Sense cultura i "...a por ellos"
- This topic is empty.
-
Entrades
-
No sé si la selecció espanyola guanyarà l’Eurocopa. Però el que és segur, pel què estem llegint per les respostes a les entrevistes que els hi estan fent als seus jugadors, és que aquests no guanyaran el Nobel.
La majoria d’ells diuen que no s’han endut cap llibre a la concentració, i fins i tot un ha afirmat: “…no he llegit mai cap llibre, ni tan sols els de l’escola”.
Això últim potser és una broma -de no ser-ho és per compadir al noi- però ja esta dit i publicat. I tot plegat resulta trist saber-ho, especialment quan hom creia que, havent pujat tant el nivell cultural del país en els darrers anys, també podríem incloure com a beneficiaris als jugadors de futbol que serveixen de model per a la canalla i el jovent.
Però no sembla que sigui així: la cultura, pel què es veu, no lliga amb els professionals de la pilota.
Una altra cosa que podríem dir que tampoc hi lliga, per cert, és l’esportivitat. No és culpa d’ells, segurament, però el “…a por ellos” que utilitzen com a crit de guerra amb connotacions bàrbares per enardír-se, em sembla una gran manca de respecte pel rival.
😥
Pucu
Si, i no només és l’"a por ellos". Els mateixos comentaristes fan referències contínues a conceptes amb pudor de ranci i de naftalina, tipus "un jugador de raça" o les referències als genitals dels jugadors quan aquests fan alguna jugada de força. A part de mostrar un nacionalisme espanyol que fa fredar. Ara, a aquests mateixos comentaristes es tiren dels cabells quan senten a parlar de nacionalistes "perifèrics". Que vols? Són tics que encara s’arrosseguen d’aquell període sinistre de la història d’aquest pais i que tant costa a alguns deixar de banda d’una vegada. 😥
Enllaçant amb el tema…
Com s’explica que alguns censurin el nacionalisme dels catalans, i critiquin l’us de les senyeres…?
😯
Pucu
Bones,
Lo de les banderes i demés, a mi que facin lo que vulguin i que em deixin fer lo que jo vulgui.
Respecte a falta d’interès en la cultura per part dels jugadors de futbol només dirè que tan ignorant és el esportista d’elit que no té interès per la cultura com el erudit que mai ha sortit a fer esport. Els extrems sempre son dolents i la virtut está en el terme mig….ho deia un filosof, però fa tant que no llegeixo que ara no ho recordo 😆 .
Salut
Sobre el nivell cultural dels futbolistes ja s’ha dit tot
. Hi ha algú que es preocupa i sap llegir, escriure i parlar, però la majoria van deixar els estudis molt jovenets i això, tot i que diuen que el nivell de l’educació ha baixat molt, s’ha de notar 😳 . Podran ser un model pel jovent en quant a l’esport, però no en quant a la cultura. Per cert, és comú a la resta d’esportistes (també als nostres estimats atletes ) i als jugadors de totarreu, no només als d’aquí.Estic amb Arctos: mens sana in corpore sano i a qui li falli una de les dues potes va coix.
"A por ellos" sona bé, es pot cantar ("A por ellos, oé") i la gent ho agafa ràpid, és un eslògan amb éxit, més que el "Podemos" que ha tret Cuatro. No hem de veure fantasmes on no hi ha. Menys encara amb una selecció tan toveta com aquesta que portem a l’Eurocopa. No és precisament el Sevilla de Juande Ramos. A tot li volem treure punta.
Sobre les banderes, a qui no l’agradi aquesta o aquella que ho digui, si vol, i cadascú que porti la que vulgui. A qui no l’agradi el nacionalisme català, per què no ho ha de dir? Igual que a qui no l’agradi l’espanyol, el búlgar o el suec. Per què a tothom l’ha de agradar el mateix nacionalisme que m’agrada mi? A mi m’encanta aquest espectacle de "rojigualdas" però entenc perfectament que per alguns pot ser un paisatge poc atractiu i així ho respecto. Cadascú amb els seus gustos.
"Ha sacado la casta, la raza, , el orgullo de ser patatam…" Una genitalitat molt present en l’ inconscient Freudià. Per mi, cutre subido.Per mi.
Ara tenen la roja, que entenc, no es mes que una importació copia dels "bleus" de França o els "azurri" italians, amanida per la premsa cultural de l’ esport con base en la capital del estado.
No se si el ribet groc que portava la samarreta al voltant del coll encara hi es present, però també podrien ser los "rojigualdos", es com a mes fort. Gràcies al brau, – el toro, amb veu d’ Osborne- també podrien dirse "los astados", no seria d’ estranyar. Cornudos no quedaria massa be, el orgullo patrio quedaria tocat…Els himnes… buf. Crec que si mirem molts dels himnes que volten per el mon, l’ aspecte bèl·lic domina bastant. Els Segadors per exemple. I el "no time for losers" del "Whe are the champions" també deixa clara l’ esportivitat dominant. "A por ellos", en la linea . (l’ altre dia amb un amic l’ imaginàvem cantat per el chiquilicuatre. vam riure..)
L’ actual del Barça es estrany, perquè es fraternal y no fa exaltació excessiva d’ aspectes de lluita, si mes no de germanor. Però els predecessors del Barça que conec -i que no he trobat escrits- també tenien un fort ardor guerrero.Cultura i futbol de nivell… no se si van gaire de la ma. Un conegut, futbolista de l’ equip nacional i universitari d’ estudis, comentava que als viatges amb els seus companys, li recriminaven que portés llibres. La play era el seu company de viatge i la alternativa que tenien al entrenament, i les escapades nocturnes.
