Presentacions 2010

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2820
    Avatar
    km0
    Gestor de comptes

    Bon dia,

    Ja han passat més de quatre anys de la creació d’aquest fòrum. Hem crescut, som 564 usuaris registrats, dels quals més de 200 heu participat alguna vegada al fòrum. Molts i molts altres, registrat i no registrats ens llegiu molt sovint.

    Durant aquests quatre anys han passat i ens han passat moltes coses. Uns s’han atrevit amb els 10 km, d’altres en la mitja marató, molts maratonians nous, alguns ultrafondistes voladors, d’altres que van més ràpid, d’altres que van més lents, d’altres que descanses. I quantes coses hem après durant aquest temps?

    Us proposem i demanem de presentar-vos una altre vegada. No demanem ni que ens digueu el nom, només com viviu aquest esport que ens uneix. Pensem que cada història que escrivim és de gran ajut per la gent que comença i ens llegeix i que tots podem aprendre de tots, de fet aquesta és l’essència d’aquest fòrum.

    Ja ho sabem, hi ha alguns que teniu pànic al teclat. Us assegurem que aquells que li fem pessigolles més sovint no ens ha mossegat mai i conservem totes les ungles.

    Volem aprendre de tothom, també dels que comencen, volem tornar a llegir la il·lusió que ens va fer començar, perquè un dia també vam començar. Volem evidenciar que som molts els que correm, de totes les edats i sexes i tots els ritmes. Al km0 tots som iguals.

    Som estiu i alguns tindreu més temps i tots dificultats per dormir alguna nit o altre.

    Qui comença?

    Aquells que heu fet la presentació post templers només heu de copiar-la.

    Aquells que no esteu registrats…

    Salut

    p.s: només cal clicar aquí sota on diu ‘respon

    #27226
    Avatar
    kaiser
    Participant

    Hola de nou, sóc el Kaiser!

    Després d’alguna esporàdica pujada a la Seu Vella, la meua primera mitja marató (i la segona) va ser a Helsinki, però d’això ja fa molts anys i ara ja he plantat arrels a la Lleida on vaig néixer.

    Després de tot allò, m’he posat a córrer amb uns mínims de constància des de fa uns 3 anys.

    Sóc un lentorro genuí, d’aquells que veuen moltes esquenes de Km0’s, però amb una mica d’esforç van caient els minuts del crono. I amb esforç, i amb constància, i un peu darrera l’altre, ja han caigut 3 maratons (Barcelona 09, Donostia 09, Barcelona 10) i ja estic inscrit per la quarta (Florència!).

    Pertanyo a aquesta combinació explosiva que surt de la suma de Km0 Ponent + Castellers de Lleida: la qüestió és no estar-se quiet.

    Marques personals:
    10000m: 46’37” (Balaguer 21/02/2010)
    21097m: 1h44’15” (Barcelona 14/02/2010)
    42195m: 3h46’48” (Barcelona 7/03/2010)

    Una abraçada, i no em deixeu sol en aquest fil!

    Kaiser

    #27228
    Crit
    Crit
    Membre

    Bon dia,

    Doncs jo sóc el crit.

    La meua llum van ser les moltíssimes marxes que vaig fer amb el pare de ben petit, en terres empordaneses.

    Farà deu anys que sóc a Ponent, i hi vaig venir amb una marató al sac. Sí, vaig fer una marató abans que un deu mil. Era la marató de Barcelona, el darrer any que va sortir de Mataró, la vaig fer sol, el 100 % preparada en solitari i corrent a la platja de l’Estartit.

    Des de Lleida he anat descobrint això de córrer. Van ser 15 maratons, moltes de Bcn, algunes de Donosti, la més preciosa que he fet mai ‘marathon des villages’ a Cap Ferret, i les meues dos sub 3, la molt recomanable La Rochelle (2 marató més gran de França) i València que ja vaig fer de baixada. On he patit més i gaudit més, Empúries.

