S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola, Crit.
Bé, les de 400, si pots fer-les a 1’10-1’12 ja és un bon ritme però tampoc has d’anar més ràpid, ja que a 1’12 pensa que és a 3’00 el km.
Per millorar pots fer més sèries encara que jo no he fet mai més de 12 i si pots, fes-les sense pausa intermitja, però 2×6 ja és un bon entreno.
Es poden fer 2 dies de sèries que poden ser dimarts i dijous però depén de com recuperis l’esforç, jo hi ha dies que de deixar passar dos dies entre sèries, això t’ho dirà el teu cos.
A la setmana si fas dos dies, un les de 400 i un altre per exemple les de 1000 o 2000, ja n’hi ha prou per millorar molt, però encara pots afegir un dia de rodatge ràpid.
Tots els entenos que van entre sèries han de ser rodatges de recuperació o sigui que suaus.A veure, jo l’any passat vaig correr a Lleida la meva primera mitja i la experiència va ser molt bona. Em van dir abans de començar que era molt dura però la veritat és que tot i que no és molt plana tampoc la vaig trobar tant malament. Vaig debutar amb 1:14’03 amb distància certficada per la catalana o sigui que no pot ser tant dolenta, l’únic que puc dir que va estar malament va ser un error de l’organització que no va posar l’habituallament al km 5, però que ja van prendre nota de l’error per l’any següent.
També penseu que l’organitza una associació de veïns i no un club d’atletisme.
Jo ho sento PORCALLEOCHO però si m’he de decidir em quedaré a Lleida que a més, per obtar a premi no he de fer cap marca mínima, tot i que us desitjo que tingueu un bon dia i una bona cursa a Valls.Hola Nois!
Bé, som-hi de cap a la crònica…
Lo dissabte arribo a Barcelona directe a buscar el pitrall. Després de localitzar la plaça Espanya i rondar una mica per allí me n’adono de dos coses…que hi ha un ambient molt guapo de corredors i que tots son estrangers.
No tardo més de cinc minuts a recollir el dorsal i a veure que un no s’apunta a la Marató per l’obsequi que et puguin donar.
Dono un tomb per la fira (justeta, justeta) però em serveix per comprar un gel energètic que en Vermut em va deixar provar en una de les rodades que vam fer. Veig parades de totes les Maratons que un o altre de vosaltres m’heu comentat, Berlín, Praga, París, Firenze, Sant Sebastià… Fins i tot en l’estand del mitjons Medilast, m’en ofereixen uns a condició que els estreni l’endemà, però em disculpo i li dic que no faré tal cosa, però que potser entrenant si que els provaré.
És fosc quan surto de la fira i ja tiro cap a sopar, veure l’infecte partit de futbol que retransmetien i a dormir!. Si més no a intentar-ho!Diumenge a les 6:45 toquen diana!
Apa, tot com ho tenia pensat, esmorzo i bec. Fot una calor! Ai que patirem… Em rento, les lents de contacte al lloc, em canvio i em poso la samarreta de Km0!
Metro, tres parades i ja hi sóc! Deixo la bossa (tres minuts) i a escalfar i estirar! Cosa casi impossible! Gent per tot arreu! UN MUNT DE GENT! Escalfo poquet i vaig ja cap al calaix corresponent. Allí estiro i observo com es va omplint de corredors, la gran majoria estrangers, orgullosos de ser-ho, car exhibeixen banderes o els noms dels seus països.
A les 8:30 i uns minutets… es comencen a retirar les reixes i la gent comença a apretar, n’hi ha molts que estaven en el calaix de darrera que miren d’avançar posicions…
Jo busco les llebres, hi ha dos globus davant meu, molt apropet, la de les 4 hores i la de les 3:45. Decideixo anar amb la de les 4. com que hi ha un globus la podré anar seguint.
