2a Trobada Atlètica d'Aristot, 6 de setembre, 18h
- This topic is empty.
-
Entrades
-
HOLA A TOTHOM…!!
El proper dissabte dia 6 de setembre tindrà lloc la 2a Trobada Atlètica de Muntanya d’Aristot. Es tracta, segons els organitzadors, de gaudir de la natura tot corrent entre els boscos i prats d’Aristot (Alt Urgell). El recorregut serà per pistes forestals per damunt dels 1000 metres d’altitud.
Hi haurà dues curses, una de 5 kms, (OPEN) i una de 10 kms (PRO).
Segons la pàgina web dels organitzadors, el circuït PRO (10 kms) és un circuït exigent, amb desnivells acumulats de 800 metres, 412 metres de pujada i 415 de baixada. Els primers 3,5 kms són de pujada fins assolir el seu punt més alt, gairebé a 1500 metres d’alçada.
Hi haurà dos avituallaments líquids i un de sòlid, amb refrigeris per a tothom a l’arribada i regal d’una samarreta tècnica a tots els participants en la cursa de 10 kms (PRO). L’hora de sortida serà les 18:00 hores i el límit d’arribada serà a les 20:00 hores…
Jo, aprofitant que seré per aquelles contrades, ja estic inscrit. Ho he fet a la de 10 kmts (PRO). Si tot va bé, serà la meva primera cursa de muntanya… Sent realista, espero acabar-la (i que els bombers no em tinguin que rescatar amb helicòpter!!!)
JA US CONTARÉ COM M’HA ANAT…!!!Espero que algun KM0 es pugui afegir…!!!
Les pàgines web d’aquesta cursa són:Ja han sortit les classificacions de la II Trobada atlètica de montanya d’Aristot… Les podeu consultar a la pàgina web http://www.gasseossilla.org. Els organitzadors indiquen que proximament publicaràn les fotografies de la cursa.
Aviat faré la meva crònica de la cursa….Icaro,
Molt bon resultat company, i en muntanya………….
Ets un campió, a veure si no tarda massa aquesta crònica…
Una abraçada,
Jose H
A les 17:00 hores del dia 6 de setembre sortim de La Seu d’Urgell el meu amic Jordi i jo en direcció Aristot. Tenim certes dubtes que la trobada atlètica es celebri degut a les condicions climatològiques adverses, plou de manera suau, però continuada… Abans de sortir truquem a un dels responsables de cursa i ens confirma que la gent va arribant… Per la qual cosa, manifesta que la cursa es celebrarà, de moment…
Prenem direcció Pont de Bar per la N-260. Un cop arriben a aquest terme municipal, prenem una carretera asfaltada, estreta, amb algun ziga-zaga i que puja amunt… i amunt… amunt…. i mes amunt encara.
Sembla que cada quilòmetre que puguem baixa un grau la temperatura… fa un fred que pela. Després de casi vint minuts de pujada lenta arriben al poble d’Aristot. És tan petit que la gent que va arribant deixa el vehicle fora del poble, a la carretera estreta i angosta per la que em pujat, al voral esquerra. A dins el poble, grups petits de corredors que ja han arribat conversen animosament , altres que ja han iniciat el calentament, i la gent del poble que observa sense perdre detall.
Quan arribem al poble són les 17:30 hores i estem a 8 graus…!!! i només porto una samarreta sense mànigues, em pelaré de fred…!!!. Encara plou de manera molt suau. El poble és de postal… És molt petit, totes les cases són de pedra, les clàssiques de muntanya. Des del poble es pot observar el Cadí, es troba envoltat de muntanyes coronades per núvols baixos, i d’un omnipresent color verd. El poble és una petita atalaia en mig dels Pirineus… Les vistes són impressionants!!!
