S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Salut companys,
Quanta rao teniu tots dos!!!, això és el que pretenc alvarfanyez treure una mica de trascendència, donar a les coses la importància relativa que tenen en un context molt més ampli que no sol abarca el món del corredor. Els teus arguments m’han semblat molt bé, els comparteixo.
Però compte, en Crit també l’ha clavat dient que les coses tenen la importància que els hi dona cadascú, ni més ni menys. I per algú pot ser la cosa més important del món, tant respectable com qualsevol altre parer.
Encara és calenta la marató de Barcelona, molts companys n’han sortit exultants, altres ni contents ni descontents, i algun força decebut. Però per tots, si la salut els acompanya -així ho desitjo- tindran les de Madrid, Gasteiz, Bilbo, Donostia, Sevilla, València i la tornada a Barcelona -sé que m’en deixo algunes-. I el resultat del passat dia 4 és el que hi ha, no s’acaba el món per haver tingut una gran decepció ni s’està aprop d’empaitar el Baldini per un gran registre.
I els primers s’hauran d’aplicar per millorar, veure que no ha anat prou bé, entrenaments, plantejament de la cursa…, i els segons s’hauran d’aplicar per mantenir les marques i si és possible batre-les. Però tot en el context que parlaves alvarfanyez de la vida familiar, laboral, social.
Que consti que podria escriure un text que reflectís un pensament o reflexions totalment contraris al que he fet anteriorment, i seria igual de vàlid, l’anterior pensava que portaria més contestataris. El debat enriqueix, perquè com en la marató, se’n pot aprendre de tothom.
Crec que hi ha una paraula que hem de tenir sempre present en qualsevol de les activitats que practiquem i en tots els camps de la vida que és l’equilibri.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
En principi tenia la previsió de fer la mitja marató de Mont-ral, com no s’hi ha afegit ningú m’apuntaré a rodar amb vosaltres. Què bonic que és fer pinya!
Algun motoret diesel que s’apunti per no deixar-me amb aquests 16 vàlvules i turbodiesels!!! Alguns d’aquests usuaris que encara us heu d’acabar de decidir, aquests que treieu el nas i esteu encuriosits i voleu sortir a rodar. Diumenge, fem km0 Ponent!!!
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Arctos a mi m’ha passat com tu, haver de sortir, però sempre he esperat al final, sóc incapaç de deixar una etapa a mitges, ni un partit de bàsquet, ni d’handbol, ni una carrera atlètica….Per algun tipus d’afinitat sempre trobes amb qui prendre partit, tipus de joc, proximitat geogràfica, caràcter dels participants. És igual si són esports individuals o col-lectius.
M’he passat tardes senceres d’estadio 2 o canal 33 xupant els esports. En l’exemple que comentava el baldato sobre el ciclisme i l’Indurain, mireu que passa amb l’handbol o el bàsquet. No vull obrir un debat que no ve al cas, però a mi tant me fa el que faci la selecció espanyola ho miro perquè m’agrada el joc. Totes dues són campiones del món, segurament les audiències de les finals tombaven. S’ho mirava gent que trigarà temps a veure un partit de qualsevol dels dos.
Els partits d’acb o eurolliga són de molt nivell, per satisfer el pal-ladar de l’aficionat més exigent. El cas de l’handbol és molt més flagrant, en els últims 10 anys quants equips han estat campions d’Europa que no siguin de l’asobal. Ara no us ho podria dir…., però feina per trobar-ne algun.
L’altre dia van donar un partit en que el Portland es va menjar el Ciudad Real, espectacular, com podia haver estat e l’inrevés. Quanta gent que devia veure la final del mundial s’ho va mirar? Hi juguen els millors jugdors del món, tret d’alguns que ho fan a Alemanya. Molta rao té en baldato quan diu que hi ha molt forofo i poc aficionat a l’esport. Els forofos a més a més et treuen de polleguera en les discusions esportives, perquè no veuen més enllà dels llençaments de l’Iker Romero o les parades del Barrufet, qui els parla del treball fosc del Juantxo Pérez o de l’autèntica muralla del Dinart, del joc col-lectiu….
Els de motor també me’ls miro, i els gaudeixo, però ja ho veig d’una altra manera. El binomi home-màquina treu molt de l’encant de la lluita home-home.
Si aneu al bar a llegir el diari esportiu i m’hi trobeu tot havent-lo començat em maleireu els ossos. Jo me’l llegeixo d’una punta a l’altra. I també sóc futbolero, el propi futbol no en té la culpa del que ha arribat a ser o el món que s’ha format al seu voltant.
Una abraçada a tots.
Montoliu
On vam quedar l’altra vegada: al final sud de la Rambla de Pardinyes, encreuament amb Av. del Segre, davant l’escola.
Salut i no ens trinxis, oh, rei!
Ja esta feta l´inscripcio per la Mitja de Sabiñanigo. Si m´ho puc combinar intetare sortir el dissabte per passar el cap de setmana per la zona. Si no fos posible fare sortida el mateix diumenge, per tornar despres de dinar.
Bon dia!
Jo, si el cos aguanta, hi seré allà. Soc (normalment) puntual, així que si no hi fos a les 9 comenceu sense mi. Un altre diumenge serà!
