S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Felicitats a tots els de Barcelona.
La veritat es que pensant en el meu possible debut en marató, no sé pas si les vostres cròniques m’engresquen o més aviat m’acojonan
(amb "j" castellana que sona més). Noto com no sé què a la panxa, potser he d’anar al lavabo.Bones,
Missió acomplerta!!!
La meva marató comença dissabte a la nit, anant-me a dormir cabrejat com una mona pel Barça…em fico al llit i em costa un munt adormir-me…corro la marató en somnis…
Diana a les 6, esmorzo i cap a BCN (era a El Papiol a casa dels meus pares), aparco al garatge de l’Hotel Plaza i aprofito els lavabos que hi ha per buidar…tot a punt.
Em vaig al meu calaix (sub4h) i preparat per gaudir. Tret de sortida i amb 3 minuts i mig de diferència passo pel km0!!! Quina il·lusió!
Van passant els km’s i vaig a un ritme còmode passo els 10 en 52:28, penso que potser un pelet ràpid, que encara falten km… però xalo com un nen amb sabates noves… cap al km 11 a la plaça Universitat la meva dona i el meu fill, enfilo Passeig de Gràcia i el sol ja ens pica a les esquenes…
A l’Hospital de Sant Pau tinc un amic que em dona un plàtan, me’l menjo i vaig bebent, ho tenia gravat al cap , BEU, BEU,…
Continuo al meu ritme, aplaudint a la gent que ens animava.
Passo la mitja en 1:50:45 i penso que fins i tot puc baixar de 3:45h… IL·LÚS !!!!
Si fins ara havia anat a 5:15, a partir del 25km el meu ritme còmode passa a ser de 5:30…
Arribem a la platja i el sol m’acaba de matar…em comencen a pesar molt les cames… pero vaig fent. A partir del 35km toca arrossegar les cames… ritme 6:10… faig números mentals per veure com administrar el temps per fer sub4h i així em dono moral per seguir arrossegant-me…
De cap em trobo molt bé i no tinc molèsties, només em pessen les cames..
Quan arribo a Sepúlveda em dic, ja està, allà al final està l’arribada, quan arribo al Paral·lel em començo a emocionar i fins i tot em salta una llàgrima quan veig a la meva dona…195 metres, em passen tots els dies d’entrenament pel cap… i passo la linea d’arribada en 3:57:03.
HO HE ACONSEGUIT!!!
Ahir caminava com el Robocop i em deia, ja està, ja has fet una marató, no cal tornar-hi… avui, quan acabi aquesta crònica entraré a la web de les Maratons de Berlin i NovaYork…
Eu!!
Karri L’enhorabona, per la marató que vas fer i per la manera com l’has explicat. No hi ha dubte que la segona no trigarà gaire.Salut
EU!!!!!
Ja fa dies que em volia presentar en aquest fil del fòrum però, per una cosa o una altra, ho he anat deixant. Fins avui, que trobo cinc minutets per escriure tres ratlles sobre el que va començar com un tast i ara ja s’ha convertir gairebé en una religió.
De sempre jo havia preferit els esports d’equip. M’agrada molt fer les coses amb companyia i l’esport no n’era l’excepció. Però l’any 2000 vaig anar a treballar a Barcelona, tot i que segueixo vivint a Lleida. Però el canvi de feina va fer cada vegada més difícil el poder quedar amb els amics per jugar els típics partits de futbol-sala.
En el cercle de nous companys de treball hi havia més d’un que participava en curses populars. Ells em van animar. Tot va començar amb alguns rodatges en cinta -molt avorrits, francament- que més tard es convertirien en jornades de 10 o 12 quilòmetres a la carretera de Les Aigües.
Quan em vaig empassar l’ham definitivament va ser el dia de la primera cursa: "Bombers 2002". Si als 20 anys m’haguessin dit que correria durant 10 quilòmetres sense parar … 😯 M’ho vaig plantejar com un repte. "En faré una i prou", vaig dir convençut. La meva marca va ser de 49 minuts. En aquell temps encara fumava un paquet de tabac cada dia, que gràcies a l’atletisme abandonaria al cap de poc temps. Gairebé cinc anys després -i ja he passat els 40 tacos- faig el 10.000 en 40 minuts i la mitja en 1h30′, unes marques discretes per a molts, però impensables per a mi quan vaig començar.
La gran satisfacció personal ha estat córrer maratons. N’he fet tres: Barcelona 2004 -3h53′- Sant Sebastià 2005 -3h30′- i Florència 2006 -3h27′-. Si tot va bé, al setembre seré un dels 47.000 que faran la de Berlín.
Al marge de les curses és un plaer sortir a entrenar-rodar-trotar amb els amics. El que al començament era un esport solitari, individual, s’ha convertit en un esport d’amics, tertúlies i grans projectes, i en bona part gràcies al Km0Ponent.Salut..
Hola companys!
Enorabona per la iniciativa, un club com aquest pot ser molt positiu per l’atletisme lleidatà!
Com a persona sempre lligada a l’atletisme de Ponent en totes les seves facetes: atleta, entrenador, directiu, etc. em fa molta il·lussió veure l’empenta amb la que comenceu.
Molta sort!
