S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Quote:Només hi vaig jo a BCN???
apa, digueu a qui de vosaltres em trobaré per aquells carrers…
En principio te ibas a encontrar por allá con baldato, pero ayer llegué a casa por la noche con fiebre y hoy tengo diarrea. Ayer casi no comí y no cené. Qué mala suerte! 😥
Todo dependerá de como evolucione estos dos días, la última vez antes de granollers me pasó esto la noche del viernes al sabado al mediodía y al final fui y no fue mal del todo, pero aquello sólo era media.
Bueno el cuerpo lo dirá, pero con todo preparado y organizado hace tantos días sería una buena trastada no acudir.
Aquest ja serà el quart any que se celebra la pujada al Monteixo amb la denominació de Cuita el sol una singular carrera,en la que de lo que es tracte,és el no ser atrapat per l’ombra abans d’arribar a dalt del pic del Monteixo,tot sortint de la plaça d’Àreu quan l’ombra arriba a dita plaça.
És una milla en vertical,així que de córrer ben poquet.Us poso la web de l’any passat,encara no l’han actualitzat,però pocs canvis hi ha d’haver.
eu! massa segur que baixo de les 3h15’…ja que només faré els 10 quilòmetres. Ja m’agradaria fer-la sencera però diumenge treballo 🙄 …i si arribo a la 1 😈
salut massa
iepaaaaaa!
si no hi ha res de nou jo tambe seré al km0 de Barcelona.
vinga que aixó ja ho tenim al damunt.
Baldato: vinga va que aixó nomes és una mica de "cagarela" pre-marato, anims i no ho deixis ara!!
homedeferro: anims i pensa que aixó ja ho tens coll avall!!
jo, ara mateix no sé a quin carro pujaré, ja ho veurem sobre la marxa.
Com que encara estic a la fase de les "marquitis", estic d’uns nervis desasperants i amb uns dubtes terribles, a veure si arriba el diumenge que estic que m’enfilo per les parets, en fi:
SALUT I A CUIDAR-SE
Un saludo.
Força Baldato!!!, espero veure’t per allí, pujat al tren dels sub4!!!
I gràcies a tots pels ànims! Fareu que entre 7500 persones, no hem senti tant sol! 😆
Vigileu amb el sol…
Val més que la boira de mar toqui a terra o la suareu grossa, pinten bastos en aquest sentit…
Aigua i aigua i a l’ombra del més alt i gruixut
Ei, però enguany us agafa abans del canvi d’hora!
Baldato
Aigua a totes hores i divendres i dissabte pastalàndia…
Salut
No se’n parli més:
Dia 13 de maig de 2007: I dinar km0 Ponent🙄
Perquè des de Solsona es veu tot Ponent?
Perquè al 2007 hi haurà:
I Cursa del Corriolet
I Cursa dels Templers
Com ho veieu? Una taula de 10 ja l’omplirem, no? 💡
Salut
Collons Artur,fot-li canya i en menys de tres hores,posem-hi 2:55:40 ja ets arribat,una dutxa i cap a la tele3.
Vinga espavila’t 😆 😆 😆 😆
Bona tarda,
Mentre el dia s’allarga, el ponent ens escalfa i abans que ens cavïin l’hora, obro el fil.
Ja sabeu que a la pàgina principal de km0.cat, a l’esquerra hi teniu l’ellaç del Servei meteorològic de Catalunya, on trobareu totes les previsions necessàries menys la de la boira que només la sabem nosaltres.
Radars de l’INM, cliquin al de Saragossa
Salut
Sed
Ui, la talla crit és feta a mida, has de pensar que em prenguin les mides de perfil que de cara faig exactament el mateix…
Ui, què compto, 4-5 samarretes? Quina poca grogor…
Ah, són resistents a matar 😳
Salut
Penseu que en crit ja ha fet la comanda de la nova samarreta:
màniga llarga i amb guants i canellera incorporada. 😆Salut companys,
Cada entrenament un plaer, cada cursa una festa
Llevar-se al matí, més aviat segons el lloc on haguem d’anar, la dutxa i l’esmorzar tant comuns a tots els altres dies són especials els dies de cursa. Ja t’aixeques amb un altre tipus de vibracions, preparar la roba ja és el començament d’un ritual que es perllonga durant unes hores. Si la sortida és en grup, la trobada amb els primers companys, el desplaçament i la tertúlia durant el viatge. Arribar i trobar un bon lloc per aparcar.
