S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Crit
Joker
Bru
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
CaragoletJa direu el lloc i l’hora.
Obro aquest fil per demanar-vos la vostra col.laboraci.ó. Potser alguns coneixeu el meu blog dedicat a la meva participació en curses populars (amb més pinzellades, però). Es diu Marathon man (http://joancarlesllurdes.blogspot.com) encara que de marathons encara només n’he fet una, fins ara, i també hi trobareu la crònica d’algunes de els meves curses a les terres de Ponent.
Doncs bé, sapigueu que l’he presentat al certament Premis Blocs Catalunya, que premia els millors blocs en català votats pels internautes, i està a la categoria d’esports, De moment, no em puc queixar per com van les votacions però suposo que ja posats, com més vots, millor.
Us convido, per tant, a fer una ullada al blog i si us convenç, doncs a que el voteu. Podeu emetre un vot per al blog en conjunt i també votar les darreres entrades (crec que fins a 10) i l’important és anar sumant vots. El període per fer les votacions conclou la primera setmana de setembre i ja us agraeixo per endavant la vostra col.laboració.
Em permeto el luxe de penjar l’enllaç on podeu votar directament [url](http://premisblocs.cat/bloc/261)[/url]
Hola a tots!. Jo sóc la Teresa… Lo de caragolet se’m va acudir de sobte, doncs com que el fòrum era de córrer i més aviat vaig a poc a poc…Els meus íntims m’ho diuen fotent-se , i fins fa poc temps em penedia d’haver-me posat un mot. Ara n’estic contenta.
Sóc de Ponts, però fa tants anys que visc a Lleida que ja m’agrada fer honor a aquest animaló tan gustós.Des de ben petita he fet muntanya. Per aquest esport (que més aviat és una forma de vida), he conegut lo més important de la meva vida. Grans persones, grans reflexions, i sensacions i emocions inigualables, baix el meu punt de vista. Vaig començar a córrer ara farà uns cinc anys, per aquelles coses de la vida …( no podíem anar tant a la muntanya, no podia nedar..), i com aquell que res vaig participar en la primera mitja marató de Balàfia, i no vaig morir!. Desprès van venir moltes altres curses, de 10 km, mitges maratons i també alguna marató. He trobat en a quest esport, coses molt similars a les que em dóna la muntanya.
M’agrada l’esforç, el silenci, la natura i totes aquelles coses que es diuen sense paraules en situacions límits. M’agrada ajudar, i que m’ajudin, curar i que em curin. M’agrada superar-me a mí mateixa, i descobrir en mí sers diferents que abans no coneixia. M’agrada inspirar i espirar al màxim, amb el cor al màxim bateg, i la ment neta, només sentint la fredor de l’aire com gairebé arriba fins al darrer múscul del meu cos.M¡agrada sentir que sóc molt petita, insignificant … i a la vegada sóc tan gran que no ocupo espai.M’agrada quan els peus es desempeguen del terra,i per un instant et creus volar…M’agrada córrer…I el que més m’agrada és compatir-ho…
I us asseguro que compartir-ho amb vosaltres ha estat un plaer i un honor.Que duri molts anys.
Bonjour,
Ja el tornem a tenir aquí.
Enguany no entren al país, però el darrer tour de n’Amstrong, la tornada de Vino, el Contador amb més pau dins l’equip, etc.
Apa, per matar l’estiu.
Salut
Bon vespre,
He vist el fòrum massa quiet i he pensat que per escriure-hi hauria de córrer una mica, per mica que fos.
La ventada i quatre gotes de tarda m’ho han posat fàcil, el dubte era si sortiria 5 o 10 min.
N’han estat 20 (de min), volta al barri poca cosa més. De seguida he vist que era l’hora del gos, del gos que s’havia passat la tarda a casa i ja rebentava a pixar i parada la pluja l’amo ha cedit a treure’l a passejar. Devia ser l’únic que no anava lligat.
La sensació post dutxa s’assembla a la d’abans, el córrer et deixa nou, i avui he descobert que 20 min. era córrer. He recordat que ja ho deia Ramón Oliu en el seu ‘essència del córrer’ que era molt important sortir cada dia per minuts que fossin.
Vint minuts? Quantes vegades hem tingut vint minuts i ens ho hem pensat dos vegades? Això és mitja hora si hi comptem la dutxa.
He parlat de gossos, us podria deixar amb el ‘corren’ dels gossos però us deixo amb una mica d’accent empordanès que és cap on aniré aviat. És l’amic Sanjose + x , ho escric així perquè tot junt provoca limitacions si ho consulteu de la feina.
Almenys a un km0 aquests camins li seran familiars.
