S'ha creat les respostes del fòrum

  • Autor
    Entrades
  • En resposta a: Lo món casteller #24115

    Enric
    Moderador

    [hide]Felicitats! Sou collonuts.

    Visca els Castel[/hide]lers de Lleida!

    En resposta a: Formula 1 .... buf! #24116

    Enric
    Moderador

    Ostras, no vaig veure aquest resposta del By Keds, es lo que tenen les vacances. Evidentment, els colorets marketing, no ho dubtis, amb una barreja animico-blaugrana.

    I si que ho has pillat. I de fet, m’ agradaria molt que tu tinguessis la raó.

    Resumint; Button campió, un equip que estava prop de desaparèixer dalt de tot. Un personatge, un pel mafiós, prensarosero i trampós desterrat, un equip vermell increïblement desaparegut que espera un miracle del Niño asturiano del Botín del Santander. I un pilot català que avui ha finalitzat la seva primera cursa i que agrairé molt que algú m’ expliqui que fa allí, considerant el munt de xofers de nivell que volten i no tenen volant. Au, tornem-hi.

    Sense colors, no vull provocar daltonisme

    En resposta a: Mitja Marató al Pont de Suert 8 de Novembre #24117

    Karri
    Participant

    Neus, em sap molt greu però finalment no vindré al Pont… m’ha sortit la possibilitat d’anar a la Behobia-San Sebastian i ja m’he apuntat.

    A veure si coincidim en alguna altra cursa, si m’haig de posar les xiruques ja me les posaré, però primer hauré de reforçar tormells perquè la meva experiència en curses de muntanya són uns quants esguinços…

    Continuo RECOMANANT MOLT, aquesta mitja. No us la perdeu!!!

    En resposta a: 22a Mitja Marató de Mollerussa 18/10/09 #24118

    homedferro
    Membre

    Ep!

    Xsahuqui 01:13:51
    joan 01:14:07
    Dordric Battlehammer 01:17:20
    la guineu 01:18:25
    pellokod 01:19:02
    Sergi F.P. 01:20:09
    Steven John 01:20:16
    Koniek 01:21:40
    danic 01:21:44
    Bru 01:22:16
    marparjo 01:22:35
    davencu 01:23:10
    Carlesco 01:23:12
    Flo 01:23:13
    Elmuro 01:23:23
    Albert Nogés i Noguera 01:24:07
    ballak 01:24:25
    Angelina 01:25:55
    Baldato 01:27:20
    jasp 01:28:02
    Redman 01:28:07
    jmolins 01:31:05
    Aitor Sala 01:32:01
    juanjo 01:32:43
    Artur42 01:33:12
    lo quique 01:34:02
    CHAMPION 01:34:30
    gil666 01:34:33
    QUIM 1:35:17
    Josep Antoni 01:35:29
    pardal 01:36:17
    Alexvica 01:36:51
    juan carlos abascal 01:37:09
    Jordi 01:37:23
    sam 01:37:45
    IMMA 01:37:55
    Icaro 01:38:51
    Alex Oro 01:40:45
    RAQUEL 01:40:46
    Kim 01:41:19
    Icarus 01:41:21
    Karri 01:42:30
    Antoni 01:43:16
    Ivax 01:43:21
    taller biosca 01:44:37
    Adri 01:44:52
    jimi 01:44:56
    L’1_tim 01:44:58
    bernaus 01:45:25
    Ash 01:48:49
    Frenchi 01:49:50
    mesigual 01:51:01
    Andreu 01:51:55
    ANGI 01:52:32
    Alvarfanyez 01:53:39
    Lo Ernest 01:56:15
    xavvier 01:57:52
    Lo Jordi 02:05:31
    Estefi 02:31:01

    Enhorabona a tots!!!!

    Afegiu i/o esmeneu, segons convingui!

    En resposta a: 22a Mitja Marató de Mollerussa 18/10/09 #24119

    CARLOS DIEZ
    Participant

    Moltes mercès

    FELICITATS A TOTS COMPARNYS!!!!!!!!!!

    ;)

    En resposta a: Marató del Mediterrani 18/10/2009 #24120

    homedferro
    Membre

    Ep!

