Marató de Praga 13/05/2012
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Hola, ara una mica més descansat, intentaré explicar-vos alguna cosa sobre la Marató de Praga, espero que els meus companys de viatge el completin molt mes, ja que són grans dominadors de reflectir els sentiments en paraules.
El divendres 11 a les 12h30m enlairem de Barcelona direcció a Praga un grup d’amants de l’esport per compartir amb les nostres famílies, amics, parelles la il·lusió de córrer un nou Marató en una ciutat considerada la Paris de l’est, per la seva bellesa i inspiració en la seva construcció sota el poder de Carles IV allà pel segle XIV.
L’arribada a Praga va ser calorosa no tant per la rebuda si no per la temperatura ,al voltant de 26ºC.
Aquesta mateixa tarda ens trobem amb Kimi i família, Cargol& Su a la fira de Mostres de Praga on hi havia una completa fira del corredor, seguint el consell de Luigi comencem la nostra particular hidratació amb la primera cervesa.
El dissabte les alarmes es disparen la temperatura baixa al voltant de 10ºC respecte al dia anterior, el dia es molt cobert amb amenaça de pluja i un vent que fa que la sensació tèrmica sigui més baixa, repassem equipació i afegim uns guants per si de cas, dediquem el dia a recórrer la ciutat de una belleza inigualable, passegem i a seguir hidratandonos.
El dia del Marato es fa de dia clar no fa falta treure el cap per la finestra per saber el temps, allà a Praga tenen costum de no posar persianes i des del llit ja veus el temps unes hores abans d’aixecarte, un lleuger vent, però el més important és que no plou.
La sortida és a les 9h, de camí a la sortida dividida en calaixos per temps em trobo amb Kimi i m’indica el lloc de trobada amb la resta de l’expedició
Gairebé sota el rellotge astronòmic de Praga ens fem la foto, Caragolet (que espera impacient al Jordi que va anar a comprovar el bon funcionament dels WC portàtils,) Cargol, Kimi, Canyes. Ens desitgem sort i cada un anem a ocupar el nostre calaix de sortida.
La sortida es realitza des de la Plaça de la Ciutat Vella, centre neuràlgic i turístic de Praga, el recorregut transcorre en la seva major part paral·lel al riu Moldava i el seu pas pels seus ponts com a gran premi és el pas pel Pont Carles IV tallat als turistas en els seus primers km per al pas del Maraton.
Un recorregut que en alguns moments tenen empedrat, però que no molest en cap moment, algun gir de 180 º i algun km allunyat de la majestuositat de la ciutat, en compensació estava que en molts moments podíem creuar-nos amb Jordi, Kimi, Cargol, Caragolet, i en el seu recorregut amb les seves famílies i amics que animaven fente sentir com a casa, sense oblidar la campana de la Su que es fa imprescindible per poder dur a terme una Marató, Un altre grup destacat era la gent del Sicoris que porto a molt bons corredors i molts millors animadors.
Per la Marató en si per a cada un és un món diferent, en el meu cas em va aparèixer un amic que pensava que ho havia deixat a Lleida fa dues setmanes però em va voler acompanyar i era una periostitis tibial dreta que en Km 24 va sortir per incorporar-se al Maraton , tot i això vaig poder acabar en 3h 07m 18s.
En finalitzar tota l’expedició Km0 i la periostitis vam quedar a dinar i a compartir d’una manera molt agradable menjar i anècdotes, sense oblidar-nos sobretot de seguir Hidratandonos amb les seves delicioses cerveses.
Salu2!Avui fa una setmana que agafàvem l’avió amb
destinació a Praga amb família i amics cap una marató que com totes, sempre és incerta. I així va ser en efecte, incerta i dolorosa.:huh:A partir del Km 32 tot va ser un voler arribar a qualsevol preu, només 10 km (NOMÉS) per al final.
Vaig cometre l’error d’esmorzar una mena de coca feta segurament amb greix d’ós i vaig tenir la bèstia passejant-se per la meva panxa fins al km 30-32. :angry:
A partir d’allí com he dit, es tractava d’acabar el més dignament possible, però clar, el meu cos ja havia fet la seva pròpia cursa competint contra el ferotge ós greixós. Així que em sentia més cansat del que és normal en mi.
Arribar, arribar, arribar ….. ara entenc els comentaris d’alguns companys a qui una rampa
o una baixada energètica els han fet patir mentre corrien cap a la meta.L’ambient era bo, la ciutat preciosa i molts Kilometraires (i Sicoraires) amb qui compartir
experiències i dinar post-marató.
Penso que finalment ha valgut la pena TOT inclòs. De tot s’aprèn de lo bo i de lo dolent, i que caram, la pròxima sortirà ….. jo que sé.Amics, només puc dir que:
CÓRRER SENTE BÉ, ENCARA QUE SIGUI AMB UN ÓS A LA PANXA!!!
Hola companys:
Com ja s’ha avançat, divendres 11 erem 28 persones de Lleida a l’aeroport de El Prat agafant l’avió cap a Praga.
