S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bones!
Sortiré a les 15:30h. Algú s’apunta?
Lloc: Ous del Siurana (Mitjana)
Rodatge d’una hora suau.
M’adapto a canvi d’hora i lloc.El Club Atlètic Borges ofereix places per la Marató de Berlín, del dia 30 de Setembre, interessats telefonar a l’Andreu, Tel. 629 162716, fins el 18 de març.
Entre tots podem fer un grupet de Lleida.
Anims.
Salut companys,
Sembla que la marató ha absorbit un protagonisme important al fòrum, i no seré jo qui el qüestioni ni dubti del mereixement d’aquest protagonisme però sí que avui tinc ganes de polemitzar una mica, així que vaig a argumentar: no hi ha tanta èpica a la marató. Tampoc comparteixo l’enunciat al 100% perquè quan parlem de sensacions i vivències és molt difícil de parlar en termes absoluts, alguna cosa hi ha, però menys de la que diuen.
La marató és una cursa més, només això. Passa que és una distància considerable que per assolir-la amb una certa garantia necessita una planificació i una dedicació. A més a més, menys en comptades ocasions l’afrontem amb unes exigències que encara en condicionen més la preparació.
És evident que no en podem córrer una cada setmana pel desgast que suposa, a més a més, segur que en una relativa proximitat geogràfica no se’n disputen més de 3 o 4 a l’any. Possiblement, ni que tinguéssim la capacitat hipotètica de correr-ne una cada mes tampoc ho faríem ja que la preparació per afrontar-la no la gaudiríem com ara, acurada i detallada, mimada segons les perspectives de cadascú. Entre altres coses perquè el sortir a córrer de la gran majoria passa per rodar entre els 45 i els 90 minuts la major part dels entrenaments.
Si partim de la base que sortir a córrer és una activitat que ens apassiona, ja ens omple per si sola, i la majoria ja en som autèntics addictes, invertir el temps i l’esforç necessari per presentar-se a la línia de sortidad’una marató en condicions no és gran cosa més que gaudir un plat exquisit més abundant que mai. Aquest temps i esforç no són més importants que els que el veí dedica a la lectura, la padrina a veure la tele i aquell company a la tertúlia de taberna. La gestió de temps i esforços cadascú la dedica amb el que vol i li agrada, així que per nosaltres "sarna con gusto no pica" (gran frase castellana).
Jo també sóc maratonià, i quan sóc al bar, al supermercat, o entre els companys de feina, no hi ha un aura que m’envolti, que em faci millor o pitjor. Sóc la mateixa persona que era abans -evolucionada pels anys, perquè de la primera ja en fa uns quants, no per la marató-, i no m’ha canviat la vida, faig més o menys el mateix, tinc uns quants defectes encara i alguna qualitat.
L’èpica la deixo per molts treballadors que tenen una feina precària i un sou pitjor; per la majoria de mestresses de casa que tenen dos feines, l’obligada de remuneració pel manteniment de l’economia familiar i després tota la de casa; pels avis amb un pensió irrisòria agobiats pel mobbing immobiliari; aquells immigrants esgotats, morts de por, hipotèrmics, que han salvat la pell de miracle en qualsevol platja canària;…..una llista infinita de raons inherents a la mateixa vida i forma de viure.
Segurament necessitem vestir algunes de les nostres activitats per donar-les-hi alguna cosa de més, fer cremar una flama que ens dongui l’escalfor per tenir un dia a dia millor. I és molt lícit.
Jo només corro, això sí, m’omple, amb tota l’extensió de la paraula. Com si això fos poc!!! I per molts anys!!!!
Una abraçada a tots.
Bon vespre,
El tema ‘samarretes’ va ser tractat en la darrera reunió. Tots ens vam manifestar en el sentit que era totalment comprensible que altra gent volgués sentir el mateix plaer que sentim nosaltres en vestir-nos de groc llampant.
Ara només podem dir-vos que necessitem un temps per fer una sèrie de gestions encaminades a tenir algunes samarretes més, així que tinguem alguna novetat en sereu informats.
De moment ja hem vist que alguns de vosaltres heu manifestat la voluntat de tenir-ne una, tot i així encara anem perdudets de quantes n’hem de fer…
Bé, fins aviat.
Salutacions
segarrenc
No puc estar més d’acord amb el que dius. Crec que molta gent li dóna molta importància a la marató. Som populars, tenim la feina, els fills, els pares, els sogres, el supermercat, els amics, les visites… y si tenim una estoneta sortim a córrer. No podem fer que la nostra felicitat depengui de acabar una marató o fins i tot de fer uns minutets de més o de menys.Llegeixo moltes cròniques per internet de corredors populars absolutament decebuts per haver abandonat o per no haver assolit la marca que buscaven. Ei, nois! Que això només es córrer!
