S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ja t’ho vaig dir montoliu!
Li comento l’altre dia, …que? un altre sub3?
…que va, que va!, porto vint dies parat, estic fatal,…….Pam! Aquí el teniu!
El dia que et puguis entrenar com cal…sub2:45! 😉
Enhorabona també per a tu lefox!
Avui 10 kilòmetres més, un litres i mig d’aigua, s’acaba la calor o m’estic adaptant? 😮
Més a prop. Després de perdrem la de Vacarisses més il·lusió per la de Tortosa-Ampolla 2a etapa (Aquesta cursa a de ser la p…).
Salut!
Això si que és un entrenament.
M’entreno per fer una de 32 kilòmetres el dia 5 de juliol, si finalment hi vaig, em servirà per posar-me a prova per la cursa d’ossera (només 10km :lol:) fàcil i agradable. Només he de baixar de l’hora i hauré superat el meu rècord anterior de 1:04 :wink:.
Salut!
Permeteu-me… 😉
22………. Bru………..0.58.54
51………. Crit………..1.03.48
77………. Buff!………1.07.13 i 1r de la seva categoria
84………. By Keds….1.08.28
88………. Bodi……….1.08.40
115…….. Gemec……1.11.24Total arribats…………..309
Temps guanyador…….0.49.20 😯Curses com aquesta tenen un caire de retrobament, doncs el cada cop més nombrós col·lectiu de CoRReDoRS avui s’ha concentrat a Vacarisses, ajudant a superar amb escreix les expectatives que en korfbaler i el seu grup de treball s’havien plantejat.
No cal nomenar als companys, seria com passar una llarga llista abans d’iniciar l’activitat, de l’aparcament al punt de sortida tot eren punts taronja escampats pels carrers. Un cop allà, salutacions a tort i a dret, inclosos els membres de la germana Km.0 Ponent , i després de la foto de rigor, comprovar si finalment s’havia pogut formalitzar la meva inscripció (vaig enviar-ho dimecres ). Després d’escalfar una mica (més aviat recalentar doncs el sol ja començava a apretar), ens situem darrera la línia de sortida esperant el toc de campana; però avui no tocava ni quarts ni hores i, passades les 9, acabem com el cohets: 3, 2, 1 … ja!
Després de superar gairebé dos kilòmetres amb suau pujada per carretera, passem a trepitjar terra per una pista on predomina la baixada, malgrat algunes ondulacions que ens recorden de què va això de la muntanya. Tot i estar preparat amb l’excel·lent informació del recorregut a la plana web, com molt bé diu en jospon és fins que no el trepitjes i el sues per tu mateix que no t’en fas cabal. Han sigut dos kilòmetres per asfalt amb un desnivell acumulat de 120 metres, on l’objectiu era no aturar-se, fins assolir el cim de la prova als 585 metres i encarar 3 km. de baixada novament per pista de terra, on he afluixat una mica sabedor del tram final a Can Vendranes.
Em feia molta ilusió aquest indret, ja que a les nombroses participacions de la Matagalls-Montserrat sempre hi havia passat de nit. No obstant, un cop creuat el rierol on més d’un hi ha relliscat , m’he vist obligat a fer algun tram de la darrera pujada caminant, igual que a la travessa quan ja es porten fets més de 50 km.
Però un cop arribat a dalt, m’ho he passat molt bé baixant per aquell corriol, saltant de pedra en pedra amb constants zigazagues fins arribar a la pista, per encarar ja el tram final; però encara hi havia la darrera sorpresa…. la distància era de 13 Km.! , i m’ha costat superar les darreres rampes al haver accelerat una mica massa aviat. Només creuar l’arribada, s’acosta un membre de l’organització per dir-me que sóc el primer de la categoria , i amb prou feines li puc respondre, esbuffegant i amb una planta que m’acaben de posar a la mà.
Petit intercanvi d’opinions i sensacions amb els companys i cap a la dutxa…. bé, més aviat a la recerca de la dutxa. Finalment salto la tanca de la piscina i acabo sota l’aigua d’una de les que són al voltant, fins que arribem dos municipals i, després d’una conversa per ràdio, acaben obrint-la.
