S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Me n’alegro que lo marrako hagi desenterrat a Contrastant mentre jo escrivia el missatge d’abans!
ja em pensava que només me’n recordava jo!Ieeeeps,
Tenim la intenció de repartir les equipacions noves al sopar que es farà el proper dia 22, dijous, a Castellers de Lleida.
Si algú no pugués anar al local dels Castellers aquest dia, que m’enviï un privat, per poder així anar donant les equipàcions
Salut
Es curiós: contrastant era no fiable per a els mateixos que ara es fien de sistemes terriblement manipulats.
Demagogia (amb ales de gavina)
Força Vidai com deiamen Llach, Mes lluny!
Hola Km0’s.
Intentaré ser breu….Je,je.
Doncs, ho sento Alvarfanyez, jo no sóc capaç de veure aquesta frontera tant clara que tu veus entre el futbol en general i les seleccions de futbol.
Per a mi tant els clubs, les lligues, les federacions, les seleccions nacionals, la UEFFA, la FIFA, la Champions, la Eurocopa, el mundial,…tot són engranatges de la mateixa maquinària. Una maquinaria que cada cop va més i més ràpid en una boja fugida cap a endavant.
Tirar endavant temeràriament, és l’únic recurs que queda quan és evident que aturar-se, o simplement ralentitzar el ritme, suposa inevitablement caure en l’immens forat negre….La raó, el seny, la intel·ligència, la moderació….són sempre bons companys de viatge i em temo que aquests conceptes ja fa dies que han abandonat “l’entranyable i popular” món del futbol actual.
El dia que en Cristiano Ronaldo va fitxar pel Madrid per 90 milions, crec que realment va ser un dia trist per tots els aficionat al futbol i especialment pels seguidors d’aquest equip….com també ho va ser el dia en que Ibrahimovic ho va fer pel Barça amb una altra xifra escandalosa….I tants altres….
Les famoses primes que rebran el jugadors d’Espanya per guanyar el mundial són un altre capítol d’aquest serial que sembla no acabara mai.
Al respecte cal dir que sembla que els jugadors han renunciat a una part molt significativa i faran donacions a ONG’s….la qual cosa només fa que evidenciar la poca substància de tot aquest afer. Provincianisme, “nuevos ricos”, falta de carisma,….kafkià?
A més a més, Alvarfanyez, jo no sóc gaire d’ONG’s i tu ets anti-ONG’s.Ultimes noticies…
La recent estrenada i flamant nova junta directiva del Barça a fet públic, només 15 dies després d’ocupar el seu càrrec, que ha tingut que signar un crèdit urgent de 150 milions d’euros !!!, per fer front a la delicada situació econòmica que el club haurà d’afrontar imminentment…Increïble, però cert!
Vaig acabant…
No tinc res en contra del futbol….l’he practicat algun cop i el segueixo a una certa distància…
Però em nego a tancar els ulls davant les evidències i em nego a perdre el sentit crític que durant anys he anat adquirint, probablement amb més pena que glòria….
Segurament sóc capaç de cridar “Visca el Barça!!” i probablement enarborar una bandera blau-grana….però en tot moment vull ser conscient del terreny que trepitjo.Acabo…
“La tierra para el que la trabaja”
Sens dubte un gran eslògan…tot un símbol de la lluita i la revolució social i econòmica de la humanitat des de fa molts anys.
Un eslògan que pot semblar una mica tronat en el nostre entorn més immediat, però que probablement i malauradament, encara té molt sentit en llocs poc afavorits del nostre planeta. Un respecte.
Però en tot cas, fer-lo servir en vers els jugadors de la selecció espanyola, tots ells multimilionaris i entre vint i trenta anys, em sembla un pèl exagerat i potser, fins i tot, desafortunat.Salutacions.
La tierra para el que la trabaja
Tan seriosa es la qüestió com que el problema dels camperols sense terra va ser una de les més importants causes desencadenants de la Guerra Civil. I com que el problema dels latifundis a la mitat sur d’Espanya va ser creat, en bona mesura, pel procés de Reconquesta, encara haurem de retrocedir fins al segle XIV per a explicar la guerra. No faig broma amb això. Podem parlar sobre el tema tan com vulguis, m’agrada i alguna cosa sé. Però resulta evident el sentit en que s’ha ficat aquí, no crec que hi pugui haver confusió.Sobre el futbol en general veig que estem d’acord. Ja ho dius bé, fugida endavant, aquesta és la única solució que té el futbol quan hi ha problemes.
Però la selecció, aquesta i aquella, no parlo només de l’espanyola, encara que forma part del mateix engranatge, té superàvit. Això és un negoci que genera molt milions d’euros de benefici a l’any. La qüestió és com s’ha de repartir aquest guany. Jo crec que un bon tros del pastís ha de ser per als artistes d’això, que al cap i a la fi són els que suen i els que generen aquests ingressos. Els patrocinadors no paguen per que la seva marca surti al costat de Villar
, sinó dels jugadors.Finalment, he de dir que després del resultat que han obtingut aquests nois, encara em sembla poc el que han cobrat, el doble estaria bé:laugh::laugh::laugh: .
