S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ei, si vé en Bodi el penso seguir de sortida a final. Només seré més ràpid que ell si en passar pel Bronx tenim cap incident i hem de sortir "per cames".
Ah!, em sembla que hi ha un parell més que també s’afegirán, però ja ens ho dirans ells.
Una abraçada.
Gràcies. M’ho prendre amb calma
: i aprofitaré per descansar un mes, que támbé es bó, doncs a finals de setembre aniré a Berlín. Tot i aixì, el 17 de juny potser ja seré a punt per fer la dels Templers rodant suau i gaudint de Lleida.
Ja us explicaré com em treuen aquesta botifarra (o potser no).
Abraçada!!!9:30h a Lo Mirador?
Si ningú no em diu res, no asseguro estar a aquesta hora al lloc. Així que, si algú vol quedar demà al matí, m’ho faci saber.
Gràcies
jordigracia, ànims i paciència. Ja veuràs com és cosa de poques setmanes. 😉
Hem coincidit a Empúries i no ens hem conegut 🙄 . Espero poder-te saludar davant el Castell dels Templers el 17 de juny.
Salut companys,
Fa uns minuts el Tau acaba de caure a Atenes a les semifinals de l’Eurolliga amb el Panathinaikos. Podia passar, els grecs juguen de local, són un equipàs i l’Obradovic li ha guanyat la partida al Maljkovic, amén dels arbitratges en clau europea si calia per rematar. Però és la tercera Final Four on cau el Tau. Em comença a recordar massa a una altra generació basquetbolística, la d’Epi, Solozábal, Jiménez, Norris, Sibilio, Montero que durant els 90 possiblement practicaven el millor bàsquet d’Europa però queien a la Final Four. Segurament el Tau és un dels millors equips europeus d’aquesta dècada, però sense corona. Jugadors com Scola, Prigioni, Vidal o Splitter que són els que porten més anys, per la seva qualitat individual, però per com executen el bàsquet col-lectiu mereixerien ser campions d’Europa. Hi haurà una altra ocasió? És aviat per dir-ho però quan es perden tantes oportunitats, algun dia deixaran d’arribar-hi, sobretot per l’extrema dificultat que comporta i la competència que hi ha. Aquest any només havien perdut dos partits en tota l’Eurolliga.
No puc negar que els més de 15 de practicant del bàsquet pesen i estic una mica disgustat, m’hagués agradat veure els alavesos aixecar la copa -quina festassa s’haguessin trobat el bodi, cargol i sed per allà!!!!-
Però hi ha equips que la història els ha reservat el paper de perdedors, perquè aquesta no recorda brillants temporades i joc espectacular, recorda qui es va fer amb els títols. En aquest món competitiu en que vivim és així, una mica trist?, potser.Vull acabar d’enllaçar això comentant el que suposa la pressió per a molts esportistes a l’hora de guanyar, autèntics esportistes d’èlit i campions després de milers d’hores d’entrenament i batalles són vençuts per la pròpia pressió i quan només haurien de fer el que fan sempre, jugar com juguen sempre, són ombres dels que coneixem.
Abans deixeu-me passar per la NBA. Acabat el partit del Tau, vaig fent zàping i passo de teledeporte a sportmania, i carai!!! agafo els últims minuts del Golden State Warriors- Dallas Mavericks, aquesta nit he vist fins a la mitja part, crec que ha acabat en taules, havia començat a les 4:30 i m’estava sobant. Així ho he deixat. Dallas, primer classificat de la conferència oest, amb un equip de luxe Nowitzki, Howard, Terry i un sisè home com Stackhouse, potser li falta un pivot, però equipàs, millor rècord de la lliga i sisè millor de la història contra les cordes amb un equip que ha tingut 25 victòries menys a la lliga regular. Al primer quart es lesiona Baron Davis, sens dubte la figura de Golden State, i els avantatges de més de 10 punts es van perdent. Torna a la pista mig coix, i tot i que fa jugades de mèrit se’l veu minvat. Quan el son em pot penso que Dallas, jugant horrorosament i empatant sabrà vèncer a la segona part. Ara després del partit del Tau veig els últims 4 minuts, avantatge de 20 punts de Golden State. És la primera vegada al millor de 7 partits que el 8è elimina al 1r. A vegades al món de l’esport es repeteix la història de David i Goliath. No m’ho negareu, és un dels molts encants que té.
Dallas ja va perdre la final de l’any passat contra Miami, amb Wade i quatre iaios més: O’Neal -el més aprofitable-, Mourning, Posey, Walker i Payton. No cal dir que Dallas era superfavorit, sobretot després de véncer San Antonio en un 7è partit dramàtic on tan Duncan com Ginobili van poder anotar la cistella e la victòria (per què no ho vau fer???).
Venen dies durs per Dallas i el Tau, més que res perquè porten unes dinàmiques que els fan perdedors en les lluites més importants en les que prenen part. I això pesa com una llosa a les espatlles d’aquests fantàstics esportistes. Les podran revertir? En el cas del Tau, m’agradaria força (jo sóc culé al 100%, però esportista), en el cas de Dallas, tant me fa (se’m veu el llautó?).
Els esports d’equip són molt diferents dels individuals. És cert que en aquests darrers no depens d’una cistella d’un company o d’un adversari per poder-te pujar al cel o baixar a l’infern, una pilota perduda, una mala defensa…. La mentalitat amb que s’afronten també és molt diferent. És clar que en aquests últims un s’ho cuina i s’ho menja, però la història n’està farcida també de grans esportistes condemnats a la derrota malgrat ser favorits per marca, estat de forma… A vegades la pròpia competició pot més que l’empenta de qualsevol rival. Com a casos recents tenim el lleonés Manolo Martínez, que tret d’algun títol menor, sempre favorit en qualsevol competició de prestigi no hi ha manera que en dongui una. Sembla que l’Higuero s’ha tret una mica la son de les orelles, però encara li falta una gran victòria.
Disculpeu que avui m’hagi deixat endur per la vessant basquetbolística, però no només d’atletisme viu l’home. Ah!!! i la temporada que ve una lligueta privada km0 al Supermanager.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
N’he sentit a parlar d’aquests tríptics crit, però hi ha una expectació tal que si no es fan públics aviat igual t’entren a casa. Espero que no sàpiguin on vius.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Ja m’ho vas comentar a Montblanc, Emilimar. El camí de Santiago sempre m’ha atret però no he trobat mail la possibilitat de fer-lo, amb el meu calendari laboral és impossible. Enveja sana em feu sentir, espero que us ho passeu molt bé i ja ens ho explicareu.
Una abraçada a tots.
Un altre de ben meticulós ❗ El 20 d’agost, ni un dia abans ni un dia després… 😯 😆
madjoker, ENHORABONA per la decisió, però no et capfiquis amb els plans. Tot el que facis bé des d’ara ja et comença a valer com a preparació.