En resum, com tota prova que s’estrena hi han coses a millorar, però el nivell organitzatiu en general és bo i es mereixen el nostre reconeixement. No obstant, amb aquesta distància que podriem qualificar de "curta" per ser de muntanya, no és aconsellable anar més enllà dels 400 – 500 participants. I pel que fa al recorregut, crec que és encertat com a iniciació a proves d’aquesta mena: combina asfalt i terra, pista i corriol, amb denivells asequibles al ritme de cadascú . Per acabar, la perillositat depèn del nivell que hom vulgui prendre al fer-la: és molt difícil caure caminant i ningú s’ha de veure obligat a córrer més enllà de les seves possibilitats, doncs el temps per acabar-la era prou ampli. L’accident sempre és un imprevist i, en el cas d’en Natxo, sortosament sembla que no va més enllà de l’ensurt i unes nafres.Una mica tard degut a que he estat uns dies fora, però no vull deixar passar l’oportunitat d’agrair el reportatge que van fer l’assumpta i després en bodi
Moltes gràcies companys!!!! 😉
Ostres, moltes gràcies by keds, madjoker.
Vaig arribar ahir molt tard. Ja faré una petita crònica.
Per cert on heu vist els temps i classificacions? Jo no he trobat res.
Per ben poc, però em vaig trobar amb montoliu,(un fenómeno) i tenim alguna foto.Nanit,
ola companys:
Totalment recomanable per sentir, veure i tocar tot el relacionat amb aquesta enigmàtica cursa de ma dels sus protagonistes.
Uns quants Km0 varem ser a Termens i de veritat que val la pena.
Salut i milles.
AbelD’un dels gurus del córrer dels anys vuitanta, el doctor George Sheehan, extrec un interessant capítol d’un dels seus llibres -"Correr es salud"- que conservo en el meu bagul, i que he volgut traduir al català per als amics del fòrum.
🙂Es tracta de un text en el qual recomana una cosa que els corredors no fem gaire: estirar. Ell en diu "Els sis estiraments màgics". Ho va escriure l’any 1978, fa exactament trenta anys, però, al meu entendre, no ha perdut gens de vigència.
A veure si us agraden…i els feu.
🙂Estiraments.
Si vols prendre part en una marató, has d’entrenar-te corrent un mínim de deu quilòmetres diaris. Si desitges adquirir l’alt nivell físic de què parlen els corredors, has de fer el mateix que ells. Si prefereixes morir d’alguna cosa que no sigui un atac cardíac, els deu quilòmetres diaris són fisiològicament màgics. Però sàpigues una cosa: el desastre et perseguirà fins a les mateixes portes del cel si no fas Els Sis Estiraments Màgics.
🙂Es tracta d’uns exercicis estudiats per contrarestar els efectes dolents de l’entrenament diari: el desequilibri muscular que accentua les síndromes d’ús excessiu dels peus, cames, genolls i la part inferior de l’esquena.
Sense Els Sis Màgics, amb uns peus concebuts per caminar sobre la sorra o la terra, aviat et convertiràs en un ex corredor, incapaç de tolerar cinc mil cops de peus per hora sobre una superfície dura i plana com és l’asfalt.
🙂L’entrenament desenvolupa massa els músculs que representen les fonts de força, és a dir, els músculs de la part posterior de la cama, la cuixa i la part inferior de l’esquena; es tornen curts i inflexibles. Els músculs antagonistes de la part davantera de la cama, de la cuixa i del abdomen es tornen relativament febles.
Els Sis Màgics són necessaris per corregir aquest desequilibri força-flexibilitat.
Tres estenen els músculs que generen la força; tres enforteixen els antagonistes.
El primer exercici extensor és realitza flexionant els braços amb les mans planes sobre una paret; és per als músculs del tou de la cama (els músculs del soli i dels bessons). Mantenint-te amb els peus plans sobre el terra a uns noranta centímetres de la paret, inclina’t cap a endavant mantenint els genolls sense doblegar, les cames rectes i els peus plans. Conserva aquesta posició durant deu segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut.
1er exercici extensorEl segon exercici és l’extensió del tendó de la sofraja (darrera el genoll). Posa la cama, mantenint-la recta i amb el genoll sense doblegar, sobre una banqueta, més tard sobre una cadira i, finalment, sobre una taula, a mesura que vagis millorant. Manté l’altra cama també recta i amb el genoll sense doblegar. Duu el teu cap cap al genoll de la cama estesa. Conserva aquesta posició durant deu segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut, alternant les cames.
