S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola Km0’s…!!! Sembla que això esta molt parat… Crec que em toca a mi, a veure com surt… :blush: :blush:
El meu nom és Txema i tinc 41 anys
El meu avatar és Homer Simpson
El meu nick és Icaro
I sóc un Km0 des del 2008…!!!
Sempre he sentit simpatia pel Homer Simpson, per això el vaig fer el meu avatar. Es podria definir com un personatge encantadorament estúpid. Per una banda, és un home indesitjable: egoista, barroer, bebedor compulsiu de cervesa, sense oblidar que, de vegades, té atacs d’agressivitat… Deixant de banda tots aquests “petits i insignificants” defectes, en Homer té una vessant tendre que el fa admirable: la devoció per la seva família que es deixa entreveure a cada capitol de la sèrie i la fidelitat als seus estranys i inusuals amics, amb els que passa bona part de les seves estones lliures a la taberna de Moe amb Barney , Carl, Lenny i el mateix Moe….
El mite de Icaro, el meu nick, sempre m’ha fascinat, el final tràgic de qui busca trobar la llibertad intentant superar-se, inclús per damunt de la seva condició humana. Parla de llibertat, de superació, de volar mes alt, d’arribar al sol… També parla de l’impetú, de la temeritat de l’home de la arrogància de qui no pot entreveure el perill amb claredat. Al mite d’Icaro i Dedalo és el mateix mon qui s’encarrega de demostrar que la realitat és la unica veritat, doncs quan Icaro s’apropa al sol, la “veritat”, ell s’encarrega de demostrar-li quina és la condició humana…
La condició humana… Potser el conèixer cada dia mes la condició humana em va empenyer, ja fa casi tres anys a sortir a còrrer. Segurament va ser això i el fet de estar sol treballant fora de casa i lluny de familia que em va fer sortir a runnejar, i potser, ara, després d’aquests anys, quan ja estic a casa, continuo amb aquesta afició. El cert es que quan corro, quan esbufego i respiro a fons, amb la suor i l’esforç, deixo enrera els problemes, les preocupacions quotidianes i em concentro en lo important… continuar, respirar, avançar…Sense pensar en res mes. Quan arribo a casa sóc un home nou, em puc dedicar al mes important, la meva familia… Amb els kilòmetres que he deixat enrera s’ha quedat tot allò negatiu i em puc dedicar a escoltar, a compartir, a educar…
Per l’any 2008 a una cursa vaig retrobar-me amb un amic a qui feia molts anys que no veia, un company d’estudis i de gamberrades, un gran atleta i gran persona, Hache. Ell em va parlar del Km0, em va presentar alguns, em va informar… Des de llavors fins avui, tot a passat molt depressa. Curses, moltes de 10.000, tres mitja marató, i si tot va bé, possiblement, l’any que ve la primera marató… Fins llavors, continuaré amb vosaltres. Per mi és un motiu d’orgull i satisfacció el compartir amb aquest grup de grans atletes, veure sovint la seva gran determinació, la seva fortalessa mental, constància i voluntat, em fa tornar la confiança en la condició humana, em dona satisfacció i em sento preparat, quan torno de correr, per compartir una xerrada amb una cervessa “duff” a la mà, mentres em sento al sofa de casa en companyia dels meus fills i la meva dona, o amb amics a la taberna de Moe…Txema
P.
He dit beure una Duff ??? … En que estaria pensant…!!! :silly: :silly: 
Xavvier: perquè no et fas una prova d’esforç ?.
Com a soci de KM 0, tens un fantàstic metge que te la farà, molt arreglada de preu.
Si el resultat és positiu i no t’ho desaconsella, crec que pots posar-te les sabatilles amb tota tranquilitat i anar gaudint de les sensacions que dona aquest esport.Sort!
Sopar d’estiu
Dijous 22.A les 9 del vespre aprox.
Al local de Castellers, a l’ombra.
Tindrem les noves equipacions km0.
Serà el moment de celebrar en calma tot el que hem fet enguany, que no és poca cosa i també de mirar cap al cinquè aniversari.
Vinga animeu també les parelles.
15 euros adult
10 infantilSalut a tots
Bones Javvier:
El tema del cor és més que delicat: efectivament és un múscul del nostre cor, però no un més. És EL múscul.
La majoria dels musculs és poden tallar, contracturar, fins i tot extirpar o anular, però amb el cor no t’ ho recomanaria massa gent.
