S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ahí van les nostres fotos:
Salut i milles.
AbelSi el temps acompanya :unsure: , vindré per fer uns Qms.
Ens veiem demà a “lo mirador” a les 8:15.
Salut i força.Gràcies Marrakooo! Ha sigut un hivern moooolt llarg…
Però tot s’arregla! I després de tants mesos, se’n surt disposada fins i tot a córrer sota la plujaLa marató de Praga comença i acaba a la Plaça de la ciutat vella.Allà hi ha una torre amb un rellotge històric, molt bonic, on cada hora en punt, s’hi apleguen una munió de turistes per veure sortir els dotze apòstols i un esquelet amb una dalla…. Altre cop l’home i el pas del temps…Tots fent fotos a l’evidència.
Des d’un calaix de sortida en un carreró estret, sortim una mica lents desprès d’una benedicció , unes notes clàssiques i uns quants globus blancs i blaus . Els primers kilòmetres pel centre històric són una delícia. Sentir la lliscor de les llambordes filtrant la història als meus peus,el verd exhuberant de la primavera , l’aroma subtil de les flors de l’acàcia entremig de voltes,arcades, estàtues i façanes decorades de segles passats…Sublim.
Al km tres ja escolto els ànims dels meus (els italians i nosaltres som els unics que cridem).Sortim del centre amb el Canyes i el Xavi. Hi ha molts grups de música. Alguns ho fan força bé. Al km 11 les encantadores noies del Kimi ens encoratgen efusivament.Més endavant una ikurriña…”gora euskadi”. se’ns ajunta el basc. Al poc els deixo marxar. He de fer la meva cursa…
Vaig mot bé. Sóc una princesa austro-húngara pujada en un carruatge vermell, …una violinista bohèmia que toca jazz al pont de Carles…,una catalana tossuda que ha entrenat bastant bé.
Començo a creuar-me els bons. Passa el Pep,el Jordi (no s’ha quedat esperant als lavabos!!), l’Edu Pons, que no em veu, el Kimi, amb una superrialla, l’Abel i els del Sícoris.M’emociona veure’ls.A partir dels 25 es va complicant.Em costa beure amb el vas.Aquesta gent no anima.
Tornem al centre i retrobem la nostra gent. Em refaig amb les prunes del Manel i els seus ànims. Veig els amics i la Núria aplaudint….i ja va sortint alguna punxa.
Als darrers km , a l’extrarradi, les punxes augmenten, les gàrgoles són endimoniades, els bisbes corruptes, assessinen als sants, torturen el poble…les façanes precioses són edificis sobris i alguna estàtua de realisme soviètic.La flaire de les flors ara és la suor d’un polonès esgotat que arrossega els peus al km 37.Mantinc el ritme…
No és dolor, només és temps, un concepte relatiu però implacable…Tinc ,com sempre, un record pels valents: pels que escalen l’Himàlaia ,pels que els esperen, pels que no podem caminar, pels que no tenen sabates, pels que no tenen dies, pels que els obliden….
Reconec les primeres cases del barri jueu.Això s’acaba…Sento des de lluny els crits de la meva cunyada, que té més sang que tots els txecs junts. Passo una eslava rossa que fa estona que tinc al davant.Final apoteòsic, té raó el canyes. Em trec l’estelada, i en el gest em torna a passar l’eslava en els darrers segons. Però ha valgut la pena.Penso en el pare i la mare…Tinc punxes fins i tot a l’anima. Vaig a trobar el Jordi, que està morat de fred ( sembla que el pecat de la gula li ha proporcionat noves experiències…).Anem a trobar-nos amb els nostres, una dutxa i un dinar amb els amics de km 0, amb cervesa inclosa .Desprès, un enorme gelat de xocolata negra i un deliciós concert de violí i orgue en una església barroca, amb el meu amic .
M’he engollit la ciutat i ara la tinc a les cames…He desafiat el pas del temps….Hihaurà coses iguals o semblants, però no sé si millors.
Gràcies a tots per tot, però, sobretot , gràcies al Jordi per ser amb mí i compartir això (ell no volia venir).
És el millor regal d’aniversari.:cheer:Hola Km0s.
3.500.000.000 Euros
(580.000.000.000 de les antigues pesetes.)Bé, sembla que aquesta xifra podria ser el deute global que tenen els clubs de futbol de la LFP espanyola. Realment increïble, i una autèntica pena col.lectiva.
D’entrada el primer que se’m acudeix dir, és que ja hem fet tard. La malaltia ja és completament fora de control i no hi ha tractaments ni medicines per aturar i ni tant sols dissimular-ne el efectes.
També vull dir que no tinc absolutament cap dubte que tots aquests diners els acabarem pagant, directa o indirectament, tots i cadascun de nosaltres. El poble “soberano”!!