    Dani 3:05:30
    Jorfer 3:11:56
    JORDI CODONY 3:17:20
    Voraç 3:27:24
    Albertbo 4:19:35
    Pucurull 4:36:52

    i

    Jaumepede 1:15:23
    Buff! 1:36:07
    Caragolet 1:43:31

    Enhorabona a tots!!!

    Afegiu i esmeneu, segons convingui!

    En resposta a: Marató del Mediterrani 18/10/2009 #24122

    voraç
    Participant

    El meu GPS va marcar al final de la cursa 44’550. No es que estigués mal mesurat, no. És que no em varen indicar correctement el camí dos integrants de l’organització que es trobaven en la cruïlla més conflictiva del circuit. Això em va passar dos cops. De fet és una història molt llarga.
    Enhorabona a tots els demés que ja suposo que tot va anar segons lo previst. Lamento no haver saludat als Km0’s.
    Salut i potes!

    En resposta a: Lo món casteller #24123

    homedferro
    Membre

    Ep!!!

    Mentres uns feieu temps estratosfèrics a les mitges (Mollerussa i mediterrani), uns altres us anotaveu una altra marató a l’historial, i uns poquets més feien una nova triatló… uns quants vam anar a Sants a fer-hi la millor actuació de la temporada (i que molts de vosaltres havieu d’haver vist en plaça pròpia per sant Miquel…).

    Exactament això:

    7634_1261084209851_1312069840_779101_489674_n.jpg
    4/8

    7634_1261084129849_1312069840_779099_5649688_n.jpg
    2/8 amb folre

    7634_1261084169850_1312069840_779100_1920169_n.jpg
    3/8

    7634_1261084249852_1312069840_779102_3010875_n.jpg
    Pilar de sis

    Però no patiu… dissabte vinent (24/10/09) a les 18:00, tornem a actuar a la plaça paeria, on us hi esperem novament a tots, per repetir aquesta grandiosa actuació!

    Si no podeu esperar… dimarts i divendres assaig al local… :whistle: :whistle: :whistle:

    En resposta a: Marató del Mediterrani 18/10/2009 #24124

    Enric
    Moderador

    Admirat!!! Quins temps!!!

    Felicitats!!

    En resposta a: Àgora esportiva #2650

    Enric
    Moderador

    Copiat-pegat de La Vanguardia 19-X-2009

    El maratón más antiguo de toda Europa
    En Eslovaquia se celebra un maratón, cada primer domingo de octubre, año tras año, desde 1924

    Se escribe el año 1924. Un grupo de funcionarios deportivos de la ciudad eslovaca de Kosice vuelve de París, donde acaban de terminar los Juegos Olímpicos. Estaban encantados poder ver todos los rendimientos deportivos, pero lo que más los emocionó fue la reina del atletismo, la prueba de maratón. Pese a que ya era verano, decidieron organizar en otoño de ese mismo año la primera edición del maratón en su ciudad de Kosice.

    El 28 de octubre de 1924 salió a la carretera ocho participantes para superar la ruta del pueblo Turna hasta Kosice. Así empezó a escribirse la historia del maratón más viejo de Europa que se organiza sucesivamente desde 1924 año tras año cada primer domingo de octubre. Es el maratón más viejo de Europa y el segundo más viejo del mundo entero, después del de Boston.

    Se escribe el año 2009, es domingo 4 de octubre. Desde el hotel Double Tree by Hilton en la calle Principal salen 5.074 participantes de 38 países para superar la ruta tras el centro histórico de la ciudad y sus alrededores más cercanos. En el circuito urbano, que deben recorrer los atletas dos veces, flanquea una multitud de los aficionados que animan y aplauden vivamente no solamente a los capaces de correr, sino también a los que a su paso pierden fuerzas. Muchos vecinos se dejan inspirar y cobran ánimo para multiplicar filas deportivas. Los que suscitan siempre mucho interés son los participantes célebres como el expresidente del gobierno eslovaco, el alcalde mayor de la ciudad y otra gente conocida de la vida social y artística. Además del maratón mismo se organiza paralelamente el media maratón de 21km, el mini maratón de 4,2 km, el junior maratón de revelos de 42×1 km y el destinado a parapléjicos, patinadores y a los que montan en bici o handbici de 21 km.

