S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Companys maratonians,
sed, cargol, bodi, que la força sigui amb vosaltres… 😉
bodi, ara mateix estic intentant imaginar el boci de carn que et fotràs…diga-li "chuletón" si vols… 😯 😆 :wink:.
Al saber per la premsa d’avui del robatori de les lloses de les empremtes de deu esportistes de llegenda que s’ha fet a la Vila Olímpica de Barcelona – amb la qual cosa ens quedem una mica més orfes del que estàvem pel que fa a la manca de reconeixement dels mites de l’esport- em faig una pregunta:
Perquè hi ha tan poques referències – noms de carrers, escultures, monòlits…- que honorin als nostres esportistes?
A Lleida suposo que pasa igual: les ciutats i pobles de Barcelona estan farcides de carrers i places que duen el nom de polítics i militars – també de literats, músics, artistes, etc, – però pel que fa a esportistes, es poden comptar amb els dits d’una mà.Sovint un esportista d’elit és un producte de consum més que una altra cosa, però hi ha casos que no; hi ha casos que per les seves virtuts han estat un exemple i han contribuït a fer-nos millor. I resulta xocant, a propòsit i per exemple, que hi hagi escultures a Barcelona com la de la tonadillera Raquel Meller – respecte i admiració apart – i no hi hagi encara cap al·legoria que faci memòria d’en Kubala.
Hi ha noms que han passat a formar part de la història de l’atletisme com els d’en Gregorio Rojo i d’en Ramon Oliu, que es mereixen per dret propi un reconeixement a la ciutat, i en canvi – contradiccions de la vida- s’està a punt de posar el nom d’una plaça a la vedette Bella Dorita.
És que el fenomen que suposa l’esport, i la contribució a la societat d’alguns esportistes no significa res?
Perquè no honorem als mites de l’esport com cal?Algú pot respondre?
Pucu
Al final la sortida en grup ha estat en solitari, els meus companys s’han estimat més no mullar-se. Així que, sota una pluja suau però que t’anava calant, he sortit cap a l’Av. del Segre i Lo Mirador per anar corrent paral·lel al riu fins creuar el Pont Nou. Alcalde Areny i Av. de Madrid em porten a l’alçada del carrer Cavallers on he enfilat amunt fins a dalt de tot de la Seu Vella 😳
. Baixada alegre i cap a Pardinyes per Camp de Mart i Comtes d’Urgell.Per sort la pluja s’ha comportat i als 20′ ha decidit descansar.
Bona rodada
A meu parer només els esportistes podem honorar als esportistes, des de qualsevol club o grup, només cal fer una recollida de signatures i fer la sol·licitud al ens administratiu competent.
Qui pot motivar o recordar el nom d’algú que ens sentim reflexats?. Només nosaltres podem explicar a aquells que han de decidir per tal que ens facin cas.
Quan es posa el nom a un carrer, plaça , lo habitual es que el concens dels veïns sigui respectat.
El meu club A.A Xafatolls al seu 20é aniverari va posar la seva sabata insignia en una plaça de Mollerusa, un dels punts de sortida habituals de corredors o marxadors
Que a Bascolàndia ja us esperen, i tremolen. Quin trio, nois !!
Per una raó o una altra, sé que hi deixareu empremta, allà. A per ella ❗
Ostres madjoker no vas gens desencaminat 😆 , ja ens comencem a conèixer, oi?
Gràcies a tots pels ànims, intentarem deixar el pavelló on es mereix ja que els bascos sempre ens tracten a les mil maravelles.
Jo estic perfectament de tot arreu….bé falta saber quantes goteres i tindrem al terrat, però fins a les 12 del migdia no ho sabrem, aleshores farem el que s’escaigui 😉
Sed, Cargol , ens veiem a la sortida!
Salut companys,
Ja se que hem rodat moltes vegades madjoker, però es dona la casualitat (o no 😈 ) que només amb tu, pels motius que siguin no aconsegueixo arribar a temps a vegades. Tenia altres gestions i ja he avisat que no m’esperessiu, passa que quan saps que hi ha un bon grupet mires de ser-hi.
Sense poder agafar el tren de madjoker i companyia (que ha estat sense companyia pel que es veu) surto a quarts de 8, la canalització està perfecta, humida però sense un sol toll ni fang. Entre l’hora i els núvols sembla que es farà fosc aviat però decideixo tirar cap al camí d’Albatàrrec, paradeta de rigor a la font i a la cruïlla amb el canal, tiro cap a l’esquerra i cap a Lleida. Encara tindré la claror suficient per arribar amb la llum suficient. El dia llarg val un imperi per sortir a entrenar. Quatre gotes i l’entrenament perfecte. Amb el que m’agrada córrer sota la pluja potser em canviaré el nom de segarrenc per nòrdic.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Si la marató de Madrid et va deixar el desgast físic i anímic que et va deixar, que ara no preveus fer-ne una altra alvarfanyez, aquesta millor que no l’escullis. No perquè no sigui una gran cursa, ho és, però la poca particiàció de moment li dóna molts kms de solitària. Millor que et plantegis Donostia o Barcelona.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Jo no l’he feta encara, veig que treballo de tarda i hauria de canviar el dia, però em pica el cuquet. Ara, també m’agradaria anar a Donostia un mes a més tard. M’ho hauré de plantejar.
Pucu, ostres noi, quin pla d’entrenament més ortodoxe, com manen els cànons. Fa anys que no sóc tant meticulós -bé, tant potser no ho he estat mai- amb els entrenaments. Fa goig de veure’l, enhorabona.
Una abraçada a tots.
