels últims dies m’anirà bé…passo la mitja amb 1’30”30, m’animo però començo a baixar un xic el ritme, a 4’20 el Km i pujant fins a 4’30 a les 2 hores d’haver començat.

    A partir d’aquest moment, comença una altra cursa per mi. Les cames ja em diuen que si, que estàn cansades i que aquest cop val més que el cap es posi al lloc, per que sino, potser no acabo la prova. Els ritmes, van baixant fins arribar a 4’40, 5′ … fins el punt que em paro al avituallament del Km 30 a beure tranquilament. Camino potser durant 10 segons, corredors que no paran de pasar, les cames que no em tiren i desanima’t …però se que haig de tirar endavant, allà no em puc quedar, fa un xic de vent i fins i tot començava a tenir fred…poso una cama al davant i l’altra al darrera i puc anar mantenint un ritme de 5’20 i fins a 5’40 fins els ultims Kms.

    Al Km 38, em trobo amb en Bodi, un company que havia vist correr la setmana passada a la marató de Sevilla i que en aquesta,hi anava d’espectador per un refredat que tenia. Em va acompanyar fins l’últim Km, i penso que mai li agrairé prou. En aquest últim, sento els crits de la dona, la mirada de la meva filla, la Cris, l’Assumpta…i faig l’últim esforç. :?

    Entro a meta amb 3’21”30, esgotat però alhora, content d’haver arribat i acabar el patiment que va suposar fer els últims Kms. Menjo un plàtan, bec tot el que em donen i un xic desorientat, agafo la bossa del guardaroba. Una bona dutxa amb aigua ben calenta i començo a ser jo. Agafem el cotxe i amb la colla, parem a menjar a una area de servei de l’autopista, camí cap a la terra ferma.

    Una més,i ja en son 5….i la pròxima….???? a disfrutar, a disfrutar 😉

    Salut

    #3731
    Avatar
    albertbo
    Participant

    bru, company, quina epopeia ! És tardíssim, però mai serà prou tard per llegir-nos ! He pogut seguir-te com si fos allà. Després de tot, oi que és una gran cosa arribar, ni que sigui fet miques, a meta ? El temps és molt bo, potser et va penalitzar haver deixat la preparació, obligadament, tants dies enrera, no ho sé.
    Una abraçada.

    #3734
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Des de la meva experiència de no haver fet cap marató dic la meva. Ja es veu que les maratons són com els melons, fins que no els obres no saps què trobaràs (o com els bombons, que deia Forrest Gamp, un altre gran corredor).

    No puc més que felicitar-vos i dir que intentaré aprofitar-me de la vostra experiència per intentar fer el debut a la marató de Madrid, si finalment em llanço a la piscina.

    #3738
    Avatar
    cargol
    Participant

    Enhorabona companys:
    Vareu deixar ben alt el llistó ponentí.
    Es una de les grans i algún día caurà.
    Ara a recuperarse.
    Salut i milles.
    Abel

    #3739
    Avatar
    bru
    Participant

    Moltes gracies a tots, companys!!!!
    Crec que es molt bo aprendre i treure conclusions amb l’ajuda de tots vosaltres un cop has acabat la cursa. 😆

    albertbo, segurament com dius, crec que haver deixa’t la preparació durant les tres últimes setmanes hi pot influir, una prova com la marató no sol perdonar les ambicions massa agosarades 😉

    alvarfanyez, totalment d’acord, va ser que el meló de Valencia no tenia, un cop obert, tant gust com hagués estat desitjable , fins i tot, el gustet final va ser un xic amarg 😉

    Salut companys!!!

    #3746
    Avatar
    Artur42
    Participant

    Ostres Crit, qui t’havia de dir que et permetries el luxe d’afluixar el ritme els dos últims quilòmetres….t’estàs fent gran…molt gran, presi!!

    Bru Conec aquestes sensacions….i la satisfacció d’acabar la marató després d’anar pensant durant 20 quilòmetresque no ho podries fer. Ens viem a Berlín…serà la meva 4ª

    Salut

    #3801
    Avatar
    XaviPapell
    Participant

    crit la veritat es que em sorprens encara que era d’esperar pasant de tot i baixes de les 3h
    Joan tenus un altre al sac i la próxima vegada no baixis la guardia en els entrenaments
    Bodi jo se el que es que et vinguin a buscar i t’acompanyin fins a l’arribada quan estas fotut, aixó no es pot agrair mai perque no saps com.