El primer contacte directe amb la cursa és veure la llista d’inscrits i anar a buscar el pitral, les primeres converses amb altres corredors, a mesura que transcorre el temps comencen a arribar coneguts de tot arreu, un cafetó i més coneguts fins a l’hora d’anar al cotxe a posar-se el pitral i treure’s el xandal. L’escalfament, cadascú als seu aire, grups cap aquí, grups cap allà, algun agosarat fent canvis de ritme. Arriba l’hora de posar-se darrera la línia de sortida, tothom amb les ganes de que comenci.
Amb el temps pots arribar a conéixer moltíssims dels companys que et trobes habitualment a les curses, perquè hi has parlat tot recollint el pitral, perquè hi has corregut uns kms, perquè hi has parlat a la zona de recuperació amb un aquarius a la mà, tots els que som allà compartim com a mínim una cosa, però que es prou important per tots nosaltres. Hi ha una bona companyonia.
De tota aquesta pila de companys, n’hi ha uns quants amb els que tenim una relació especial, els que ocupen la nostra franja d’espai-temps a la majoria de curses, uns segons-metres pel davant, fem kms junts, uns segons-metres al nostre darrera. Els tenim associats a moltes curses perquè d’alguna manera són part de la nostra cursa.
Hi ha una llei no escrita respectada per la majoria de corredors, als minuts previs de cada cursa no hi ha ningú que estigui gaire fi que entreni bé o que s’hagi escapat d’algun costipat recent. Sincerament, no hi ha malícia, tothom sap que encara que estiguis en un moment òptim, qualsevol circumstància ens pot fer córrer una cursa pèssima. A més a més, l’arrogància no casa gaire amb el nostre esport, així que majoritàriament s’opta per la prudència.
Sol passar que una vegada llençada la cursa, transcorreguts 2 o 3 km veiem aquest company que solíem veure corrent amb nosaltres o uns pocs metres pel davant molt més enllà, "si que ha sortit fort" pensem, però després d’uns quants kms més enlloc de recuperar-li terreny l’anem perdent de vista, no podem evitar mirar el crono i veient que anem força bé també "collons, com va per no entrenar gaire" i si l’esforç ens ho permetés segur que una rialla de complicitat se’ns dibuixaria a la cara.
Segurament és l’esport que se’n alegra més dels progressos dels companys, rivals a la cursa. Molts companys m’han servit de referència, i jo a la vegada he servit de referència a molts altres, però m’he alegrat sincerament dels progressos de tots i ells s’han alegrat dels meus. Perquè a la cursa no hi sol haver concessions i ens deixaran o els deixarem en aquella pujada, en un canvi de ritme, a l’últim km i una vegada acabada la prova discutirem la jugada, el moment aquell que ens hem sentit Bekele o que hem flaquejat estrepitosament.
És obvi que cada victòria personal meva (rendiment segons l’estat de forma i complir unes expectatives segons això) m’omple, però també la de qualsevol company. Perquè la seva victòria, encara que m’hagi passat i superat durant la cursa no és sobre mí, sinó sobre les seves expectatives i la seva lluita, que és el que compartim, la lluita per superar-nos a nosaltres mateixos.
I som tant privilegiats que en aquesta lluita estem acompanyats per un grapat de bons companys. Per això m’agrada tant estar amb i entre vosaltres.
Una abraçada
Et deixes una cosa molt important el ritual:
El riuet abans de la cursa…
I sí, deu ser l’esport que t’alegres més dels progressos dels companys. Saps, però, què m’agrada més d’aquests progressos? Quan has pogut convèncer un company, un germà, per entrar al món maratonià i els veus passar feliços la meta, els llegeixes la metamorfosi a la cara.
Salut
