S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Salut companys,
Bé amata, ja se sap que contra gustos no hi ha res escrit. Ni el Pau és l’estrella rutilant que alguns volen vendre, però tampoc un jugador gris d’anar per casa. És un molt bon jugador NBA, números globals a la sèrie 88 punts i 61 rebots, 14,6 per 10,1 i possiblement amb uns percentatges de tir més que decents. Voldria saber quants jugadors els poden oferir ara mateix, tenint en compte que en punts podria estar ben bé entre els 17-19. Simplement va estar fluix, com tots, absolutament tots els Lakers.
El Phil Jackson pot ser un déu a l’altar de cadascú, ara no casa amb la meva manera d’entendre l’esport, i menys un de col-lectiu com el bàsquet que carregui contra el Gasol quan tot l’equip ha estat molt malament. Què vols que t’hi digui, coneixent les mancances del Gasol hi ha defenses alternatives, no sols les ajudes per parar en Garnett. Possiblement aquest concepte aquí a Europa s’hauria treballat moltíssim. I encara que el senyor Jackson sigui dels pocs que podria estar per sobre del bé i del mal, reitero el comentat en posts anteriors, alguns parcials encaixats pels Lakers posen vermell qualsevol universitari. Tots hem rigut en alguns minuts de temps morts quan posaven el micro a algun entrenador i només sentíem el "vamos" "con dos cojones"….enlloc de corregir algun desavantatge del joc, canviar alguna defensa u oferir recursos en atac. Però un equip ha de tenir esperit, i aquestes desfassades consignes, si t’has agrupat mai al voltant d’una rotllana d’aquestes hi ha algun moment que no calen donar-se, l’equip surt com una moto i passa per sobre del que hagi de passar per no encaixar una altra cistella i tornar a anotar.
Però no és en aquests moments quan els Lakers van fer figa, en van fer en general, va ser una fallida col·lectiva, i en el camp de l’actitut, sota la meva perspectiva, l’entrenador sempre hi té molt a dir. I el Gasol ha estat fluix al playoff, sí, però com tot l’equip. I ja que parlem del Radmanovic, 44 punts i 29 rebots, 7,3 i 4,8 (5 i 5;13 i 10; 3 i 1;10 i 5; 7 i 5; 6 i 3).
En fi, ja no s’hi canviarà ni una coma, i així ha de ser, però pels grocs ningú va donar la talla, ni les estrelles, ni les cometes, ni els estrellats. D’aquesta manera no es pot guanyar un playoff. I company amata, es pot criticar igual al Kobe Bryant i al Phil Jackson com al Pau Gasol. Les responsabilitats en els equips van repartides, i fins i tot mestres com el Jackson o monstres com el Kobe fallen. Donar-li llenya al Pau pel 8 punts del Garnett és fugir d’estudi perquè això ha estat una cosa puntual al sisè partit….i els altres cinc, amb totes les seves mancances?
Una abraçada a tots.
Hola a tots, pels qui no vau poder assistir a la xerrada d´ahir a Térmens, el proper divendres dia 27, a les 22:00h, a la Casa de la Cultura de Les Borges Blanques (Passeig del Terrall) tindrà lloc una 2a xerrada i projecció de la 23ena Marató de Sables i exposició del material, menjar, etc…
Ens veiem allí !
31 anys de cursa ja són molts anys. Jo en fa vuit que no hi vaig, però sento que ara toca anar-hi. El recorregut de tornada és dels més ràpids que conec. La dutxa, de les més pintoresques… 🙄
Info a http://www.caesplugui.org
Us escric aquestes ratlles amb un somriure de satisfacció tot i no haver acabat el triatló, però el ditxós Murphy va fer de les seves.
Tot va començar una setmana abans, on un tema nou al fòrum va despertar un cuquet a l’estomac. Val a dir que es fàcil de despertar…
I amb el meu inseparable company Josep ens vam “convèncer” de participar en el triatló de muntanya de Balaguer. Senzill…750m nedant
28km BTT 😯
5km corrent. 😉
Un cop inscrits i després d’haver realitzat entrenament específics, tant d’aigua (vam nedar 2 dies i recoi com estava de gelada l’aigua!) i BTT (2 dies per la mitjana, ja podeu comptar la BTT…) ja estàvem preparats per ser tri atletes! 🙄
Doncs cap a Balaguer que hi falta gent! La veritat no desentonàvem gaire (ostia que no!) la fisonomia de la gent era diferent a la nostra i anaven la majoria força preparats. Paguem un parell de novatades però llestos per començar!
