S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ara ho entenc!. Ahir dimarts al vespre em va semblar veure’t a la tele. Eres a la graderia del Bernabeu amb una bufanda blanca saltant després del gol de Baptista. Si més no, un altre que s’assembla molt a tu 😉 .
Salut
By Keds.
Que t’has rentat bé les mans abans d’escriure Led Zeppelin?
Molta enveja em feu amb això de la marató. Com us he explicat a alguns de vosaltres, la organització familiar se’m complicarà de valent després del Nadal i no em puc incorporar
. Us seguiré amb molt d’interés 
.Amata.
Vigila, però sense obsessions, de vegades es pot córrer amb molèsties i no passa res. Potser és que el teu cos s’ha d’anar acostumant mica en mica i es va queixant.bufa nois!
Ahir entreno amb en By_Keds, en Amata, en JFK, en Sime i jo mateix.
Malauradament, hi vaig anar enganyat i ahir, mira quina casualitat, tocava fer sèries (qui coi va inventar això de les sèries!!!!). Total que sense voler vulguen, ens vam trobar fent sèries de distància mitja a 4 minuts/quilòmetre. Es per això que avui en el lloc on hi hauria de tenir el quàdriceps només hi tinc dolor ( 😉 )…Quasi una hora i mitja total i un 15 quilòmetres… ja van forts ja, aquests de BNC08…
Entre sèrie i sèrie, xerradeta, anècdotes i intercanvi d’impressions i de parers.Al meu aire
Què faig ara?
Ja fa han passat dues setmanes de la Marató de Donosti. L’objectiu és ja caduc. Fa dos mesos, el sortir a entrenar tenia molt sentit, en Sime m’esperava i la Marató penjava allà, on la podia veure cada dia. Ara no. No hi ha res a la vista. És massa d’hora per pensar en una altra i els esdeveniments esportius que s’acosten (Pujada a la Seu Vella, l’Indiot, la Sant Silvestre) o son de lluny ni il•lusionants ni atractius, son d’aquelles curses que es fan perquè s‘han de fer, perquè si no les fem els de casa, ja em direu qui les farà!.
Hi ha la mitja de Sitges que certament em crida l’atenció, però ara mateix la veig lluny.
Amb aquesta idea latent i rondant pel cap, vaig participar de la sortida a la Noguera, i certament vaig disfrutar molt, moltíssim. Era una cosa diferent. Vaig rodar molt còmode i molt distret, paratges nous i terreny divers, pedres, herba, pujades i baixades.
Ahir vaig tornar al meu “habitat natural”, la canalització, i tot i fer-la dos cops i mig, i fer-la fent sèries, vaig tornar a casa amb la sensació que “ja hi tornem a ser”. Mentre rodàvem, escoltava com els companys d’ahir parlaven de com encaraven la preparació, de com pensaven els entrenaments, de les seves sensacions i objectius.
Jo ara no tinc objectius, ahir m’era ben bé igual fer sèries que qualsevol altra cosa. Només buscava córrer una estona amb bona companyia i escoltar el meu cos a veure que deia. Quin cos més mal parit que tinc. Va estar tota l’estona callat sense dir-me res de res. Jo esperava que digués: Va, animat i fes la preparació amb ells, encara que després no facis la cursa, o bé, Què fas sòmines! Deixa aquestes sèries i treu-te la idea del cap, que no estic per alegries.
Però res de res, vaig començar les sèries fort, com per provar-me i les vaig acabar igual de fort (o fluix, segons qui ho llegeixi! 😉 ).
Només una cosa, ara tinc ganes de tornar a sortir i de rodar una estona. I no tinc objectiu immediat a la vista.
No és estrany que sense motivació tingui ganes de sortir, quan mesos endarrere, tot i tenir tota la motivació del mon, no hi sortia?Homedferro, saps que jo no tinc gaire experiència en això de còrrer, però la meva petita experiència en d’altres coses en general, et puc dir el que a mi hem passa, en referència al comentari: "No és estrany que sense motivació tingui ganes de sortir, quan mesos endarrere, tot i tenir tota la motivació del mon, no hi sortia?"
Apareix la desmotivació quan apareix la OBLIGACIÓ (amb aquestes lletres….). Quan una entra, l’altra surt subtilment per la porta del darrera. 😆 😆
La meva ment funciona així, i crec que a molts de nosaltres ens passa quelcom semblant, no nomès als esports que fem, sino en tot allò que requereix constància i dedicació, per trobar-ne fruits… o no.Salut companys/es!
Veig que cada dia hi ha mes gent del fòrum que farà la marató de Barcelona del 2 de març.
No us animeu a formar un equip per fer-la segons l’acció Corre la marató BCN’08 amb amics i amigues?
L’acció s’explica aquí: http://km0.lleida.org/foro/viewtopic.php?t=420
Pucu
Hola Cargol,
estic buscant un dorsal per a Vilanova ja que es van esgotar ahir i quan he anat a inscriure’m ja no he pogut fer-ho.
Encara el tens?
Salut!
Jordi
Quote:Si algú vol dorsal de Vilanova, vaig pagar l’inscripció.
AbelJa te la faré trobar jo la motivació, ja! sinvergüensa!
