S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Salut companys,
Ben explicat Crit. Un plaer compartir la tiradeta, espero que altres companys el descobreixin més endavant.
El que més m’ha agradat de la crònica és la dutxa de cadascú a casa seva. Tampoc m’importaria si fos necessari anar a dutxar-me a casa d’algú o que algú vingués a casa meva, això sí, en sessions individuals.Una abraçada a tots.
Salut companys,
M’ho has pres del pensament Marta, més que res perquè crec que s’ha de fixar una data i que s’hi apunti el qui vulgui, segur que més endavant n’hi haurà altres.
A mí el cap de setmana 23-24-25 en principi em va bé qualsevol opció que es vulgui triar. I si us va bé un altre dia, per mi cap problema, sempre s’ha de mirar l’interès general.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
No puc estar més d’acord amb en Crit al missatge que enceta el fil. Apart dels plans d’entrenament el que és fonamental és coneixer-se a un mateix, les pròpies possibilitats, qualitats i mancances.
L’altra clau és el descans, una part del mateix entrenament i que apart de venir fixada, no coneix el vostre cos ni com esteu, per les circumstàncies que sigui: la feina, no poder dormir, no haber recuperat prou… No us sàpiga mai greu deixar de fer un entrenament si no us sentiu en condicions. Lligat a això, és bo tenir un marge per improvitzar, sabeu el que heu de treballar a mig i llarg plaç, si esteu rebentats i toca qualitat, perquè no invertir-ho, sortiu a rodar tranquil-lament i demà serà un altre dia.
De material en trobareu a cabaços, així que jo no n’hi posaré, perquè entre altres coses no n’he seguit mai cap i no puc pas dir que no hagi corregut molt més ràpid del que m’hauria pensat.
Depén dels objectius que tingueu sabeu que durant la setmana heu de fer quantitat i qualitat, combinar-ho ja és cosa vostra. A mi em posa malalt veure el que has de córrer 3 o 4 mesos, és com si tingués posa’t el que menjaré en un paper les pròximes setmanes. M’agrada la possibilitat d’escollir, canviar, improvitzar….seguir gaudint del que és una sana afició, que si per un moment esdevé obligació ja perd molt de l’encant.
Jo ja disfruto sortint a córrer, uns dies estic millor que uns altres i si tinc el plantejament de fer alguna cursa, moltes vegades decideixo fer els entrenaments sobre el meu estat i no sobre possibles plans ja prefixats. I fins i tot m’agrada sortir dies sense tenir res preparat, ni el circuit, ni la distància, ni el temps. Quan s’entrena 4 o més dies aquests exercicis de llibertat no són massa determinants pel rendiment. Potser ho és molt més trobar-se a gust.
Una abraçada a tots.
Neus jo també sóc d’El Port de Suert. Tot i que vaig marxar quan tenia 11 anys encara conservo la casa -dels meus pares- en aquest petit però gran poble, i acostumo a passar alguns dies de vacances al cap de l’any. Córrer des de la font del ronyò fins al camping vorejant la muntanya del Miravet és un plaer extraordinari. Suposo que som de generacions diferents, jo sóc de la quinta d’altres atletes populars com l’Antonio Vera, amb qui coincideixo en diverses curses que es fan a Barcelona. Bé, ja em donaràs alguna pista per saber si et conec. D’altra banda, pots posar a disposició dels organitzadors de la Mitja Marató d’El Pont de Suert aquest fòrum, la web i tot el km 0.
Salut.
esporti ja he vist el Salvadó pel fòrum. Segur que el front ponentí la lia a Berlín.
Doncs va, anem posant fil a l’agulla. Comptant a tots els que hem mostrat interès, som uns vuit, si tots podem venir.
Cal anar buscant lloc.Bé, de fet potser hem desmitificat massa la marató
. La seva èpica sí que la té, no ho negarem pas. És per això que s’arreplega tanta gent a la sortida (al km 0 
) . Per demostrar que no sóc tan agnòstic, em permeto això tan lleig de citar-me a mi mateix recordant el que escrivia al fil "Entorn de la marató":"Aquestes sensacions de les que parleu, una mica les vaig viure a l’edició de l’any passat. Era a Madrid, de visita a la família, i va coincidir que la dona volia anar a El Corte Inglés (Quan en tindrem aquí?) que està tot just al final del recorregut de la marató, sobre el km 40 o 41, així que vaig aprofitar l’estona que ella estava de compres per fer caminant aquest últim km i apropar-me fins l’arribada. He de reconèixer que vaig sentir molta enveja i molta emoció en veure corredors passant cap a la meta (per cert vaig veure un que corria amb una bandera del Barça enganxada al coll 😯 )."
A la marató passa com a qualsevol activitat a la vida, quan es prepara una cosa amb temps, il•lusió, dedicació i intensitat i al final no surt com s’havia previst, és lògic sentir-se emprenyat i decebut. Però ja està. Ja sabem que el rendiment esportiu del nostre cos està subjecte a moltes variables i no sempre les podem controlar totes.
Una cosa és un esportista d’élite que sacrifica quatre anys de la seva vida per guanyar una medalla olímpica i després no ho aconsegueix i una altra molt diferent un esportista popular que surt a córrer quan pot.
