S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Jejeje, la veritat es que ens ho vam passar pipa!!! (i ens ho passem eh?). Lo de la peli, és realment el dia a dia del nostre club, i suposo que per això cada cop som més socis/es… 😆 😆 😆
M’he llegit de pe a pa, novament, aquest fil. En rafamelero sap de què parla.
A mi no m’agraden les sèries. Gens ni mica, les avorreixo, ho he de dir així.
No sóc ràpid, i quedo baldat després de fer-ne. Escric això després de tornar de fer 8×3′, amb 1′ de recuperació, 5 kms. previs i 3 posteriors.Per què les sèries, doncs ? Perqué hi ha consens en les seves bondats, i em quedo amb el benefici que reporten, juntament i combinades amb altres tipus d’entrenament, com ara el rodatge progressiu, que, ase jo, no havia fet mai.
No, no m’agraden les sèries, seria molt feliç sortint només a rodar quan vulgués.
Però ara estic en la fase d’estar disposat, CONSCIENTMENT I DE BON GRAT, a passar-ho una mica malament alguns dies a canvi de la millora a mig plaç que suposen. I quan tornes a casa estàs satisfet d’haver-les fet.Jo només en faig quan tinc algun objectiu en ment que s’ho val, i no sempre, dintre d’un pla.
De plans, al fil corresponent…
Arctos, crit, tots dos teniu raó !!
Un pla anual ?? No sé què és això, jo… 🙄 😆
Corro per gust, però no sóc competitiu, ni tan sols a nivell popular, com vosaltres, que podeu aspirar a coses (podeu estar amunt en les classificacions, com tots ja sabem).
Jo competeixo amb mi mateix, és normal voler millorar i lluitar contra el pas inexorable dels anys que van caient, però no tinc el mateix esperit envers el córrer tot l’any. Sóc totalment incapaç de mantenir "la corda tibant" tant temps, no planifico la temporada ni coses així. Quan comença la temporada, quan acaba ? Per mi ni comença ni s’acaba mai. Sempre es pot sortir a córrer, sempre hi ha curses, tot l’any. Però no em pregunteu on aniré el 2008, només sé segur que a la Marató de Barcelona.
Amb aquesta despreocupació pròpia en mi, dit això: ELS PLANS FUNCIONEN !
Agafeu-ne un que us agradi, que us hi sentiu còmodes, que sigui realitzable, però només com a pauta.
Vaig molt despistat amb el tipus d’entrenament que necessito per al meu proper objectiu important, i el pla triat m’ajuda, sé que m’ajudarà a no anar tan lent 👿 . Abans d’Empúries vaig fer algunes curses interessants, alguns tests, i en dono el mèrit a la preparació, pla, que seguia.
Sempre flexible, sempre amotllable, però en ment. Ho podria sintetitzar dient: RES D’ESTRÉS, CALIU VIU.
El pla, i és una cosa a la que li dono tanta o més importància que tot això, també m’ajuda a recuperar un cert autocontrol sobre una vida difusa. Em marco uns ritmes diferents, canvio alguns hàbits…Em forjo, en definitiva, un cert nou estil de vida. Temporalment, i no em costa gaire esforç, en un moment o un altre del dia tot gira a l’entorn d’aquest objectiu, i em fa sentir més bé, millor.
No recordo qui va dir fa cert temps que aquí idealitzem la marató, ja que d’aquest objectiu parlo, quan en altres llocs senzillament van i la corren.
Sí, jo ara també l’idealitzo, i per això el pla i tota aquesta xerrameca
.Jo també he anat, senzillament, a córrer maratons amb poca preparació, i el resultat ha acostumat a ser ben lamentable, en tots els sentits. Tampoc no es tracta d’això, oi ?
Quote:Y a los que nos gusta el frío, ¿qué?Yo estoy más que encantado con este tiempo.
Pues disfruta mucho, amigo, que tienes buen tajo estos días… 😉
No es podria ficar un emotico fent aplaudiments?
M’ encanta aquest fil perque es, en certa forma, la definició del que som. Intenta respondre al perque, i a mi m’ obliga i motiva a pensar.
Tots els plantejaments que feu, els comparteixo i crec que a la fi esteu parlant del mateix: disfrutar.
Si alguna temporada deixo de dsifrutar corrent, jugaré a escacs 😯 o em comprare la playwii 96. 😡
Corro per disfrutar, de la mateixa manera que visc per disfrutar. 😆
Planificacions, endorfines, series, sabatilles, suplements, … be, molt be; l’ important disfrutar, kms.
No corro amb un objectiu de rendiment; "he fet 1’33 a la mitja" aquest matí, en Jordi, un company. L’ he felicitat, esta de conya! Pero no es el meu objectiu. Si algun cop ho faig, perfecte. Pero fa 4 anys no podia correr 500 metres i avans de lesionarme a l’ estiu, vaig fer tirades sol de 2 hores. Per mi es una pasada. No vull res mes. Be, si, en tot cas, compartir ho.
Conec alguna cosa de entrenament, objectius, perioditzacions… fins ara no m’ aplico mes que el que em fa disfrutar. Corro i em sento. Prou. Perque el meu objectiu el tinc clar.
