S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Moltes gràcies, amics, per les vostres felicitacions.
Estic molt content d’haver pogut fer aquesta marató d’ahir, a la qual li tinc estima perquè fa dos anys va servir per cobrir la malaurada suspensió de la de Barcelona 2005.
I estic radiant d’haver pogut fer 4h29’54” (no les 4h30 que diu en bru. Què consti en acta!!!), que tot i que no és el que m’havia proposat (4h15), significa millorar els temps de les quatre maratons darreres.
Content també d’haver quedat tercer de la categoria de majors de 60 anys (s’ha de dir que només érem cinc, però).
El cert és que a un avi, sempre li fa il·lusió totes aquestes coses..
Pucu
Merci By keds, pots escriure en català,yo encara no pero al temps…
Si que la corri con 3h 04 , he de decir que pude compartir algunos Km con Angelina Miro que a la postre fue la ganadora ,la unica que reconoci de les Terres de Ponent , estoy satisfecho ya que logre 20ºgeneral y 1º en cat. aunque te confieso que prefiero quedar el 500 y tener mas gente con la que compartir carrera.Aquí teniu una primera aproximació al recorregut 2008 . Sembla més suau que el del 2007 (si és que suau es pot aplicar a la Marató de Madrid
)Ep nois…
He donat un tomb per la web de la cursa, i…
NO HI HA LLEBRE DE 4:00 HORES !!!!!
SIME, Vols fer-me tu de llebre???!!!!???
Quote:Ahir per primer cop em vaig trobar corrent amb una colla de km0’s. Normalment m’estimo més córrer tot sol, perquè així marco el meu ritme, però ahir ho vau fer per anar al ritme que tenia pensat, tot perfecte .
Un plaer rodar una estona amb vosaltres.
També per a mi va ser un plaer alvarfanyez, a més a més, bon grupet i compacte. Bé, compacte fins que tornant de Montoliu, un va petar llastimosament tot i que el ritme era força còmode. 😳 😳 😳
No sé que coi va passar, però el cos es va negar a córrer més. QUE TRIST
Nois!
quina sortida ahir… em vaig pujar al carro de la segona convocatoria, i vaig fer uns 22/23 amb una sèrie de tragaquilometres de por…
Fins al 25 meu, em va acompanyar en Sime (gràcies xic!) i en jmarkala (en la distància) i fins al 30 vaig anar el marc i jo, patint com una bèstia. El meu estat final era poc menys que lamentable. Però bé… una tirada llarga feta. En faria falta una altra….
Excel·lent grup, amb madjoker, alvarfanyes, by_keds, edu, cargol, sime, hache, …
Fa temps que llegeixo a l’ombra tots els missatges de l’amic Pucu
i crec que va sent hora que em tregui públicament el barret…Chapeau mestre!!!
Aprofitant el buit que ens ha premés momentàniament l’absència d’en Segarrenc (com t’enyorem company) em permeto d’escriure unes línies
Ahir, en el tram final de la tirada llarga que vaig fer, quan finalment em vaig trobar sol davant de 6 o 7 quilòmetres que em faltaven, de forma brutal e imperiosa un pensament es va anar apoderant del meu cap. Vull fer una marató i m’he saltat un més i una setmana d’entrenaments; i ara, en set dies he fet 21, 15, 10 i 30. Això, el meu cap sap que no és correcte i que no és el camí. Però tot i això, continua el meu ofuscament a anar a Donosti.
Ahir, després de 30 quilòmetres i tres hores de serrar dents, no se si el meu cos hagués estat capaç de fer gaires coses més. Per tant, la lògica em diu que no he d’anar a Sant Sebastià a per la mítica distància. No obstant, hi ha un què dintre meu, que m’impulsa a fer tot el contrari. Anar-hi hi patir, i fer-ho.
Què és aquesta part irracional que ens impulsa a fer aquest tipus de coses? Com pot ser tant poderosa que s’imposa al nostre raciocini? I com pot ser, que, essent-ne conscients, ens hi dobleguem amb tanta facilitat?No estic físicament preparat per fer la Marató de Donosti, però hi aniré i la faré.
No estic psíquicament preparat per fer la Marató de Donosti, però hi aniré i la faré.
Què és el que fa que faci afirmacions com aquestes? On queda la part racional que se suposa que ens mana?Després llegeixo que el jugador tal (de milionari sou) no ha jugat un partit per “precaució”… com que per precaució??? Que vol dir per precaució??? Precaució de què??? Potser no cobrarà igualment jugui o no jugui, es trenqui o no?