Pdta. Records i felicitats al Juli, el Francesc, la Marta, etc per formar part d’aquest club i també al Rafa, la Mireia i tans d’altres que conec i que vec que intervenen asiduament en el foro.
QUIM ERTA
Hola companys:
Ja ho crec que estaría bé. Encara que jo amb una vegada ja en tinc prou (si no em toca la lotería). Compteu amb mi pel assessorament que volgueu.
Quan pugui penjaré la meva crónica de fa 2 anys, perque aneu fent boca, ja que es una experiència inolvidable.
Salut i 26,2 milles.
AbelHola companys:
Aquesta SI que la vull correr, a veure si ens ho maneguem i podem marxar plegats i si es pot intentar aconseguir alguna subvenció com Associació de Ponent.
Salut i milles.
Abeli bon hora!
primer que tot l’enhorabona a tots els que hi vau ser-hi, especialment, si m’ho permeteu, als debutants:homedeferro i karri moltes felicitats!!!!.
Dissabte arribo cap a les 11.30 del mati, tardo més d’un hora i mitja en recollir el dorsal: "ja comencem bé" penso, desprès dinar i migdiada. A la tarda al teatro: "el metode Gromhol" ¡¡¡no us la perdeu!!!!.
Diumenge toquen a les 6,45 , menjo un platan, una mica de fruits secs i un CAFE LLARG.
A la sortida, lo de sempre, nervis i la "tensa espera". Miro el cel, veig que no bufa el vent i farà caloreta: per mi fantastic, el temps ideal.
Miro al voltant meu: aixó sembla la onu, i no falten els guiris frikis, amb disfreses i tot!!.Començo la cursa com sempre, una mica al ralentí. paso el km5 amb 22 i escaig, tot segit veig gent del SICORIS al darera del globo SUB 3h15, els saludo i tiro endevant.
Els primers km’s són una mica caòtics, no acabo de trobar el ritme ni un grupet per ajuntar-me i vaig pasant gent i gent.Paso el fatídic km10 i vaig fent, pero al arribar cap al km15, per mi comença la cursa de veritat. Veig un grupet i em proposo ajuntar-mi, collons!! pero si és la llebre de les 3h, tan aviat?? m’hi ajunto sense pensar-hi i mantinc el ritme. Paso la mitja amb 1h:30 més o menys, no ho sé, pero penso en Donosti05 i crec que vaig masa rapid pero bé, a veure que pasa.
Cap al km 21, hem sembla, hi ha un canvi de llebre; la nova, per tal d’agafar el ritme accelera una mica: ja hi som!, desvandada general!: el grupet és trenca però jo hem trobo molt bé (deu ser la calor), decideixo deixar-los i augmento el ritme.
Del km22 al km33, m’ajunto amb un francés i fem els km’s junts. Graciés a ell puc mantenir un ritmet molt bó.
Abans d’entrar al forum adelanto a dos individuos que ja preveien lo monotono dels proxims km’s ¡¡pero si són de Lleida!! (del XAFATOLLS), un d’Almenar i l’altre… ara no m’en recordo coi!! : Encantat de corre una mica amb vosaltres; una mica perque el francés no està per ruqueries i tira endevant.Al km33, però, no pot aguantar el ritme, em sap greu.
Com més calor fa, millor hem trobo, paso el km35 i veig a la dona sota l’arc, (que collons, sentir la seva veu m’augmenta l’euforia per moments).Del km35 fins al final no sé que hem pasa pero no baixo el ritme en cap moment, al contrari, no paro de pasar gent amb rampes, acalorats …,
osti tu amb els km’s finals: fa un pit amunt que Deu n’hi do, l’ultim km en paso un altre del SICORIS, el saludo i continuo. L’entrada a meta, una passada!! fantàstica! veig la dona i el crono, (no sé en quin ordre) i quasi no m’ho crec: 2:56:23! Al arribar: quina sensasió!!!! (que us haig d’explicar).Moltes gràcies pels anims i felicitacions, realment, i mira que hem costa de dir, estic molt content.
gràcies i fins una altra!!!!
un saludo.
i bon hora.
Com quasi sempre "el mestre" té raó: Cada atleta és un món.
Jo ,de gels, no n’he provat mai, (aixó no vol dir que no vagin bé), ara bé, en una marató i sobretot cap als km30-35, el que a mi hem va de conya pero de conya, són aquestes vegudes energètiques i sobretot la fruita, osti tu, la fruita, lo bé que va!.
un saludo.
Ostres montoliu em sembla que van ser dels pocs que van acabar forts aquesta marató. Deus tenir la mateixa sang que l’Indurain, que amb la calor funcionava molt més bé. L’enhorabona. Coll..ns, sub3h, això no està al meu abast.
Salut
cargol no t’encantis amb l’hotel i els bitllets d’avió. Jo ja els tinc, i en bru també té tancat el viatge. Ja quedarem per aquelles terres.
Salut
La gent s’ha d’animar i s’ha de fer pinya i poder correr tots en grup un parell de quilometres junts amb la mateixa samarreta, seria impresionant, desprès cadascú que l’acabi com pugui.
El meu nom és Jordi Capdevila, i faré 34 anys, he tingut un any de parada per culpa d’una lesió important al tornell, però ja estic força recuperat, ara estic intentant tornar agafar el ritme i començar a fer curses un altre cop.