De seguida un home ens indica que tenim que anar a una casa del poble a buscar el dorsal i la bossa d’obsequis, entre els quals es troba una samarreta tècnica de color taronja amb l’anagrama de la cursa al pit. Un cop fetes aquestes gestions, iniciem el calentament… Mentre calentem, un home del poble ens mira somrient a l’hora que ens diu: “quin munt de joves valents, quants valents que hi ha…”. Tinc que admetre que en aquest moment em vaig acollonir una mica…
A les 18:00 ens posem a la sortida i ENDAVANT…
Ben aviat ja em vaig donar compte que no faria un bon temps… després uns breus segons deixem el poble i ens enfilem cap amunt per uns camins o corriols que pugen, i pugen… i pugen. Tot és pujada. Als dos quilòmetres hi ha qui ja posa el peu a terra i camina. Quan arribem als dos quilòmetres miro el crono: 13 minuts, penso “deu meu, això no ho acabo ni en una hora i mitja, quina tortura…”. Continuo pujant a “ritmo cochinero”, quan finalment arribem als 3,5 quilòmetres, ja a punt de posar peu a terra, quan les cames semblen esclatar, comença una lleugera baixada i penso “salvat…!!!”. Craso error, res més lluny de la realitat, aquesta lleugera baixada va fent-se una baixada cada vegada mes marcada fins ser una caiguda lliure… Començo a agafar cada vegada mes velocitat, cada vegada és mes difícil controlar la baixada, em poso a un costat per deixar pas… La gent baixa com veritables “gacelas de Tomphson” del Kalahari…
Aviat arribo al quilòmetre 7 i penso, “això ja esta fet…” Un altre gran error, un cop arribat al quilòmetre 8 una altra terrorífica i eterna pujada… rebaso a alguns corredors, però és inútil, de nou tinc que recórrer al “ritmo cochinero” per poder continuar pujant, quan ja sóc una piltrafa humana i només faig que esbufegar ofegat, visualitzo la estreta carretera asfaltada que dona accés al poble… Una altra vegada salvat per la campana!!! Enfilo el carreró estret i a l’arribada, tots els habitants del poble i els atletes que ja han arribat esperen i aplaudeixen… Temps 57 minuts…. i massa segons!!!
Personalment, per mi en aquesta cursa el menys important és el temps. Aquesta cursa m’ha donat la possibilitat de veure un racó del món idíl·lic que, de no haver participat, no l’hauria conegut mai. El córrer per corriols estrets en mig de les muntanyes per no pot passar cap vehicle, el anar saltant per tolls i rierols, i les maravelloses vistes es una sensació indescriptible… És la máxima conjugació esport-natura.
També ha estat un plaer gaudir de la hospitalitat de la gent del poble, pocs, però bons i d’un ambient de força camaraderia. Els serveis inmillorables i l’atenció fantàstica, bons avituallaments amb productes “tècnics” i fruita, inclós l’avituallament final al arribar… El deliciós xocolata amb els kilos de coca que després van repartir (vaig tenir la sensació de marxar amb mes calories de les que tenia quan vaig començar la cursa…), tot plegat, com va dir una vegada un amic meu, Jose, en una de les seves cróniques “no es pot donar més per menys…”. Enhorabona als organitzadors, Joan Carles, Joan Pere, i Carles… I a tots els habitants d’aquest petit i encisador poble en mig de les muntanyes.Molt bona crònica company, i tenint en compte les característiques de la cursa, jo crec que molt bon temps.
A Termens volaràs.
Serà questió d’apuntar-la per l’any vinent.
Una abraçada,
Ps. Per cert, crec que la frase d’aquest Jose em sona d’algo, o no, potser són imaginacions meves 😉 😉 😉
HACHE no t’ho pensis…
Et faré una confessió: Tinc agulletes fins i tot a les celles… tot per les punyet… pujadetes de la cursa d’Aristot!!!
Avui dimarts he sortit a rodar una mica i ha estat una experiència religiosa… Segur que algú ha pensat al veure’m córrer que ballava breakdance!!!. Des del dia 6 que vam fer la cursa a Aristot no havia sortit i ha estat "una miqueta desagradable"…
Em ratifico en considerar-me el proper "cotxe escombra" de Termens… o potser, encara mes, el que porta la megafonia al final de cursa, que indica que ja ha passat l’ultim corredor…
De totes maneres, passejaré el meu penós i deplorable estat de forma de la manera mes digna possible a Termens…
Ens veiem al Km0 amic…!!!Icaro ha escrit:
Quote:Personalment, per mi en aquesta cursa el menys important és el temps. Aquesta cursa m’ha donat la possibilitat de veure un racó del món idíl·lic que, de no haver participat, no l’hauria conegut mai. El córrer per corriols estrets en mig de les muntanyes per on no pot passar cap vehicle, el anar saltant per tolls i rierols, i les maravelloses vistes es una sensació indescriptible… És la máxima conjugació esport-natura.