Un múscul que fins i tot reflexa el sentiment: apareix la dona dels teus somnis i batega més despresa (als casats/des això ja no els hi succeeix, de ben segur) o en el meu cas, veig algun polític especialment ranci i tinc que prendre algun relaxant…
L’ únic múscul que no s’ atura mai. En tot cas, per descansar, afluixa una mica. Si s’ atura.. de fet, quan a la tele surt aquella línia plana als monitors dels quiròfans i els metges van corrent a buscar aquella mena de planxes i aconsegueixen que el quasi mort torni a néixer… ens estan enganyant. Això no va així, ja es mort. És necessita una línia amb certa “rugositat”.
A la medicina existeixen moltes especialitats, però el cor, i mira que n’és de petit, en té una per ell solet. És un “aparell” molt complex. D’ entrada, va a corrent eléctica, pròpias, però “a piles”. De fet, algunes persones les porten artificials, el “ marcapassos ”.
Es l’ únic òrgan que es semi- musical, segueix un ritme que podem escoltar, i com si fos una cançó, interpretar. Té diferents integrants, aurícules, ventricles, vàlvules, parets, tubs d’ entrada i sortida… I algunes que poden desentonar, “soplos”, “bypassos” “comunicacións” “descoordinacions” ” canvis de ritme” d’ algún integrant i tots tenen que portar el ritme perfectament.
A més a més, te que estar ben alimentat i net… es complex , molt complex. Les substancies que modifiquen i condicionen el seu funcionament són moltes i variades. No mengis sal… clorur sódic… el sodi, malo.
Fins i tot els estats d’ ànim el condicionen.Els valors que tu vas donar, tenen que ser analitzats per un especialista.
Nosaltres parlem de tenir 140, 70, X batecs, això es un bon referent i ens diu com estem en un moment donat. Però en realitat tenim un cor que segueix un ritme batec a batec que va canviant. No té que ser mai constant. Els xinesos tenen una dita que, més o menys, ve a dir:
“Quan el teu cor sona com la pluja quan cau, se t’ acaba la vida”
Si el ritme és molt estable, encara que pugui semblar al contrari, no funciona bé.
Ara tenim els pulsòmetres, vaig fer un llarg post que no va mirar ningú perque era un rollo, on mirava de explicar una mica el funcionament i els tipus.
El pulsometre és una bona eina per entrenar, però conec persones que en tenen massa dependencia. Amb els anys han anat perfeccionant-se i inter relacionen amb d’ altres aparells: acceleròmetres, gps, inclús amb telèfons mòbils (al Sport tracker de Nokia, p.e.). A les persones que tenen algun tipus de problema i volen portar un control quan fan esforç, es força indicat. De fet, alguns models interpreten la senyal intrabatecs del pulsòmetre i fins i tot fan una estimació d’ altres aspectes del sistema humà, com pot ser la seva ventilació o el consum d’ oxigen. I ho miren… al cor!
I és que com ja t´ he dit, és molt, però que molt complex.
Si vols fer un experiment curiós, agafa un pulsòmetre amb memòria i dorm amb ell. Quan miris la gràfica de la dormida, veuràs que la línia cau progressivament tota la nit; al moment que s’ aplana es quan ja ha descansat prou, i en la majoria de gent això no succeeix abans de les 7 hores (jo diria que
, tot i que la línia progressivament es suavitza molt. Allà a les 4-5 de la matinada es fàcil que trobis un increment dels batecs. Té que veure amb processos de regulació hormonals – crec que especialment vinculats a l’ adrenalina -, i és fàcil que coneguis casos de gent que ha mort dormint degut a un infart. Ho expliquen així, i, si no estic mal informat, van associats amb problemes cardíacs que no eren coneguts.El consell que t’ ha donat el Jordi es el millor: tots ens hauríem de fer un anàlisi de tant en tant, un electrocardiograma, prova d’ esforç. Jo fa un parell d’ anys vaig fer-me un ecocardiograma. Vaig veure el meu cor i el cardiòleg en va fer una valoració i vaig quedar prou content. Tinc un cor gran –hipertrofiat, vaig ser nedador molts anys- que va molt bé, perquè te força per projectar la sang. Al menys de moment.
Tot el que t´he exposat pot ser molt erroni i/o en excés simplista; si ho llegeix algún cardioleg igual va al jutjat… misericordia!
En tot cas, el que no es pot percebre en un electro, pulsometre, ecocardiograma, analítica… son els sentiments.