“I ara que ?” és la pregunta recurrent.
Si com jo creieu que la resposta comença amb un contemporitzador “És una bona pregunta…” és que la resposta no serà ni bona, ni convincent, i bona i convincent al mateix temps encara menys.
Jo no la tinc, la resposta. Però puc fer i gosaré fer una mica de política-ficció.
En un altre fil encara es debat sobre xifres, mai sabrem la veritat perqué és senzillament impossible controlar tan gran fluxe de gent que ara entra, ara surt, va per molts altres carrers col·lindants, etc. Tant me fa, el punt de partida de qualsevol persona sensata hauria de ser ( i crec que és, més enllà de certs mitjans de des-informació) que la manifestació de dissabte passat va ser un èxit de participació es miri com es miri. Si a més s’hi era…
Bé, doncs resulta que tenim una ingent quantitat de catalans emprenyats que decidim sortir al carrer a fer-ho palés. Cadascú amb els seus motius, però el detonant de la indignació col·lectiva és la tristament famosa sentència del TC sobre el ja de per sí trist nou Estatut de Catalunya. La crida independentista es sent majoritàriament però hi ha espai per a tot, el nexe comú a tothom present és rebel·lar-se quan et sents agredit.
Que es pot fer amb l’energia que hi havia als carrers de Barcelona dissabte passat ? Crear-la no perque ja hi és, destruir-la tampoc perqué és impossible. Segons les lleis de la física, transformar-la sí. Aquesta és la mare dels ous !
Ara és quan ve allò més difícil, convertir en fets les intencions. No em ve de nou, podria vantar-me dient que m’ho esperava: els partits polítics catalans (-istes?) semblen no posar-se d’acord en el necessari front comú a Madrid no “en contra de” sinó “en favor de”. En favor de què ? Hòstia !, en favor de tota aquesta gent que us ho està dient a la cara, gamarussos !
Continuant amb la política-ficció, dels partits implicats no espero res més que poc compromís. D’aquí a les eleccions al Parlament tot seran gestos tàctics i covardia gasiva, em sorprendria no veure-ho. Podrien ser unes eleccions interessants i participatives. Hi ha altres actors a punt per saltar a escena, els dono el benefici del dubte.
Guanyarà CiU com sempre i no hi haurà mai més tripartit. ERC seguirà tenint la clau de la governavilitat (amb la salvedat d’algun altre grup nouvingut) i la convocatòria d’un referèndum per la independència sí o no a Catalunya en la legislatura com a condició innegociable per formar part del Govern.
Expertament, CiU aconseguirà el suport necessari i Mas president.
A partir d’aquí, o potser molt abans, caldrà anar fuetejant als polítics gairebé diàriament. No haviem quedat que hi havia un “abans” i un “després” ?
Mireu, pel que fa a Catalunya, crec que a Madrid (entengui’s) no hi tenim ja res a pelar. Només som una moneda de canvi, un altre motiu de discòrdia entre PP i PSOE. Ells s’ho hauran, a nosaltres que ens deixin en pau ! Personalment no m’agraden els afalacs, puc sospitar que algú vol treure’n algun tipus de profit. Al darrer debat sobre l'”Estado de la indisoluble nación española” (¡”Manda huevos!”) s’ha vist clarament com se’ns acarona. Sí, però la pressió de la bota al coll no afluixa.
Jo provinc de família humil, pagesa, lleidatana i orgullosa d’esquerrania. L'”Avi” és tot un símbol, jo ho visc de rebot però m’he radicalitzat i seré encara més activista a partir d’ara. Això és el que guanya el PP amb la seva paranoia (el TC tampoc no sembla gaire intel·ligent, publicant la sentència just el dia abans de la convocatòria de la manifestació).
No, si és que ho posen molt fàcil. La major fàbrica d’independentisme català és de l’Ebre enllà.
Podria dir: “Com més malament, millor”. Doncs no, no ho vull. Però pronostico, i dessitjo equivocar-me ! que:
a Espanya, a les properes eleccions generals, el PP guanya de carrer. No cal ser cap linx. No cal ser tampoc cap linx per saber la recepta que aplicaria al “problema catalán”: tots iguals. Cada vegada que Aznar obria la boca per parlar de Catalunya l’independentisme revifava. Cada vegada que “Mr. Hilillos de plastilina” obri la boca per parlar de nosaltres els catalans més rebuig trobarà. El llautó ja se li ha vist i no ho dissimula, li agraeixo la transparència.
Tots no som iguals i si no es vol reconéixer vol dir confrontació directa. Pacíficament però contundent.
Barrejo desig amb realitat: Catalunya no és com Espanya ni vol ser “part de”. Hi estem ? Potser resulta que no hi volem estar ja més. Més i més onades de consultes populars per l’autodeterminació induïran als polítics més “tebis” a prendre posició so pena d’ostracisme.
La ciutadania, EL POBLE, en tot aquest llarg procés, hi haurà tingut molt a veure.
A mi m’agrada xerrar de política, i no em puc estar de dir quatre coses que em venen al cap desprès de llegir l’Albertbo, sense més pretensions.