Molta calor a l’arribar i amb la Suanem cap a la pensió que està a 200 m de la sortida/arribada al mig de la ciutat vella.
Deixem l’equipatge i amb metro arribem a la Fira. Uns pabellons majestuosos de l’època del teló d’acer amb una gran foto de l’heroi nacional Emil Zátopek que acolleixen una interesant mostra de maratons del mon i material esportiu, auspiciada per la reunió anual de la AIMS que es fa aquí.
Recollida ràpida de la motxila (es pot triar el color) i del dorsal amb el xip incorporat que tindrem que tornar a l’arrribada. La samarreta oficial Adidas es de compra i la teníes que haber encarregat a l’hora de fer l’inscripció.
Al costat del nom, hi ha l’inicial del calaix de sortida i la bandereta amb la nacionalitat que consta a l’inscipció, la rojigualda. Quina ràbia quan trobem al Kimi i familia i veiem que ell porta la senyera. Sembla que hi ha l’opció de triar com a país Catalunya, Euskadi i Galicia.
Coincidim amb Elmuroi l’Isabel i ens fem unes fotos, també coneixem a JordiR i Carles uns Correcats d’Igualada i a altra gent de Banyoles que eren a la nostra pensió.
Dissabte 12 fa molt fred, som a 8º, hem baixat 20º de cop, fa aire i el cel està encapotat. Aprofitem per visitar la ciutat de punta a punta, veient pel centre l’ambient previ de marató.
Ens hidratem amb les bones i barates cervesses txeques i a dormir (descansar)aviat.
Diumenge 13, caminem unes passes i ja som devant del famós Rellotge astronòmic on aprofitem per fer-nos unes fotos, allí està Kimi, Elmuro, Caragolet, Jordi Codony i Canyes, els del Sicoris no els veiem i anem cap els calaixos.
Sortida puntual a les 9 hores, com no, amb música clàssica, no fa sol i la temperatura de 10º es ideal per correr. Triguem una mica a passar per l’arc i començem a avançar atravessant abans del km 1 el riu Moldava per 1ª, la 2ª serà al km 3 damunt del pont del famós Carlos del S. XIV flanquejat de 30 estatues de sants i reis.
Hi han 2 tipus de dorsals, els de la marató sencera i altres que el porten devant i darrera de la marató de relleus que fan entre 4 persones respectivament 10+10+10+12 kms i la veritat es que molesten bastant perque porten un altra ritme que t’incomoda.
Vaig amb el Kimi xerrant i passem els 10 km a 46′. Tot un caos ja que hi ha més de 100 rellevistes esperant a fer el canvi de posta i els hem d’esquivar. Al km. 14,una vegada passem novament per la Plaça Vella, li dic que marxi ja que vaig forçat i ell es veu potent.
A partir d’ara faré la meva cursa al meu aire i començen les llargues rectes a banda i banda del riu que aprofitem per animar-nos entre nosaltres quan ens creuem. Comparteixo un parell de kms amb un noi d’Alcoi que debuta a la marató i que porta la samarreta de la San Silvestre vallecana del 2011 que també vaig fer.
Passo la mitja a 1h 39′ per una pobre i trista catifa, sense cap arc ni marca especial.
Des del km 32 el circuit torna a ser conegut, ja que el repetim, si be no hi ha “blue line” si que tenim llambordes, rails de tramvia, boreres i cordills que separen el carril bici, tota una gimkana.
A cada 2 kms hi ha un grup musical animant i es d’agrair, també la claca de Lleida i com no la Suamb la campaneta. De públic local molt poc.
Les forçes han afluixat, però en cap moment em vinc avall, soc concient de que arribaré sencer.
Pocs kms. abans d’arribar m’avança Andreu o Anaral i ens dessitjem sort, també em passa Canyes i 2 més de Lleida Tito i Mª José). Vaig lent, però sé que ja arribo i que acabaré amb un temps prou decent.
Arriba la meta i metres abans la Suem dona la senyera i entro amb 3h 35′ 59″.
Retrobament, dutxa i a l’arribar a l’habitació ja tenía al mòvil un SMS de l’organització amb el meu temps.
Dinem plegats tota la colla de Km 0 i comentem la bona experiència.El guanyador mascullí va ser Chimsa Deressa crec d’Etiopía amb 2h 06′ 25″ i amb dones Kiprop Agnes Jepkemboi amb 2 h 25′ 40″ de Kenia.
Es una marató recomanable i més si vas en colla, encara que no per fer marca. La ciutat es encantadora.
Aviat penjaré algunes fotos que varem fer.
Ara toca aturar-se i a la tardor rependrem la col.lecció amb la Marató del Mediterrani que em falta per completar les catalanes.
Salut i milles.
AbelAhí van les nostres fotos:
Salut i milles.
AbelLa marató de Praga comença i acaba a la Plaça de la ciutat vella.Allà hi ha una torre amb un rellotge històric, molt bonic, on cada hora en punt, s’hi apleguen una munió de turistes per veure sortir els dotze apòstols i un esquelet amb una dalla…. Altre cop l’home i el pas del temps…Tots fent fotos a l’evidència.