També ha estat un plaer gaudir de la hospitalitat de la gent del poble, pocs, però bons i d’un ambient de força camaraderia. Els serveis inmillorables i l’atenció fantàstica, bons avituallaments amb productes “tècnics” i fruita, inclós l’avituallament final al arribar…Doncs em sembla que tot i la dura competència de Cervera (preveig fer el circuit íntegre dijous !) em veuran a mi per aquí enguany. Serà el dissabte 5 de setembre. I una escapadeta a Andorra també hi serà !
Open o Pro ? Open, open !!! (Icaro, m’has espantat amb el Pro, coi ! 😆 )
[/quote]albertbo ha escrit:
Doncs em sembla que tot i la dura competència de Cervera preveig fer el circuit íntegre dijous !) em veuran a mi per aquí enguany. Serà el dissabte 5 de setembre. I una escapadeta a Andorra també hi serà !Open o Pro ? Open, open !!! (Icaro, m’has espantat amb el Pro, coi ! 😆 ) [/quote]
BRAVO Albertbo BRAVO…!!!
Veig que encara queden valents…!!! :woohoo: :silly: :laugh:
No et penediràs company Albertbo, ja veuràs com gaudiràs de la cursa i del privilegiat entorn.
Jo aniré amb tota la familia. Aquest any vull fer-los partíceps del que vaig viure l’any passat… Per no fer el trajecte d’anar i tornar massa dur per la canalla, passarem la nit a un hotel de Pont de Bar, que també té camping i bungalows, així, de pas, no tindrem pressa per marxar després de la cursa… Et passo l’enllaç per si et convé http://www.pontdardaix.com/hotel (trobo que esta força be de preu
)No voldria semblar-te agossarat o pretenciós, pero, si m’ho permets, ja que serà la segona vegada que la faré, em pendre la llicència de donar-te un parell de consells sobre aquesta cursa…
-Porta roba… Paravents o similar, ja que fa fred… l’any passat vuit graus. Fins que no vam començar em vaig pelar de fred…!!!
-Reserva forces… Al principi són tres quilòmetres i mig de pujades… Només pujades. Després ve la baixada, caiguda lliure. Compte amb el sauló, risc real de relliscar i es perillós. I al final, je, je, je, al final el millor… L’ultim quilòmetre de pujada…!!
-Si pots, quedat a la festa posterior, val la pena… Es la festa major del poble… Hi ha molt ambient, xocolata deliciosa i botifarrada cassolana popular per sopar. L’any passat no vaig poder quedar-me pero em van dir que inclús va haber un home orquestra que va amenitzar la vetllada…
Ja ens veurem, company…!!!
Txema
Quina agradable sorpresa, Icaro ! Pensava que la teva participació l’any passat era una mica fruit de la casualitat. Veig que repetiràs (en el Pro, oi ? :evil:). No em diguis valent que jo amb l’Open potser ja en tindré massa :pinch:.
Icaro ha escrit:Quote:No voldria semblar-te agossarat o pretenciós, pero, si m’ho permets, ja que serà la segona vegada que la faré, em pendre la llicència de donar-te un parell de consells sobre aquesta cursa…Que va, que va, en absolut em semblen agosarats o pretenciosos els consells ! I en prenc bona nota !
Jo ja hi estic inscrit. La idea és pujar i baixar el mateix dissabte després de la cursa, tot i que el sopar i l’ambient que tan bé descrius semblen molt temptadors. Ja veurem, decidiré sobre la marxa. Per cert, hi ha dutxa ?
albertbo ha escrit:
Quote:Quina agradable sorpresa, Icaro ! Pensava que la teva participació l’any passat era una mica fruit de la casualitat. Veig que repetiràs (en el Pro, oi ? :evil:). No em diguis valent que jo amb l’Open potser ja en tindré massa :pinch:.Jo ja hi estic inscrit. La idea és pujar i baixar el mateix dissabte després de la cursa, tot i que el sopar i l’ambient que tan bé descrius semblen molt temptadors. Ja veurem, decidiré sobre la marxa. Per cert, hi ha dutxa ?
NEGATIU, company, no hi ha dutxa… El poble és molt petit i no te cap mena d’instal·lació per dutxar-se… L’any passat algunes persones van dutxar-se a un camping que hi ha a Pont de Bar, que pertany a les mateixes instal·lacions que l’Hotel en que ens allotjarem nosaltres… Pero esta a cins quilòmetres…!!!