Segur que sí es pot saber quanta gent va a les manifestacions, si més no amb suficient grau d’aproximació. La tècnica ha resolt problemes més difícils i aquest no sembla gaire complicat.
La publicació de la sentència el dia d’abans resulta que és una jugada bastant més intel·ligent del que sembla. La manifestació i la sentència havien de portar molta atenció dels mitjans, es a dir, un doble mal tràngol per Zapatero (per què no diem Rodríguez?). Si haguessin passat en dues setmanes diferents, haurien estat dues setmanes difícils per al president. D’aquesta manera es concentra el mal tràngol en un sol dia. És com anar a cal dentista a treure’s dos queixals, coi, ja que sóc aquí amb la boca oberta, tregui’m tots dos i no em faci venir un altre dia. I a sobre, al dia següent la final del Mundial que informativament ho havia de tapar tot. Amb el dia de la publicació de la sentència l’han fet un favor personal a Zapatero. Imagineu que es publiqués avui, quan ja ha afluixat el Mundial, una altra setmana de tots els mitjans parlant del tema. Ha estat una jugada mestra.
Efectivament, cada vegada que l’Aznar parlava de Catalunya l’independentisme revifava… i d’això se n’aprofitava el mateix Aznar. Com més sortia Carod a la tele, més intenció de vot guanyava el PP. Era una tàctica plenament conscient, punxar a ERC per a que saltés i d’aquesta manera agitar el fantasma del separatismo. ERC, per cert, també se n’aprofitava.
Potser m’equivoco, però no crec que CiU faci govern amb ERC, cas de no tenir majoria absoluta, mai no ho ha fet i diria que electoralment no els interessa. Més aviat penso que si no hi ha majories absolutes ni al Parlament ni al Congreso, CiU i PP s’intercanviaran el suport.
Deixant les idees polítiques de banda, el tripartit va ser necessari, només per una mica de higiene. Els que portaven 30 anys governant havien de sortir i s’havien d’obrir les finestres per airejar tot una mica i escombrar tots els racons. Sigui qui sigui el que governa, de tant en tant va bé un canvi. Avui, no obstant, el tripartit està acabat.
Podria fer vint-i-una presentacions i totes serien diferents. Manera: tal com raja.
Tinc 45 anys. Costa parlar-ne quan has estat més de mitja vida activament en això. Això és córrer fent-ho socialment parlant.
La meva és una regressió atlètica. Sempre he estat un corredor molt normalet i de curses no en parlaré, no crec que calgui ja. Com a convençut ex-corredor popular, les fites personals de qualsevol mena que hagis pogut assolir a ningú més que a tu interessen.
Ara surto a trotar quan el cos m’ho demana i tinc el temps necessari que busco i trobo per fer-ho.
Noto que he perdut molta velocitat (:silly:!?) i resistència i que he guanyat alguns kilos de més fruit també d’altres circumstàncies. Tot això em preocupa molt relativament. Ben poc, de fet.
Però sento també que he guanyat una cosa preciosa com potser mai abans l’havia sentit en aquest àmbit.
La cosa té 9 lletres i es diu L-L-I-B-E-R-T-A-T.
Re:Sopar d’estiu km0 fa 1 setmana, 6 dies
Crit
Joker
Bru
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
frenchi
Ja direu el lloc i l’hora.
Si us plau, sapigueu que encara que no apareguin ni els botons de les emoticones ni les altres opcions d’escriptura, es poden fer servirQue hi haurà per sopar ?
Fruita i verdura, dieu ? Ja m’està bé…
estefi, tens tu la meva llampant de tirants que portava l’Anna a Templers IV ?
alvarfanyez ha escrit:
Quote:La publicació de la sentència el dia d’abans resulta que és una jugada bastant més intel·ligent del que sembla. La manifestació i la sentència havien de portar molta atenció dels mitjans, es a dir, un doble mal tràngol per Zapatero (per què no diem Rodríguez?). Si haguessin passat en dues setmanes diferents, haurien estat dues setmanes difícils per al president. D’aquesta manera es concentra el mal tràngol en un sol dia. És com anar a cal dentista a treure’s dos queixals, coi, ja que sóc aquí amb la boca oberta, tregui’m tots dos i no em faci venir un altre dia. I a sobre, al dia següent la final del Mundial que informativament ho havia de tapar tot. Amb el dia de la publicació de la sentència l’han fet un favor personal a Zapatero. Imagineu que es publiqués avui, quan ja ha afluixat el Mundial, una altra setmana de tots els mitjans parlant del tema. Ha estat una jugada mestra.O sigui, que la separació entre poder legislatiu, executiu i judicial a nivell espanyol no existeix.
I afegiria a nivell mediàtic, però és prou evident tot plegat.
Dijous 22 juliol
Local Casteller, a la fresca (si en fa)
Inici repartiment equipacions 20.30,
Sopar tot seguit
Crit, Cris (Laia)
Joker
Bru, Airun, Joana i Martina
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i Jordina
Flo
Pomponio
Marta i Frank
Estefi, Arnau
Carlos
FrenchiVinga, que falta molta gent!!!!
Albertbo, véns???
Salut