    Desde 1980 toman parte en la prueba también las mujeres. Hay que destacar que en 1997, el año del centésimo aniversario del atletismo organizado en Eslovaquia, se celebró en Kosice el mundial de media maratón (en el que participó también la gijonesa Rocio Ríos). Entre los corredores que se han inscrito en la historia de nuestro maratón pertenece Juan Carlos Zabala de Argentina, vencedor en 1931, el checo Pavel Kantorek que venció en 1958, 1962 y 1964, el descalzo Abebe Bikila, vencedor en 1961, Leonard Edelen de EE.UU., cuyo record del año 1963 fue superado por Go-Chun-Son de Corea hasta en 1978, Wieslaw Palczynski de Polonia, vencedor en 1992 y 1993, y el primer representante de la Eslovaquia independiente Robert Stefko vencedor en 1999. Desde el año 2000, cuando los atletas de Kenia y Etiopía descubrieron esta prueba de maratón eslovaca, han vencido siempre. Sólo en 2003 venció Georgij Andrejev de Rusia y en 2004 Adam Dobrzynski de Polonia.

    El récord de la ruta de William Biama de Kenia en 2007 con una marca de 2:09:53 no ha sido superado todavía. Lo que sí ha sido superado este año es el récord de la ruta en la categoría de las mujeres creado en 1989 por la checa Alena Peterkova (2:31:28) que batió a Olena Burkovska de Ucraina con una marca de 2:30:50. Entre las atletas más perseverantes de este maratón desde hay que mencionar sobre todo a Christa Vahlensieck de Alemania que participaba regularmente y logró la victoria en 1981, 1984, 1986, 1987 y 1988. La 86ª edición del Maratón en Kosice del 4 de octubre de 2009 llevó otra vez la victoria a los atletas de Kenia y Etiopia. Venció Jakob Kipkorir Chesire de Kenia (2:10:59), seguido de los etíopes Shumye Alemayehu Legesse (2:12:36) y Kedir Fihadu (2:12:39).

    El maratón de Kosice tiene sus peculiaridades. En vísperas de la prueba los organizadores deben procurarse tantas palomas vivas cuantos atletas estarán de pie en el pedestal de campeones. Cada uno de los atletas galardonados recibe de los jóvenes, vestidos con el típico traje regional, una paloma que debe dejar soltar despues del acto oficial. Este hábito corresponde a la realidad que el nombre oficial de esta prueba local es el Maratón Internacional de la Paz. Otra peculiaridad del dicho maraton era Ludmila Sunova, eslovaca, nacida en 1932. El atletismo era su gran amor, corría desde su juventud. Y siempre vestida del traje nacional eslovaco: blusa, jubon, falda y delantal bordado. Concurrió en maratones de todos los continentes y en el año 2000 corrió su último 115º Maratón en la Antártida. “Me miraban focas y pingüinos que probablamente nunca han visto un traje típico eslovaco”, recordaba Ludmila Sunova. Nunca venció, pero nunca se abandonó y siempre llegó a la meta. Murió hace un año inesperadamente en sus 76 años en el medio de sus planes deportivos para el futuro.

    Una atmósfera muy cordial y amistosa y la ruta atractiva tras el centro histórico muy bien conservado es el motivo por el que muchos corredores aceptan participar de nuevo en el maratón celebrado en Kosice, la capital de la Eslovaquia del Este. Y además, batir el record sigue siendo un reto permanente.

    En resposta a: Funesta consqüència d'una fusió #24125

    Álvaro
    Participant

    Com que es veu que hi ha un parell de comentaris meus que no s’acaben d’entendre amb el sentit que jo volia donar (la possibilitat de que això sigui un rumor i el meu desig de treure ferro al tema) i que representen un obstacle en aquesta pregunta, la solució és molt fàcil: sense cap problema, tot seguit procedeixo a editar la meva resposta per tal de retirar-los.

    Com deia, només vaig escriure quatre idees que m’havien vingut al cap al llegir la primera intervenció. Com veieu, són reflexions soltes, sense cap fil conductor, sense plantejament, nus i desenllaç.

