S'ha creat les respostes del fòrum

  • Autor
    Entrades
  • En resposta a: Marató de Milà #23512

    Gràcies a tots dos, Voraç i Danic. Per les marques amb què es guanyava em semblava que havia de ser una bona marató…però estava equivocat: lletja i en dates que em desquadren. El cap de setmana que tinc, en principi, és el del 22 de novembre. Així que, tot i que tenia ganes de córrer alguna marató internacional acabaré sortint a Saragossa. L’octubre cau massa aviat i tot just fa cinc setmanetes que vaig tornar de vacances i vaig començar a entrenar-me…

    En resposta a: 2a Trobada Atlètica d'Aristot, 6 de setembre, 18h #23514

    albertbo
    Participant

    Molt bé, demà torno a la muntanya. Serà diferent, 5 kilometrets de no res (ja us ho dire :ohmy: ). Idees bullen al cap, però no estic fent gran cosa per dur-les a bon terme. Ah ! per cert, Térmens està al caure. D’allí alguna conclusió se’n podrà extreure.

    En resposta a: km0's diumenges i festius, el repte #23516

    Artur42
    Participant

    No pot ser que no comencem els diumenges de setembre sense una sortideta:dry: .

    Qui vulgui rodar una horeta demà al matí:

    09:00 al mirador Km0 dels Camps Elísis. De moment ja som dos:

    CARLOS
    Artur42
    …

    Si algú vol avançar mitja hora la convocatòria també seria factible, però com que sembla que ja ha refrescat una mica…

    Salut

    En resposta a: 2a Trobada Atlètica d'Aristot, 6 de setembre, 18h #23518

    albertbo
    Participant

    Us remeto a la crònica de l’Icaro de l’any passat per fer-vos una idea fil per randa de l’ambient pre i post-cursa. És exactament com deia ell.

    Però el temps atmosfèric avui ha estat molt benèvol. Grata sorpresa també de trobar-nos amb Frank i marta que avui han acabat de fer tot el circuit FER, valgui la redundància B).

    Jo avui no tenia ganes de forçar res, vinc de la Travessa però el circuit Open realment m’ha sabut curt.

    I molta canalla i molta noia he vist: ja està bé, està bé iniciar, suposo que n’és en part la idea. Del circuit llarg ja us en parlaré un altre any, hi ha qui m’ha acollonit :dry: , i potser avui se m’hagués fet feixuc.

    Pista (ombrívola, bé !), tècnica bastant fàcil i pujada forta final previsible.

    A esperar els companys mentre comprovo una vegada més que en qualsevol racó de món si hi ha gent amb ganes es fan coses.

    L’any vinent, si em trobo bé, faré la Pro. Ara no estic prou valent.

    Menció especial per a la recollida selectiva de deixalles a l’arribada: plàstic, orgànic, etc. Em trec el barret !, no es pot fer millor. Això m’ha preocupat de sempre molt, entre tots ho hem de fer però em sembla que no ens en sortim. A veure si curses de renom en prenen nota, a partir d’aquí tot serà més fàcil. I nosaltres com a participants/consumidors també podem posar molt de part nostra, a banda de deixar el residu al lloc que correspon. Un exemple senzillíssim: si a la taula d’arribada hi ha disposats vasos amb líquid, pren-ne un, beu-te’l i si tens més set demana que te’l tornin a omplir, no el llencis sens més i n’agafes un altre ! Ja hi ha iniciatives interessants d’organitzacions en aquest sentit, limitant l’enorme volum de residus que es produeix en qualsevol cursa convencional. Espero que s’escampi l’exemple. Realment podem passar sense moltes coses que donem per fetes, i potser no ens esforcem en valorar l’impacte dels nostres actes per nimis que puguin semblar envers el medi ambient (el nostre, el de tots).

    I Icaro, gràcies per la “hospitalitat”.:)

    En resposta a: 1 de setembre en la memòria #23521

    iscle
    Participant

    Bona informacio Pucurull, un dia com aquest sempre s’ha de recordar per no caure en els mateixos errors, encara que avui en dia no crec possible que hi tornes haver una guerra mundial perque amb la evolucio tecnologica d’avui en dia amb una sola bomba segur que es podria fer volar tot un pais com Catalunya.
    M’agradaria recordar el paper que van tenir els americans, a la seva intervencio a la segona guerra mundial, ja que sense la seva ajuda no crec que hagues estat possible fer caure els alemanys.