Arctos, totalment d’ acord, es una relació mútua.
I Alvarfanyez, també 100% d’acord. Cadascú es lliure de tenir els seus gustos, el seu sentit estètic, el seu amor a uns colors… s’ ha de respectar. Es el que tenim gràcies a que ara sortosament vivim en una democràcia i podem expresar moltes opinions.
Només voldria afegir una certa discrepància amb el punt de partida
Associar llibres i cultura no em sembla encertat. Vaja, que per molts best-sellers que llegeixis, no ets una persona més culta.
El fenomen de la venda de llibres els últims anys en aquest país ha estat promogut per grans editorials-empreses amb fins comercials. Aquests mateixos grups editorials cada vegada monopolitzen més el món de la publicació i la tendència és a publicar títols amb un rendiment econòmic inmediat. Títols de la més variopinta qualitat
I una altra història és el fet que la venda de llibres no assegura la seva lectura. La diada de Sant Jordi és un exemple clar
Durant un temps vaig treballar a una llibreria i vaig quedar astorat de la quantitat d’interessants títols que es retornaven a les editorials. Els que quedaven a taula potser no eren precisament els més cultes…
Potser és millor publicar 60.000 o més títols l’any que cap ni un, però a mi em sembla que el nivell cultural del país és més elevat gràcies a la escolarització i l’esforç dels educadors.
Els futbolistes el que han de fer és jugar bé al futbol, que pocs ho fan. I sobre la seva figura com a models pel jovent, poca cosa crec que tenen a fer en el tema dels llibres. Considero que el plaer per la lectura i la curiositat pel coneixement s’ha de conrear a casa. Sinó, malament rai
D’esportistes realment cultes, conec el cas del ciclista Pedro Horrillo i les seves interessants columnes a El Pais. No en va, és llicenciat en filosofia. També l’actual -actualíssim, ahir mateix- campió d’Espanya de curses de muntanya, Raúl López Castán, és aficionat a la música clàssica i els noms importants de la literatura espanyola. També és aficionat a escriure i ho fa prou bé
Ala, ja m’he quedat descansat! 🙄
parlant de les connotacions d’ alguns, termes quin es el significat del "adalid"?
http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=adalid
Quote:Només voldria afegir una certa discrepància amb el punt de partidaAssociar llibres i cultura no em sembla encertat. Vaja, que per molts best-sellers que llegeixis, no ets una persona més culta.
…
Ala, ja m’he quedat descansat! 🙄
Estic totalment d’acord.
L’"associació" és únicament una metàfora.
Pucu
Però de totes maneres, és millor llegir best-sellers que no llegir res, de la mateixa manera que és millor córrer 10 km a la setmana que no córrer res.
Aquest és un debat de més de cent anys, quan es van popularitzar els relats per entregues. La cultura de masses no pot ser exquisida i no passa res per això. Tampoc tots no podem ser atletes d’èlite.
Aviam, jo no sé si heu vist la foto dels individus que van vestits de Tejero a seguir els partits de la roja, això si que em sembla censurable, i no l’acumulació de banderes espanyoles. Com diu l’Arctos que tothom faci el que vulgui (però jo també).
És molt clar que el nacionalisme espanyol és totalitari, és a dir, no entenen que hi pugui haver cap altre tipus de sentiment nacional a part del seu, i això els fa ser excloents (tant de bo tots pensessin com tu Alvarfanyez), i per negar-ho cal afegir arguments, xq d’arguments a favor del que dic jo des del 1714 que cada dia n’hi ha de nous.
Pel que fa a la lectura, totalment d’acord amb Alvarfanyez (ara si!) i és que si més no llegint tot i que només sigui best-sellers al menys no et rovelles.
Apa!
Quote:Però de totes maneres, és millor llegir best-sellers que no llegir res, de la mateixa manera que és millor córrer 10 km a la setmana que no córrer res.Aquest és un debat de més de cent anys, quan es van popularitzar els relats per entregues. La cultura de masses no pot ser exquisida i no passa res per això. Tampoc tots no podem ser atletes d’èlite.
Totalment d’acord.
Però el concepte "cultura de masses" és un eufemisme, per mi no té res a veure amb cultura, sinó amb negoci
Home, parlant de cultura i selecció, una petita perla del pichichi de la lliga Dani Güiza. Durant una entrevista a la cadena Cuatro (crec recordar) se li va plantejar la següent pregunta:
"Que es lo primero que haces despues de hacer el amor?"
I ell va respondre:
"Limpiarme la "churrilla" "
Podemos!!!
Hi havia una altra anècdota molt bona. Potser un en recordeu de Pardeza, aquell que era de la "Quinta del Buitre" i va marxar al Zaragoza. De tant en tant escrivia alguna petita columna de opinió a El País. Diuen que els seus companys la retallaven i la penjaven al vestidor tot subratllant les paraules que sonaven més cultes per riure’s d’ell.
Imagineu quines paraules serien aquestes tan estranyes per la majoria dels jugadors!.
Una altra molt bona.
Potser ja ho he dit alguna vegada, tinc un amic que va treballar a Real Madrid Televisión fa uns 10 anys. M’explicava que van intentar fer una secció d’entrevistes personals amb els jugadors i ho van haver de deixar a la segona, perquè tot era: "Quin llibre estàs llegint?" "Cap" "Quines pel•lícules t’agraden més?" "Las de Swarzenegger i Van Damme"
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.