S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Mestre Pucurull,
sóc del parer que el secret està en la mesura de totes les coses. L’exercici físic, en la seva justa mesura pot ser tant beneficios com dolent pot ésser en la seva exageració. Igualment penso que un vas de vi, una Mortiz ben freda i fins i tot, un cigar de tant en tant, no han de ser necessariament negatius. O si més no, no poden ser-ho tant com portar a l’extrem com a constant, la resistència física del nostre cos.
Igualment, penso que tot ha d’anar ben conjuminat amb la salut mental. I sobre això he de dir que SI que penso que treballar en excés, es terriblement perjudicial. :mrgreen::mrgreen::mrgreen:
Jo també vindré.
A les 20:00h estaré puntual al costat de la passarel·la de Cappont.
Per combatre la caloreta podriem anar per l’ombra Fa un tomet per la Mitjana?
Quote:Mestre Pucurull,sóc del parer que el secret està en la mesura de totes les coses. L’exercici físic, en la seva justa mesura pot ser tant beneficios com dolent pot ésser en la seva exageració.
homedeferro,
És obvi.
El més important d’aquest estudi, però, al meu entendre, està en el fet que estava ja demostrat que l’activitat física era beneficiosa per al cor i ara també sembla que ho és per al cervell.
Pucu
Ieeeeeeeeeeps,
Si tot està com avui…
Diumenge 20 de juliol, 8.00 am
– Amata
– Crit
– Homedferro
– bruQuote:Ieeeeeeeeeeps,Si tot està com avui…
Diumenge 20 de juliol, 8.00 am
– Amata
– Crit
– Homedferro
– bruNo t’ho creus ni tu 😉
Parlant de longevitat en alguns esportistes…
La veterana velocista Merlene Ottey participarà en els pròxims dies en dues proves de 100 metres, amb l’objectiu d’assolir la mínima olímpica i poder acudir als que serien els vuitens Jocs Olímpics de la seva carrera.
Ningú, segons diuen, ha participat mai en tants Jocs Olímpics: l’Ottey establiria així un rècord, perquè cap esportista, en cap modalitat, ha disputat tal quantitat de cites olímpiques.
Merlene Ottey té 48 anys.
😮http://www.marca.com/edicion/marca/atletismo/es/desarrollo/1147599.html
Pucu
Hola Km0’s.
Tot i estar més o menys en “aturada tècnica”……de tant en tant surto a córrer una mica…….
Aquesta setmana tenia previst sortir una nit qualsevol i tornar a experimentar les sensacions del running nocturn……
Però….volia anar més enllà……provar quelcom diferent……Aprofitant que la lluna ja era pràcticament plena…..es tractava de fugir dels entorns urbans i l’enllumenat artificial i llançar-se a córrer lliurement pels camins sense cap altre estri que la llum de la lluna…..
Em vaig decidir tard, ja eren quasi bé les 23.00h……i aleshores vaig recordar un lloc molt interessant prop de Alpicat…..un enorme llac artificial (però bastant natural)…..amb un perímetre considerable (1200-1300 m.)….i sense vegetació alta als costats ni edificis que dificultessin la visió de l’astre quasi completament rodó….
I vaig anar amb cotxe….amb la sempre estimulant i en aquest cas silenciosa companyia d’en By Keds…..
Les millors expectatives es van acomplir….No hi havia ningú…..la lluna estava espectacular….els silenci només el trencava el intermitent cant de les granotes…..i la temperatura en aquella hora (quarts de dotze….) ja era perfecta…..Sense pràcticament escalfar….en By Keds i jo varem començar a córrer suaument entorn l’estany……en pocs segons els nostres ulls es van adaptar a la foscor i varem comprovar que no teníem absolutament cap problema per veure-ho tot….absolutament tot !……fins i tot la nostra ombra….sí, sí,…..heu llegit bé….la nostra ombra projectada al terra , quan fent la corba….li varem donar l’esquena a la lluna…..
Quin espectacle !…….I gratis !
Varem donar unes quantes voltes al estany (6 o 7)……corrent sempre a la vora de l’aigua que sovint reflectia també intensament la claror de la lluna….. Impressionant !
De fet avui, el dia després, quan penso en tot el que varem gaudir…..tinc dubtes…..i no estic segur del tot que tot allò fos real……i que potser va ser …..un somni !.
Però no…..el meu Suunto T3 no menteix…..7,85 km……4,54 avg…..38:26:10….avg/bpm156….576kcal……
Salutacions.
Mooooolt, moooooooolt avall en la classificació, però segueixo pensant que l’ Espardenyada ÉS UNA GRAN CURSA !
Quote:Aquesta la fare de com a test de la Marato de New York que fare un mes despres. De entrada sols fare fins al km 32. Per veure com s´adapta el cos a mes de 30km sobre asfalt.Sí, sí, aviat tu també seràs un "marathon man" ❗ .
Recordo que temps enrera deies que no sé que de l’asfalt 🙄 , no sé que de les cames 🙄 …
No sé QUÈ DE QUÈ: SALUT I ENDAVANT, COMPANY !
Per raons de feina (molt cotxe amunt i avall) escolto també molta ràdio. Avui casualment he estat també en l’adéu d’en Bassas.
Què voleu que us digui ? Potser que no li donem tanta importància, no ? Plega un professional d’un programa molt escoltat d’una emissora de ràdio també força escoltada. 14 anys hi portava. Tampoc no és tant.
Als tres minuts de sentir continus panegírics he canviat d’emissora, n’estava embafat. El darrer missatge, potser col·locat a consciència, era una tova crítica.
Avui Catalunya Ràdio ha fet suc de carxofa. El mateix Bassas se’n escapolia. Dies enrera va anunciar la seva marxa, em va semblar correcta la forma. Avui n’ha volgut donar detalls, això ja m’ha semblat sobrer.
Què té ell que no tinguin moltísimes altres persones que també treballen a la seva manera pel país ? Un micròfon, una mena de privilegi modern.
No li dono més crèdit a ningú només pel fet de que parli amb altaveus interposats. En Bassas és bo, però com ell n’hi ha mil·lers arreu, i no van pregonant (no poden) les seves dèries, conviccions…, dieu-ho com volgueu.
Sóc del parer de que per ser lliures no ens calen alliçonaments. Ens cal cultura i informació veraç. Reflexió i acció. En Bassas plega, però només és una persona. Desmitifiquem-ho i tirem endavant, coi !
Dit això, gràcies per tot, Antoni.M’afegeixo a la llista
– Amata
– Crit
– Homedferro
– bru
– simeTindriem que ser puntuals per començar i per acabar (almenys jo)
Salut