    També moltes mitges i deu mils durant aquests 9 anys, però tot això és història. Les marques ja no em preocupen. Ara gairebé no corro. Fa un any que no faig cap cursa. La vida a vegades et fa parar i et vol dir que vas massa ràpid, i et convida a aturar-te i veure alguna cosa especial. No cal emprenyar-s’hi, i si convé es diu gràcies i ho faig, d’aquí a un parell anys diré de tot cor.

    Com saben alguns grans amics que tinc per aquí, també el Kaiser que s’acaba de presentar, només hi ha una cosa el món de l’atletisme popular millor que córrer una cursa, és ajudar en la mesura que es pugui a fer-la possible.

    I tant anys després, igual que quan en tenia set o vuit, encara m’enamoren les marxes. Ah, i ajudar a fer-les possibles al costat de grans amics que aquest esport m’ha donat, ja és la… pera.

    Benvinguts a tots, passi el següent.

    Crit

    p.s: Avís per a navegants, aquest fòrum és perillós, hi ha moltes bones persones que us poden enredar de mala manera.

    #27231
    Avatar
    cargol
    Participant

    Hola companys:
    Des dels 16 anys que vaig començar a fer atletisme a Reus, la meva ciutat natal, no he deixat mai de correr. Primer van ser curses escolars, després cross i pista, molta pista, on vaig probar-ho tot al Club Natació Reus Ploms, però sobre tot, mig fons, 400 tanques i decathlon, sempre amb marques mediocres, però que em van permetre anar a algún campionat de Catalunya i Espanya i sobre tot gaudir d’un ambient que anys després he retrobat. El compartir durs entrenaments i perque no? també birres ambs el grup de companys. Un ambient sanot el de l’esport que m’hagués agradat encomanar a les meves filles.
    Per circunstàncies laborals vaig fer cap a Lleida a l’any 1985 i aquí vaig fitxar pel Sícoris un parell d’anys, després, boda, fills, etc., qué us he d’explicar als que esteu ara amb aquesta situació?
    Durant uns 20 anys vaig mantenir-me corrent 1 o 2 díes a la setmana i competint en la cursa del PRYCA i Pujada a La Seu.
    Al 2004 vaig separar-me i el correr va convertir-se en la meva taula de salvació, primer 3 i després fins a 5 díes d’entrenament, aixó va permitir-me tastar la marató, primer Madrid, després va seguir Nova York, mercés a un premi que vaig guanyar al concurs “¿Quién quiere ser millonario?” i moltes altres.
    Al principi vaig anar de menys a més i buscant marca, una vegada vaig aconseguir fer sub 3 h, vaig relaxar-me i ara ne més penso en acabar dignament.
    Jo em denomino “col.leccionista de maratons”, en porto 15 diferents per 3 continents i la idea es no repetir-ne cap, ara com a regal dels meus 50 anys, començaré a preparar Chicago pel 10-10-10 i possiblement 5 setmanes després la de la Costa Daurada, pel 2011, Sevilla …
    Animo a tothom a barrejat turisme i correr, aixó m’ha permés gaudir el doble amb la meva parella i filles voltant per mig mon.
    Des de que fa ja qüasi 5 anys van propossar-me formar part de Km 0, ha sigut per a mi un retrobament amb les sensacions de teen-ager, companys de debó, entrenos, curses, organitzar la marxa i Templers, … Va ser una bona encertada crear un lloc on coindicir gent que ens agrada el mateix i que abans ens veiem fent curses o entrenant pel ríu i ni ens coneixíem.
    Per acabar, el meu nick (Cargol) ve de fa anys, buscant un nom definidor de les terres de Ponent per entrar a una web ja dessapareguda (10 de 1000), quí pensava llavors que sería
    l’emblema de la nostra Associació?.
    Convido a tothom a compartir la nostra il.lussió.
    Salut i milles.
    Abel

    #27234
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Hola. Soc l’ Enric i miro de ser un corredor.

    Però soc molt més perquè soc de Km0

    En aquesta vida, de tant en tant et posen el nivell molt alt, i això ho han fet els meus veïns de presentació. Tots els que també tenen la sort de gaudir de la seva amistat estan d’ acord, no ho dubto. Mentre escric això s’ ha colat el Cargol, tenim tard!