Xiulet de sortida i comença l’aigua! Recollons 180 persones en 5m d’ample anant a buscar una boia! Aigua no vaig tragar.. però peus! Feies crol i li foties amb el braç a un mentre un altre et passava per sobre i amb l’altra ma li foties els dits al nas a un tercer… de pelicula! Però vam sortir de l’aigua i no érem dels darrers!Segona part BTT, al canvi vam perdre força temps , això de no portar mono de tri atleta… Samarreta… motxilla… (A casa triguem menys en vestir-nos! vam perdre mooolt temps. Però som-hi! Comença l’espectacle! Una zona d’asfalt d’uns 2 km, ràpida fins que els mossos ens fan desviar, cap a l’esquerra i no era un camí! 🙄 🙄 🙄
Era la vessant de la muntanya! Una trialera xulíssima i llarga! Comencem be! Plat petit i pinyó gran era la marxeta en quasi tot el terreny! I els corriols! Quin tros de circuit! Amunt avall, pujant bancals pel dret! Passos entre pedres! Espectacular!
Quan devíem dur uns 15km va aparèixer el Murphy. 😈 Perdo en Josep i una noia em diu que està parat 100m més endarrere. M’apropo i s’ha trencat el canvi! S’ha arrencat del suport del quadre!
: : Se’ns va acudir trencar la cadena! 💡 No estàvem prop d’enlloc allí tirats! Sense mòbil ni diners (que carallots!) . La trenquem i intercanviem les bicicletes! De baixada sóc una mica més ràpid que ell. Aprofitem-ho! De pujada… corrent al costat de la bici. Després d’uns 3km en una “V” espero al Josep i veig com se li bloqueja la roda del davant! I on hi havia cap… apareix de sobte la roda del darrera!Quina nata!
Per a més INRI la bicicleta sense cadena… perd la palometa de la roda del darrera… ja hem llepat del tot! Solució buscar carretera! Enmig del terme entre corriols sortim a la nacional!
Al 3er cotxe ens paren a ajudar! Genial! Una parella de rumans,(Gracies!) carreguem la bicicleta del Josep i a ell a la furgo… (ens adonem que la meva roda del davant esta punxada, la canviem amb la del Josep) i jo amb bici cap a Balaguer!
Vaig arribar a Balaguer i vaig enganxar una zona on em podia reincorporar… Però no hauria estat lícit. (tot i que havia fet uns 10km de més!)Resum: Satisfacció per que estava convençut que podíem acabar la prova! M’encanta la BTT! I estic buscant un altre triatló per acabar-lo! No m’esperaré a la següent edició de Balaguer (però tinc la punxeta clavada i l’any que ve, l’acabarem!)
Us escric aquestes ratlles amb un somriure de satisfacció tot i no haver acabat el triatló, perque el ditxós Murphy va fer de les seves.
Tot va començar una setmana abans, on un tema nou al fòrum va despertar un cuquet a l’estomac. Val a dir que es fàcil de despertar…
I amb el meu inseparable company Josep ens vam “convèncer” de participar en el triatló de muntanya de Balaguer. Senzill…750m nedant 😯
28km BTT
5km corrent. 😉
Un cop inscrits i després d’haver realitzat entrenament específics, tant d’aigua (vam nedar 2 dies i recoi com estava de gelada l’aigua!) i BTT (2 dies per la mitjana, ja podeu comptar la BTT…) ja estàvem preparats per ser tri atletes!
Doncs cap a Balaguer que hi falta gent! La veritat no desentonàvem gaire (ostia que no!) la fisonomia de la gent era diferent a la nostra i anaven la majoria força preparats. Paguem un parell de novatades però llestos per començar!
Xiulet de sortida i comença l’aigua! Recollons 180 persones en 5m d’ample anant a buscar una boia! Aigua no vaig tragar.. però peus! Feies crol i li foties amb el braç a un mentre un altre et passava per sobre i amb l’altra ma li foties els dits al nas a un tercer… de pelicula! Però vam sortir de l’aigua i no érem dels darrers!
