Caiguda d’en Bassas
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Des que m’he assabentat de la defenestració de l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, em sento una mica orfe.
No és una frase retòrica: no me’n ser avenir. Em costa admetre que a partir d’ara no podré sentir-me acompanyat, quan pels matins em poso al dia -mentre entreno- de tot el què es cou al món mitjançant un periodista de primera com és aquest xicot, què ha tingut la gosadia d’estimar la seva terra i proclamar el seu catalanisme a tort i a dret.
Perquè no hi ha cap dubte: tot i què es vulgui maquillar la seva sortida de l’emissora, l’acusació de “crosta nacionalista” que li van endegar al seu programa fa uns mesos des d’un partit polític governamental que -a més a més segons diuen- no es veu prou representat en El Mati, ha fet forat. I tot plegat ha estat la causa -diguem-ho sense embuts- de la caiguda i eliminació de l’artífex del programa més escoltat de la història de la ràdio a Catalunya.
Em sap greu i em sembla que em costarà refer-me de la sotragada. Perquè, a més a més, en Bassas és un corredor popular com jo.
Pucu
Pucurull, estem d’acord amb tot el que dius! Volíem afegir, també, que a més que ens sentim molt decebuts veient que qui fa possible que "s’extirpi la crosta nacionalista" és precisament el partit amb el qual ens identificavem més, ERC –abans, que fossin al Govern, ésclar.
Esperem que arribin temps millors, i que la "crosta nacionalista" que calgui extirpar de la nostra terra sigui l’espanyola, no la catalana.
Si més no, encara ens queda en Puyal!
Ai, ai, ai…
Llegia l’altra dia que la Mònica ja havia fet una oferta al vostre Bassas, a veure com acaba.
Algun dia escriuran un llibre del què realment passa. Jo no crec amb crostes, la terminologia és dels crostites.
Nosaltres només llegim allò que escriuen els que es pensen que han sentit i volen que es digui, etc.
Au, salut
Tant de bo s’expliqui aviat com han anat realment les coses, tant amb en Bassas com amb en Clapés, en Jordi Basté, en Pere Tàpies, etc., casualment, tots definits com "crosta nacionalsita" i tots foragitats de la Ràdio nacional de Catalunya.
Per als qui els hem seguit durant molts anys, no és fàcil veure com en el teu propi país marginen persones que s’han implicat i han defensat la identitat i la cultura catalana durant tant de temps (i això governant el partit que teòricament ens havia d’alliberar del jou espanyol).Molt bé, doncs ja sabeu què no heu de fer d’aquí a dos anys i mig aproximadament. tot i que l’ésser humà és l’unic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra, seria especialment greu fer-ho una tercera.
Per cert, si anyoreu al Clapés o en Basté, podeu escoltar RAC1, que tot i ser del grup Godó (ja sé que hi ha molta gent que això no els acaba de convèncer) encara és hora que noti el més mínim símptoma de censura vers el que els Joan Ferran, Bolaño i companyia anomenen costra nacionalista.
Apa!
Pel què estem posant en el fil, ve al pel aquest article d’avui a la contraportada del diari El Punt. És d’en Manuel Cuyas, un dels periodistes més sagaços -per a mi- de quants escriuen i intervenen en les tertúlies de ràdio i televisió.
Ser o no ser
Un dia el diputat socialista Joan Ferran situa Antoni Bassas dintre de la «crosta nacionalista» que tants fàstics li provoca, i uns mesos després Antoni Bassas salta del programa líder de la radiodifusió catalana. Un altre dia un altre diputat socialista, Manuel Mas, demana a Bolaño –Bolaño és cap de comunicació del president de la Generalitat– la destitució de Mònica Terribas per una entrevista a Montilla que a ell, a en Mas, no li havia agradat, i al cap d’uns mesos Mònica Terribas salta del programa La nit al dia que l’havia fet cèlebre. Mònica Terribas salta cap amunt perquè li donen un càrrec de més responsabilitat dintre de la casa, però el cas, el que importa a efectes dels interessos de Manuel Mas, és que salta. A Bassas es veu que també li han ofert altes responsabilitats. Diu que se les rumia.
Jo vull ser socialista. Dius: «no vull aquest», i aquest desapareix. Cor què vols, cor què desitges. Quina gràcia té manar si no pots fer el que et dóna la gana? És com el rei Mides, però al revés. Mides era aquell rei que va demanar als déus poder convertir en or tot el que toqués. Els diputats socialistes volen convertir-ho en plom. No vull la Terribas. Fora la Terribas. No vull en Bassas. Adéu, Bassas. Tolerància zero, foc zero. Ara s’estila molt, el zero. El rei Mides va morir d’inanició perquè com que el menjar que es duia a la boca també es convertia en or res no li feia profit. TV3 de moment ja ha baixat audiència, Catalunya Ràdio, sense Bassas, en baixarà. La inanició, la tolerància digestiva zero.