    Vaig néixer en aquesta ciutat llunyana agermanada amb la boira, ja fa uns anyets (44). Els meus inicis en el mon de l’ esport van ser com a nedador en el meu Club Natació Lleida a nivell nacional però sense apropar-me a podis; després vaig continuar en l’ atletisme però en la rama saltadora (perxa i proves combinades) en el maltractat i desaparegut Antorcha.

    Durant 13 anys vaig viure en aquella ciutat tan propera i llunyana, bonica i freda, verda i grisa, anomenada Vitoria; sense cap tipus d’ intenció perquè semblava impossible, vaig tornar. I ara, ja fa 6-7 anys que soc aquí, en aquesta Lleida que estimo, tot i que alguns cops resulta difícil de explicar. La sensació de que fora d’ aquí poca gent l’ estima i molta la desconeix i ignora, m’ acompanya cada cop més.
    En el període que vaig estar fora, algú es va carregar un històric “choperal” -que va acumular molta sang fa 70 anys- i va plantar-hi gespa. En alguns moments, encara el veig molt clar, recordo els 1ers aplecs, els que van ser els autèntics. La canalització ha portat molt a Lleida, encara que el pugi enyorar. De fet a portat molta salut i vida.

    Vaig començar a córrer perquè necessitava cremar energia, retrobar-me físicament, ser jove. La meva vida està vinculada a l’ esport, i la meva feina també; amb els meus 2 fills – la parelleta- amb una edat de no anar amb cotxet, vaig poder tornar a començar.

    Passo les nits i menjo davant la canalització, ara mateix la tinc davant. Veig gent corrent a les 6 de la matinada, les 4 de la tarda, les 2 de la nit, de veritat; ara no, fa la calor de Lleida i poca gent, com la Estefi, es prou valenta. Els colors de les samarretes no enganyen i moltes em son molt properes i van del I al IV, blanca, rara, verda, blanca, llampant… les reconeixes i t’entra una dosi de satisfacció en vena.

    Córrer, poc o molt… crec que això s’ encomana i sense voler, ja hi ets.

    Em vaig animar a córrer Templers el 1er cop. Arribant a dalt al costat del que també ha acabat sent un Km0, el Ruben – per nosaltres Stomix – vaig veure i entendre una mica el que era Km0; tot seguit vaig ser conscient de que volia ser-hi. I com més temps i gent he anat coneixent, menys m’ hi puc deslligar.

    La veritat, es que el cos no m’ ha ajudat. Porto 2 anys de lesions, cada cop que he estat pensant que la marató podia caure, m’ he trencat. Tendinitis aquilea tot un any, contractures repetides als bessons i peroneo i al desembre una artroscòpia al genoll que crec que ja ha passat el rodatge. Aquest és un petit resum d’ aquest període. Però mai he perdut l’ esperança. I en tot cas, tinc molt clar que vull continuar dins Km0. Córrer m’ ha portat a cap lloc però si a les persones. A la canalització quan arriba la marxa, a Gardeny un diumenge especial de juny, les cares dels companys quan et trobes a la passarel•la del Km0 o en una reunió… el demés no conta massa.

    No sé si un dia faré la marató. Algun dels amics que de tant en tant suen amb mi, m’ ha dit que no pensa parar fins que m’ acompanyin en una. Això ja t’ acompanya i esperona. Possiblement, si algun cop acabo un projecte personal que ja fa 15 anys que dura, faré algun petit triatló, però ara per ara només vull rodar suau suau…

    He fet les 4 Templers, soc un afortunat. L’ any passat ho vaig fer com vaig poder, era el meu objectiu de l’ any i vaig estar a punt de no poder. He portat 2 cops el globus de tancament, un privilegi; fa 15 dies els meus amics de gambada em van honrar amb un 1000 al pitral: l’ anys dels 1000 a Templers. L’ any dels mil. El tinc penjat al despatx. I encara ha estat més especial perquè el meu fill de 10 anys, l’ Enric, també ha trepitjat la catifa amb un xip. Podia triar entre el parc aquàtic i Templers i no s’ ho va plantejar. Al Marraco i al Adolfo, els dec… les fotos del meu fill, impressionants… buf. Aquest 1000 no té preu.