O que per ventura es refereix a que jo, com a esportista no professional no n’he de tenir de compte. Jo si que m’he de reservar. Tingueu per segur que el dia desprès d’una marató he d’anar imperativament a treballar. El dimarts 27 m’esperen a les feines, i no els hi expliquis si fan mal les cames o el capo si estic cansat.I doncs? Ho tenim tot en contra però seguim obstinats. A qui no li diuen els seus propers que li falta un bull? Que quina necessitat hi ha de fer el que fem? Quants cops ens em sentit “si veus que no pots, pares”, “si has de caminar, doncs camines, que no passa res” “si no surten els temps, doncs afluixes i ja està”… i què pensem mentre ens ho diuen? Que de necessitat no n’hi ha cap ni una, però ves, ens agrada…
Que si hi anem, no és per parar…
Que si hem anat a córrer, es a córrer, no a caminar…
I que no, que si no surten els temps, doncs és una bona merda!Com pot ser que essent un esport tant racional, des del punt de vista que cal molta preparació i dedicació, que tenim al cap entrenaments, temps, distàncies, mitges, càlculs diversos, distàncies, comparatives, que sabem no només el que fem nosaltres, si no el que fan els altres, que ens hi fixem, que estudiem, llegim articles, revistes, fòrums; com pot ser que tot plegat, acabi supeditat a decisions irracionals, de cop de geni, de com deia mon pare, de cop de puny damunt de la taula…
Això és el que he fet jo. Se que no tinc la preparació ni justa ni necessària, se que no ho hauria de fer, se que me’n ressentiré un temps, que els meus propers pensen que és una atzagaiada, que no té lògica i que els meus “tests” per dir-ho d’alguna manera no han arribat ni de lluny ni a mantenir les expectatives i que de fer-ho, em trinxaré i potser per reis podré començar a aixecar el cap.
Però hi ha alguna cosa dintre meu que em reclama que ho faci, és un ent irracional i carent de qualsevol tipus de lògica . És aquella cosa que ahir em va fer córrer sis o set quilòmetre sol, quan no podia més i quan el que volia fer era anar-me’n a casa.I a més és força curiós, jo la tinc per coses així! No ho tindré pas per l’esforç que em reclama baixar de 40’-1:30-3:30… tot i que encara que només sigui un cop, ho faré!
)Quote:homedferro & Cia, on sóu ?! 🙄aquí en queda un bocí… que és just el que farà aquesta mitja! o sigui que si algu es vol apuntar a una barqueta de vela que mirarà d’anar a cinc tanta estona com pugui…
em sembla que en madjoker, en sime i algú més també s’apunten al carro !!! (s’apunten a córrer, no al meu ritme cansino de 5′.. :mrgreen::mrgreen::mrgreen:)
Quote:…bon grupet i compacte. Bé, compacte fins que tornant de Montoliu, un va petar llastimosament tot i que el ritme era força còmode. 😳 😳 😳No sé que coi va passar, però el cos es va negar a córrer més. QUE TRIST
Hache jo et vaig veure molt bé!
Per lo poc que he fet fins ara en aixó de les llargues distancies, em sembla que les tirades llargues exigeixen molt físicament… vull dir que quan portes 20 km’s qualsevol tonteria ens pot fer impossible seguir en condicions. I generalment les tirades llargues no són l’objectiu final de manera que no es qüestió de còrrer fins a reventar, sino de fer-ho còmode i que serveixi per estar millor i no per empitjorar les nostres condicions físiques.Potser aixó sembla una tonteria però, repeteixo, et vaig veure molt bé i si no m’equivoco inicialment no pensaves que faries tants km’s com finalment vas fer.
A més lo teu es còrrer amb "Swing", que no és poca cosa! 😉
Aquesta nit nova convocatòria oberta a qui vulgui fer una rodadeta discreta per Lleida.
Objectiu: desentumir el cos desprès de la tirada llarga del cap de setmana (qui l’hagi fet) o fer baixar la paella de diumenge a ca la sogra (que potser té uns efectes secundaris una mica més dificil d’eliminar).
Hora: 20:15
Lloc: al costat de la passarel·la de Cappont. Aprox. km 1 de la canalització del riu Segre a Lleida.
I si no arribo a temps?
estaré rodant entre la passarel·la i el pont nou una estoneta.
Salut
Bé, de fet alguna cosa de racional ha de tenir l’home metàl•lic. No fa gaire llegia un llibre de Punset (El viaje a la felicidad) en el que deia que la racionalitat pura no existeix. Sempre manen els sentiments, lo qual resulta que és un avantatge perquè un ser racional i absolutament fred n’hauria de contemplar totes les possibilitats que s’obren cada cop que hem de prendre una decisió. Per quan trobés la solució el problema ja seria un altre. Els sentiments ens fan descartar inconscientment moltes opcions que simplement no hem de tenir en compte.
És la diferència entre la màquina de jugar escacs i el jugador d’escacs. La màquina ha de examinar totes les possibilitats, per això necessiten una capacitat de càlcul brutal. La persona descarta inconscientment moltes jugades que senzillament són absurdes, el cervell ja ho sap això, però la màquina no, les ha d’analitzar totes.
Malgrat tot, estic segur que hi ha alguna cosa racional en la teva decisió. Tot i que la prudència et mana no anar-hi, segur que l’opció de córrer la marató no és pas una opció absolutament errada.
Mare meva, quin trenca cames, aixo sembla la montanya rusa.
Tot un anyt passejant pels carres de Madrird i no m´havia fixat que fos com un tobogan.
Com m´agradaria de fer. Sols he fet la de Barcelona fa uns quans anys, sense gens de preparació vaig fer 4 hores. Ara ja tinc l´experiencia , pero el fisic ja no m ´acompanya per "estos menesteres".
D´entrada en conformara amb la san silvestre, i si m´agafa el gusanillo de Madrid, tornarem a fer una mitja .