    Acabarem abans així que amb tot un seguit de respostes i contrarrespostes per aclarir una qüestió que en una conversa cara a cara prenent un cafè quedaria aclarida en un moment.

    En situacions com aquestes te n’adones de la importància del llenguatge no verbal, que diu moltes més coses que el verbal i que aquí no existeix.

    En resposta a: 22a Mitja Marató de Mollerussa 18/10/09 #24089

    Álvaro
    Participant

    Positiu: he tornat a competir en una cursa casi dos anys després.

    Negatiu: No he sabut valorar el meu estat de forma per triar el ritme de cursa, cosa que normalment sempre faig bé. Això m’ha trinxat:( .

    Positiu: He conegut “el lado obscuro de la fuerza” :S en una cursa, el que és petar del tot i ben petat i quedar-se sense forces per a res. Al final, encara que feia una cosa semblant a córrer, el meu ritme era pràcticament de caminar.

    Negatiu: la pitjor cursa de la meva curta història de corredor:blush: .

    Positiu: les ulleresB) i el vi (no sé si serà bo). No corro pels regals, però fa il•lusió:laugh: .

    En resposta a: 22a Mitja Marató de Mollerussa 18/10/09 #24126

    flo
    Participant

    Redman, enhorabona de veritat crack!!! Ja fa dies que se’t veu fi!!!

    Per cert…

    Redman ha escrit:

    Quote:
    I per ultim, vull agrair al Sergi, Flo i Albert els seus anims i deixar-me compartir entrenaments amb ells. Es tot un luxe, de debo.

    Gràcies a tu per venir, que com més som més bé ens ho passem!!!

    En resposta a: Last Minute, màx 12h (grups) #24127

    kaiser
    Participant

    Bones!

    Comencem la setmana amb una sortideta de 90 minuts.

    18:00h Mirador Km0

    Homedferro
    Muntanyenc
    Kaiser

    …

    Efectivament, l’Homedferro farà efectiu avui el seu retorn després d’unes setmanes de cuent… vull dir de recuperació. 👿 👿

    En resposta a: 22a Mitja Marató de Mollerussa 18/10/09 #24129

    Icaro
    Participant

    CRÒNICA D’UNA MITJA ANUNCIADA…

    Així, fent un símil amb el magnífic llibre del gran escriptor Gabriel Garcia Marquez, començaré a fer la crònica de la que ha estat la meva primera mitja, el meu debut, el meu “desvirgament”, en aquesta distància…

    Amb la vista posada en aquesta mitja, ja fa un parell de mesos que vaig començar a variar la meva rutina habitual, canviant les rodadetes suaus, “de plaer” per tirades largues… Es a dir, vaig variar les sortides de uns 10 kms per fer-ne de 15 kms, que ja tres o quatre setmanes abans es van converir en sortides alternes, dia de còrrer – dia de descans, de 16 o 17 kmts la sortida. Així em vaig plantar en els 50 kmts setmanals. JA EM SENTIA PREPARAT PER FER UNA MITJA “AMB DIGNITAT”…

    El dia anterior… dubtes i nervis. ja fa potser mes d’un any que em va enganxar el maleit virus de còrrer, del Km0 Ponent, de les curses… No se quants 10.000 porto, i algun 15.000 també, quants caps de setmana aixecant-me aviat i aixecar a la familia per anar a tot arreu per fer curses…pero, això era diferent, el salt és qualitatiu i quantitatiu… VAIG ARRIBAR A NIT FORÇA NERVIÓS I NEGITÓS…

    La nit anterior, tothom em deia “sopar lleuger” “frugal”… vaig decidir “fer cas”… PELS COLL..S, A LA ME..A…!!!
    Em vaig fotre entre pit i esquena un “maratonià” entrepà de pà sucat amb tomaquet amb llom, pernil salat i pebrots… DELICIÓS, tot això regat amb una llauna de 50 cl de cervessa ben freda que em va saber a glòria, em va aplacar els nervís i em va fer venir certa seguretat i potser, fins i tot, també certa euforia…

