S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Toma còctel!
A veure, com ho explico: torno a estar trencat (aplaudiments no calen, ja vindran els xiulets… l’ enllaç del final ho deixa clar)
Perquè ens lesionem? Perquè si. Doncs resposta incorrecta, vamos a llamar a la siguiente pareja.
La lesió té una explicació: estructural, física, química.; pot ser d’ altres tipus, ara em venen al cap¿? les genètiques, les dels hàbits (comportamentals) i/o psicològiques…
I a més a més, per fer-ho més fàcil, és freqüent la interrelació entre totes elles.
És a dir i per posar algun exemple: la sabatilla no es bona. És estructural, ens porta a una pronació o supinació marcada i un amortiment incorrecte sobre alguna part de la cama. Evidentment, això es reflexa en forma física i es manifesta en dolor. Apuro el tendó, l’ inflamo, arriba menys sang –que de fet ja està poc irrigat- i això fa que la sang no hi circuli i les fibres van empitjorant perquè fisiològicament no rutllen com cal. Ja és química. .Si la fibra muscular es dèbil: deixem-ho en estructural, però la edat te alguna cosa a dir. I si no la deixem recuperar prou també es el factor temps. Que es tradueix en manca de paciència. Psicológic, no?
No s’ escalfa correctament, comportamental.
Tinc por, estic estressat… diuen que pot portar a lesions, hi ha qui argumenta que el cos té menys tensió: psicològic.
Freqüents trencaments fibril•lars: física… o genètica. I poder és que estic amb poca tensió i no he escalfat prou i al dia només bec un cafè i dos vasos d’ aigua i la fibra no està per riscos.
O si els nutrients només venen del McDonalds… recordeu, som el que mengem.
I evidentment, tenim els accidents: una torta, un cop, ens porta a la temuda lesió. Física, i passar a ser química..
Podria ser també per fer un esforç no adequat: la carrega, que es la relació entre la intensitat i la quantitat de l’ esforç, incorrecta. Faig massa intens o simplement faig massa o una barreja.
Si coneixem que algun dels hàbits que tenim es poc correcte però no el modifiquem, es un problema de conducta: no escalfar, fer massa, no tenir paciència, no recuperar, no dormir, buscar carregues fortes, només treballar una part i no compensar les altres… Ho podem classificar com vulguem.
I evidentment, tenim els accidents: una torta, un cop, ens porta a la temuda lesió. Física, i passar a ser química..
Una lesió que pot ser més o menys llarga, definitiva, resident, que es cura sola, que no hi ha forma de que desaparegui…
Jo m’ he lesionat molt els darrers anys. Tinc clara la barreja: poc descans, un accident inicial que es on s’ origina tot fa 3 anys i comportaments deixem-ho en poc assenyats. Falta de paciència, hàbits incorrectes i falta de un treball general.
Per que ho pugeu entendre, deixo aquest enllaç. Es d’ un camí que no té dreceres, vas i per on has anat, tens que tornar.
Si voleu, podeu clicar i ho entendreu
—- és molt bonic i vas fent… clica aqui —
Si algú diu que es cosa de la edat, que no ho faci davant meu…
Re: Menys lluny que abans fa 6 dies, 23 hores
Jo no tenia ni tinc mai pressa per arribar enlloc, però si en una mà llargament estesa s’hi escup d’aquesta manera i durant tant temps…Sento que dissabte 10 de juliol tindré una necessitat perentòria de ser a Barcelona, no em busqueu si no és allà. Sento que serà important ser-hi, la meva dignitat com a català no es rifa. Ja no més.
ÚLTIMA HORA !
AUTOCARS GRATUÏTS !!!
M’han passat informació que ERC organitza sortides cap a Barcelona des de sis capitals de comarca de Lleida. No cal ser ni militant ni res, només voler anar-hi.
De Lleida, Les Borges Blanques i Balaguer es surt a les 15 hores; de Mollerussa a les 15’15; de Tàrrega a les 15’30, i de Cervera a les 15’45 hores.
Places limitades. Només cal enviar un correu a fedlleida@esquerra.org o trucar ja al 973 278 343 / 649 538 718 / 650 237 396 indicant nom, localitat de procedència, e-mail i mòbil per contacte.
