Mesuradors
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Com sigui que he decidit entrar en el mon de la tecnològia i estic disposat a adquirir un d’aquests estris que porteu al canell i que mesuren distàncies, temps, freqüències cardíaques i dotzenes de paràmetres més, i donat que tinc mil i un dubtes a l’hora d’escollir, us restaria molt agraït si m’expliqessiu el que feu anar i el que voldieu fer anar!!
De tota manera, inicialment estic entre el Forerunner 305 de la casa Garmin o un de la casa Polar, el Rs800sd
AJUDEU-ME !!!
quan només n’hi havia un, aquests dubtes no es plantejaven…
i per, cert, i pel que sembla, Polar és a mesurador el que Danone es a iogurt …
😉 😉Salut companys,
D’acord en el prestigi de la casa polar, d’acord en que adquereixis l’aparell més sofisticat que vulguis, d’acord en que tothom és absolutament lliure d’experimentar amb la tecnologia, la sopa del Ma Juren….
Però no et converteixis en esclau de dades i paràmetres, estadístiques, gràfics…. sobretot no oblidis les sensacions al córrer. Si més no compagina-ho i corre amb el teu segell propi i com i quan et vingui de gust.
Una abraçada a tots.
Bones companys!
Totalment d’acord amb tu Segarrenc!
El meu primer contacte amb la "tecnologia": Prova d’esforç per NY: NO FINALIZADA.
Pujada a la cinta de córrer conectada amb 100 electrodes d’aquells fins la punta del nas. Pulsacions inicials 120 😯 (em sentia com un conill). Escalfament: 2 minuts, de 120 (inicials) a 187 (máxima) 👿
Entrevista amb l’entrenador: "Hores d’ara, amb aquests resultats, no pots córrer ni 10 kilómetres. Començaras caminant" 👿
Desanimada i una mica desilusionada perque no em donessin una altra oportunitat. Tenia la sensació que potser pensaven que els havia dit una mentida sobre les sortides que feia setmanals i els temps que sortia.
Dilluns sobre el terreny (terra): Escalfament de 3 kms. Prova d’esforç: 3 kms. Temps: 15′.
Sé que ho podia haver fet en una mica menys. Ho sé. Però com que no tinc les distàncies agafades vaig anant fent, com sempre, fins que em vaig trobar amb l’arribada als nasos. 😉
Ja més tranquil.la, per haver-ne fet temps similar a les companyes (exepte la companya de 61 anys, que va fer 13′ 😆 ), l’entrenador reconeix estar sorprés i no arriva a entendre com la prova d’esforç em va sortir "tant malament" i hem canvia l’entrenament, igual que a la resta de companyes.
Competint contra la màquina em vaig acollonir, no tenia control ni de cames, de ni cap, ni de res! I per si aixó fos poc, et diuen: "quan no puguis més, salta obrint les cames sobre els costats de la cinta". Aixó a una velocitat on no coordines i amb un esgotament muscular considerable (pujada de 17’5 % a 5’/km, 3 minuts). 😳
Com el terreny i les sensacions d’un mateix no hi ha res. I sobretot com ja em vàreu recordar: templança, que es l’únic amb lo vaig haver de "lluitar" per arrivar fresca-fresca. La ment es poderosa.
Ja ho diu la filosofia budista: "Si crees que puedes, lo harás; si crees que no puedes, tambien no lo harás".
Ja ho va dir en Crit: Soc diesel! I jo ara començo a ser-ne conscient!
Jo ara tinc un "cacharro" d’aquests també, que hauré de fer servir tant si vull com si no, perque malauradament quedin registrades les sortides (6 a la setmana 😆 ). Havia pensat a ficar-li al gos i que vagi ell a córrer algun dia que jo no pugui més, el problema serà si es troba un gat…. Crec que la fcm no s’hi assemblarà 😆 O si?Amunt petons sense pulsòmetres! No fos cas que els espatllèssiu!
Sonia.Salut companys,
No t’amoïnis lagartija ja et coneixem prou com per saber que ets capaç de sorprendre a aquest entrenador. Un mal dia el té tothom, els nervis, no estar-hi acostumat. Gràcies per aquesta divertida narració i endavant.
Cadascú pot ajudar-se dels aparells que vulgui però sempre que t’ajudin i en dossifiquis la lectura i en relativitzis les dades. Aquests aparells arriben a obsessionar molts companys i em pregunto en que s’assembla el córrer que practiquen ara sota la tecnologia i el d’abans, més espontani, sense tantes pressions, segur que en gaudien molt més.
Voler millorar els registres és el que busquem la majoria i l’alicient que motiva més però hauríem de ser capaços de trobar l’equilibri en l’us d’aquests mitjans i gaudir de l’esport. Perquè estareu d’acord amb mi que molts ja han deixar de gaudir per patir, i si els compensa endavant, cadascú és amo dels seus entrenaments, objectius, resultats, i com no de goigs i patiments.
Una abraçada a tots.
Bones,
Jo crec que com la majoria dieu el secret està en relativitzar les coses. Ni la pantalla del cacharret és la biblia del atletisme ni les sensacions son sempre el reflex del estat físic.
Lagartija lo de la prova d’esforç que no et tregui la son, ja demostraras lo que vals 😉 . La primera prova d’esforç que fa qualsevol sempre surt fatal, no estar acostumat al mecanisme de la prova, al patiment curt i intensissim, el pre-prova amb tants cables i mandangues varies, etc.
