Escampant la boira en solitari
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Aquest matí jo ja havia sortit. Res de l’altre món, un 3 x 1.500 una mica remullat al final que no m’ha deixat gaire cansat. He plegat aviat, a la tarda, i just després d’arribar a casa semblava que l’aiguat s’havia acabat.
No m’ho he pensat gaire, en veure brillar el sol, sabent com estaven els camins. M’he tornat a calçar les sabatilles, i he sortit a rodar una estoneta, suavet, només per tornar a sentir allò que m’agrada tant, la terra tova i l’herba humida sota els peus, sense gaire tollam ni fangam, amb el cel clar i el sol declinant, allargasant-se les ombres i agafant tot plegat un aire especial. Són d’aquells moments que valen la pena.Quin reclam el sol, vent…
A mig matí un entrepà i en sortir de la feina, calça curta i a tocar el cel. Només ho podem entrendre nosaltres.
Sol, tot sol, ja tocava. Redescobreixo la Mitjana i m’aturo un parell de vegades intentant veure qui és aquell de dalt a l’arbre, cap pressa, molta sargantana i l’arç blanc ben florit. La florimenta no va tota al mateix ritme, encara ho recordo de l’any passat, enguany igual, us convido a veure’n el ritme, a quin costat de riu floreix primer? I les fulles? Porto un ritme maco.
Al riu el vent és més fort, però em sento molt feliç, quina llibertat més absoluta! Al cap del riu encara aguanta, justet, el cartellet de https://www.km0.cat, la pluja l’ha descolorit un xic, no me’n puc estar, el toco.
De tornada, cita obligada en mestralada la pujada a la Seu Vella, busco la cara nord com un boig, sé el que busco i m’aturo tres minuts a contemplar-ho: cel net, blau, pirineus blancs, es llegeix com neva a la cara nord.
Dutxa i una mica de menjar.
Quina sort que tenim…
Salut
Vaya día de viento.
Vengo ahora de intentar hacer un poco de "calidad" y he llegado a casa con las orejas gachas, con las series a medio hacer :oops:, y más cansado de la cuenta.
Bueno, asi es esto, nos tocan días de todo. Mañana rodaje, a ver que día sale.
Buenas carreras.Salut companys,
Aquesta tarda he sortit per la mitjana, és un lloc que m’encanta, m’hi puc passar més d’una hora tranquil-lament. Com em cau relativament aprop de casa m’estava plantejant el tipus d’entrenament ja que normalment combino un parell de voltes pel camí de La Clamor de les Planes, embarcador i xiringuito de la font i després de dues voltes (20 m aprox.) faig un traguet i tiro cap a l’altre cantó.
Parat a la font decideixo fer 5 voltes progressives per afegir una mica de ritme, tornar a beure i marxar cap a casa. Estava jo aficionat a control-lar la segona i uns metres abans d’arribar a la font em para una padrina. Paro el crono, em trec els auriculars i ella pregunta: "Quant és la festa de la mitjana?". "No ho sé, senyora" li comento amb cara d’estupefacció.
Com faltaven uns metres per arribar al lloc de control, i amb la sorpresa de la dona he parat malament el crono, després de la curta conversa m’he parat uns segons desorientat. Les progressions, un altre dia serà, decideixo beure i marxar cap a l’altre cantó.
En aquells moments no hi havia massa gent, aquella padrina devia necessitar fer aquella pregunta ves per qui sap què, potser per comunicar-se amb algú. Qui li diu a la bona dona que en aquells moments m’ha trencat el ritme i la concentració, que segur que per ella no feia més que la banalitat de córrer per allà.
Només hi ha una cosa ben certa, era molt més important atendre la demanda d’aquella senyora, no ja per educació i cortesia, qui sap que li podia convenir, que el meu entrenament. A vegades els corredors davant de qualsevol circumstància -com aquesta anècdota- no sabem reiniciar el pc, i quan alguna cosa ens trastoca els plans sembla que s’acaba el món. Hi ha més dies que llonganisses!!!
Una abraçada a tots.
Per donar una mica més de vida a aquest fil, vaig a explicar la meva sortida de ahir al vespre;
Després d’unes quantes hores de feina, arribo abans de les 20:00 h. a casa, em canvio ràpidament i desprès d’uns insuficients estiraments, surto de La Bordeta on visc, enfilo l’Avda. Garrigues, trobo com quasi sempre els semàfors en vermell, em tallen el ritme. Arribo a l’alçada dels Camps Elisis, i entro a la canalització prop de la passarel·la, direcció instituts, arribo al punt de l’adhesiu del Km0 Ponent (que maco que queda) i com les sensacions són bones i he sortit sense cap pla específic giro i intento anar a tope fins al km1, arribo ofegat però a 4:06, per a mi molt bon temps, vaig tirant a un ritme més tranquil fins a les comportes, força ambient, molta gent, molta foscor en alguns trams, moltes noies (no sé on es posen a les curses, ja que acostumen a ser poques, potser s’hauria de fer alguna cosa per animar-les a anar), i la sensació que potser m’estic creuant amb algú d’aquest fòrum, però clar, com alguns no pengem la foto, no ens podem conèixer de moment (com fet diferencial jo portava una genollera blanca, o sigui que si algú em va veure aprofito per saludar-lo). En arribar a les comportes, giro cua, a bon ritme, surto de la canalització a l’alçada del Lauren i tornada a La Bordeta pel vial del MESTRE, al final 47:28 de rodatge rapidet per les meves possibilitats, i un altre dia gaudint de la sensació de pau i llibertat que dona córrer en solitari. Però………….desprès d’anys corrent en solitari, tenint clar que aquest és un esport individual per temes de ritmes, etc., potser m’hauré de plantejar alguna sortida en grup dels diumenges amb els Km0, i potser canvio d’opinió…………………
A reveureeeeee¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Jose H
Hache
Potser ens van creuar perquè en aquella hora jo també hi era. Baixant des del Camp d’Esports al riu, per darrera de La Mariola, a les vuit del vespre amb molt de trànsit i molts problemes per creuar el Passeig de Ronda, com sempre 👿 . Entro a la canalització i tinc la sensació d’entrar en un altre món 😯 . Un munt de gent corrent, fa goig de veure
. "On és l’alcalde?" Em pregunto. "Sabrà que és el que passa aquí cada tarda?"Fa deu anys jo sortia a córrer de tant en tant, molt poc, però sortia. Encara me’n recordo d’algun vespre amb boira corrent tot sol, sense veure ningú, amb aquella impressió de ser al mig del no res
. Us asseguro que no hi havia ni el 5 % de la gent que veiem ara.Jo dic que és internet, però això serà per discutir en un altre apartat del fòrum.
