S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Sense voler provocar que s’obri un fil de ciclisme -una altra de les meves passions- sí que vull dir dues coses. És cert que quan guanyava Miguel Indurain semblava que ho feia fàcil, que no hi havia espectacle, però crec que el gran espectacle era precisament aparentar que guanyaves sense despentinar-te. No recordo quina edició del Tour era -i em fa mandra anar a mirar els vídeos que guardo a la videoteca- vaig anar a veure l’etapa reina. Semblava que aquell Tour es decidiria al Tourmalet, i allà ens vam plantar la nit anterior amb un altre amic de Lleida. Quan el migdia següent van passar els ciclistes, Tomy Rominger ho va fer amb un minut d’avantatge respecte Indurain. Des del nostre lloc -a 1 quilòmetre de coronar el port- podiem veure com el ciclista navarrés anava perdent distància respecte el suís. I així vam deixar la cursa, amb un avantatge de Rominger d’un minut al cim del Tourmalet i el descens del port com a única dificultat fins a l’arribada.
Nosaltres vam anar a buscar el cotxe i, quan vam posar la ràdio, Indurain havia atrapat Rominger, que feia unes declaracions dient que mai havia vist una cosa igual, que Indurain guanyaria el Tour i amb justícia.
Respectant la teva opinió baldato -i no perquè t’hagis posat amb el gremi, que tens molta raó- t’he de dir que només aquell descens del Tourmalet que va fer Indurain ja valia un Tour, com també aquella crono de Bercerac, o aquella etapa -crec recordar que a Bélgica- on va fer una quilometrada amb només Johan Bruyneel enganxat al cul… i tantes i tantes. Francament crec que si Indurain s’hagués dedicat a donar espectacle, no hagués guanyat 5 tours…igual que si el "Chava" Jiménez hagués tingut una mica més de cap, potser n’hagués guanyat algun.Ostres tu, tallo el rotllo que farem petar el fòrum. Res baldato que totes les opinions son respectables i que, de vegades, la vida és molt injusta. Hi ha molts partits que Ronaldinho passeja durant 89 minuts, però en 30 segons et fa la jugada del segle… i el 99 per cent dels aficionats es queden amb això…i són feliços, sense pensar que Valdés ha pogut salvar 3 gols, Puyol s’ha deixat l’ànima per tapar forats, Deco ha tallat mil pilotes al mig del camp, i l’assitència a Ronaldinho l’ha fet Xavi.
Quan jo jugava al futbol-sala de vegades també sentia que no es valorava prou la meva feina, però era el primer que anava a abraçat al que feia el gol. A més, jo era molt dolent 😉
Salut a tots
Mireu aques blog
http://blogs.ya.com/adalberto/Salut!
Què hem de fer, avui?
Jo plego a les 2 i abans de les 3 podria ser a córrer, o això o esperaré a la tarda…
Algú s’anima d’aquí a una estona?
Salut
Tens raó crit, ha estat una broma meteorològica això de parar. Ha tornat amb força i amb vent…:shock:
Ho deixarem per un altre moment… 😥Salut companys,
Quanta rao teniu que cada corredor és un món. Company alvarfanyezdeixa els dubtes a casa, el millor gel és tenir el cap al seu lloc a partir del 30 i haver regulat abans. Si et fons abans cap elixir et treurà del mal pas, si vas bé, un traguet d’aigua et farà volar.
A la primera no et preocupis de res més que deixar-te portar, gaudeix del dia i del moment, no pots tenir cap mena de pressió. Amb el temps que portes entrenant l’acabaràs. Si creus que a partir del 30 necessites un reforç, com dius tu, prova-ho als entrenaments. Però res de tot això et serà determinant. Això sí, si et vols prendre alguna cosa que sigui gel no alguna cosa sòlida que hagis de mastegar.
La millor ajuda que pots tenir és tenir el cap net: has fet la preparació adequada i l’acabaràs bé, siguis prudent amb els ritmes i tranquil, disfruta de cada km. Intenta arribar el millor possible al final, cosa que t’estalviarà patiment físic amb la conseqüent davallada anímica. I per sobre de tot no et preocupis abans d’hora per problemes que potser no tindràs.
Una abraçada a tots.
Benvinguts!!!
Ja en som 76!!!!!!!! Olorem els 100??
Bé, jo només volia animar-vos a presentar-vos una miqueta, que hi ha molt de ‘mutis’ 😆
Ah, i ja que hi som, si anem pujant alguna foto no veurem sempre les mateixes cares, o esquenes.
Salut
Això mateix, que n’hi ha que ja ens fem pesadets.
Crit no estaria malament recordar la manera de pujar les fotos a l’avatar i l’adreça on la poden enviar aquells que tinguin dificultats per pujar la seva.
Salut
A pams,
Coincidències maques, Marta, jo també vaig debutar en aquella marató, amb sortida a Mataró. 😆
Per què? La marató sempre m’ha fet respecte, potser aquella veueta per casa que em deia que els maratonians eren persones madures, com gent d’altra pasta. De ben petit sabia que un dia la faria, no la veia com a cosa impossible, no he dutbat mai de la capacitat de patir per aconseguir quelcom.
Devia tocar els 20 anys, no la vaig preparar gaire, potser havia fet alguna mitja, però poca cosa. Un divendres vaig decidir que el diumenge faria els 40 km de Banyoles, xino-xano, amb 3.30 per tot terreny i ben sol els vaig fer. Llavors vaig anar uns quants diumenges de l’Estartit a la Gola, per la sorra, intentant aguantar 2 h per la sorra.
I d’aquí a Bcn. En tinc bon record, el patiment no m’ha quedat, només recordo la filera de cotxes seguint la costa, parats i mirant-nos sense cap més remei. El record d’acostar-me a ciutat, el pas de meta amb 3.32 (em sembla) i el tren de tornada a mataró.
Ara ha passat molt de temps, uns deu anys encara no, en vaig anar fent alguna de tant en tant, i fa uns quatre anys que l’enamoramenta ha anat creixent, ara faré la 15a, a Empúries, la més maca, per mi.
N’he patit moltes, la que em va costar més va ser la de Donosti de fa uns anys, a la mitja no m’aguantava dret, arran d’estadi, vaig trigar 2 h i 30 en fer la segona meitat. N’estic content, perquè a la meitat de cursa em vaig parlar de tu a tu, i vaig decidir que l’acabaria, vaig demanar una màniga llarga i cap a la guerra. Records… disculpeu.
Uf la marató, té molt d’encant, ens despulla de mala manera i això m’agrada. La preparació també és maca, és molt llarga, moltes estones per un mateix, per escoltar-se. Les preparacions llargues penso que són les més justes, qui la fa la paga, això va així, qui traspassa la ratlla de l’equilibri perd. Jo també he perdut moltes vegades, és un desengany molt fort, però d’aquests se n’aprèn o se n’hauria d’aprendre.
UIiiii, i ho deixo aquí, ja ho matarem una altra estona, en parlaríem hores d’aquest tema.
Salut
Com pujar una foto / avatar identificatiu
Busqueu una fotografia al vostre ordinador, en retalleu un tros d’una de més gran, com vulgueu.
Pes màx. 50 k, mides màximes 130 x 130, formats jpg o png
Aneu al vostre PERFIL i la pugeu directament del PC.
Alternativa:
Envieu el que tingueu, si és retallat millor i si no no passa res, i ho envieu a: km0ARROBA.cat i algun company de km0 Ponent us la penjarà.
Salut