Em ve molt de gust fer una marató, espero que sigui aviat, pero el que m´importa es si el proper dimecres podré tornar a rodar. El que si he d’ aprendre es a ser mes pacient…
I disfruto amb aquest fil. Perque els plantejaments son sentiments i experiencies. Gracies a tots, perque algunes reflexions son realment estimulants, tan per el contingut com per la sinceritat.
¿l´objectiu es correr o corro per objectius? 😯
I…continueu….
el principal problema dels plans d’entrenament, series , tirades llargues etc… és que estan fets en kms. Les persones que fan les series no saben que un paquet com jo necessito + de 15 minuts per fer una serie de 3kms ,perquè ells calenten a 4 min. el km. Degut amb això, ens es molt difícil seguir un pla d´entrenament , fer series etc…Perquè els plans d’entrenament els fan persones amb un nivell molt alt i el seguim persones amb un nivell molt baix
Per això jo prefereixo els plans d´entrenament fets en temps.
El dia de reis vull fer una tirada llarga d´uns 30kms. La persona que fa els plans d´entrenament no s´imagina que jo necessitaré + de 3hores. I jo no puc fer la tirada llarga 3 setmanes abans del marató perquè encara no m’hauria recuperat
Poca participació de ponent, ha fet mandra venir a mar i us heu estimat més pujar la Seu… 😉
bru i jgràcia, no han fallat i ha estat bonic retrobar-nos, sobretot amb en jgràcia, ja que feia força temps que no hi coincidiem.
El circuit, una mica retocat respecte l’any passat, no m’ha agradat en excés, enganxadís al final degut a pujadetes punyeteres que passen factura després dels quilòmetres. Molt millor Sitges, més planera i ràpida. Tot i així, bon ambient, bona temp. per córrer i més d’un miler de participants.
L’objectiu, complert, fer una mitja a 4’30, ha sortit a 4’26…. 😉 "moraleja"…."progresa adecuadamente". Pel que a mi respecta, fins a Sitges, on intentarem baixar dels noranta minuts, NY ens espera….
Artur42, paciència, paciència…de ben segur que hi tornarem, ens devem una barqueta de principi….a fi 😆 , salut i a cuidar-se, mira que en són de punyeteres aquestes històries.
Salut.
[/b]
Quote:el principal problema dels plans d’entrenament, series , tirades llargues etc… és que estan fets en kms. Les persones que fan les series no saben que un paquet com jo necessito + de 15 minuts per fer una serie de 3kms ,perquè ells calenten a 4 min. el km. Degut amb això, ens es molt difícil seguir un pla d´entrenament , fer series etc…Perquè els plans d’entrenament els fan persones amb un nivell molt alt i el seguim persones amb un nivell molt baixPer això jo prefereixo els plans d´entrenament fets en temps.
El dia de reis vull fer una tirada llarga d´uns 30kms. La persona que fa els plans d´entrenament no s´imagina que jo necessitaré + de 3hores. I jo no puc fer la tirada llarga 3 setmanes abans del marató perquè encara no m’hauria recuperat
Bones,
Roma34 no hem facis massa cas, però jo sempre he llegit que els bons entrenaments sempre van per temps i mai per kms. Ja saps a buscar un pla amb referencies de temps i ja esta, no hi ha excusa.
Salut
Molt bé Bodi,
Veig que estàs anant pas per pas i fent bé la feina.
Potser podrem fer barqueta a Sitges, Granollers,… 😉
Una abraçada.
Rodatge progressiu: començar lent i anar augmentant el ritme fins al final de la sortida, en diferents trams de temps.
Sembla que hagi descobert la sopa d’all, però això és molt vell. Passa que jo no ho havia practicat mai, feu-vos-en creus si voleu. Ara que m’hi he endinsat ho trobo fantàstic. Em sembla que em poden fer millorar força.
És fantàstic estar, com avui, rodant una monòtona hora a 5’30” per anar agafant el ritme que el cos demana realment, i acabar bé a 4’30”.
Això després de les sèries d’ahir i després d’un dinar no massa adequat, atlèticament parlant.
Quina és la vostra experiència ? En feu, de rodatges progressius ? Creieu que són "qualitat" ?
Un llibre, amb uns anys (2001) pero que m’ agrada perque es clar, sencill i fet a partir d’ una gran experiencia ,es "Correr con inteligencia" de Hal Higdon.
Si no recordo malament, era un clar partidari del temps com a mesura. I estic totalment d’ acord: parlem molts cops amb referencies que no ens corresponen. I fins i tot amb metodes de treball que no busquen el que en realitat pretenem.Crec que el mes correcte seria adaptar les intensitats amb els nostres temps.
Pero només es una opinió.
I tinguis per segur que jo no ho faig be!!!!Un plaer saludar en Bru i en Bodi. Perquè després, a les curses, sempre van de tornada abans que jo.
En Bru anava tan ràpid que ni m’ha vist i ni m’a sentit quan m’he creuat amb ell als seus darrers 4 quilòmetres. En Bodi el seguia a molt bon ritme i segur que ha fet bon temps. Tots dos estan ben en forma.
Potser era el fred, però avui convidava a còrrer, i com més ràpid, millor.
Fins i tot jo, que volia passejar, m’he encomanat i m’he despatxat agust.
El recorregut una mica sinuós i amb algunes pujadetes de sortida. Després, tot normal, com sempre.
Ha estat un bon matí. Llàstima que el Madrit ha guanyat.