Hache
Jo també he sigut -i crec que la majoria de nosaltres- un corredor solitari, i, sense renunciar a escampar la boira pel meu compte de tant en tant, t’he de dir que els millors entrenaments -o simplement sortides- han estat els que he fet amb la companyia d’una conversa i les motivacions de seguir -o marcar- el ritme del grup. Estic convençut que quan ho provis sentiràs el mateix.
Salut
p,s, ah! i amunt les fotos.
alvarfanyez
Doncs ara que ho dius, com tú si que ets dels "amb foto" em va semblar reconeixe’t pel riu, un altre dia, si més no, ens saludem.
Per cert, que encara que sigui un altre apartat, comparteixo amb tú que internet, el fòrum i Km0 ponent, alguna cosa estan canviant.Artur42
Prenc nota del teu consell i segurament en breu abandonaré de tant en quan la meva solitud.Veieu, una altra cosa que per a mi está a punt de canviar……….., apa vaig a buscar "fotillos" a veure si m’identifico……..
Salut
Hache, on es la teva foto? Encara "remenes"? Jo vaig estar dies… pero no tants, eh? 😉
Ahir al vespre vaig tornar a sortir, com gairebé cada vespre, pel riu, desde la fantàstica plaça Blas Infante cap a la N-II, giro cua cap a pardinyes i tornar cap a N-II, cap a Blas Infante i altre cop a casa!
Si comparem amb altres dies de la setmana passada, molt poca gent, però tenint en compte l’aire que feia encara vaig trobar que erem uns quants bojos… pero ara haviem tornat a canviar la roba i molts anavem una altra vegada amb gorro! No era per menys! En total 12 o 15 corredors (4 noies 😥 ).
Una altra experiència sortir amb vent… anava avançant amb una mica més de força que l’habitual, i tot de cop s’aturava el vent! Caram! Aleshores semblava que anava a caure i avançava lleugera! Donava la impressió que no avançava gaire… pero encara vaig tardar uns minuts menys en tornar a casa! 😆
Donat que erem pocs els que corriem m’anava fixant en les cares dels altres, a veure si coneixia algú, pero havia moments que amb prou feina avançava!Apa, a reveure companys! Alguns fins divendres! D’altres… fins aviat, segur!
Som-hi que ja som dimeeeeeeecres! De cap al sopar!
Salut companys,
Això és una prèvia, estic acabant la digestió i apunt de sortir a rodar pels voltants de Cervera. Turó amunt, turó avall, ja ho visualitzo -no hi ha com fer temps i gaudir del plat per endavant-. Algun dia us he de programar alguna tiradeta per aquí. En un parell d’hores pots arribar a 3 o 4 poblets -aquests minúsculs de La Segarra-, pujar i baixar desnivells d’aquells que et posen com una moto.
A Lleida hi estic molt bé, però com tira la terra!!!. Una abraçada a tots.
"lagartija" wrote:Hache, on es la teva foto? Encara "remenes"? Jo vaig estar dies… pero no tants, eh? 😉lagartija, que n’és de complicat això de trobar una foto una mica “decent”. Continuo remenant.
Ens veieeeeem,
Jose H
Això és una crònica amb títol: "Córrer amb vent, o de com una tirada llarga es converteix en un entrenament de qualitat."
Dissabte cap al migdia vaig sortir pel canal de Pinyana per fer dues horetes i quart molt tranquil, o sí més no, aquesta era la meva intenció. Ja veia que bufava vent, però diumenge, per qüestions familiars, ho tenia molt complicat, de manera que es tractava de sortir amb aquell vent o perdre la tirada llarga d’aquesta setmana. Finalment vaig sortir i quin desastre, crec que mai no ho havia passat tan malament en un entrenament. Hi havia estones de córrer i no avançar 😥 , literalment. Fins i tot se’m van començar a carregar els genolls 😥 , semblava que tot fent gambades molt curtes per avançar contra el vent, quant intentava allargar una mica més la cama no podia. Vaig haver de aturar-me i fer estiraments dels quadriceps, per mobilitzar una mica tot allò que havia quedat com encaixat. Al començament en feia mal només intentar de fer tot el gir del genoll, però mica en mica ho vaig aconseguir i no sé com però va funcionar, els darrers 3 o 4 km els vaig fer molt més còmode, o més aviat diria, menys incòmode. El resultat, 2h 15 min per a 23,5 km.
Al final no sé si m’ho apunto a l’agenda com a tirada llarga o com a entrenament de qualitat.
Sense contemplacions, així es podria definir el meu entrenament d’avui.
D’un bot m’he aixecat en veure la primera claror del dia, i cinc minuts després de sortir ja estava atacant costes a ritme, i buscava i trobava aquelles puntes de velocitat en pla tan bones companyes quan la pura resistència no és suficient.
Ja tinc les piles carregades per tot el dia.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.