Jo l’any passat vaig marxar relativament aviat i em vaig dutxar al arribar a la feina…
Desconeixo si enguany hi haurà aquesta possibilitat, la dutxa, pero dubto que, de ser-hi, pugui ser a prop, ja que allà no mes hi ha el verd de els muntanyes…
Jo podré fer una escapada a l’Hotel a dutxar-me abans de la botiffarrada popular…
Per sortir de dubtes per aquesta qüestió concretai d’altra banda, molt important, podries preguntar-li al Joan Carles Salvans, un dels organitzadors (molt majo)… El seu correu és carles@salvans.org
Si, com vaticino, no hi ha dutxes, pots venir a l’habitació de l’Hotel on estem nosaltres a dutxar-te, no hi ha cap problema… Mentre la familia espera al poble… Pero primer un després un altre, a torns, es clar…!!!, que després, cau el sabó al terra i es un problema…!!!:blush: :blush: :woohoo: 👿 👿 👿P.D Anima’t i fes el circuit Pro… L’any passat el vaig fer en 57 minuts. Es qüestió de dosificar-se i arribar, tot xino xano, sense mirar el rellotge. Amb l’Open, potser et quedaràs una mica curt, ja que hi ha gent que la fa correns pero també hi ha molta gent la fa caminant, com si fós una caminada… Ni hi ha tant desnivell
Txema
Molt bé, demà torno a la muntanya. Serà diferent, 5 kilometrets de no res (ja us ho dire :ohmy: ). Idees bullen al cap, però no estic fent gran cosa per dur-les a bon terme. Ah ! per cert, Térmens està al caure. D’allí alguna conclusió se’n podrà extreure.
Us remeto a la crònica de l’Icaro de l’any passat per fer-vos una idea fil per randa de l’ambient pre i post-cursa. És exactament com deia ell.
Però el temps atmosfèric avui ha estat molt benèvol. Grata sorpresa també de trobar-nos amb Frank i marta que avui han acabat de fer tot el circuit FER, valgui la redundància
.Jo avui no tenia ganes de forçar res, vinc de la Travessa però el circuit Open realment m’ha sabut curt.
I molta canalla i molta noia he vist: ja està bé, està bé iniciar, suposo que n’és en part la idea. Del circuit llarg ja us en parlaré un altre any, hi ha qui m’ha acollonit :dry: , i potser avui se m’hagués fet feixuc.
Pista (ombrívola, bé !), tècnica bastant fàcil i pujada forta final previsible.
A esperar els companys mentre comprovo una vegada més que en qualsevol racó de món si hi ha gent amb ganes es fan coses.
L’any vinent, si em trobo bé, faré la Pro. Ara no estic prou valent.
Menció especial per a la recollida selectiva de deixalles a l’arribada: plàstic, orgànic, etc. Em trec el barret !, no es pot fer millor. Això m’ha preocupat de sempre molt, entre tots ho hem de fer però em sembla que no ens en sortim. A veure si curses de renom en prenen nota, a partir d’aquí tot serà més fàcil. I nosaltres com a participants/consumidors també podem posar molt de part nostra, a banda de deixar el residu al lloc que correspon. Un exemple senzillíssim: si a la taula d’arribada hi ha disposats vasos amb líquid, pren-ne un, beu-te’l i si tens més set demana que te’l tornin a omplir, no el llencis sens més i n’agafes un altre ! Ja hi ha iniciatives interessants d’organitzacions en aquest sentit, limitant l’enorme volum de residus que es produeix en qualsevol cursa convencional. Espero que s’escampi l’exemple. Realment podem passar sense moltes coses que donem per fetes, i potser no ens esforcem en valorar l’impacte dels nostres actes per nimis que puguin semblar envers el medi ambient (el nostre, el de tots).
I Icaro, gràcies per la “hospitalitat”.
Holaaaa!!
Quina cursa més maca!!!!
Molt contenta de trobar l’Albertbo i en Icaro!!!
M’esperava una cursa dura de muntanya i ha estat més suau, he pogut córrer durant tot el recorregut, és la cursa menys dura del circuit Fer. És totalment per pista uns 3 o 4 km de pujada i baixada fins al km 8, s’havia de vigilar una mica però encara m’ha anat prou bé, sort que no havia plogut i que el terreny era sec. Després de la cursa una bona xocolatada amb coca. Entrega de trofeus. Sorteig etern on em va tocar una samarreta. Entrega de trofeus del circuit Fer. I sopar de botifarra, on no ens vam quedar ja que eren les 22h i encara no estaven fetes les brases.