Se sent un tret, que deu de ser el de la sortida… però allí no es mou ni deu! Després de dos intents més de sortir, sembla que finalment avancem! Això si, amb aquest pas no es pot córrer i arribaré a la meta de nit!
Quan finalment passo per la línia de sortida han passat cinc minuts!!!!
Vaig corrent i intento agafar ritme, però entre empentes, gent que es creua i que apareixen de tot arreu, es ben difícil. No sé que passa però ja no veig cap globus! Vaig corrent i passo el primer quilòmetre sense mirar rellotge, i no se a quan vaig. Per anar bé hauria d’anar a 5:30 – 5:40, o això és el que tinc pensat.
Finalment trobo un grup molt maco que va amb la llebre de 4 hores, i m’hi enganxo com una paparra. N’hi ha tres dels Trànsfugues, un del Víctor Go, dos d’Andorra, i uns quants més d’independents que s’estrenen en la distància. Doncs se’ls hi afegeix un del Km0 Ponent.
Passem el quilòmetre 10 amb un hora, però fa molta calor! Son les 9:30 i fa moltíssima calor! Intento veure tant com puc. Als avituallament hi ha una guerra cada cop per aconseguir aigua, powerade o les esponges amb aigua. Però jo aconsegueixo cada cop veure.
La mitja la passem a 2:01, es a dir que tot va bé. El grup de les 4 hores ha anat perdent i guanyant gent. Em sorprèn perquè n’hi ha tres que venen a fer 30 quilòmetres, i que al arribar-hi pararan. Ens passa un corredor disfressat de pallasso!
Al quilòmetre 22 rebo una grata sorpresa, del no res apareix un company de Lleida, del Sicoris, que ha vingut per córrer amb mi la segona part de la cursa. M’hi aferro i anem fent a ritme. En aquest punt ja he vist la família dos o tres cops, que em van seguint i animant, ells també acabaran rebentats!
Veig com arriba el quilòmetre 30, i em prenc el powergel, i ja noto que no estic per massa alegries, doncs em costa obrir el paquet i em costa encara més empassar. Aquí el recorregut, que fins ara havia estat distret i bonic, passa a ser un pal i un avorriment de dimensions considerables. Resulta que has de fer dos rectes de dos o tres quilòmetres sense res que veure, un pal.
Quilòmetre 35, i les plantes dels meus peus comencen a queixar-se molt. Vaig a mens de 4 hores, però començo a pensar en que més ben bé igual el temps. I quina calor que fa! Em tiro aigua per sobre constantment i no paro de beure, bec tant que tinc que parar a pixar! Es curiós, mai de la vida pixaria jo al carrer, però ahir vaig pixar al costat d’un container i sense cap problema.
Em saluda algú del públic que reconeix la samarreta! Quin goig portar-la!
Arriba el quilòmetre 38 i vull plegar. El cos em diu que pari, el cap em diu que pari, però alhora el meu cos em diu que puc continuar, no tinc mal als bessons, ni als quadríceps, no tinc rampes ni ruptures, només em fa molt mal les plantes i els dits dels peus. El cap també em diu que en queden 4!
Em diuen que seran els quatre pitjors quilòmetres de la meva vida. Té raó.
Quilòmetre 39, he tardat una eternitat a fer un quilòmetre, no hi arribaré… cauré rendit antes no pugui passar la línia d’arribada.
Quilòmetre 40, em passa la llebre de les quatre hores i no tinc esme de seguir-la. Més ben bé igual el temps.
Quan es pot tardar a fer un quilòmetre? Doncs 8 minuts, que son els que em costen per anar del 40 al 41. No vull caminar, seguiré corrent ni que sigui molt poc a poc.
Finalment entro en un carrer molt llarg, i veig al final, que allò ha de ser la meta. Normalment sempre em queda un puntet per poder entrar a meta dignament, i acostumo a acabar les curses amb un petit canvi de ritme. Ahir no,…, entro a l’ultima curs i ho intento, miro d’aixecar una mica les cames i d’entrar a meta bé, quanta gent cridant i aplaudint, quins dos-cents metres! Veig el rellotge que marca quatre hores i quatre minuts. Cinc quilòmetres antes anava a 3:50! Però acabo!