Ara, quedaria molt bé malparlar dels polítics, les federacions, els presidents dels clubs….però això, tot i que justificat, és molt fàcil i no seria tota la veritat.
La veritat és que els veritables culpables d’aquesta vergonya som tots nosaltres. Gent poc rigorosa que hem assistit sense cap esperit crític a un espectacle excessiu i pervers que ens portava una mica més cap a la ruïna com a societat i país.
Durant anys hem anat als estadis o ens hem quedat a casa davant del TV a gaudir de la millor lliga del món. Alguns han pogut celebrar grans triomfs i altres grans derrotes. Ens hem apuntat al “Gol TV”, hem comprat samarretes, hem sigut “campions del món” amb la roja, de la Champions i de no sé quantes coses més….Tristament, les cadenes de TV, públiques incloses, han reservat els millors horaris a les retransmissions i a programes de debat “futbolero” que són en general força “cutres” i un insult a la dignitat humana.
Lamentablement quasi bé tothom hem format part d’aquest xou. Hem rigut totes les gràcies…..inclòs les que no feien gens ni mica de gràcia.
Ara tenim una altra bonica factura per pagar.
Som un autèntica pena de país que ens hem guanyat a pols tot el que ens està passant.
Salutacions.
Vas fort.
By Keds ha escrit:
Quote:Hola Km0s.La veritat és que els veritables culpables d’aquesta vergonya som tots nosaltres. Gent poc rigorosa que hem assistit sense cap esperit crític a un espectacle excessiu i pervers que ens portava una mica més cap a la ruïna com a societat i país.
Cito la part més cridanera per a mi de la teva intervenció, que he llegit tota i atentament fins a tres vegades.
Circ sense pa, oi ? Una ocurrència meva enmig i sense cap mal esperit: “Panem” en llatí, “pane” en italià, “pan” en castellà, “pa” en català… Com és diu en andalús, que sempre es menja lletres ???”
Mira, ara jo t’en diré una altra de forta: si em pregunten quin és el principal problema que tenim els ciutadans corrents respondria que ni l’atur ni l’inseguretat ciutadana, per exemple. Això són llocs comuns ja molt masegats i font de tota mena de manipul·lacions interessades per part d’uns i altres. Això cal superar-ho ja mateix !
El principal problema és la cultura, en el seu sentit més ampli. Em ve de gust citar també aquí a en Quico Pi de la Serra:
“Cultura és una paraula delicada /
tan perillosa com la dinamita /
generalment en manca més que en sobra /
generalment tothom en necessita”Entenc cultura com a alliberament de cotilles. Cultura no és només acumul·lar saber i experiències, cultura és perdre la por al poder amb la força de la raó, cultura és desenvolupar un esperit crític propi, cultura és entrenar-se diàriament en destriar el gra de la palla, cultura és no pretendre que ens ho donin tot fet i si així fós malament rai, cultura és l’esforç a partir del qual s’adquireix el coneixement, la informació veraç i l’experiència al timó que pot fer que la pròpia vida emprengui el rumb dessitjat.
Cultura és emprenedoria.
Relligat amb l’assumpte inicial ? Potser sí, no ho sé. :huh:
Sense rebatre res, By Keds, crec que he fet el cercle més rodó, més gran si més no.
Salutacions !
Hola Km0’s.
Moltes felicitats a tots els maratonians de Ponent que vareu anar a Praga.
Pel que sabem, tots heu fet una gran marató….amb uns temps excel·lents.
Moltes gràcies també per les vostres cròniques….Molt bones!!
Especialment he gaudit molt la de la Caragolet. Bravo !!
Salutacions.
Bones,
Al final m’he inscrit a Templers, serà el primer cop que el faig, i la veritat es que hem feia gràcia fer-la. L’any passat encara no feia els 10km corrent, i no hem vaig atrevir a fer-la.
Ens veiem!
En Kilian l’ha tornada a fer guanyant la XI Zegama Aizkorri Mendi Maratoia
http://www.ara.cat/esports/mes_esports/Kilian_Jornet-triomf-Zegama-Aizkorri_0_703729780.html
Epa!
lo sr. pitit “nomes” ha disfrutat 6:30 hores de Zegama…
be, ja ens ho explicara ell mateix… abans no se’n vagi a fer l’ironman a salou.
Salou!
Com no, d’acord amb en By Keds !
I amb la caragolet en grau extrem ! La sensibilitat femenina al poder !
La veritat es que dona gust llegir les vostres croniques. Ens transmeteu molt be l’experiencia i sobretot la caragolet que ha fet una mena de cronica-poema…m’ha agradat molt, quan llegia era com si estigues alla, visitant la ciutat i aixo que no hi he anat mai, jjajajja!!
Per si no us ho he dit, felicitats a tots!