    Correré, poc o molt; de fet fa un parell de setmanes vaig tornar a començar ( m´ he tornat a trencar, la culpa es 100% de la meva inconsciència, ja ho llegireu) Però si corres i no t’ apropes a Km0, estàs perdent una gran oportunitat de gaudir una mica més de la vida. La Lleida que estimo es una mica més gracies a Km0

    Rodar, compartir, riure, parlar, organitzar, suar, patir, conèixer. Km0. Una sort.

    Soc l’ Enric de Km0

    #27235
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Em dic Arnau, estimo Lleida i m’agrada correr. Per que? He intentat explicar-m’ho moltes vegades i no me’n surto. Vaig començar gracies a la pesadilla del meu germa, l’homedferro, que no va parar fins que em vaig inscriure a la 1ª edicio de la cursa dels Templers. Mai podre oblidar la sensacio que vaig tenir en el moment de la sortida, acompanyat de mon pare i 500 persones mes. La arribada ja va ser una altra cosa. La cursa se’m va fer llarga, molt llarga, i no veia el moment d’acabar. Tant es aixi que en creuar la linia de meta el primer que li vaig dir al meu germa va ser: “aixo no esta fet per a mi”. Pero ja havia tastat el caramel…

    La meva vida com a corredor popular de fons no es pot entendre sense l’homedferro. Ell feia temps que corria- fins i tot ja havia fet alguna marato- i sovint em convidava a sortir a correr amb ell i uns quants mes, sota el nom de Km0 Ponent. Sempre li estare agrait perque, gracies a ell, he descobert una activitat que m’apassiona i que m’ha canviat la vida. I si tot aixo no fos suficent, he conegut un grup de persones que m’han demostrat, any rera any, que fer coses pels demes es mes gratificant que fer-les per un mateix. I si, es cert, ho subscric, el corredor popular de fons es diferent a qualsevol altre atleta.

    He tingut la sort de correr totes les edicions de Templers, pero encara soc mes afortunat d’haver pogut col•laborar en les tres ultimes. Soc un Km0 i ho dic amb orgull. Alla on vaig llueixo la equipacio. No vull correr per ningu mes perque ningu em pot donar mes. El secret es senzill: tinc amics que volen, alguns corren rapid, d’altres corren, tambe n’hi ha que avancen i fins i tot algun que no corre. Tots som Km0, tots som iguals. I fem dinars i sopars, ens divertim corrent i compartim les nostres alegries i decepcions. I tinc un forum on aprenc moltes coses, llegeixo les proeses dels membres d’aquesta bonica familia, m’emociono amb les vostres croniques i en comparteixo alguna de meva. Per aixo mai correm sols.

    La meva historia com a corredor popular de fons es mes aviat escueta, sobretot si la comparem amb els grans corredors que participen en el forum de Km0. No he fet cap marca espectacular ni pretenc guanyar res. Soc feliç quan puc correr amb la musica del meu mp3 i m’encanta fer tirades llargues el cap de setmana (sempre que les lesions m’ho permetin). Si puc sortir acompanyat millor, i sino tampoc deixo de fer-ho perque gaudeixo com un boig. Mai correre per obligacio i si els meus objectius no es compleixen en buscare de nous. Pero tinc molt clar quin es el principal: gaudir. Mai hagues pogut creure que es podia aconseguir en una marato, fins que en la ultima, empes per les ganes de viure del meu cosi Gerard, em vaig adonar que era possible. I des de llavors, sempre que puc correr dono les gracies i prego per poder tornar-hi.

    Visca Km0 Ponent.

    Arnau

    #27243
    caragolet
    caragolet
    Participant

    Hola a tots!. Jo sóc la Teresa… Lo de caragolet se’m va acudir de sobte, doncs com que el fòrum era de córrer i més aviat vaig a poc a poc…Els meus íntims m’ho diuen fotent-se , i fins fa poc temps em penedia d’haver-me posat un mot. Ara n’estic contenta.
    Sóc de Ponts, però fa tants anys que visc a Lleida que ja m’agrada fer honor a aquest animaló tan gustós.