I a Km0 en portem sobrecarga. Crec que això es bo, no?
Una abraçada
Força Vida i amb molts batecs!
crit ha escrit:
Quote:Vint minuts? Quantes vegades hem tingut vint minuts i ens ho hem pensat dos vegades? Això és mitja hora si hi comptem la dutxa.Aquí m’has retratat. Reflexió a tenir en compte.
Està molt ben explicat,
Pensem que dit amb paraules de cardiòleg segurament no ens entendriem.
Repecte a la prova d’esforç ho tinc pendent, però no tinc hora encara. primerament a veure que diu el cardiòlag, ja diuen que és una obstrucció a la part dreta sense importància però, el dubte és sí em pot empitjorar o ens pot passar a qualssevol.
El meu cor no crec que sigui massa gran per ara, no és que l’hagi forçat massa en sentit de fer esport tota la vida, però si que he fet algún esforç sobrenatural i qui sap potser ha sigut això.
Tinc una sensació com que em costa respirar, potser hipocondriaquia o ves a saber, per altra banda em sento més lleuger que mai i pot ser causa d´haver baixat el meu pes. És tot molt complicat, tant de temps intentant baixar de pes i, va ser arribar als 83 i despreocupar-me quasi del tot i ara resulta que baixo de pes i no se quin és el motiu, de moment 80 kilos. espero mantenir-me…
Aquestes línees semblen part d’una biografia.
Moltes gràcies per tot, va servint.
Respecte a ser soci, no tinc carnet, no l’he rebut mai i com que no m’ha sortit oportunitat per fer-lo servir ja no l’he demanat, però segurament el faré servir aviat. El problema de tot plegat és meu, estic molt ocupat i pot ser el motiu i l’ansietat que provoca tot això. Com sóc molt actiu cada cop em busco més distraccions, ara vull tornar a estudiar una mica més de català, que ja ho estic fent, espero haviat es comenci a notar i entre altres estudis i més de nous i mai aconsegueixo cap titulació que serveixi per tenir una professió com cal. Tres fills i la dona i molta enveja que em tenen, ho dic perquè m’ho han dit bastanta gent, diuen enveja sana, no se, no puc opinar, però si em voleu comprar la meva vida, poseu un preu. La dona no me la venc i els nens us els llogo els tres.
Córrer, m’agrada no vull deixar de fer-ho, ho faig per gaudir de la natura, em pensava que em relaxava el meu cor i encara tinc dubtes, ahir vaig sortir a fer 5 kilòmetres, em sento millor que mai i respiro més bé. no entenc res de res però sóc feliç.
A mans dels metges i que sigui el que Déu vulgui, però no vull parar de córrer.
Només em fa falta tenir una filologia catalana i us foto un rotllo millor que l’Enric, ell és inmillorable.
Moltes gràcies Enric.
Salut kilòmetres a tots!
Què no conteu els estiraments?
Sóc o em considero ràpid fent les coses, però per preparar-me per anar a córrer necessito precisament 20 minuts més els estiraments.
Són 20+20+10+10. Una hora necessito.
Ieeeeeps,
Ostres…:woohoo:
…aquests camins, em son un xic familiars…quines ganes de tornar-hi!!!!
Salut
Ieeeeps,
De ben segur xavvier, els que us agrada la muntanya, en disfrutarieu…un paisatge increíble, no gaire tècnica,un 10 d’organització, no gaire lluny de casa, el menjar…uffff…dies per recordar!!!!
Salut
Benvolguts companys,
No podem tancar els ulls a la realitat i fer com si res passa. Tenim la oportunitat de fer-nos sentir i demostrar que Catalunya es viva, mes viva que mai. Quants Km0 anirem a Bcn a manifestar-nos?
Obro llista? :laugh:
Redman
Salut i kms
Ieep!!
Que tal va anar l’Espardenyada??
Crec que va anar força bé:amb molt bona resposta de col.laboradors com d’espardenyaires, amb el canvi de recorregut del qual la gent n’ha quedat força contenta, molt bon ambient…
Ara a esperar la crònica del nostre tricampió particular..jeje
Podreu trobar fotografies al facebook, només cal que us feu amic de l’espardenyada raiers.
Donar les gràcies als que vau venir, als col.lavoradors i només deixar-vos caure que si us agrada la nostra comarca i correr mirant “amont”,reserveus el 5 de setembre, ja que ens ho podem passar molt bé!! Aviat penjaré una entrada amb tota l’informació..
Salut!!!
