S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola companys:
A un mes de la marxa cap a terres teutones, faig 2 propostes:UNA MEDIÁTICA: Es a dir quan faltin uns 15 díes anar al diari EL SEGRE i fer-nos una foto tots el que hi anem, fent resó de km. 0, tal com varem fer l’any passat els que vam anar a Amsterdam. Si vols Artur42 pots manegar.ho tu, o sino ja els trucaré jo, per veure quin dia ho podríem fer (per a tu quasi que un dissabte al matí).
UNA D’INTENDÈNCIA: Per tal de no agafar tants vehicles i compartir despesses de benzina i parquing d’aeroport, havía pensat que si algú surt de Lleida i agafa el divendres 28 algun vol (el meu surt a les 14,10 amb Click-Air) i torna el dilluns 1 d’octubre (el meu surt a les 15,55 amb Air Berlin), podriem comenat-ho i compartir.
Salut i milles.
AbelBones idees, cargol. A la foto també podríem convidar a un grupet de 6 o 7 atletes lleidatans que tenen previst anar-hi plegats.
No ho deixem morir.
Salut
Ieeeeps,
Tambè penso que es una bona idea, cargol i Artur42.
Hi hauriem de convidar tots els lleidatans que vindràn a correr a Berlin, i pensar bé l’enfocament de la notícia, per donar la màxima difusió al Km0.Salut
Bones companys!
Totalment d’acord amb tu Segarrenc!
El meu primer contacte amb la "tecnologia": Prova d’esforç per NY: NO FINALIZADA.
Pujada a la cinta de córrer conectada amb 100 electrodes d’aquells fins la punta del nas. Pulsacions inicials 120 😯 (em sentia com un conill). Escalfament: 2 minuts, de 120 (inicials) a 187 (máxima) 👿
Entrevista amb l’entrenador: "Hores d’ara, amb aquests resultats, no pots córrer ni 10 kilómetres. Començaras caminant" 👿
Desanimada i una mica desilusionada perque no em donessin una altra oportunitat. Tenia la sensació que potser pensaven que els havia dit una mentida sobre les sortides que feia setmanals i els temps que sortia.
Dilluns sobre el terreny (terra): Escalfament de 3 kms. Prova d’esforç: 3 kms. Temps: 15′.
Sé que ho podia haver fet en una mica menys. Ho sé. Però com que no tinc les distàncies agafades vaig anant fent, com sempre, fins que em vaig trobar amb l’arribada als nasos. 😉
Ja més tranquil.la, per haver-ne fet temps similar a les companyes (exepte la companya de 61 anys, que va fer 13′ 😆 ), l’entrenador reconeix estar sorprés i no arriva a entendre com la prova d’esforç em va sortir "tant malament" i hem canvia l’entrenament, igual que a la resta de companyes.
Competint contra la màquina em vaig acollonir, no tenia control ni de cames, de ni cap, ni de res! I per si aixó fos poc, et diuen: "quan no puguis més, salta obrint les cames sobre els costats de la cinta". Aixó a una velocitat on no coordines i amb un esgotament muscular considerable (pujada de 17’5 % a 5’/km, 3 minuts). 😳
Com el terreny i les sensacions d’un mateix no hi ha res. I sobretot com ja em vàreu recordar: templança, que es l’únic amb lo vaig haver de "lluitar" per arrivar fresca-fresca. La ment es poderosa.
Ja ho diu la filosofia budista: "Si crees que puedes, lo harás; si crees que no puedes, tambien no lo harás".
Ja ho va dir en Crit: Soc diesel! I jo ara començo a ser-ne conscient!
Jo ara tinc un "cacharro" d’aquests també, que hauré de fer servir tant si vull com si no, perque malauradament quedin registrades les sortides (6 a la setmana 😆 ). Havia pensat a ficar-li al gos i que vagi ell a córrer algun dia que jo no pugui més, el problema serà si es troba un gat…. Crec que la fcm no s’hi assemblarà 😆 O si?Amunt petons sense pulsòmetres! No fos cas que els espatllèssiu!
Sonia.OK, QUAN MÉS SEREM MÉS RIUREM, no era pas la meva intenció d’excloure a ningú, tots son benvinguts, però farem resó de KM 0.
Que n’aprenguin que Ponent es mou pel mon!
I l’any que ve amb les subvencions que aconseguirem tots de franc a NY.
Salut i milles.
AbelBones companys!
Primer cap de setmana a Barcelona. Resum de les impressions: soc una "lagartija". Em vaig "camuflar", observant i absorbint informació i detalls, moviments, gestos,… com una esponja. Amb precaució em vaig anant desplaçant.. De mica en mica.
Divendres: Arrivada a l’hotel a les 22:30. Els "nous companys de viatge" m’esperen. Ja han sopat. Presentacions. Em toca a mi parlar. Ells ja ho havien fet. Total que jo no sé res d’ells/es. Però em toca a mi. M’escaquejo com puc una mica. Reconec que "escaquejar-me" és una de les meves "especialitats".
Dissabte: Lliurament del material esportiu d’estiu (sabatilles que crec que sortiré volant, unes pesades, unes lleugeres i unes de passeig, roba per vendre… ), reconeixement mèdic, prova d’esforç (he escrit una mica sobre aquesta al fil de l’homedferro, que no recordo el nom, sobre els polsòmetres), presentació davant càmara, prova de pisada (neutra, bronca del metge per pintar les ungles pintades de negre… 🙄 ). I jo pensant que així estaven més maques! Doncs no! Les ungles sense pintar!