Des d’un calaix de sortida en un carreró estret, sortim una mica lents desprès d’una benedicció , unes notes clàssiques i uns quants globus blancs i blaus . Els primers kilòmetres pel centre històric són una delícia. Sentir la lliscor de les llambordes filtrant la història als meus peus,el verd exhuberant de la primavera , l’aroma subtil de les flors de l’acàcia entremig de voltes,arcades, estàtues i façanes decorades de segles passats…Sublim.
Al km tres ja escolto els ànims dels meus (els italians i nosaltres som els unics que cridem).Sortim del centre amb el Canyes i el Xavi. Hi ha molts grups de música. Alguns ho fan força bé. Al km 11 les encantadores noies del Kimi ens encoratgen efusivament.Més endavant una ikurriña…”gora euskadi”. se’ns ajunta el basc. Al poc els deixo marxar. He de fer la meva cursa…
Vaig mot bé. Sóc una princesa austro-húngara pujada en un carruatge vermell, …una violinista bohèmia que toca jazz al pont de Carles…,una catalana tossuda que ha entrenat bastant bé.
Començo a creuar-me els bons. Passa el Pep,el Jordi (no s’ha quedat esperant als lavabos!!), l’Edu Pons, que no em veu, el Kimi, amb una superrialla, l’Abel i els del Sícoris.M’emociona veure’ls.A partir dels 25 es va complicant.Em costa beure amb el vas.Aquesta gent no anima.
Tornem al centre i retrobem la nostra gent. Em refaig amb les prunes del Manel i els seus ànims. Veig els amics i la Núria aplaudint….i ja va sortint alguna punxa.
Als darrers km , a l’extrarradi, les punxes augmenten, les gàrgoles són endimoniades, els bisbes corruptes, assessinen als sants, torturen el poble…les façanes precioses són edificis sobris i alguna estàtua de realisme soviètic.La flaire de les flors ara és la suor d’un polonès esgotat que arrossega els peus al km 37.Mantinc el ritme…
No és dolor, només és temps, un concepte relatiu però implacable…Tinc ,com sempre, un record pels valents: pels que escalen l’Himàlaia ,pels que els esperen, pels que no podem caminar, pels que no tenen sabates, pels que no tenen dies, pels que els obliden….
Reconec les primeres cases del barri jueu.Això s’acaba…Sento des de lluny els crits de la meva cunyada, que té més sang que tots els txecs junts. Passo una eslava rossa que fa estona que tinc al davant.Final apoteòsic, té raó el canyes. Em trec l’estelada, i en el gest em torna a passar l’eslava en els darrers segons. Però ha valgut la pena.Penso en el pare i la mare…Tinc punxes fins i tot a l’anima. Vaig a trobar el Jordi, que està morat de fred ( sembla que el pecat de la gula li ha proporcionat noves experiències…).Anem a trobar-nos amb els nostres, una dutxa i un dinar amb els amics de km 0, amb cervesa inclosa .Desprès, un enorme gelat de xocolata negra i un deliciós concert de violí i orgue en una església barroca, amb el meu amic .
M’he engollit la ciutat i ara la tinc a les cames…He desafiat el pas del temps….Hihaurà coses iguals o semblants, però no sé si millors.
Gràcies a tots per tot, però, sobretot , gràcies al Jordi per ser amb mí i compartir això (ell no volia venir).
És el millor regal d’aniversari.:cheer:Hola Km0’s.
Moltes felicitats a tots els maratonians de Ponent que vareu anar a Praga.
Pel que sabem, tots heu fet una gran marató….amb uns temps excel·lents.
Moltes gràcies també per les vostres cròniques….Molt bones!!
Especialment he gaudit molt la de la Caragolet. Bravo !!
Salutacions.
Com no, d’acord amb en By Keds !
I amb la caragolet en grau extrem ! La sensibilitat femenina al poder !
La veritat es que dona gust llegir les vostres croniques. Ens transmeteu molt be l’experiencia i sobretot la caragolet que ha fet una mena de cronica-poema…m’ha agradat molt, quan llegia era com si estigues alla, visitant la ciutat i aixo que no hi he anat mai, jjajajja!!
Per si no us ho he dit, felicitats a tots!
Després de llegir els bons comentaris dels companys maratonians de Praga, jo no puc superar les immillorables cròniques, per això us adjunto unes fotos de la nostra estada en aquesta bonica ciutat. Espero que us feu una idea del bon ambient viscut durant aquests dies. Fins aviat companys.
Us deixo l’enllaç a continuació:
https://picasaweb.google.com/115015609397025636465/MaratoDePraga2012?authkey=Gv1sRgCOT0vOCEyJ-rhwE
Quines fotos més xules Kimi!!!
és nota com vau disfrutar…i quin luxe poder anar amb tota la familia a fer una escapadeta a un lloc amb tant encant…quina enveja, jajaja, sana eehhhh….a mi també m’agradaria poder-ho fer algún dia.
Moltes felicitats!!!
Hola Km0’s Viatgers…!!!
Enhorabona a tots… Sortiu d’allò mes be a les fotos
Gràcies per les vostres cròniques…
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.