    En resposta a: BURRIAC ATAC 09 #23525

    cargol
    Participant

    Hola companys:
    Ahir a la nit a pessar de que l’organització ja em va dir que no hi havia dorsals fa un mes, vaig arribar-me a la sortida pers i havía sort, però no.
    Quin goig veure 400 persones amb els seus forntals encessos pujant pels carrers i muntanya i arribant a la platja.
    El promer noi va fer 1h 17′ i la lª noia 1h 40′ per cuubrir 17 kms. de desnivell.
    De ben segur que el proper any no s’escapa i estarem a la guait de quan s’obrin inscripcions.
    Salut i milles pel Maresme.
    Abel

    En resposta a: 2a Trobada Atlètica d'Aristot, 6 de setembre, 18h #23530

    marta
    Participant

    Holaaaa!!

    Quina cursa més maca!!!!

    Molt contenta de trobar l’Albertbo i en Icaro!!!

    M’esperava una cursa dura de muntanya i ha estat més suau, he pogut córrer durant tot el recorregut, és la cursa menys dura del circuit Fer. És totalment per pista uns 3 o 4 km de pujada i baixada fins al km 8, s’havia de vigilar una mica però encara m’ha anat prou bé, sort que no havia plogut i que el terreny era sec. Després de la cursa una bona xocolatada amb coca. Entrega de trofeus. Sorteig etern on em va tocar una samarreta. Entrega de trofeus del circuit Fer. I sopar de botifarra, on no ens vam quedar ja que eren les 22h i encara no estaven fetes les brases.

    Icaro com estava la botifarra?

    Per tornar-hi l’any que bé a fer-hi nit!!

    Marta & Frank

    En resposta a: Lo calaix de sastre #2616

    Pucurull
    Participant

    .
    Aquest dissabte, TV3 ha emès La mort sobtada en l’esport, un reportatge molt interessant sobre aquest estrany i fatal desenllaç que sorprèn a alguns esportistes. I una cosa del reportatge que em va cridar l’atenció és el següent:

    A Piacenza, una localitat d’Itàlia de 190.000 habitants, tenen 140 desfibril·ladors. Estan a l’abast de tothom (donen formació als nens de a partir de 4 anys per saber fer-los anar), i en 10 anys que fa que els tenen, han salvat 54 persones d’una mort sobtada.

    Em pregunto: quants desfibril·ladors hi ha a Catalunya? Quantes instal·lacions esportives en tenen?

    No ho sé. Algú ho sap?

    El doctor Josep Brugada, una eminència en la qüestió (que surt al reportatge junt amb dos germans seus, també especialistes del cor), va dir en un recent congrés celebrat a Barcelona que, “…si els centres esportius disposessin d’aquest aparell, es podrien evitar fins al 40% d’aquest tipus de morts, que majoritàriament passen durant la pràctica de l’esport”.

    La qual cosa vol dir -aquest metge ho sap molt be- que moltes instal·lacions esportives no en tenen.

    Per posar un exemple, a Gavà, que és una població de 45.000 habitants, no n’hi ha cap que en tingui.

    Més evidències: La Federació Catalana de Futbol “està estudiant” instal·lar un desfibril·lador en els camps de futbol de categoria amateur.

    I qui diu centres esportius diu altre llocs. L’esmentat doctor Brugada també ha dit una cosa sorprenent: “Comença a ser molt freqüent veure desfibril·ladors a molts aeroports internacionals, però encara no n’hi ha cap ni al Prat ni a Barajas”.

    :(

    Els que no hagueu vist el reportatge, si us interessa el podeu veure aquí:

    http://www.tv3.cat/videos/1473119/Segona-oportunitat-Mort-sobtada-en-lesport

    Pucu

    En resposta a: Desfibril·ladors als centres esportius #23535

    homedferro
    Membre

    Ep!