2on exercici extensorL’últim exercici d’extensió és el “d’esquena amunt”, per als tendons de les sofrages i la part inferior de l’esquena. Posa’t d’esquena a terra, eleva les teves cames, sense doblegar-les, sobre el cap i intenta tocar el terra amb les puntes dels peus. Conserva aquesta posició durant deu segons. Relaxa’t doblegant els genolls i duent-les cap a les orelles mantenint-te així durant deu segons. Repeteix els moviments durant un minut.
3er exercici extensorEl primer exercici enfortidor és per als músculs de la canyella (Part anterior de la cama, damunt mateix de l’aresta anterior de la tíbia). Asseu-te damunt d’una taula amb les cames penjant. Aguanta una borsa amb un pes d’un a dos quilos sobre els dits d’un peu. Flexiona el peu cap amunt, mantenint-lo així durant sis segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut.
1er exercici enfortidorSegon exercici: per enfortir els quàdriceps adopta la mateixa posició anterior amb el mateix pes. Aixeca la cama fins a posar-la totalment recta. Conserva aquesta posició durant sis segons. Relaxa’t. Repeteix els moviments durant un minut alternant les cames.
2on exercici enfortidorEl tercer i i últim exercici consisteix en incorporar-se amb les cames doblegades. Posa’t d’esquena al terra amb els genolls doblegats i amb els peus prop de les natges. Incorpora’t fins quedar-te assegut. Torna a posar-te amb l’esquena al terra. Repeteix els moviments el nombre de vegades que puguis, amb un màxim de vint.
3er exercici enfortidorEs triga una mica més de sis minuts a fer Els Sis Estiraments Màgics. Fets abans i després de córrer, només invertiràs dotze minuts diaris en el manteniment del teu equilibri muscular, contrarestant així les fractures per un excés d’esforç, els esquinços en els talons, la tendinitis d’Aquil•les, les fissures en les canyelles, el genoll de corredor, la ciàtica…
George Sheehan
(Doctor en medicina)Il·lustracions de Nora Sheehan
Amata,
Et veig molt fi amb els pronòstics 😉 . Des d’abans de l’inici de l’Eurocopa estic convençut de que aquest és el nostre any. I de moment anem encertats.Els triomfs esportius a tot arreu produeixen un esclat d’eufòria, però no crec que amb això s’aconsegueixi tapar res en realitat. Al dia següent t’arriba el pagament de la hipoteca, el crèdit del cotxe, la compra dels llibres de text pel curs vinent, la reserva de l’apartament per les vacances, la compra de la roba d’estiu que fins ara hem aconseguit d’aguantar fins les rebaixes (a mi em fan falta unes sabates) o la por a que et despatxin perquè l’empresa va malament. Tot torna a ser com abans. Però l’alegria i l’eufòria que has sentit ja no te la treu ningú.
Això és aplicable a un hipotètic triomf de la Roja, del Barça, de la Unió Esportiva Lleida (encara me’n recordo la celebració popular quan van guanyar al Madrid), o de l’equip del teu barri a la lliga municipal.
Potser ens deixem enganyar durant un parell d’hores, però quan al dia següent t’arriba l’extracte del banc, tot torna al seu lloc.
I no està bé tenir algun moment d’eufòria col•lectiva de tant en tant?
Allò de coincidir amb segons qui als orgasmes esportius té la seva gràcia, no ho pots negar 😈 😈 .
Albertbo
Jo he notat que en això de córrer manen els hàbits. Quan vas sortint 3 o 4 dies per setmana veus que no et costa res, sempre trobes el forat i tot encaixa. Ara, quan portes unes setmanes que no surts, tot es complica, a casa no aconsegueixes trobar el moment per escapar-te, quan t’has decidit comença a ploure o fa un vent huracanat, o la roba de córrer està bruta o et fa mal una cama, o estàs molt cansat perquè ahir la petita no et va deixar dormir o…Això diuen dels ciclistes, quan van bé i estan forts no tenen problemes del tipus rodes punxades, avaries amb el canvi, caigudes o refredats. Ara, quan no marxen bé els hi passa tot això i més.
De moment, ahir vaig aprofitar el dia de festa per tornar a sortir i ja porto tres dies. Rècord.
: 