Montoliu, aquesta fruita no serà la del paradís? 😉
Segarrenc, jo soc diesel… Ens hem creuat al riu, pero tu no m’has conegut… ni sentit! (suposo que anaves conectat amb els auriculars a tope!).Salut!
Bon dia!
M’agradaria, si algú hagués fet el Camino de Santiago, m’indiqués per on començo a mirar? Hi ha tanta informació a internet i tantes formes de fer-ho que no sé per on començar a mirar? 🙄
La meva intenció es fer-ho caminant i corrent (si puc).Gràcies!
Salut i Km’s!
Bones!
No ho asseguro però és bastant probable que també vingui.
Intentaré confirmar-ho més tard… 😉
Potser també s’apuntarà un altre company del forum, l’edu que, per cert, a veure si es presenta!…aquests voyeurs…. 😯
Confirmat! Si que vindré demà! 😆
Jo el vaig fer fa mes de 10 anys, el tema d´alberg en alguns trams era força escas. Vaig fer-ho caminant, El cami aragonesca, que surt desde Somport (Osca) i s´ajuntaa Puente la reina amb el cami original.
Jo ho vaig fer sol, i es una experiencia unica. Vaig estar 22 dies. Si tens temps per fer-ho en clama es fantastic. En le eu cas pot vaig veure, doncs feia de 40 a 50qm dia.
Començava a caminar a les 6 mati, fins a les 13. Parava a dinar, siesta, i recuperar forces per continuar a partir del 17-18h fins a les 21h. Sempre intentava adaptar les distancies en funcio de l´existencia d´albergs. Encara i la previssio mes d´una nit vaig dormir a fora al carrec, o en un corral. molt recomenable dormir al sota el portic ds´una esglesia.Ara mateix deu haver infinitat de rutes i guies molt detallades del cami, amb albergs. No crec que tinguis problemes per trobar la millor informació.
Hola lagartija, que tal?
Ara no tinc massa temps per explicacions però de moment et recomano aquesta guia.
Jo el vaig fer l’any 2004 caminant, no tot, "només" de León a Santiago (300kms).
Sense cap mena de dubte, una experiència única i inoblidable…Avui he fet l´inscripcio. Encara no tinc decidit si opto pèr disfrutar dels paisatje o intento posar una mica de ritme, per arrrivar a dinar a casa.
Algo que ho hagi fet algu altre cop, quines recomenacions podeu donar.?
Salutacions companys,
Perdona lagartija però sóc bastant despistat i si vaig sol apart de córrer se me’n va la bola qui sap on, desconnecto una mica, i com tu dius porto música i si no reconec algú és més que possible que tampoc el senti si se m’adreça.
Una abraçada a tots.
Per mi córrer la marató va ser una cosa del tot natural, no gaire pensada, gens planificada.
L’any 87 va ser l’inici d’una llarga i estreta relació amb el fons, quan vaig començar a anar setmana sí i setmana també a curses d’arreu. Fins llavors només ho havia fet de forma esporàdica, i em sembla que no entrenava gairebé mai.
Al setembre vaig córrer la primera Mitja, a Sabadell, també com una cosa natural, després d’haver anat a curses de 10 i de 15 kms.
Els sis mesos següents vaig fer una dotzena de Mitges, algunes curses de menor distància, i també algunes Marxes llarguetes (la que més, la de La Bisbal, de 28 kms.).
M’he sorprès a mi mateix, en repassar aquells temps, veient l’atapeïda agenda de cap de setmana que menava, però és que solia tenir vàries opcions a triar, relativament a prop de casa, cada setmana.
Heus ací que el març del 88 hi ha la Marató de Barcelona, i jo que m’hi apunto, amb 23 anys, com us deia com una cosa natural, modestament encuriosit, volent veure què hi ha més enllà del que ja conec.
Sense pors hi anava i sense pors la vaig fer, sabent, però, que la distància no era qualsevol cosa.
El circuit era ben diferent de l’actual, però també era tota urbana. No recordo massa bé on era la sortida (la Pça. de Sants, potser ? Han canviat tantes vegades…), però sí que s’havia de pujar el carrer Muntaner fins a dalt de tot i que l’arribada no era a l’Estadi Olímpic, que encara estava per remodelar, però també s’havia de fer la monstruosa pujada a Montjuïc, on hi havia l’arribada.
També recordo que vaig fer les 4 hores justes i alguns segons, però realment això m’importava més aviat poc.
Vaig copsar com en pot ser de diferent l’ambient que envolta una cursa, i la pròpia cursa en sí, tot i tractar-se només de fer més distància.
Han passat bastants anys, i he corregut altres maratons ben diverses. No he tingut mai pressa per afegir-ne al "curriculum". Màxim n’he fet tres, un any, i ara aniré a per la 19ª, menys d’una per any, des de la primera.
Seguint amb allò de la naturalitat, també vaig explorar una miqueta l’ultrafons, però després d’haver satisfet aquest cuquet amb uns 100 kms., unes 6 hores, unes 12 hores, etc., ara per ara el repte personal és preparar una marató en condicions.
L’encís d’un viatge pot estar tant en el viatge en sí com en els preparatius.
La marató és un gran viatge a l’entorn de tu mateix i al teu interior més profund.