Et plantaré un objectiu al davant que feina tindràs per acabar-te’l! 😈 😈 😈 😈 😈 😈…que consti que t’entenc perfectament….coi de "depre" post-marató! 😉
Demà, dijous, al matí, tinc previst sortir i córrer a un ritme "alegre" 😈 tot fent un altre cop el circuït de La Pujada a La Seu.
Algú s’atreveix?
Poseu l’hora, m’adaptaré…o no. 😉
Doncs jo al final no podré venir, el diumenge haig de ser a casa així que aniré a correr la Pujada a la Seu Vella.
Sort als que aneu a Vilanova!
que et sembla a les 11:00 al km’0?
avui a les 09 hi havien dos graus i mig sota zero de temperatura, espero que a les onze et vagi bé, no tinc ganes de passar més fred del necessari
si es vol apuntar algú més i no li va bé aquesta hora que ho diguisalut
Quote:A mi no em sembla massa logic això de fer un pla indvidual per una cursa quan desprès passat unes setmanes és torna a fer un altre pla per el següent objectiu. Em sembla més raonable tenir un pla "anual" i tenir clar les curses que és vol fer bé i les que es vol participar però entenent la cursa com part de l’entrenament.Jo ara mateix estic fent molts kms per tenir bona base i a principis de gener començar a introduir qualitat per arribar bé a Balaguer i Bcn, desprès farè sessions encaminades a la cursade muntanya de Sanauja però no hem caldra tornar a crear base perquè ja la tinc.
Bé que en penseu
: que opineu : algú sap la veritat absoluta en això del rendiment esportiu :Salut
Bones,
Els plantejaments encarats a una sola cursa sempre els he vist perillosos. Sempre que he preparat una marató amb temps, he lluitat algun 10.000 i un parell de mitges. I si falla el D, perquè fallen, doncs… ‘que me quiten lo bailao’.
El plantejament anual és una bona opció, però el nostre esport possibilita moltes diferents de viure’l. Quants plantejaments anuals som capaços de fer? Si se’n té ganes, perfectes, si no, hi ha moltes maneres de fer, això sí, intentant no anar contra el sentit comú, és a dir, respectant els períodes de descans que ens demana el cos.
Encadenar cicles? Només amb seny. Els cicles solen partir de zero, no té sentit encadenar-los. Quan arribes al final de la preparació estàs en un punt de forma molt maco, per què no aprofitar-ho? L’error està en creure que després de 20-30 dies de semi-descans ho hem perdut tot, hi ha que comença a moure espases massa aviat i… Per què no començar a rodar ben recuperat (dos setmanes i tornes a ser el mateix), passar a guanyar una mica de velocitat i plantejar-te una bona mitja?
Ara mateix sóc incapaç de fer un plantejament anual, pesaria massa la sensació d’obligació, l’any és molt llarg….
Salut
p.s: a Balaguer volaràs…
Ieeeeeeeeeeeeeeeps,
alvarfanyez…ja ho entenc, ostres quin somni vas tindre!!! 😆
després de veurem, et devia sonar el despertador 😉Salut
Ep!
Xavi19, ho sento! Canvi d’última hora!
Al final no podré sortir al matí. Ho deixo per més tard, les 14:00 o 15:00h.
Quote:Bones,Els plantejaments encarats a una sola cursa sempre els he vist perillosos. Sempre que he preparat una marató amb temps, he lluitat algun 10.000 i un parell de mitges. I si falla el D, perquè fallen, doncs… ‘que me quiten lo bailao’.
El plantejament anual és una bona opció, però el nostre esport possibilita moltes diferents de viure’l. Quants plantejaments anuals som capaços de fer? Si se’n té ganes, perfectes, si no, hi ha moltes maneres de fer, això sí, intentant no anar contra el sentit comú, és a dir, respectant els períodes de descans que ens demana el cos.
Encadenar cicles? Només amb seny. Els cicles solen partir de zero, no té sentit encadenar-los. Quan arribes al final de la preparació estàs en un punt de forma molt maco, per què no aprofitar-ho? L’error està en creure que després de 20-30 dies de semi-descans ho hem perdut tot, hi ha que comença a moure espases massa aviat i… Per què no començar a rodar ben recuperat (dos setmanes i tornes a ser el mateix), passar a guanyar una mica de velocitat i plantejar-te una bona mitja?
Ara mateix sóc incapaç de fer un plantejament anual, pesaria massa la sensació d’obligació, l’any és molt llarg….
Salut
p.s: a Balaguer volaràs…
Bones,
Crit En un percentatge molt alt estic d’acord amb tu, però per mi és menys dur un pla anual on tens diferents pics de forma (diferents opcions de estar al 100% davant de diferents objectius… no tens la pressió de jugar-te tot a una carta) i pots anar adaptant l’entrenament utilitzant el seny i escoltant el cos.
Amb els plans d’una cursa si et lesiones a falta de pocs dies de la cursa tota la feina no serveix per res i la decepció pot ser molt dura de superar….sempre hi ha l’opció de buscar un objectiu unes setmanes més tard, però la sensació de fracàs suposo que et queda igual.A veure que ens diu el mestre Enric.
Per cert a Balaguer penso volar si fa vent de cul i hem fico la disfressa de SuperMan amb capa inclosa 😆 ….la veritat hem sento molt bé en quant a fons i preparat per Balaguer i BCN però no hem sento fi per correr ràpid, tindras feina per arrossegar-me 😉
Salut