    Des de ben petita he fet muntanya. Per aquest esport (que més aviat és una forma de vida), he conegut lo més important de la meva vida. Grans persones, grans reflexions, i sensacions i emocions inigualables, baix el meu punt de vista. Vaig començar a córrer ara farà uns cinc anys, per aquelles coses de la vida …( no podíem anar tant a la muntanya, no podia nedar..), i com aquell que res vaig participar en la primera mitja marató de Balàfia, i no vaig morir!. Desprès van venir moltes altres curses, de 10 km, mitges maratons i també alguna marató. He trobat en a quest esport, coses molt similars a les que em dóna la muntanya.
    M’agrada l’esforç, el silenci, la natura i totes aquelles coses que es diuen sense paraules en situacions límits. M’agrada ajudar, i que m’ajudin, curar i que em curin. M’agrada superar-me a mí mateixa, i descobrir en mí sers diferents que abans no coneixia. M’agrada inspirar i espirar al màxim, amb el cor al màxim bateg, i la ment neta, només sentint la fredor de l’aire com gairebé arriba fins al darrer múscul del meu cos.M¡agrada sentir que sóc molt petita, insignificant … i a la vegada sóc tan gran que no ocupo espai.M’agrada quan els peus es desempeguen del terra,i per un instant et creus volar…M’agrada córrer…I el que més m’agrada és compatir-ho…
    I us asseguro que compartir-ho amb vosaltres ha estat un plaer i un honor.

    Que duri molts anys.

    #27252
    Avatar
    Icaro
    Participant

    Hola Km0’s…!!! Sembla que això esta molt parat… Crec que em toca a mi, a veure com surt… :blush: :blush:

    El meu nom és Txema i tinc 41 anys
    El meu avatar és Homer Simpson
    El meu nick és Icaro
    I sóc un Km0 des del 2008…!!! B) B)

    Sempre he sentit simpatia pel Homer Simpson, per això el vaig fer el meu avatar. Es podria definir com un personatge encantadorament estúpid. Per una banda, és un home indesitjable: egoista, barroer, bebedor compulsiu de cervesa, sense oblidar que, de vegades, té atacs d’agressivitat… Deixant de banda tots aquests “petits i insignificants” defectes, en Homer té una vessant tendre que el fa admirable: la devoció per la seva família que es deixa entreveure a cada capitol de la sèrie i la fidelitat als seus estranys i inusuals amics, amb els que passa bona part de les seves estones lliures a la taberna de Moe amb Barney , Carl, Lenny i el mateix Moe….

    El mite de Icaro, el meu nick, sempre m’ha fascinat, el final tràgic de qui busca trobar la llibertad intentant superar-se, inclús per damunt de la seva condició humana. Parla de llibertat, de superació, de volar mes alt, d’arribar al sol… També parla de l’impetú, de la temeritat de l’home de la arrogància de qui no pot entreveure el perill amb claredat. Al mite d’Icaro i Dedalo és el mateix mon qui s’encarrega de demostrar que la realitat és la unica veritat, doncs quan Icaro s’apropa al sol, la “veritat”, ell s’encarrega de demostrar-li quina és la condició humana…

    La condició humana… Potser el conèixer cada dia mes la condició humana em va empenyer, ja fa casi tres anys a sortir a còrrer. Segurament va ser això i el fet de estar sol treballant fora de casa i lluny de familia que em va fer sortir a runnejar, i potser, ara, després d’aquests anys, quan ja estic a casa, continuo amb aquesta afició. El cert es que quan corro, quan esbufego i respiro a fons, amb la suor i l’esforç, deixo enrera els problemes, les preocupacions quotidianes i em concentro en lo important… continuar, respirar, avançar…Sense pensar en res mes. Quan arribo a casa sóc un home nou, em puc dedicar al mes important, la meva familia… Amb els kilòmetres que he deixat enrera s’ha quedat tot allò negatiu i em puc dedicar a escoltar, a compartir, a educar…
    Per l’any 2008 a una cursa vaig retrobar-me amb un amic a qui feia molts anys que no veia, un company d’estudis i de gamberrades, un gran atleta i gran persona, Hache. Ell em va parlar del Km0, em va presentar alguns, em va informar… Des de llavors fins avui, tot a passat molt depressa. Curses, moltes de 10.000, tres mitja marató, i si tot va bé, possiblement, l’any que ve la primera marató… Fins llavors, continuaré amb vosaltres. Per mi és un motiu d’orgull i satisfacció el compartir amb aquest grup de grans atletes, veure sovint la seva gran determinació, la seva fortalessa mental, constància i voluntat, em fa tornar la confiança en la condició humana, em dona satisfacció i em sento preparat, quan torno de correr, per compartir una xerrada amb una cervessa “duff” a la mà, mentres em sento al sofa de casa en companyia dels meus fills i la meva dona, o amb amics a la taberna de Moe…

