S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola km0’s.
Ningú pensa anar aquest any a l’Espluga ?:dry:
Jo no l’he feta mai, i probablement aquest any tampoc la faré. A no ser que algú me’n faci agafar ganes de veritat…..
Aquí us deixo l’enllaç.
http://inscripcio.com/modalitat/33a-cursa-popular-de-lespluga-de-francoli/32fb3f4a87
Salutacions.
Xatarra humana?
Home Arctos jo també estic xafadet, però tant com aixó
Des de la Marató per Relleus del Sícoris només he sortit un cop per provar, i no va anar prou bé.
A l’espera d’un diagnostic concret que em permeti traçar un pla de recuperació aquests dies he començat a fer una mica de bicicleta, sense cap molestia (Algú coneix un bon forum de ciclisme?
)L’esport és traumàtic.
No podem evitar-ho.Fa un anys no és que la gent fos més resistent, és que viure el dia a dia ja era traumatic.:unsure:
L’edat també te molt a veure.
En la meva etapa “juvenil” d’atleta, en set anys d’entrenaments només em vaig lesionar un cop, als vint anys crec. Però es clar, amb setze anys et fas una torta de peu i et fa mal un parell de dies, descanses només un i llestos, a seguir corrent!És complicat, però jo crec que una de les nostres prioritats, tant com la resistència, hauria de ser la força i la flexibilitat. Si estas fort ho aguantes gairebé tot.
De la flexibilitat ja vam fer un petit debat en aquest mateix forum, però tenint en compte que l’expressió contraria és la rigidessa, ja està tot dit.Salut
Bones!
Demà diumenge a les 8 del matí (aprofitant la fresqueta) a la passarel·la de Cappont.
Homedferro
Kaiser
…Bon vespre,
Una mica mort aquest fòrum, el podríem tancar però el mantenim per fidelitat amb ‘els visitants’.:blink:
La pregunta és ‘per què ens lesionem?’ Símil fàcil, som una bici de carretera amb uns neumàtics finíssims que anem per un camí de carro. Podem estar molt concentrats i esquivar totes les pedres però el més normal és que rebentem. L’evolució ha fet bona feina com apunta l’Arctos, però no hem estat dissenyats per això que fem, no ben bé.
Cada lesió és un món, contestar la pregunta de manera general és molt difícil, diria que ens lesionem quan es trenca algun tipus d’equilibri. Importantíssim ‘escoltar el cos’ com diu l’Arctos, m’agrada més dir ‘escoltar-nos’, no només som cos.
També hi ha unes normes bàsiques com diu el Sime, però trobarem qui no estira mai i no es trenca i qui ho fa tot i no s’aixeca de terra. Una cosa no treu l’altra, per prevenció equilibri entre resistència, força i flexibilitat, suma-hi la tècnica, l’alimentació, etc.
Jo m’he lesionat només una vegada en vuit anys, va ser un any d’infern. En vaig aprendre diferents coses, la primera que el cos m’avisava, la segona que em podia tornar a lesionar però un genoll no podia condicionar-me la vida i l’estat d’ànim, la tercera que hi ha molts tipus de mecànics.
La factura m’ha arribat de l’any 9 al 10, i quina factura. Per què? Tema mecànic sens dubte que ve de lluny, algun dia faré un llibre d’hipòtesis fantàstiques que em vaig arribar a creure. Davant la situació diferents actuacions, la primera intentar solventar el problema amb un osteòpata de confiança, crec que només una persona amb una visió global del cos em pot ajudar, m’estudiaran a trossos quan em mori, ara no. La segona actuació és la lectura de la lesió, d’aquest ‘stop’ com una oportunitat per créixer, us confesso que encara em costa.
L’altre dia vaig tornar la platja de l’Estartit on vaig començar a córrer. L’havia fet mil vegades en un anar i tornar solitari, sovint amb els ulls tancats per la sorra i la tramuntana o perquè m’avorria i jugava a no acabar a l’aigua. L’altre dia vaig fer el tram caminant i pensant, nostàlgia i pell de gallina al principi. Llavors em vaig aturar i vaig pensar que mai com aquell moment havia vist les illes Medes tan maques, tan quietes. Fixa’t, vaig pensar, fins i tot que et recuperessis ja res seria igual, el mar s’ha menjat un tros de platja. Vaig sortir d’allí content i podia haver-ne sortit plorant ‘ui, el què era i el que sóc’.
L’endemà el dentista em deia que miraríem de corregir un problema mandibular que segurament carregava les cervicals i m’enrampava els braços. Em va dir que podria tornar a córrer una mica però una marató ho veia complicat. No vaig dir res, fa dos anys m’haguessin dit això hagués plorat. Córrer una marató ara? Em va fer il·lusió aquell ‘córrer una mica’, perquè corrent una mica jo he sigut feliç. Ei, i sense córrer gens també.