Segona part BTT, al canvi vam perdre força temps , això de no portar mono de tri atleta… Samarreta… motxilla… (A casa triguem menys en vestir-nos! vam perdre mooolt temps. Però som-hi! Comença l’espectacle! Una zona d’asfalt d’uns 2 km, ràpida fins que els mossos ens fan desviar, cap a l’esquerra i no era un camí!
Era la vessant de la muntanya! Una trialera xulíssima i llarga! Comencem be! Plat petit i pinyó gran era la marxeta en quasi tot el terreny! I els corriols! Quin tros de circuit! Amunt avall, pujant bancals pel dret! Passos entre pedres! Espectacular!
Quan devíem dur uns 15km va aparèixer el Murphy. 😈 Perdo en Josep i una noia em diu que està parat 100m més endarrere. M’apropo i s’ha trencat el canvi! S’ha arrencat del suport del quadre!
: : Se’ns va acudir trencar la cadena! 💡 No estàvem prop d’enlloc allí tirats! Sense mòbil ni diners (que carallots!) . La trenquem i intercanviem les bicicletes! De baixada sóc una mica més ràpid que ell. Aprofitem-ho! De pujada… corrent al costat de la bici. Després d’uns 3km en una “V” espero al Josep i veig com se li bloqueja la roda del davant! I on hi havia cap… apareix de sobte la roda del darrera!Quina nata! 😳
Per a més INRI la bicicleta sense cadena… perd la palometa de la roda del darrera… 😈 ja hem llepat del tot! Solució buscar carretera! Enmig del terme entre corriols sortim a la nacional!
Al 3er cotxe ens paren a ajudar! Genial! Una parella de rumans,(Gracies!) carreguem la bicicleta del Josep i a ell a la furgo… (ens adonem que la meva roda del davant esta punxada, la canviem amb la del Josep) i jo amb bici cap a Balaguer!
Vaig arribar a Balaguer i vaig enganxar una zona on em podia reincorporar… Però no hauria estat lícit. (tot i que havia fet uns 10km de més!)Resum: Satisfacció per que estava convençut que podíem acabar la prova! M’encanta la BTT! I estic buscant un altre triatló per acabar-lo! No m’esperaré a la següent edició de Balaguer (però tinc la punxeta clavada i l’any que ve, l’acabarem!)
Bones,
Javatorr ENHORABONA!!!!
Ja has caigut de quatre potes en la triatló, ara a preparar la següent, i l’any vinent a passar comptes pendents amb els senders de Balaguer i a descobrir els 254 esglaons 😉
Només de ficar-se a la sortida ja té el meu reconeixement, doncs estar a 35 graus no incita gaire a fer un triatló.
Per la meva part he disfrutat del finde triatletic a fons, ahir el de muntanya i avui el de carretera, això sí he suat però animant la gent que soc molt marikilla i no m’he atrevit a lluitar amb les algues del embassament.
Salut
Com que d’això de córrer últimament poca cosa, m’he de passejar per aquí, ja em perdonareu.
Bé, ja que parlaven de la selecció espanyola, aquí us deixo una paradoxa: Qui direu que està emprenyat amb el triomf de la "roja"? Efectivament, els de la COPE.
Entenen que si Espanya guanya l’Eurocopa això ajuda al govern, perquè es crea un cert optimisme i es perd una mica la perspectiva dels problemes. De fet, tenen raó en el diagnòstic, el poder polític se suma molt ràpidament als triomfs esportius.
I si em permeteu una maldat 😈 , aquells que salteu d’alegria amb un gol de Rússia, recordeu que Jiménez Losantos estarà saltant amb vosaltres 😉 .
Alvarfanyez, aquesta es de nota!!!
Ja no ens podem fiar ni de los salvadores del pais.
Perdonat? A veure si mous les cames i les creuem al mirador, que encara no ens coneixem!!!
Politica i esport… la religió ja no es l’ opi del poble; tenim la tele i l’ esport i la tele amb esport. I herois, molts herois.
Recordeu la poltica del ping-pong (ara tenis de taula) i les tournees d’ equips de nacions sense relacións diplomatiques que les obren al visitar d’ altres estats, i boicots a esdeveniments esportius… política i esport, dona per molt. Eurovisió i Massiel (el triomf comprat per el dictador) Santana…, es una mostra d’ utilització a casa nostra del triomf com sistema per enculturitzar.