    Txema

    P.D: He dit beure una Duff ??? … En que estaria pensant…!!! :silly: :silly: ;)

    #27301
    Crit
    Crit
    Membre

    Ningú més??

    #27302
    Avatar
    CARLOS DIEZ
    Participant

    Hola Km0!!!

    Soc el CHAMPION!!!

    Fa ara dos anyets que vaig descobrir el running inagurant la meva andadura runner amb la cursa de Templers de 2008, en tenia 37 encara i ara acabo de fer 40 (tinc la crisi dels 40) … pertanyo, com altres km0s al Club Natació Lleida, i també hem sento un KM0 com no.

    Només puc dir coses bones dels KM0s que conec, se que el que ens uneix es quelcom tan especial, que tots els runners som bona gent, jo tinc grans amics runners i hem sento afortunat per això.

    Doncs aqui la meva presentació, forma KM0 i forma running o com diu un que jo se, salut i milles.

    HALLLLLLLLLLLLLLLLLL

    #27311
    Avatar
    bru
    Participant

    Ieeeeps,

    Us puc assegurar que en CHAMPION, es tot un crack!!!!

    Amb poc de temps, anirà al davant dels veterans!!!! La seva progressió, fa por!!!!!

    M’alegro molt que tinguem la sort de tenir persones com tu, que formin part d’aquest gran grup!!!!

    halllll!!!!

    #27313
    Avatar
    CARLOS DIEZ
    Participant

    Hola companys:

    Apreciat Joan, hem faràs ficar vermell!!! …. gràcies pels teus compliments, ….. tu si que ets gran!!!!!!!!!

    Certament la meva progressió ha estat gran (l’any vinent igual guanyo a Templers!!!!!!!!!!!), estic molt satisfet, com ja sabeu tots vosaltres, el correr et dona una sensació dificil de descriure, jo he començat tard, pero espero cremar kilometres per un tub!!!!!!!!!!!!!!!

    Força KM0!!!

    Hallllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll:laugh:

    #27331
    Avatar
    albertbo
    Participant

    Podria fer vint-i-una presentacions i totes serien diferents. Manera: tal com raja.

    Tinc 45 anys. Costa parlar-ne quan has estat més de mitja vida activament en això. Això és córrer fent-ho socialment parlant.

    La meva és una regressió atlètica. Sempre he estat un corredor molt normalet i de curses no en parlaré, no crec que calgui ja. Com a convençut ex-corredor popular, les fites personals de qualsevol mena que hagis pogut assolir a ningú més que a tu interessen.

    Ara surto a trotar quan el cos m’ho demana i tinc el temps necessari que busco i trobo per fer-ho.

    Noto que he perdut molta velocitat (:silly:!?) i resistència i que he guanyat alguns kilos de més fruit també d’altres circumstàncies. Tot això em preocupa molt relativament. Ben poc, de fet.

    Però sento també que he guanyat una cosa preciosa com potser mai abans l’havia sentit en aquest àmbit.

    La cosa té 9 lletres i es diu L-L-I-B-E-R-T-A-T.

    #27446
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Com que ens insisteixen en que ens presentem, ho intentarem, ahí va un ladrillo:S

    Sóc Álvaro. Segons el cantar, Alvar Fañez va ser el braç dret del Cid Campeador, sempre m’ha meravellat que es digués igual que joB) .

