S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola companys:
Felicitats a tots els que heu estat a Barcelona i en especial a Homedeferro ja ets un marathonman, molt bona crònica i primera presentació internacional de Km0.
Enhorabona també a la resta pel sub4 i sub3.
Em feu agafar ganes de tornar a fer un altra aviat.
Salut i milles.
AbelJo apart de correr també surto 1 o 2 dies a la setmana amb la bicicleta de montanya.
és correcte ?
hem puc lesionar + facilment ?
Ieeeps,
JORDI ROMA 34, estàs fet tot un IRONMAN!!!! 😆
Nomès et falta un xic de piscina i…estaràs fet una bestia!!!!Crec que sortir amb bicicleta de muntanya és un molt bon complement al correr!!! 😉
Salut
Ieeeps,
Karri, montoliu,moltes felicitats i molt bones cròniques!!!
Coi, mentres llegeixo penso…quina sort tenim de ser maratonians!!!! 😉Salut
La meva primera marató va ser inesperada!
Crec que va ser l’últim any que es va fer de Mataró a Barcelona.
Un divendres vaig entrar en una botiga Airtel i em vaig trobar un paper que posava "clients d’Airtel inscripció gratuita a la Marató de Barcelona".
Era aquell mateix diumenge i sense cap entrenament específic per a fer la marató, era evident que no la podia acabar, el que feia era mitges i ja em semblaven llargues! Però perquè no anar-hi i si em cansava als 25 o als 30 parar, agafar el cotxe escombra i hauria fet com un entrenament.
Dit i fet, dissabte a a buscar el dorsal a Barcelona, deixar el cotxe i amb tren cap a Mataró a dormir. Al matí no saps que esmorzar per una marató però vaig menjar el mateix a altres dies de curses.
Vaig començar poc a poc i vam tenir un temps molt bo, mig núbol, que tapava el sol fort, una mica de brisa i un circuit molt maco, o almenys a mi em va agradar molt.
Encara recordo la gent que m’animava, fins i tot em vaig emocionar i no em caliar arribar al final, aquells ànims em van fer caure la llàgrima.
Tothom parlava del mur dels 30, jo no el vaig trobar, tot al contrari, em trovava més fresca que una rosa. Això em va fer pensar que tenia força suficient per acabar.
Però al arribar a les rambles vaig veure que una persona que va creuar el carrer anava més ràpid que jo corrent, no m’havia adonat que ja no podia més, sols tenia la il·lusió d’arribar. En veure aixó em vaig posar a caminar. Finalment una estoneta de córrer i l’arribada, casi vaig fer 5 hores.
Crec que va ser el dia més feliç de la meva vida atlètica.
Com que no estava preparada per fer-ho no tenia cap objectiu, ni tan sols acabar, era veure com reaccionava el meu cos i ho va fer molt bé ja que el dimats ja no tenia agulletes.
A dia d’avui, això no ho faria!
Salut i kms
Marta
Ieeeps,
ostres, ja veig que alguns haurem d’entrenar a ple mes de juliol i agost per Lleida…no ens quedarà altre remei que fer-ho de bon matí, ben d’horeta, almenys jo, que no soc com el catacrak montoliu 😉
però per una marató com la de Berlin…el que faci falta!!!Salut
Jordi Roma34.
Jo no sóc un entrenador qualificat però a mi em va collonut lo de complementar amb la btt.
Et permet agafar molt de fons (3 a 5 hores seguides no les pots fer amb cap altre esport) i és bastant divertit.
Jo en soc partidari.No serà per manca de plans d’entrenament. Potser es podria fer un apartat de links, perquè segur que aquí tothom coneix moltes pàgines com aquestes.
Hal Higdon
ASICS
Runner’s
correr.net
El AtletaEncara que amb els plans passa el mateix que amb la recepta per cuinar una gavina: quatre pàgines per explicar tot un llarg i complex procés amb múltiples fases, començant pel sacrifici i acabant per la cocció i la presentació final i a l’últim apartat diu "llançar la gavina i fer un entrepà de xoriço".
El que passa és que estic a la fase "acollonit" veient que falten menys de dos mesos i cada dia em dic "no vas preparat, potser l’any vinent". Tot són dubtes.
Potser provaré els gels a les tirades llargues a veure què passa.
baldato
A Induráin que no me lo toque nadie. Parafraseando a Fernando Trueba cuando recogió el óscar, "yo no creo en Dios pero creo en Miguel Induráin". Cada día cuando me levanto doy gracias por haber podido disfrutar de aquellos cinco Tours en directo, se lo podré contar a mis nietos.Sobre las audiencias, pues unos deportes tienen más y otros menos, no es justo ni injusto. ¿Cuántos de vosotros seguís las retransmisiones del mundial de remo, por poner un ejemplo? Y eso que el remo es un deporte muy sacrificado, tanto o más que el atletismo. ¿Es justo que no le hagamos caso?