    #37020
    Avatar
    km0
    Gestor de comptes

    bru ha escrit:

    Quote:
    Ieeeps,

    Coi de maratonians…es ben be que som fets d’una altra pasta, que us haig de dir!!!
    Desprès d’unes quantes hores per reflexionar i donar-hi voltes, us faig la crònica de la marató de Valencia….i més val no donar-hi gaires voltes i pensar en la propera 😉

    Com sempre, vaig esmorzar tres hores avans, i cap les 8’15 ja estava al lloc de sortida, amb en Crit i altres companys maratonians (en Ricard, en Bodi i en Ramon).

    Escalfem un xic, nervis, poc vent, cel ennuvolat i interrogants…molts interrogants al cap.

    Sabia que, fins feia tres setmanes avans, portava una preparació molt bona, preparació per fer al voltant de tres hores, però vaig estar les tres últimes setmanes parat, nomès vaig sortir dos dies de l’última setmana.

    Degut això, hi tenia molts interrogants…potser, fins i tot, aquestes setmanes de descans em podien anar bé…pensava….interrogants… 🙄

    Sortim a les 9h. Decideixo ser ambicios i anar a ritme de 4’15 (sub 3) els primers Kms. Em queda el grup de sub3 hores al davant, però no m’hi capfico…desprès de l’experiencia de Barcelona l’any passat amb les llebres, vaig a la meva. El primer Km el faig amb 4’32, els següents amb 4’13, 4’06, 4’13, 4’15, 4’12, 4’14, 4’17, 4’16, 4’18, 4’21, 4’09, 4’04, 4’20, 4’21, 4’17, 4’21, 4’16… Vaig anant amb diferents grups, sense quedar-me amb un grup fixa.
    Veig molta, molta gent al carrer, animant, diferents grups de música i animació durant tot el recorregut. Realment, no te res a veure l’animació de Valencia amb la que hi havia la setmana passada a Sevilla, ni tampoc el recorregut, molt més atraient el de Valencia.

    Cap el Km 20, començo a notar que alguna cosa potser falla, potser les cames…però el cap em diu que no hi pensi i tiri endavant, que el descans dels últims dies m’anirà bé…passo la mitja amb 1’30”30, m’animo però començo a baixar un xic el ritme, a 4’20 el Km i pujant fins a 4’30 a les 2 hores d’haver començat.

    A partir d’aquest moment, comença una altra cursa per mi. Les cames ja em diuen que si, que estàn cansades i que aquest cop val més que el cap es posi al lloc, per que sino, potser no acabo la prova. Els ritmes, van baixant fins arribar a 4’40, 5′ … fins el punt que em paro al avituallament del Km 30 a beure tranquilament. Camino potser durant 10 segons, corredors que no paran de pasar, les cames que no em tiren i desanima’t …però se que haig de tirar endavant, allà no em puc quedar, fa un xic de vent i fins i tot començava a tenir fred…poso una cama al davant i l’altra al darrera i puc anar mantenint un ritme de 5’20 i fins a 5’40 fins els ultims Kms.

    Al Km 38, em trobo amb en Bodi, un company que havia vist correr la setmana passada a la marató de Sevilla i que en aquesta,hi anava d’espectador per un refredat que tenia. Em va acompanyar fins l’últim Km, i penso que mai li agrairé prou. En aquest últim, sento els crits de la dona, la mirada de la meva filla, la Cris, l’Assumpta…i faig l’últim esforç. :?

    Entro a meta amb 3’21”30, esgotat però alhora, content d’haver arribat i acabar el patiment que va suposar fer els últims Kms. Menjo un plàtan, bec tot el que em donen i un xic desorientat, agafo la bossa del guardaroba. Una bona dutxa amb aigua ben calenta i començo a ser jo. Agafem el cotxe i amb la colla, parem a menjar a una area de servei de l’autopista, camí cap a la terra ferma.

    Una més,i ja en son 5….i la pròxima….???? a disfrutar, a disfrutar 😉

    Salut

    Fa 7 anys l’amic Bru rascava l’asfalt, a sota hi ha trobat ja la muntanya.

S'està mostrant 10 entrades - de la 1 a la 10 (d'un total de 10)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.