Jo pujo a Tàrrega, ja fa dies que m’hi vaig apuntar !
Enric,
Cada dia miro per buscar la teva última aportació. Compte, perquè ara ja vas tenint una responsabilitat davant dels teus lectors. Tu mateix et vas posant el llistó molt alt. No ens pots decebre.i encara + per al sopar d’estiu
Crit
Joker
Bru
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i Jordina
Flo
PomponioHi ha molta gent lesionada :S
Paciència,
Pel que puc anar veient, el millor del córrer comença quan es deixa de superar-se a si mateix, és aquella barrera que ja mai tornarem a superar.
A partir d’aquí, ja no tenim presa, sortim quan volem i tan fa la direcció i el temps que tardarem. Les millors curses i caminades, tan és a peu o amb bicicleta i potser farem més estiraments i més bondat en altres.
3 hores per fer una marató patint i què? si la resposta sempre és la mateixa. Pregunten, on has anat aquest diumenge? a córrer a tal lloc, estàs boig, si fa calor, fred, plou, a nevat, és fosc, tan se val sempre la recompensa són les nostres pròpies sensacions i prou, i està molt bé no necessitem més.
Encara penso que algún dia podré fer una marató amb menys de 3 hores, però, poder no necessàriament ha de ser voler. Si voleu podeu, endavant, sense presa i fent el que s’ha de fer.
No ho dic massa de broma, molts cops paguem per qualsevol cosa i per hores, encanvi les curses les volem fer en el menor temps és com si no fos divertit, acabar ràpid i patint dutxa i cap a casa, el cotxe a 110 que si no em diran que estic boig tant a poc a poc. Sempre aquella vergonya fastigosa de ser l’últim.
És penós veure els conductors amb tanta agressivitat per la carretera simplement per no ser últims i què? la moda de córrer per res. Fixeu-vos que quan aparquen el cotxe són més lents que les tortugues i uns avorrits de pena que tenen una vida llastimossament avorrida i, sense presa a 110 per les carreteres de 90 simplement per ser més valents i no ser els últimps, no pas per arribar més aviat a la rutina de sempre el mateix avorriment.
us dic que estic fart d’aquests conductors tan avorrits, i els hi dic, que em feu fàstic!
Espero que esposi de moda aviat, anar a 80 per la carretera, els primers seran els avorrits de sempre però, en aquest cas sortirem guanyant tots.
Quan no hi ha premis tothom anem a poc a poc i què? si la majoria no guanyarem res ni a una cursa amb premis ni a l’altra sense premis, però allí estem a patir tot hi que els premis tampoc els aconseguim.
La resposta de tot plegat és que som competitius i ho trobo molt bé, però qui guanya i qui perd?
Si us agrada córrer, a les curses ho trobo bé però a la carretera em feu molta pena…
Sóc mèdium,
Divendres,
Agafaré el cotxe, als primer 10 kilòmetres un cotxe pegat arradere jo afluixo més la velòcitat per reduir el perill, ell no enten perquè jo afuixo i s’apega més encara a radera i jo afluixo encara més per anar més segur, només ens separa 20 cm. aconsegueixo que m’avanci i llestos.
als 60 kilòmetres una senyal de 60 matverteix i intueixo que he d’anar a 80 i així ho faig 20 kiòmetres més per no causar accidents per culpa de les persones temeràries. llums i més llums i claxon fins que aconsegueixen avançar-me i algún insult que no sentiré.
Ara arribem al semàfort que es posa vermell perque el de d’arrera va més fort, no se si passar amb vermell, un claxon matverteix que si paro m’atropella, desideixo arriscar-me i parar-me al semafor vermell, una ziga-zaga i ja no tinc ningú radera.
Verd, continuo la marxa més cotxes em van avançant per anar a 80 on es pot anar a 90, desideixo anar a 100 i continuent avançant. més incidents i més incidents fins arribar a lloc.
Mentalment dedueixo que si ens fiem de les estadístiques tots vosaltres també feu el mateix a la carretera menys dues persones una sóc jo i l’altra no la coneixo.
Hola Km0’s.