No res, que intento dir-vos que les lesions tenen unes causes, ens poden voler fer adonar-nos d’alguna cosa o no, però no us poden condicionar la vida per sol fet que no us deixin córrer, altra cosa és us afectin la vida diària. Ho apunta el ‘Pucurull‘, davant d’una lesió ‘paciència’, jo hi afegeixo que hi busqueu algun tipus de creixement personal, o no podíem caure mil vegades i cada vegada que ens aixecàvem érem més forts?
A l’Alvarfanyez el medi sociològic del corredor i les bromes del cunyat gras, fumador, etc no ens hauria de preocupar el més mínim. Explicar que hem plegat al km 30 pot ser difícil a vegades depèn de quin receptor tenim, els maratonians sovint tenen una mirada que ho diu tot i pot matar cunyats quan convé.
Al Sime, que m’he comprat una bici i estic en procés d’adaptar el meu cul a la forma del seient i escoltant les cervicals què em diuen. El tema fòrum crec que ens hi podem posar quan vulguis i en un parell d’anys tenim 500 registrats. Conyes a part, entenc el ciclisme com una forma complementària a l’atletisme popular, a l’estiu crec que corrent una mica menys i pedalant una mica més estalviaríem alguna lesió. Avui he pedalat una mica i m’ha fet gràcia trobar-me un ciclista amb la samarreta de Templers. Em consta que hi ha molta gent que pedala per aquí dins.
Salut a tots
Uieps,
Ningú el segueix??
Excel·lent victòria del Vino, quina bèstia d’home! I gran Flecha, ja veia dos victòria consecutives catalanes al Tour.
Apa, demà etapa molt i molt maca…
Salut
crit ha escrit:
Quote:Al Sime, que m’he comprat una bici i estic en procés d’adaptar el meu cul a la forma del seient i escoltant les cervicals què em diuen. El tema fòrum crec que ens hi podem posar quan vulguis i en un parell d’anys tenim 500 registrats. Conyes a part, entenc el ciclisme com una forma complementària a l’atletisme popular, a l’estiu crec que corrent una mica menys i pedalant una mica més estalviaríem alguna lesió. Avui he pedalat una mica i m’ha fet gràcia trobar-me un ciclista amb la samarreta de Templers. Em consta que hi ha molta gent que pedala per aquí dins.Ostres crit, jo avui també portava la samarreta de Templers! la de l’any passat.
De moment amb la bici m’acompanya la familia, una opció interessant per no passar-me de voltes.
Si quedo amb vosaltres, dos dies i lesionat per motius de sociologia o comportament (alvarfanyez dixit)
A més ja tinc enveja de la teva bici nova, no has vist el tros de ferro que, amb molt de carinyo, m’ha deixat un familiar.Salut i pedals
FRENCHIRe:km0’s diumenges i festius, el repte fa 1 hora, 49 minuts
Bones!Demà diumenge a les 8 del matí (aprofitant la fresqueta) a la passarel·la de Cappont.
Homedferro
Kaiser
…
Si us plau, sapigueu que encara que no apareguin ni els botons de les emoticones ni les altres opcions d’escriptura, es poden fer servirPosem-hi una mica d’ordre…..
Demà diumenge a les 8 del matí (aprofitant la fresqueta) a la passarel·la de Cappont.
Homedferro
Kaiser
Frenchi
By Keds (Ho intentaré)
…..Salutacions.
crit ha escrit:
Quote:Ningú el segueix??Jo no.
El ciclisme professional s’ha penjat ell solet l’etiqueta de trampós. Com en moltes altres coses, a mi no m’interessen gaire els “professionals”, però si a més hi ha reiteradament casos demostrats d’ús de substàncies i/o mètodes prohibits de millora del rendiment… comprendreu que el meu interés sigui ínfim.
I sabent que molts professionals, i adjacents a ells, del ciclisme són totalment honrats, ha de canviar molt tot per tal que torni a interessar-me un Tour, una Vuelta o un Giro.
Jo també pedalo.
Parlant de samarretes,
Per què no podeu anar amb una samarreta regalada de les curses pel carrer? Jo hi vaig molt còmode i a l’estiu és perfecta. Em miro les altres samarretes i la veritat no hi veig perquè no podem portar una samarreta d’una cursa pel carrer, simplement per passejar.
Aquestes samarretes porten lletres igual com totes o tots els demés jerseis de diferents models i diferents formes. No simplement cal portar les samarretes només per córrer encara que siguin tècniques (per la calor encara millor).
Templers ha repartit samarretes molt “xules” i són alegres i transmeten alegria i vida.
Vigilant una mica que la publicitat no alteri la samarreta o no la desmereixi massa és pot arribar a un model portable per tot arreu.
Ara que estem tots mig lesionats, que fem de tanta samarreta si tenim vergonya de portar-la pel carrer si no és per fer deport? Jo segueixo portant-les, repeteixo que a l’estiu van molt bé.
Recupereu-vos.
Ànims!
Ieep!!
Tal com us vaig prometre, aquí us deixo un nou repte sobre tot per aquells que us agrada el desnivell i en aquest cas en un entorn inmillorable:La Vall Fosca.