Jo tinc clar que fer la prova un dia que estas motivat i amb ganes de patir és molt diferent d’un dia en que estas poc disposat a patir. Jo bàsicament hem prenc les meves proves d’esforç com una revisió per confirmar que puc fer esforços intensos i el meu cos ho pot aguantar, si a sobre aquell dia m’he trobat bé i se que ho he donat tot doncs se que les dades de umbrals i pulsacions son bones per programar entrenaments.Respecte a fer cas a la tecnologia o a les sensacions, només dirè que fa un parell de dies vaig sortir a entrenar i anava a unes pulsacions inusualment altes per mi i per l’esforç que feia, vaig estar molta estona revisant mentalment els entrenos anteriors, l’alimentació, l’hidratació i demes coses i no entenia perquè anava tan alt de pulsacions 👿 (20 per sobre de lo que seria normal) vaig arribar a preocupar-me perquè no entenia res 😳 però si el pulsometre ho deia volia dir que algo passava fins que vaig mirar la temperatura i vaig veure 38º, llavors tot va quedar clar. No ens capfiquem amb la tecnologia, les sensacions o lo que sigui, lo millor aprendre a interpretar tota l’informació i disfrutar del nostre esport.
Respecte a la pregunta de Homedferro no et puc ajudar gaire. Els polars son molt fiables sobre tot en l’apartat de pulsometre i els garmin son igual de bons en aquest apartat però la diferencia en les mesures de distancies radica en que el polar ho fa amb un sensor a la sabatilla i el garmin mintjançant gps (oblidat d’entrenar indoor). Jo he tingut models de les dos marques (Polar Accurex i Garmin Edge 305) i no he tingut cap queixa.
Salut
Soc un tecno dependent, i he provat molts trastes. En aquest moment les marques que t’ ofereixen bones possibilitats son varies, però jo treballo amb 2, polar i suunto, crec que les millors in o vaig a comissió.. Es copien l’ una a l’ altra. Les dos molt fiables, possiblement les que mes. D’ altres marques – Oregon, Nike, bauman, Cardiosport… en alguns casos estan be per conèixer dades al instant, es diferent, i evidentment no he provat to el que en aquest moment està al mercat i algunes referències del que tinc estan totalment desfasades. El que jo conecde bahuman o cardioosport es de fa 10 anys El primer Polar que vaig tocar no tenia mes que 120 kps de memòria, amb un maletí sense per un rellotge i 3oo grams de pes I mig milió de fa 16 anys
En aquest moment per motius varis tinc un 625 de Polar i un T3 i un T6 de suunto amb podo metre digital. Utilitzo de forma habitual el t6, però en aquest moment Polar te coses similars. No registren només la frecuencia cardíaca, també a traves de l’ anàlisi del ritme de batec obtenen dades de paràmetres ventilatoris i similars. Amb Suunto al tapis em vist en el meu cas que el VO2max es similar al del t6. El software de suunto es bo per les dades, visualment molt pobre i es molt difícil exportar les dades a full de càlcul, amb polar es mes windows, he de descarregar les darreres versions també hi ha soft de planificació d’ entrenos, etc. L connexió amb gps es possible, algun dia faré la prova.Si algú vol provar o mes info, contacteu amb mi, això es un hobi i si puc aportar alguna coseta, pues eso, i també coneixeré mes coses . .
Gracies
Jo al principi era reaci a dur un pulsómetre al canell. Pensar en estar depenent de les pulsacions i del rellotge, enlloc de gaudir de l’entorn hem podia ser estresan. Sempre sortia per sensacions.
Però amb el temps hem vaig adonar que els companys amb qui sortia i que surto tot el dia en parlàvem del pulsòmetre i de les bones referencies que donava i que n’estavem satisfets.
Hem vaig decidir per comprar un pulsòmetre i hem va costar més decidir quin comprar que pendre la decisió de comprar-me’l.
El dilema en aquell temps era per decidir entre dos o tres models de marques diferents. Al final vaig optar amb un polar el model SX 625 i la veritat es que n’estic molt satisfet, fàcil de conectar a l’ordinador, pantalla amb bona lectura i sobretot el que li destaco es que és molt fiable en la mesura de quilòmetres.
Avui en dia ja no m’aconformo en saber quines pulsacions tinc en aquell moment, li busco més utilitats, la distància que fas quan entrenes, la màxima que he fet amb un desnivell,…però l’important és veure l’anàlisi que pots fer amb gràfics a l’ordinador.
M’explico: P.ex. avui fas un circuit que el tinguis apamat prens referències de temps i te’l pases a l’ordinador. Tornes a fer el mateix al cap d’un temps i veus les teves progressions i pots decidir en que millorar els teus entrenaments, i buscar el més adient per millorar.
Trobo que el pulsòmetre a de ser una eina més per entrenar i que t’ha d’ajudar però no amoïnar quan corres, les conclusions les treus quan acabes de fer la dutxa… Ah!! per cert tant l’acceleròmetre com el pulsòmetre és podem mullar, amb el garmin ????
Avui en parlaré d’aquest tema amb el nostre amic Adolfo i que en digui la seva, domina el tema. En té un de cada.
Salutacions
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.