Hola Artur42, no, no ens coneixem, t’he vist algun cop per Pont….córrer pel camí del reganxo és tot un plaer que recomano a tothom…desprès de fer la pujada del sifó cada dia, no trobem pujades a cap cursa…quan ens diuen que a la marató de Bcn hi havia pujada!!!!
La generació no és la mateixa però més o menys; penso teniu un parell d’anys més.
Ens veiem al camí del reganxo……Lagartija, comença a apuntar : mundicamino.com
És una de les guies més complertes que hi ha, perfils, llocs per dormir, distàncies…. tots el camins. El principal "El Francés".
Comentant el cami, nosaltres ja fa quatre anys que el fem, corrent, (aquest any marxem del 5 al 13 de maig) i farem de Sansol (Navarra) fins a Burgos (atravesant tota la Rioja).
Pots demanar-me el que vulguis, ho sabem quasi tot i a més a més tenim una colla d’amics que’t rebran com a casa. Ens coneixen per tot arreu, el catalans boixos que van corrent !!!!!!!
Tal com t’han dit es una experiència molt bona, faràs molts amics i bons entrenaments ….
Pel que fa al cami, es acollonant la sortida de França i tota la part del pireneu navarrés i també els últims 153 km de Ocebrerio fins a Santiago.
Pots mirar fotos a la nostra pàgina web, clubatleticborges.cat i no ho dubtis, demana que t’aconsellarem.
Una abraçada
EmilimarFa més de vint anys, una parella de Barcelona, amics dels meus pares, van explicar en una dinar, com ell, sense preparació prèvia ni res de res, i responent a una crida popular que es va fer de cara a Barcelona ’92, es va apuntar a la Marató de Barcelona i la va finalitzar en unes cinc hores. “És el meu heroi” vaig pensar.
El meu següent contacte amb l’atletisme va tenir lloc uns 15 anys després… quan vaig passar a ingressar en el club dels atletes populars forçat per un físic més aviat rodó..En poc temps i menys preparació vam fer la primera cursa, La Pujada a la Seu Vella i sense massa temps i encara menys preparació si cap, car la tirada més llarga que havia fet van ésser 8 quilòmetres, vaig fer la Mitja Marató de Balaguer. I va ser en acabar aquesta carrera, que el meu cap va pensar per primer cop: “com et deus de sentir en acabar una Marató?”
L’any 2005 va ser el primer que vaig prendre consciència real de preparar i intentar fer una Marató. Però el meu cos es va encarregar de fer-me’n desdir. Unes molèsties a la canya de la cama dreta i una manca de continuïtat en els entrenaments van fer que desistís a última hora.
L’any 2006 vaig reempendre amb voluntat l’objectiu d’intentar la Marató. Aquest cop, va estar el meu cap el que em va convèncer que no estava pas preparat per un repte d’aquesta envergadura, i ja sigui per dates en que es celebraven les curses, ja sigui per pors o massa respecte a la distància, a mesura que s’acostaven el dies per la cursa, s’allunyaven les motivacions necessàries per tal empresa.
Finalment l’any 2007 el vaig començar formalitzant l’inscripció per la Marató de Barcelona, pas imprescindible si es vol fer la cursa…. i poc o molt he anat seguint un pla de preparació específic per finalitzar una marató en quatre hores (Bé, per ser realista i honest, la part en que parlava de sèries me la vaig saltar a la torera desprès de fer la primera i única sessió…). Després de 12 setmanes d’entrenament vaig acabar la Marató de Barcelona en 4 hores.La cursa va anar bé, de fet molt bé fins al quilòmetre 38, lloc on vaig trobar un “ent” que ja m’havien explicat que voltava per les curses… Les sensacions impossibles de descriure en paraules en fer els últims metres paguen amb escreix els patiments dels 4 quilòmetres anteriors. I són aquestes mateixes sensacions les que fan que, vuit dies després de la cursa, miri els calendaris i pensi a veure si Madrid o Sant Sebastià quadren per dates amb el meu calendari, i hi puc anar. Anar-hi sabent que patiré, que em costarà, que m’hauré de tornar a esforçar al límit, i serrar dents; i tot per retrobar aquella sensació dels 195 metres anteriors a la línia d’arribada…
OK, Neus, el primer dia que vagi al Pont et deixaré un missatge. A veure si em fas suar la cansalada a la pujada del sifó.
Records.Ja està fet! Ja m’he inscrit a la 30ª edició de la Marató de Madrid
.Ara sí que ja no hi ha solució, després de pagar 40 €, corro sigui com sigui (la pela és la pela, tants anys vivint a Catalunya … alguna cosa he après 😉 ).
Bé, em sembla que la impressió és tan gran que durant una temporadeta no necessitaré laxants 😳 .
Bon dia!
Gràcies a tots pel vostre ajut i la informació. Començaré a mirar de seguida pugui (a la feina no tinc gaire temps…).
Emilimar, vosaltres feu colla per anar-hi, oi? M’agradaria fer-ho amb algú, i tinc el "presentiment" que aquests amb els que he d’anar al final els hi farà mandra (com sempre…)Au! Petons!