    La meva es la història d’un madrileny que va aparèixer a Lleida quan es va perdre en mig de la boira pujant al Pirineu. D’això ja fa… mmm, molts anys:unsure: .

    Com a corredor sóc més aviat seguidor de la filosofia d’aquell clàssic cartellet que deia: “Hoy no se fía, mañana sí“. Jo ho he traduït per “Esta semana ya no, pero la que viene empiezo a tope, fijo“.

    2007 va ser el meu any com a corredor, vaig començar a sentir-me molt bé a les curses i a fer marques molt discretes, però casi inimaginables per a mi. Fins i tot vaig fer una marató:huh: , la de Madrid.

    Després, una mica per les obligacions familiars pròpies d’un pare de família nombrosa, una altra mica per petits problemes de salut i molt especialment per la mandra congènita que m’acompanya:blush: , això del córrer es va convertir en una activitat discontínua.

    Cada cop que començo a agafar una mica de forma passa alguna cosa que em torna a aturar. Ara, per exemple, sembla que vaig agafant ritme, per tant es segur que tindré algun inconvenient que m’ho tallarà. M’ho prenc amb filosofia i humor.

    Per què córrer? Fàcil. M’agrada fer esport, no tinc la més mínima habilitat:( , no tinc velocitat:( ni reflexes:( i tinc un caràcter més aviat poc sociable:( . Quina altra opció hi havia?

    Crec que he sortit a córrer amb companyia dues vegades. M’agrada córrer sol i anar pensant en les meves coses, penso de tot, no ho deixo ni un moment.

    Una cursa? La San Silvestre Vallecana. El dia de Cap d’Any, 20.000 persones surten a córrer:ohmy: . Si mireu la classificació, potser tres quarts no són corredors habituals i allà hi són, tot i que després de la cursa hauran de tornar a casa amb preses per sopar amb la família i fins i tot per anar de festa. A l’última edició, va ploure i feia fred i allà hi eren tots, aguantant. Dos mesos abans obren les inscripcions i s’acaben en tres setmanes. Amb tots els respectes per tothom, això és una cursa popular. Finalment, per mi, com per tants madrilenys, ha suposat la porta d’entrada en això del córrer, un dia la fas perquè l’has vist a la tele i no gaire temps després acabes una marató.

    El tarannà que va agafant Templers em recorda molt a la Vallecana, molts participants que no són corredors habituals i punt de partida per a molts que s’engresquen amb això del córrer.

    Templers? Vaig ser el segon a inscriure’m a la primera edició i encara no he pogut debutar. Els déus del córrer així ho han decidit:huh: .

    La meva filosofia actual és aquella que diu que el límit d’u partit per n quan n tendeix a zero és igual a infinit. O dit d’una altra manera, sortir a córrer 1 dia es deu vegades menys que sortir-ne 10 o quatre vegades menys que sortir-ne 4, però infinites vegades més que no sortir-ne cap.

    Un desig com a corredor? Que els meus peus i els meus genolls em deixin anar fent com fins ara:unsure: i no em diguin prou .

    km0? Quan la història del atletisme popular de ponent sigui escrita, hi haurà un abans i un després de la iniciativa d’aquests senyors que formen el nucli dur de tot això.

    Per cert, segons la norma UNE, km s’escriu amb “k” minúscula .

    #27456
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s
    .
    Em prenc la llibertat i aprofito aquest fil per enviar una salutació a l’Alvarfanyez.

    Crec sincerament que la seva presència generosa i incisiva en aquest fòrum és força valuosa. El seu punt de vista no sempre cau en un entorn favorable i això provoca sovint discussió i debat. Dues coses a les que mai no hem de renunciar.

    Estic segur que s’aprèn molt més escoltant al que pensa diferent que no al que pensa exactament com un mateix.

    L’Alvarfanyez sovint pensa “una mica” diferent a mi , però quasi bé sempre ho fa amb bons arguments i amb un discurs força sòlid. Fins i tot algun cop……m’agafen ganes d’anar a fer la san silvestre vallecana….o la marató de Madrid.B)

    Salutacions.

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 130)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.