Quan travesso la línia, i camino uns metres, bec aigua, me la tiro per sobre. I Aixeco els braços en senyal de victòria. He fet la Marató.
Torno a beure, estiro una bona estona i vaig a buscar la bossa. Veig les classificacions i em busco: temps real: 04:04:14, temps xip:03:58:34.Tal i com algú de vosaltres (o molts de vosaltres) em vau dir temps endarrera, 42 quilòmetres pensant que hi fas allí, i 195 metres pensant quina serà la pròxima.
Enhorabona a tots els que vau participar-hi, a tots els que ja sou sub3, a tots els que sou sub4, i a tos els que ens hem estrenat. Sembla que això és el principi.
Ara fa cinc anys em vaig donar compte que els amants de l’atletisme em nascut en un país equivocat.
El fet va succeïr quan vaig anar de viatge amb el meu entrenador a alemania en concret a Munich. Era un dimarts a la tarda i vam decidir fer nit en un poble a uns 200 km de Munich, ja que haviem de estar allí al matí següent i ja era tard.
Vam entrar en un bar a preguntar per un hotel. El bar era per a que us feu una idea estil "Legend". Al entrar al bar, que era ple de gom a gom, tothom estava mirant la tele i una pantalla gegant que la gent em tapava i no podia veure, però com passo del futbol em vaig adreçar com vaig poder a la barra a parlar amb un dels cambrers. Aquets no em feia ni cas embobat mirant la tele i solament ho va fer al insistir. Al final no em va quedar més remei que mirar com anava el partit, ja solament per curiositat… i allí estava ella, a la pantalla estava corrent Paula Radcliffe fent 30:01.09, récord d’Europa, en la final dels 10.000 m. del Campionat d’Europa que es feia a Munich i que nosaltres anavem a veure al dia següent.
No hagués imaginat mai que veuria algo així tot un bar ple, on no quedava una cadira lliure, veient atletisme com si fos aqui un Barça-Madrid.
De fet no ho he tornat veure…Bon dia!
Quines apasionats redaccions! Quina enveja!
Felicitats Homedeferro! Era evident que ho aconseguiries!
Felicitats també a tots/es els que es van "estrenar" Aixó a de estar una satisfacció indescriptible!
Si puc, el 2008 hi aniré d’espectadora. Mai un ànims (sobretot als últims kilòmetres) s’agraeixen tant!Salut companys!
Totalment d’acord amb tu rafamelero! Es dificil d’entendre que no et facin cas quan intentes demanar. Penses: "Quina mena de cambrer o cambrera ets! Eoooo que estic aquí!" (I et sents tan petiiiitt que començaries a fer saltirons per que et veiessin!) En aquest cas em de lloar l’esdeveniment! Ja m’agradaria a mi veure-ho aixó aquí a Espanya!
El cas habitual (per desgracia al nostre pais)… ahir diumenge sense anar més lluny: Entro al local, ple (hi ha futbol…), soc invisible. Hi ha un lloc a la barra (la columna tapa la pantalla, es igual, però…) Agafo un suplement d’aquests del diari del diumenge. Dues cambreres. 20 minuts. Ningú m’ha vist (es per la columna, penso). Van passant les cambreres… al final decideixo canviar de lloc per demanar… un café! Tot seguit el fa… i el deixa oblidat a la cafetera… 5 minuts més. El café estava fred i aigualid… Si us plau cobra’m (1 segon). Pago, marxo, continuo essent invisible… Malauradament no feien atletisme… al menys m’hagués pres el café fred i aigualid… pero la "culpa" haguès estat meva.Salut i un café… ràpid! Per alguna cosa li diuen "expresso". 😈
[/b]Bon dia a tothom,
Enhorabona a tots els atletes de ponent que han participat a la marató de BCN, especialment als novatillos.