No tinc gaire tirada a les manifestacions….
En aquests moments en recordo un parell a les que si vaig assistir, “No a La Guerra” (Iraq) i pels atemptats de “11-M de Madrid” (191 morts).
Aquest dissabte, però, no penso faltar a Barcelona. Hi aniré no tant per la sentencia del Tribunal Constitucional, que també, com pel fet de constatar un cop més la dificultat d’entesa real, sincera i respectuosa entre aquestes realitats nacionals que no acaben d’encaixar : Espanya i Catalunya.
Portem més de 30 anys de transició i democràcia, hem fet una constitució, dos estatuts, hem progressat, hem entrat a Europa….però Espanya continua “recelant intensament” de Catalunya (des de el meu punt de vista de manera poc justificada) i en una part important i significativa de Catalunya neix i creix la desafecció respecte a Espanya.
Probablement les culpes estan repartides….No ens acabem d’entendre mútuament i apel·lar a la “indissolubilitat del matrimoni” em sembla d’una gran ingenuïtat….
Les coses, malgrat tot, són com són i Catalunya no pot renunciar a cap de les aspiracions que té o pot arribar a tenir en un futur….i en l’actual situació, desprès d’una menyspreable espera de més de 4 anys d’una sentència, actituds mediàtiques generalitzades molt poc edificants, manca de talla política per liderar diàlegs i consens….crec plenament justificat un acte d’afirmació nacional i de reivindicació de la nostra dignitat com a societat civil i com a poble.
Entenc els dubtes de molta gent, fins i tot de gent que clarament ocupa l’espai polític nacionalista (la classe política catalana amb les seves grandeses i no poques misèries no ajuda sempre a clarificar horitzons), però jo crec que aquest cop val la pena manifestar-se…..No es tracta d’arreglar el món, segurament només serà un acte simbòlic…..un brindis al sol, ben fet, pot ser un acte de gran bellesa, i no sempre s’ha de subestimar la força que poden acabar tenint els actes simbòlics.
Poso el meu nom al peu d’aquesta llista amb la mateixa il·lusió que l’he posat altres vegades en altres llistes per assistir a un entrenament conjunt del Km0 Ponent, o d’inscrits en una futura marató.
Salutacions.
Redman
Julià
Aureli
Albertbo
By KedsDes del primer moment vam tenir ben clar que hi havíem de ser.
Redman
Julià
Aureli
Albertbo
By Keds
Quim
ImmaBy Keds,
Des de la meva posició política totalment diferent a la teva, quin goig que fa llegir el seny que hi poses, quan portem tants dies sentint només que bestieses a tot arreu, aquí i allà, a favor i en contra.Quim*Imma ha escrit:
Quote:Des del primer moment vam tenir ben clar que hi havíem de ser.Redman
Julià
Aureli
Albertbo
By Keds
Quim
ImmaSaber que vindreu de tan lluny -i em sembla que no sereu els únics- emociona.
Pucurull
[video]http://www.youtube.com/v/cSqAx52EFXA&hl=en_US&fs=1[/video]
Perquè…
[video]http://www.youtube.com/v/C2mMkYiH1sk&hl=en_US&fs=1[/video]
De la darrera cursa d’aquí a 20 anys no us enrecordareu, la manifestació de demà no l’oblidareu mai.
Tots podem pensar diferent, però és aquesta qüestió bàsicament és qüestió de respecte i dignitat.
Salut a tots
Acabo de llegir el comentari den By Keds i no he pogut reprimir el meu desigs de transmetre la immensa satisfacció que m’ha produït aquesta lectura.
Una manera elegant, correcta i també respectuosa però ferma i convincent d’expressar un sentiment arrelat en molta gent d’aquest país.
Potser seria hora d’acabar amb les mitges tintes,de dir les coses pel seu nom i començar tots junts un camí que ens porti cap un futur mes digne.
Tampoc jo hi soc aficionat a anar a manifestacions, tant sols he assistit a una al considerar que no hi podia faltar.
Ara torna a tocar i tant de bo sigui la expressió d’un poble que vol sortir d’aquesta situació amb serenitat, sense crispació, fen us dallò que sens reconeix “el seny”.
Julià