    Doncs aquest va ser un tema llargament tractat, comentat, debatut i posat en marxa, durant l’organitzacio de Templers III.

    En resposta a: 2a Trobada Atlètica d'Aristot, 6 de setembre, 18h #23538

    Icaro
    Participant

    Hola Km0’s…!!!

    RETORN A ARISTOT…!!!

    Així podria ben bé començar la meva crònica del que ha estat el meu retorn al “melic dels pirineus”…

    Des del dia que vaig marxar d’Aristot, l’any passat, després de la cursa, ja sabia que tornaria…

    L’any passat vaig compartir cursa amb el meu amic i company Jordi, que viu a Puigcerdà… Quan vam deixar de treballar al mateix lloc, vam pendre la determinació de retrobar-nos, l’any següent, i que millor lloc que en aquesta cursa. I així ha estat!!!

    A mes, tres Km0’s il·lustres van tenir el valor de pujar des de LLeida per fer la cursa… Albertbo (segurament enganyat per la meva crònica de l’any passat :laugh: :P ;) :evil:) i els incombustibles Frank & Marta… Bravo valents !!!

    Amb aquestes immillorables perspectives, enfilo amb la dona i els meus dos fills petits per la C-13 cap a l’Hotel de muntanya que em reservat… Quan arriben a l’Hotel el trobo molt bonic, de SET (7) habitacions només, a doble alçada (dos pisos)… boniques, acollidores i be de preu. El servei, bó i el menjar, bo i barat… Ja se on pernoctar l’any que ve…!!!!

    Sorpresa…!! El cartell que informa i dona publicitat a la cursa, pegat als aparadors dels comerços… Porta la meva foto!!! en petit, es clar, i la d’altres trenta o quaranta participants de l’any passat. Em quedo, de record, la que esta pegada al restaurant de l’Hotel…

    A l’hora de pujar al poble, sentiments i sensacions que no son nous… Quan des de la carretera, tortuosa i serpentejant, aviso als crios que ja es veu el poble, miren amunt i exclamen “Haaaalaaaaaa….”, “que xulo”, “alla anem?”,”tant alt?” se’ls va il·luminar la cara… Veure’ls era un poema

    Molts mes vehicles que l’any passat a la entrada del poble. Mes gent i mes corredors… Malgrat tot, el mateix ambient, la mateixa dedicació per part de la gent del poble, la mateixa rebuda, el mateix interés, hospitalitat… Sembla que va ser ahir

    Reconec, de l’any anterior, al Joan Carles (porta la mateixa perilla) i al Carles… Els puc saludar per poca estona, doncs van atabalats, es normal…
    Abans de començar la cursa, quan m’acomiado del Carles em diu “Que tinguis sort i disfruta de la cursa…” A fe de deu que vaig disfrutar… La pujada em va semblar mes accesible que l’any passat, vaig pujar millor, pero la baixada, la vaig fer amb moltes mes dificultats , vaig estar a punt de caure en dues ocasions…
    La ultima pujada, a partir del km 9… vaig caminar entre 200 i 300 metres, no podia mes… Arribada i a recuperar forces…!!! i res millor per això que el fantàstic i fabulós xocolata de “Ca l’Ardiaca”… tastar aquell xocolata és un plaer adult… creieu-me!!!

    Després dues hores casi de sorteig, que es va fer molt distés gràcies, en part, a l'”speaker” i la gran quantitat de regals que sortejaven… Al Jordi li va tocar una samarreta, a mi, formatge del Cadí…
    Ja cap a les 23:00 hores, llonganissa, botifarra, cansalada…tot regat amb fresca i escumosa cervessa de barril…I ja no se més… Ja que van haver de marxar, els crios dormien i la dona estava cansada…
    Molts detalls… Separació de residus, reciclatge, les fotografies, amb els noms i els temps dels participants l’any anterior… Un local habilitat com a bar, amb una noia molt eixerida i simpàtica que obre, només, aquest cap de setmana, la resta de l’any, tanca…
    Al marxar, última mirada al poble, m’acomiado d’en Jordi i ell em diu “fins l’any que ve…” i jo li torno un, “aqui seré” clarificador i premonitori…
    Enhorabona, de nou, al Carles i al Joan Carles… i a la resta. Feu molt bona i meritòria feina… Com diu en Jordi, “fins l’any que ve”