Bé: sí que volen or, Ferran, Mas i els socialistes. Volen seguir manant, i amb els indòcils no hi ha manera. Ser o no ser. La Ser. Si baixen Catalunya Ràdio i TV3, pugen la Ser i la Cuatro, que són amigues i estan netes de les crostes que a Ferran li fan angúnia. I quan Catalunya Ràdio i TV3 no siguin rendibles, es privatitzen i ja està. La Ser s’ofereix sempre molt a privatitzar.
A Joan Ferran, el socialista Joan Ferran, el conec de quan coincidíem a les tertúlies de TV3 quan governava CiU.
Manuel Cuyas
jo, com tú pucurull, escoltava els programes de catalunya ràdio, sobretot d’esports, però ja fa uns quants anys, que vaig descobrir un molt bon programa, boníssim, que el presentava un gran periodista, xavi bosch, acompanyat per un grapat de gent jove i amb moltes ganes, aquest es dèida cafè baviera i el feien a rac1
des de llavors, vaig començar a conèixer aquesta emissora i conèixer altres programes d’altres franges horàries i també em van agradar prou
les transmissions del barça eren molt diferents, m’agradaven més que les d’en puyal, el qual durant molts anys ha estat el gran narrador dels partits, però que ja començava a confondre jugadors i pel meu gust a derrapar una mica
després va arribar en basté, que no m’agradava tant com en bosch, però tot i així el preferia al de catalunya ràdio, per sort més tard va passar al matí i el va substituir en pou, un bon canvi
en clapés va ser el següent, i de tant en tant fa unes bones rajades de la ràdio pública on tants anys va estar
no sé que passa a catalunya ràdio, però tots els grans professionals acaben sortint per la porta del darrera, tant de bo en bassas acabi aterrant a rac1, està fent bons fitxatges i això queda molt clar quan ho veus publicat a les audiències
jo fa molts anys que he canviat el dial i només escolto catalunya ràdio en comptades ocassions, sobretot als matins, però ara si no hi ha en bassas, poca cosa escoltaré, i tant s’hi val el grup que hi hagi al darrera
salut
Voldria ignorar el rerafons de certes coses. En qüestió de ràdio esportiva Ona FM em sembla una bona opció, molt equànim i on es deixa parlar. A RAC 1 hi trobo massa soroll.
Per raons de feina (molt cotxe amunt i avall) escolto també molta ràdio. Avui casualment he estat també en l’adéu d’en Bassas.
Què voleu que us digui ? Potser que no li donem tanta importància, no ? Plega un professional d’un programa molt escoltat d’una emissora de ràdio també força escoltada. 14 anys hi portava. Tampoc no és tant.
Als tres minuts de sentir continus panegírics he canviat d’emissora, n’estava embafat. El darrer missatge, potser col·locat a consciència, era una tova crítica.
Avui Catalunya Ràdio ha fet suc de carxofa. El mateix Bassas se’n escapolia. Dies enrera va anunciar la seva marxa, em va semblar correcta la forma. Avui n’ha volgut donar detalls, això ja m’ha semblat sobrer.
Què té ell que no tinguin moltísimes altres persones que també treballen a la seva manera pel país ? Un micròfon, una mena de privilegi modern.
No li dono més crèdit a ningú només pel fet de que parli amb altaveus interposats. En Bassas és bo, però com ell n’hi ha mil·lers arreu, i no van pregonant (no poden) les seves dèries, conviccions…, dieu-ho com volgueu.
Sóc del parer de que per ser lliures no ens calen alliçonaments. Ens cal cultura i informació veraç. Reflexió i acció. En Bassas plega, però només és una persona. Desmitifiquem-ho i tirem endavant, coi !
Dit això, gràcies per tot, Antoni.Reprenc jo mateix aquest fil que potser ara no vingui a tomb de res que us sembli important.
No tinc cap especial simpatia pel Bassas, tampoc cap animadversió. Només el conec personalment de coïncidir amb ell en el programa “Polèmic” de TV3 que ell conduïa conjuntament amb la Sílvia Coppulo on jo vaig participar-hi amb veu. Ja fa anys d’això.
Però això no és important, allò que jo crec important és que avui l’he vist i sentit dir: “Després de l’assassinat de Bin Laden…”
Ha pronunciat la paraula, va ser un ASSASSINAT.
Gent que parla clar sense haver de justificar res que ja no cal.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.