Homedferro, molt be noi !!!!! Ja ets un maratonià !!!!
El diumenge a les 7 del matí jo ja estava despert. Pensava "aquell personal ja deuen estar amb els tremolins".
Durant el matí cada vegada que mirava el rellotge m’imaginava la situació de la cursa del canyes i del homedferroCanyes la propera sub 3h30′. I per aquest any !!
Adeu..
Segarrenc
Moltes gràcies. De fet em confirmes les meves primeres idees, sobre tot la incertesa de saber com es comportarà el meu cos després de quatre hores corrent. Vaig fent amb els entrenaments i si no tinc problemes de lesions, segur que ho provaré.
Sobre les tirades llargues obro una altra pregunta, per veure que fa la gent. I segur que preguntaré més coses.
Ja us informaré dels meus progressos.
Aquesta pregunta potser és un clàssic. Com feu les tirades llargues? Quant de temps? A quin ritme?
Primer de tot, hauria de dir que estic pensant en fer la meva primera marató a Madrid (22 d’abril) per acabar al voltant de 4 hores, però sense capficar-me amb això de la marca, com em recomana segarrenc.
Ja sabeu que en Rodrigo Gavela diu que per corredors del meu nivell no s’han de fer més de dos hores, però també n’hi ha d’altres veus que diuen que això és poc perquè el dia de la carrera, a partir de la mitja marató entres en terreny desconegut per al teu cos. Quina durada màxima em recomanaríeu?
I els ritmes? En Gavela diu que començar molt lent i acabar una mica més ràpid que el ritme previst per la marató, per exemple: 60 min de 6:30 a 6:00 + 25 min de 6:00 a 5:25 + 10 min de 5:15 a 4:50.
Què us sembla tot això? Quina és la vostra experiència?
Aprofito aquest fòrum ple de maratonians per fer consultes, ja em direu prou.
Feu servir gels? Quin tipus? Quina marca? Com s’han de consumir? La veritat és que només he sentit a parlar, però no en tinc ni idea de res. Lògicament, els hauria de provar als entrenaments, quan abans millor.
Salut companys,
Alvarfanyez a mi 2 hores em sembla una mica just ja que només seria la meitat del que tu et passaràs corrent el dia de la cursa -més o menys-. Si en pots fer una de 2:45-3:00, millor o 30-32 km. Aquí sí que és cert que el ritme és el menys important, lent, força lent.
El més important és que el teu cos assoleixi aquests kms. o aquesta estona tant llarga de carrera. Pensa a més a més que apart d’acostumar el teu cos, haver fet una tirada de calibre dona també molt ànim psicològic, vital en una marató. Saps que ja has corregut una part important de la distància (32 km, per exemple) o que has pogut córrer una bona part del temps que t’ocuparà la cursa. És molt important eliminar aquesta mena de dubtes, que si et venen el dia de la prova són mortals.
Si la fas sol se’t farà molt feixuga, però serà igual de beneficiosa. Pensa que el dia de la cursa la motivació, la presència dels altres corredors i els ànims de la gent t’ho posaran molt més bé.
Una abraçada a tots.
Cada atleta és un món, tu a la teua.
Jo he provat diferents gels, glucosa, mel… i la única vegada que no he tingut problemes va ser a València: aigua + aigua, ni taronja ni res.
Salut
homedeferro Moltes felicitats. M’ha emocionat molt la teva crònica. M’ha recordat el meu debut, que també va ser a Barcelona. Vaig estar una estona a la bifurcació del quilòmetre 9,5 per veure si passaves. No va ser possible, però estava segur que arribaries a meta. Quan t’hagis recuperat fem un entreno pel circuit habitual i m’expliques més detalls 😉
Salut