Jo corro per salut i que hi som, m’agrada fer alguna cursa. Si faig una bona marca, molt bé i si no, no negaré que m’emprenya, però em dura mitja hora.
Bones,
Quin plaer veure quin gir ha pres aquest post. Amb lo que m’agrada el ciclisme
Respecte al tema original del post, dirè que en aquest pais la paraula esport és sinónim de futbol….com a molt una mica de basquet, formula1 mentres hi sigui el senyor Alonso i motos mentres hagi un extraterrestre anomenat Pedrosa. Hem fa molt trist veure que segons quins esports només surten per parlar del positius en doping.També he de dir que la bicicleta m’encanta i disfrutava molt veient els Tours de l’Indurain o qualsevol altra prova. Però també he de dir que un munt de vegades vaig marxar a mitja etapa perquè no hem podia estar davant de la tele veient una super-etapa, i jo allí estirat al sofa, acabava disfraçant-me de ciclista i a disfrutar del esport però en primera persona.
Quants caps de setmana he deixat de veure alguna retransmissió esportiva perque he preferit sortir a correr o pedalar 🙄 .Salut
Pd 💡 Estava pensant que si tanta afició hi ha per la bici podriem fer una sortideta amb bici….que us sembla
:Uieppsss!!!!
La marató no té un valor absolut, el valor, li dóna un mateix, com tantes coses a la vida.
Jo no sé si corro per salut o perquè sense córrer em sembla que no sabria viure. A la vida tot funciona igual, els reptes són personals. Per una persona pot ser important tenir una casa i per una altra no, una es decepcionarà per no tenir-la i a l’altra no.
Jo dóno importància a la marató perquè és un repte que em marco. El patiment, no diré mai sacrifici, que em costa serà proporcional a la felicitat que en tregui en aconseguir-ho. Si no ho aconsegueixo, uf, unes vegades m’hi emprenyaré i d’altres no.
La marató ens ha canviat la vida? Doncs, no seran aquests 42 km allò que me l’ha canviada. Però… alguna cosa hi ha, no sabria dir què, però hi ha quelcom que fa que quan parlo amb un maratonià sé que hi compateixo moltes coses, de fet, puc estar a qualsevol país i si me’n surto compartir tertúlia amb qui sigui.
Resumint i tancant que m’embolico. Si tu fas 1000 i te’ls planteges com un repte, t’importarà fer-los o no, segurament si demà faig 1000 metres com qui res, doncs no em faran ni fred ni calor. I 42 km? Doncs exactament igual.
Jo sempre dic que després d’unes quantes petacades contra el mur, tot, en la vida, comença a ser relatiu.
Au, no me la desmitifiquin 😈
Ei, ei
Haurem de començar a fer recompte de ciclistes, no?
Jo també he pedalat molt, i pujat muntanyes per veure le tour.
I Arctos, jo no hi torno, tinc la Pinarello amb quatre dits de pols i els tubulars amb la pega resseca…
Salut
p.s: també algun cas trinxat.
Bé, amics, el gruix de la feina, abans de rebre-us, està fet. Hi havia dues qüestions importants, d’entrada: decidir els nous circuits i tenir la informació a punt, com anys enrera, a la Mitja de Balaguer. Amb això hem anat justets de temps però ja està fet. Ara s’estan acabant de lligar els caps que encara queden solts.
Ah!, ja tenim el primer corredor inscrit, i no, no és del meu poble. Ahir vam rebre un fax des de… Molins de Rei !! 😯 . N’hi ha que ben d’hora ho tenen clar…
A reveure !Ningú més té ganes de fer aquesta trobada esportivo-gastronòmica ?
Ospe !, parlant d’això, encara no he sopat !! Me n’hi vaig.Bona nit. Em dic Jordi i sóc del Garraf, una mica lluny de Ponent. Imagino que no suposa cap inconvenient, doncs per aquí també tenim algunes curses interessants, bons circuits d’entrenament i un bon grapat de corredors amb ganes de gaudir d’aquesta cosa que compartim i que ens uneix.
Si necessiteu aguna cosa d’aquests indrets, ja sabeu on trobar-me. Jo faré el possible per acostar-me a casa vostra i participar de les vostres activitats.
Felicitats per la web i molta salut!!