I… mes maldat 😆 si el Frederico es fica contra el Rei o el Rajoy… jo no estic trist… (quina vergonya!!!) 😈
Una abraçada
Portava un mes sense sortir a córrer, i als quatre mesos anteriors ben poca cosa. Ara sembla que ja he trobat el forat per sortir, de fet aquest forat és acostumar-se a viure amb poques hores de son, això és el que té la família nombrosa.
Per fi, dissabte i diumenge al matí vaig aconseguir fer una horeta de rodatge suau. Aparentment suau vull dir, perquè corrent a ritmes de caragol tenia les pulsacions pels núvols 😳 i unes sensacions com d’anar als últims km d’un 10.000 per marca 😳 . Avui les cames pitjor que després d’haver fet la marató
.Ara hauria de venir la constància per tornar a prop d’on era fa uns mesos.
Avui faré l’última prova decisiva, és un bon dia perquè sembla que fa molta calor.
Què passarà? tan tan taaaaaan. Ho aguantaré?
La calor espanta a mols fondistes, a mi no em fa por, però és l’organisme que decideix.
Sort!
Hola Km0’s.
Vacarisses……
Vacarisses es un poble molt bonic on no hi ha absolutament cap carrer que sigui mínimament pla….
De fet, només el trajecte que hi ha entre el pàrking i la plaça on es feia la sortida de la cursa ja era de un desnivell….espectacular !!!!
I si el casc urbà era així…..imagineu com podia ser la resta……Però anem a pams……
Arribem puntuals des de Lleida amb en Bru i molt ràpidament ja ens trobem amb la resta del “Komando Km0” al complert…… Crit, Cris, Gemec, Bodi, Assumpta …..i un munt de "Correcats"……(és la seva cursa)…..entre ells alguns de molt coneguts, Massa, Jordi Bonell Bosch (us sonen els cognoms?….)…….Més tard també veuria de passada al Arcadi42 i al mestre Pucurull……
Tot sembla controlat i l’organització sembla força bona….. Foto oficial ….i comença la cursa!
Primers 2 kms. pujant sobre asfalt….."que coi hi faig jo aquí !….amb la bona idea que era acabar la temporada a Templers"……
Del 2 al 4 entrem en un camí de terra que planeja amb oscil•lacions amunt i avall que m’agrada molt i que em fa començar a gaudir de la cursa…..però…..
A partir del 4 i fins ben arribat al 6, novament sobre asfalt, ens espera una pujada espectacular amb quatre o cinc rampes molt i molt dures (Jo diria que fins i tot per sobre del 20%) amb breus separacions entre elles teòricament planes …….
Un autèntic calvari que fa que quasi bé tothom camini almenys una estona….Jo m’hi resisteixo i no paro de córrer ….tot i que la diferència entre córrer i caminar es bastant simbòlica en aquells desnivells……Finalment arribem a dalt de tot i ens precipitem per un camí de terra costa avall durant un parell de llargs i joiosos kms…….m’hi hagués pogut passar hores baixant……
Però la cosa no esta feta encara……
Entrem en un corriol molt bonic que es deixa gaudir mentre fa costa avall….però després de creuar un petit rierol ….la cosa comença a pujar altre cop…..
El corriol continua sent molt bonic….però el desnivell el comença a fer dur ….i més dur….i, ho reconec, acabo caminant alguns metres……Arribem novament a dalt de tot, i el corriol torna a baixar……recupero l’alè i torno a gaudir “a tope” de la cursa…..fins arribar a Vacarisses…..on sobre asfalt novament, i per uns carrers costeruts ( Ufff!!) arribem a la meta.
Conclusions:
-Una cursa molt variada (terra, asfalt, corriols, pujades, baixades….) que acaba sent, jo diria, bastant dura tot i que la seva distància total no excessiva (12,5 kms.) la fa francament suportable…….-Un bon test pers als que , com jo, volen fer en un futur no llunyà, alguna que altra incursió seriosa en aquest apassionant món de les curses de muntanya…..
-L’organització va ser molt bona…..amb un esmorzar a l’arribada de traca i mocador….talls de síndria, coca, beguda a dojo, súper-entrepà de llonganissa (a la brasa)i…….gelat !!!
Salutacions.
p.d. // La campanada inicial va fallar…estrepitosament !!!