[video]http://www.youtube.com/v/D0EC0wHbGcU&hl=es_ES&fs=1[/video]
Salut a tots
Ieeeeps,
Tal dia farà un any, doncs el dia 18, tornaré a fer aquesta magnifica marató de muntanya que tants bons records en porta
Salut
+ per al sopar d’estiu
Crit
Joker
Bru
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.CarmeLa Pobla de Segur. Dissabte 8 del matí, em dirigeixo a la Plaça de la Pedrera, lloc de sortida de l’espardenyada, recullo el dorsal i als vols de les 8:15 donen el tret de sortida. Enfilem la carretera direcció a Sort i al cap d’un quilòmetre i mig, més o menys, ens desviem a mà esquerra per un corriol que s’enfila muntanya amunt. De moment ens toca l’ombra, tot i això fa molta calor i penso que encara en patirem més. Finalitzant el primer tram de pujada forta trobo el primer avituallament, m’aturo i bec tranquil·lament una beguda isotònica. Continua la marxa, segueix fent pujada tot i que sembla que l’ascensió dóna una mica de treva.
Més amunt es divisa el poble de Montsor, un conjunt de cases mig derruïdes, que creuem pel mig i al sortir, hi ha un control i un altre avituallament. En aquest punt es troben nombrosos espardenyaires, dels que fan el recorregut caminant i que han sortit 1 hora abans que els corredors, que ens animen i esperonen. A partir d’aquest moment s’inicia el descens, al qual estic poc acostumat i tinc respecte. De baixada alguns corredors m’avancen, baixen com autèntics possessos, super ràpid, jo sóc incapaç de fer-ho, els genolls s’encarreguen de recordar-m’ho.
Segueix la baixada fins arribar a de nou a la Plaça de la Pedrera, on ens espera l’esmorzar a base de pa amb tomata, embotits del país, formatges i beguda.
Al final he trigat una mica menys de dues hores ( 01:58:08), satisfet per ser la primera cursa de muntanya que realitzo. A l’arribada em trobo un altre company de Km0 (del qual no recordo el nom, ups!) que també ha disputat la cursa, ens saludem i parlem una mica de com ens ha anat. Ens obsequien amb una samarreta tècnica i una mica de ratafia dels raiers.Una cursa molt ben organitzada i que espero repetir en properes edicions.
Aquí us deixo l’enllaç del Garmin:
i encara + per al sopar d’estiu
Crit
Joker
Bru
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i JordinaAniré llegint sobre el tema,
En poc temps que porto corrent he descobert moltes sensacions i, el cor és el múscul que més pateix.
Parlo per mi. Els primers mesos que vaig començar a córrer els ossos es van posar a lloc de seguida (van deixar de fer mal), els músculs de les cames cada cop menys agulletes, per contra, el cor tarda molt temps a adaptar-se.
D’aquest tema no puc dir gran cosa més, esperava que hi hagués més gent disposada a explicar més.
He quedat bastant parat, s’ha parlat de tot i molt, però, del cor no en sabem gran cosa o no volem saber-ni gaire.
No hi ha cap més fil que s’ha parlat del cor?
Seguiré investigant.
Moltes gràcies.
No hi entro, per no caure a la tentació. Sóc molt temerari jo i, sembla interessant.
Gaudeix al màxim i ja veurem les imatges.
Calambres Musculares en el Maratón: Etiología y Factores de Riesgo
Martin P. Schwellnus.
UCT/MRC Research Unit for Exercise Science and Sports Medicine, Department of Human.
Biology, Faculty of Health Sciences, University of Cape Town, Cape Town, South Africa.RESUMEN
Los equipos médicos generalmente observan calambres del músculo esquelético en los corredores de maratón. Sin embargo, no se conoce con detalle la etiología y por lo tanto, tampoco se conoce como tratar ésta condición. Los calambres musculares asociados al ejercicio (EAMC), se definen como una contracción involuntaria y dolorosa del músculo esquelético durante o inmediatamente después del ejercicio. En reportes anecdóticos previos, los calambres se asociaban con la sudoración profusa y con cambios en las concentraciones de electrólitos en el suero. Ningún mecanismo explica cómo los desequilibrios en los electrólitos del suero, producen calambres musculares localizados. La hipótesis de la “fatiga muscular” sugiere que los EAMC son causados por una anormalidad en el control neuromuscular a nivel espinal, en respuesta a ejercicios agotadores y se basa en evidencia proveniente de estudios epidemiológicos, de datos obtenidos en experimentos con animales sobre la actividad del reflejo espinal durante la fatiga y de datos provenientes de electromiogramas registrados durante ataques agudos de calambres luego de realizar ejercicios agotadores. El desarrollo de fatiga muscular prematura explicaría la producción de EAMC.
Palabras Clave: fatiga, electrolitos, pedestrismo, agotamiento.
Schwellnus, Martin P. Calambres Musculares en el Maratón: Etiología y Factores de Riesgo (Resumen).