    Txema

    P.D Albertbo, va ser un plaer compartir dutxa :laugh: ;):evil:. Marta, la llonganissa, la botifarra i el pa amb tomata… Amb la olor ja alimentava, bonissima…

    En resposta a: Desfibril·ladors als centres esportius #23539

    Enric
    Moderador

    Efectivament, després del que alguns vareu mal viure a la Marató de Barcelona, es va considerar com un tema important. Per això vam ficar 2 DEA (semiautomàtics) i un manual. Durant la cursa un tenia que anar prop de un metge – la estimada Caragolet– en una moto i al cap de cursa i a la fi.

    Era important el del principi per tenir-lo proper a la pujada final que es el lloc de patiment. Agrim al Dr Pifarre la seva col•laboració, deixant de forma desinteressada una de les unitats. La Creu Roja va portar les altres dos en l’ ambulància que es va demanar-

    Per utilitzar un desfibrador manual es requereix una formació sanitaria. Per els DEA – semiautomàtics – es fan un cursos per obtenir una formació en Suport Vital Bàsic. A Lleida es va fer el primer al maig per part del cap de cardiologia del Hospital, Dr Piqué. La formació no consisteix només en la utilització de desfibradors

    A les instal•lacions esportives esdevindrà obligatori. I no seria d’ estranyar que en un període no massa llarg de temps també si implantessin en espais d’ alta ocupació (estadis concerts, teatres) Un porter de San Mamés va salvar la vida no fa massa a un aficionat, i no havia utilitzat mai l’ aparell. La possibilitat de supervivència està directament relacionada amb el temps d’ intervenció en regressió geomètrica.A Templers espero que es faci encara millor i suposo que a la Marxa del Segrià també es considerarà. A la marxa vam tenir una persona amb palpitacions i arítmia i se la va marcar de ben prop.

    Recomano a tothom una formació en aquest camp.
    No ets conscient de l’ importancia que te fins que t’ ho trobes de veritat. Si te un final feliç,suposo que ets sents com un deu. Si acaba malament, et preguntes si no ho podries haver fet millor. Encara que en aquest curs una cosa queda ben clara: no tot es pot solucionar i el que pasa a les pelis es això, de pel•lícula.
    Es… un tema vital.

    En resposta a: 2a Trobada Atlètica d'Aristot, 6 de setembre, 18h #23540

    albertbo
    Participant

    Icaro ha escrit:

    Quote:
    Txema

    P.D Albertbo, va ser un plaer compartir dutxa

    EH !, alto !!, alto !!!!, que jo em vaig dutxar solet, eh ?

    A més, a la dutxa no s’hi hagués pogut caber… …

    :laugh: :laugh: :laugh: :laugh: :laugh: :laugh:

    En resposta a: Desfibril·ladors als centres esportius #23541

    albertbo
    Participant

    Molt d’acord, Enric (per cert, ben retrobat).

    És un malson que m’assetja de tant en tant. Ens preocupem de coses banals i no arribem a ser prou conscients de la importància d’una ni que sigui tan sols mínima formació en primers auxilis. El meu pitjor malson és trobar-me amb una situació d’emergència vital entre mans, que la vida d’una persona depengui de la meva acció u omissió, i jo no saber que fer. Em sembla que viuria amb un gran càrrec de conciència tota la vida si per ineptitud la cosa anés malament.

    En resposta a: Marató Nocturn de Bilbao-24 d'octubre 2009 #23543

    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s.

    INSCRIT !!!

    Dorsal… 777 :woohoo: :woohoo: :woohoo:

    A que és xulo ? No?

    Continuarem informant…

    AGUR.

    En resposta a: Last Minute, màx 12h (grups) #23548

    homedferro
    Membre

    Epa!!!

    Avui a les 19:00 a la passarel·la, amb intencions dolentes, dolentes… :X 👿 :whistle:

    – Kaiser
    – Pitit
    – Homedferro
    – Sime (?)
    – …

S'està mostrant 15 entrades - de la 17,356 a la 17,370 (d'un total de 30,212)