    Al matí sona el despertador a les 07:30… Tots en peu, sona la corneta!!! Nervis. Desperto la dona, desperto als crios, Nervis, esmorzo, aquesta vegada si, lleuger, cereals i café. Nervis. Visita al Dr Roca. Nerrrrrvis. Faig posar a la meva dona també dels nervis. Els crios riuen, Nervis…

    Arribada. Nervis. Salutacions a molts Km0’s. Amb alguns petant la xerrada amb d’altres salutacions breus, no dona temps per res mes… Flo, Bru, Elmuro (qui es riu dels meus nerrrrrrrvis), Alexvica, Frentxi… Saludo molt fugaç al ja oficialment “crack” Redman… Quim, imma… Messigual… I d’altres que ja em perdonareu pero no puc recordar, potser van ser els nervis…

    Fa un dia ideal, matinada fresca pero assolejada. Ni rastre de vent. “Aquest és el meu dia”, penso…

    Em coloco a la linea de sortida, al “Km0″… Aqui comença tot, aqui va començar tot ja fa mes d’un any. Quedo amb Alexvica i un amic, en Xavi, en fer la cursa en 1:40’…

    SORTIDA. Inici de la cursa i fi dels nervis. Amb Alexvica al costat van passant els kilòmetres, poc a poc i com qui no vol la cosa, van caient, un darrera de l’altre. Anem molt còmodes, no massa ràpids pero un ritme “viu”, als voltants de 4:40 el kilòmetre. Molt bones sensacions i no m’ho creia. Ens posem a l’alçada de la Imma. Vaig pensar “si estem a l’alçada de la Imma vol dir que anem molt bé…”. Som tant i tant valents que fins i tot deixem aquest grup enrere. Ens plantem al quart de marató en 48′, segueixo sense creure’m-ho…

    A partir del km 13 o 14 ja vaig començar a veure la esquena a l’Alexvica. En Xavi es queda enrera meu i a partir d’aquest km ja vaig sol. En arribar al Km 17 començo a afluixar. Ja s’acaba la festa i començo a patir. Vaig aguantant el tipo. Em van adelantant corredors. M’adelanta la Imma que m’anima, ella sempre al mateix pas. Als voltants del km 18 o 19 m’adelanta en Jordi. Em saluda i li torno, li pregunto com va i em diu “vaig entxufat”, “millor ara que abans”… Llavors ve quan “flipo”. Em deixa enrera a un ritme de locomotora i estic un km pensant “quin paio, aquest si que es un bon diesel” “casi 18 Km per calentar…””es passarà l’arribada i continuarà…”
    Arribo amb aquestes tesitures al km 19… Llavors crec veure una cara coneguda, un home llarg, prim i rapat… Ostres, en Crit, el Presi… Esta com un campió recolzant i animant. Ens xoquem la mà… És la injecció d’adrenalina que em feia falta. Em dona forces fins i tot per apretar una mica, a 50 metres de la meta els meus fills salten i em donen la mà. Arribo a meta amb ells. Veig el rellotge 1:38:51… La meva cara és de patiment, felicitat, incredulitat… Quan prenc consciència desitjo que aquest dia duri mes hores, vull gaudir del meu “triomf personal”…

    Gràcies per tots aquells km0’s que m’han animat a fer aquest salt.

    P.D Avui, a mes a mes, m’he assabentat que un gran atleta popular i amic meu, l’Hache, el dia que va debutar en una mitja va fer 1:38:51, es a dir, el mateix que he fet jo… Això encara m’ha donat mes alegria…

    Per finalitzar, parafrasejant un post que va publicar l’Hache ja fa temps, el dia que feia la crònica d’una marató, dir-vos, com ja va dir ell abans, que “HE GAUDIT COM UN CAB.Ó!!!” :woohoo: 😆 :laugh: :P ;) Així ho sento. Es pot dir mes alt pero no mes clar.

    Txema

    Ah, per cert, he tornat a EDITAR aquest missatge per què em deixava de comentar la bona organització, perfecta, el suport i paciència de la meva dona, i l’abraçada a l’arribada amb l’Alexvica, sincera i espontània, que m’estava esperant a la meta…

    He dit ja que tot va ser perfecte…??

S'està mostrant 15 entrades - de la 17,806 a la 17,820 (d'un total de 30,212)