Diumenge: Gimnàs: Spinning. Aquagym. Massatge 😆
Dilluns: Prova d’esforç a l’aire lliure. 3 km’s d’escalfament. 3 km’s a "tope". 15′. Satisfeta.
Tornada a Lleida a la tarde. Esgotada! A les 21 hores ja estava a la meva dutxeta i a les 22 al meu llitet (petit en comparança al de l’hotel que feina 1.90 d’amplada, i el bany tenia un jacuzzi maco-maco per mirar-se’l, perque tornava tant esgotada que no teniem temps ni ganes de posar-me dins "d’allo").
L’equip mèdic, l’entrenador (Victor Gonzalo), l’equip de televisió, tots correctes i molt amables (Victor dur-duríssim). Gent apasionada amb la seva feina. Sense hores. Sembla que només hi ha treball i treball per ells.
Dieta alimenticia per 3 companys. La resta no pot guanyar ni un gram! Qui guany un gram… expulsat!!!! Bé no un gran, pero si arriven la setmana proxima amb 2 o 3 kilos més…. si. Prohibides les patates fregides i els dolços (haurien de prohibir al bombon de monitor del gimnàs, no pot ser bo pel meu cor tantes revolucions! 😆 ).
Bé! Com deia aquell: "… y esto es todo amigos!" Vos aniré informant cada setmana de coses i cosetes, pero sobretot, si aconsegueixo algun progrés amb l’entrenament que m’han donat.Gràcies a tots pel vostre recolçament.
Petons.
Sonia.Bueno ultimas noticias
– la organizacion anuncia tres practicos(los corredores de los globos) para los tiempos de 1:30, 1:45 y 2:00
– La pagina frances le-sportif.com admitira las inscripciones de nuestros vecinos que quiern venir a curtirse con con nosotros.
– Ya estamos en los 80 inscritos asi que superamos (casi duplicamos el año pasado) VAMOS LANZADOS A POR LOS 1000 – (a pesar de la expo)
Cada vez nos sentimos mas la aldea de Asterix
Ieeeeeps,
Artur42, tranquil que no t’ho tindré en compte..aquesta anxaneta d’en bodi no perd cap oportunitat de fer pinya 😆 , fins i tot, ma filla Joana, cada cop la veig més verda 😉
Dijous, com molt bé diu l’homedferro, estarem presents, gràcies als de la camisa verda, a la gran cita anual del mon casteller al nostre pais 😆
Aquest any, tal i com va la cosa, nomès hi ha un color que destaqui per sobre dels altres, però les quatre colles, de ben segur ens faràn gaudir de valent 😆 , com també gaudirem, tot aquest dijous, de tots els actes de l’excel·lent festa major de Vilafranca 😉
Salut
M’ha encantat la teva narració del teu primer-cap-de-setmana-cap-al-somni.
Ja ho veuràs, ens ho passarem bé tots plegats. A la que tinguis una mica per la mà la cosa aquesta de la tele, bé sabran ells qui ets tu, lagartija.
Ànim, endavant i a disfrutar !!Salut companys,
No t’amoïnis lagartija ja et coneixem prou com per saber que ets capaç de sorprendre a aquest entrenador. Un mal dia el té tothom, els nervis, no estar-hi acostumat. Gràcies per aquesta divertida narració i endavant.
Cadascú pot ajudar-se dels aparells que vulgui però sempre que t’ajudin i en dossifiquis la lectura i en relativitzis les dades. Aquests aparells arriben a obsessionar molts companys i em pregunto en que s’assembla el córrer que practiquen ara sota la tecnologia i el d’abans, més espontani, sense tantes pressions, segur que en gaudien molt més.
Voler millorar els registres és el que busquem la majoria i l’alicient que motiva més però hauríem de ser capaços de trobar l’equilibri en l’us d’aquests mitjans i gaudir de l’esport. Perquè estareu d’acord amb mi que molts ja han deixar de gaudir per patir, i si els compensa endavant, cadascú és amo dels seus entrenaments, objectius, resultats, i com no de goigs i patiments.
Una abraçada a tots.
Bon dia!
Gràcies Albertbo i Marta!
Necessitaré mooooooolta ajuda pel tema "mediàtic". Estic pensant en fer un curset d’interpretació… 😈
En uns dies en Crit ja tindrà aquesta part "mediàtica" en marxa!
Em faran falta moooolts mails. Tot arrivará. I si no és així… és simplement perque no havia de ser. Jo mai oblido alló que la filosofia Budista diu i sempre repeteixo: "Nadie puede quitarte lo que es tuyo".Molts i molts petons.
Sonia.Coincidint amb el pont del Pilar,l’any passat hi anàrem en Luigi,na Rivendel i un servidor,però les males condicions climàtiques ens impediren completar la volta haven-nos de limitar a fer el tros més baix del recorregut,de Vielha fins al refugi de Honeria.
Un recorregut molt bonic,especialment pels voltants de la val de Toran(els colors de la tardor….,quina meravella).
Lagartijeta! Ja saps que aquí ens tens!
Segurament tens un dur entrenament programat per seguir "fil per randa"…alguns de nosaltres ara també
. Però també és possible que puguem compartir algun rodatge, no? Així es fa més amè per a tots…. 😆 , i també ens poses al dia "en viu". Ok?Aquesta aventura que estàs protagonitzant ens emociona i il·lusiona també a tots nosaltres, més del que et penses… 😉 😉 😉