Icaro com estava la botifarra?
Per tornar-hi l’any que bé a fer-hi nit!!
Marta & Frank
Hola Km0’s…!!!
RETORN A ARISTOT…!!!
Així podria ben bé començar la meva crònica del que ha estat el meu retorn al “melic dels pirineus”…
Des del dia que vaig marxar d’Aristot, l’any passat, després de la cursa, ja sabia que tornaria…
L’any passat vaig compartir cursa amb el meu amic i company Jordi, que viu a Puigcerdà… Quan vam deixar de treballar al mateix lloc, vam pendre la determinació de retrobar-nos, l’any següent, i que millor lloc que en aquesta cursa. I així ha estat!!!
A mes, tres Km0’s il·lustres van tenir el valor de pujar des de LLeida per fer la cursa… Albertbo (segurament enganyat per la meva crònica de l’any passat :laugh:
:evil:) i els incombustibles Frank & Marta… Bravo valents !!!Amb aquestes immillorables perspectives, enfilo amb la dona i els meus dos fills petits per la C-13 cap a l’Hotel de muntanya que em reservat… Quan arriben a l’Hotel el trobo molt bonic, de SET (7) habitacions només, a doble alçada (dos pisos)… boniques, acollidores i be de preu. El servei, bó i el menjar, bo i barat… Ja se on pernoctar l’any que ve…!!!!
Sorpresa…!! El cartell que informa i dona publicitat a la cursa, pegat als aparadors dels comerços… Porta la meva foto!!! en petit, es clar, i la d’altres trenta o quaranta participants de l’any passat. Em quedo, de record, la que esta pegada al restaurant de l’Hotel…
A l’hora de pujar al poble, sentiments i sensacions que no son nous… Quan des de la carretera, tortuosa i serpentejant, aviso als crios que ja es veu el poble, miren amunt i exclamen “Haaaalaaaaaa….”, “que xulo”, “alla anem?”,”tant alt?” se’ls va il·luminar la cara… Veure’ls era un poema
Molts mes vehicles que l’any passat a la entrada del poble. Mes gent i mes corredors… Malgrat tot, el mateix ambient, la mateixa dedicació per part de la gent del poble, la mateixa rebuda, el mateix interés, hospitalitat… Sembla que va ser ahir
Reconec, de l’any anterior, al Joan Carles (porta la mateixa perilla) i al Carles… Els puc saludar per poca estona, doncs van atabalats, es normal…
Abans de començar la cursa, quan m’acomiado del Carles em diu “Que tinguis sort i disfruta de la cursa…” A fe de deu que vaig disfrutar… La pujada em va semblar mes accesible que l’any passat, vaig pujar millor, pero la baixada, la vaig fer amb moltes mes dificultats , vaig estar a punt de caure en dues ocasions…
La ultima pujada, a partir del km 9… vaig caminar entre 200 i 300 metres, no podia mes… Arribada i a recuperar forces…!!! i res millor per això que el fantàstic i fabulós xocolata de “Ca l’Ardiaca”… tastar aquell xocolata és un plaer adult… creieu-me!!!Després dues hores casi de sorteig, que es va fer molt distés gràcies, en part, a l'”speaker” i la gran quantitat de regals que sortejaven… Al Jordi li va tocar una samarreta, a mi, formatge del Cadí…
Ja cap a les 23:00 hores, llonganissa, botifarra, cansalada…tot regat amb fresca i escumosa cervessa de barril…I ja no se més… Ja que van haver de marxar, els crios dormien i la dona estava cansada…
Molts detalls… Separació de residus, reciclatge, les fotografies, amb els noms i els temps dels participants l’any anterior… Un local habilitat com a bar, amb una noia molt eixerida i simpàtica que obre, només, aquest cap de setmana, la resta de l’any, tanca…
Al marxar, última mirada al poble, m’acomiado d’en Jordi i ell em diu “fins l’any que ve…” i jo li torno un, “aqui seré” clarificador i premonitori…
Enhorabona, de nou, al Carles i al Joan Carles… i a la resta. Feu molt bona i meritòria feina… Com diu en Jordi, “fins l’any que ve”Txema
P.D Albertbo, va ser un plaer compartir dutxa :laugh:
:evil:. Marta, la llonganissa, la botifarra i el pa amb tomata… Amb la olor ja alimentava, bonissima…
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.