En la línia de les Roies de Cardet i de la Cuita, neix la Vertical Cabanera on l’estrella n’és el Montsent de Pallars (2883m)i l’espectacular recorregut per arribari.
Us deixo l’enllaç de la pàgina web ja que aquesta parla per si sola: http://www.verticalcabanera.comVaig celebrar molt veure l’Enric novament corrent , i amb stomix tancant Templers IV.
No li ho he dit encara i ho faig ara: l’orgull de portar el pitrall 1000 no li cabia en la cara aquell dia. Sóc molt observador, entenc moltes coses sense que me les diguin.
El títol d’aquest fil és “Seny, córrer, anys i averies (sic)”
Jo he corregut durant molts anys i a voltes sense gaire seny i m’he avariat molt poc. No recordo cap lesió de certa importància, potser tinc genèticament sort. Potser no he volgut anar mai al límit de l’extremisme exigint-li al motor diesel que era prestacions fosassenyades, i això m’ha protegit.
A nivell popular cadascú s’ho pren com vol. Jo, des del mateix moment en que sé que no m’hi van les garrofes, passo d’exigir-me més del necessari. Més enllà d’allò suportable que és el que hi ha ? Podeu respondre lliurement, és una pregunta molt oberta.
El meu motor està gripat. Sabeu quin seria ara el meu “gran” objectiu cas que me’l plantegés ? Córrer una mitja marató.
Una simple mitja marató… Si a dures penes podria fer un 10000 !…
Transito per una mena de llimbs atlètic.
.
Les coses van canviant.
La Vanguardia ha fet un estudi per saber quina seria la resposta si es fes un referèndum sobre la independència a Catalunya.
Tractant-se d’un diari conservador, els titulars de l’article on comenten els resultats és molt rotund i explícit:La decisió del TC catapulta el suport a la independència, que frega el 50%
Els partidaris de la secessió superen per primera vegada als qui s’oposen a ellaEl resultat és:
47% a favor
36% en contra
El diari destaca que s’ha produït un canvi de tendència molt accentuat en els darrers temps. Fa tres anys, els percentatges eren 30% a favor i 50% en contra.
Article complet:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100718/53967434806/el-fallo-del-tc-catapulta-el-respaldo-a-la-independencia-que-roza-el-50.htmlAixi mateix, el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), a resultes d’un estudi realitzat entre el gener i el març -és a dir, abans de la sentència del TC- ha donat a conèixer que:
Un 53% dels catalans desitja més autonomia o la independència per Catalunya
Article complet a El Punt:
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/195784-un-53-dels-catalans-desitja-mes-autonomia-o-la-independencia-per-catalunya.htmlPucu
Alguns partits i coalicions encara no es pronuncien clarament, cas de CiU (però Unió, per boca de Duran, n’és força reticent) i ICV-EUiA que és l’exemple més evident de la confusió i desorientació que ha sembrat en alguns el 10-J. En Rodríguez no se’n sap avenir, proclamar que Catalunya té encaix dins Espanya en forma de lleis que desdiguin allò que el TC ha decidit dictaminar, passant per damunt la voluntat de tot un poble…, TC al qual ell mateix recolza… és que és molt greu ! Esquizofrènia pura.
En Rajoy té raó quan diu que JLRZ és el problema i no serà precisament JLRZ qui ens tregui del problema que ell mateix ha creat. Aprenent de bruixot, el qualificava… Sí, vostè és molt enginyós, “Mr. Chapapote”. I no ho semblava, eh ?
PPC i C’s estan al marge del procés i van de guerrillers amb armes que van trobant pel seu camí. PSC ja diu que d’independència res. Algú no s’ho esperava això, d’aquest partit sucursalista ? Des del 10-J que Montilla està acabat políticament parlant. Ell ja ho sap, i malda per dissimular-ho en forma de fugides endavant. La seva credibilitat és nul·la. No hi ha cap pont a refer, noi, a l’altra banda del riu els teus col·legues ens fan botifarra. Respecto que hagi estat el meu president aquests darrers anys, ara cal passar pàgina.
ERC tindrà a les seves mans la governavilitat del proper Parlament i CiU a les seves saber donar cumplida resposta al dia després del 10-J. Tampoc aquí no cal ser cap linx per deduir que tot un Jordi Pujol, aquell del “peix al cove”, ara deslliurat de responsabilitat política i més per passiva que per activa doni a entendre que autodeterminar-se és la cosa més normal del món. I ho farem malgrat el dofí tebi que no diu ni sí ni no.
Jo he donat una altra passa endavant, vull expressar clarament quin és el meu compromís com a català rebotat d’Espanya. He sol·licitat fer-me militant d’ERC. Tindrà molts defectes, però molta coherència i dir les coses pel seu nom també entenc que és virtut.
I jo seré defectuós i tot allò negatiu que vulgueu, però no en tinc prou només amb queixar-me.
