Un catala a la final NBA
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Companys !!!
Aquesta matinada comença la gran final de la NBA. Un classic del basquet america: Celtics – Lakers. I enmig de tot aquest enrenou un noi alt i espigat, format al club basquet Llor i de nom Pau. Us sona?
Crec que tal esdeveniment, agradi o no l’esport en questio, no ha de passar desapercebut. Hi ha un catala fent historia en el mon de l’esport i aixo no passa cada dia.
Go Lakers, Go !!!
Salut i kms
Com es pot sentir un esportista visualitzant se el el lloc del Larry Bird i el Magic Jhonson fa 20 anys, on va estar l’ Abdul Jabbar i amb el Phil Jackson d’ entrenador, amb 9 anells.
I amb un Campionat del Mon.
D’ això s’ en diu curriculum!!!
Bones,
Un Celtic-Lakers i no juga en Larry Bird i Magic Johnson
:Encara recordo l’hora del patí quan estudiava i com ens escapavem a comprar la revista Gigantes i ens passavem hores mirant les fotos i estadistiques d’aquelles finals tan bestials.
Esperem que el Pau lluieixi aviat l’anell de campió.
Salut
Arctos, avui t’ he guanyat d’ un segon , pero el missatge teu i meu son un pel semblants 😮 … es el que porta fer historia, allo era épica de l’ esport.
Arctos, i que me’n dius de les retransmissions del gran Trecet en "mas alla de las estrellas" a La2 ??? I els seus inigualables: ding-dong !!!
Ho he d’agrair a l’homedferro, que per mimetisme em va enganxar a aquest esport, i de quina manera !!!
go Lakers go !!!
Salut i kms
Salut companys,
Quina pila de records i una mena de rituals iniciàtics aquells partits del Trecet i les lectures de Nuevo Basquet y Gigantes. Ho vèiem tan llunyà i inabastable…..i aquesta matinada el Gasol al Boston Garden, la plaça més mítica de l’NBA amb el Forum d’Inglewood o ara Staples Center, sembla impossible!
A la nostra memòria, no només per edat, sinó perquè abans d’això no existien ni retransmissions ni informació detallada de la galaxia nord-americana els duels entre Magic Johnson, Abdul Jabbar, Byron Scott, James Worthy, AC Green versus Larry Bird, Robert Parish, Kevin McHale, Dennis Johnson, Danny Ainge. Encara em ve al cap alguna cistella decisiva, sobretot del Magic o el Larry Bird…..i malauradament les últimes passes d’un Kareem Abdul Jabbar indignes d’una estrella del seu historial. Quina llàstima no haver-lo vist jugar uns anys abans -sí que l’he vist en reportages i m’ha fet caure la bava-.
Ara falta aproximadament una hora i mitja perquè comenci el primer partit de la sèrie. Aquesta tarda un company pro Celtics m’ha dit que ho veu cru, i hi estic molt d’acord. A risc de que m’ho hagi d’empassar, els Lakers arriben en molt millor moment, s’han ventilat equips molt millors que els Celtics en 5 partits menys, i en conjunt, el trio Bryant-Gasol-Odom és més desequilibrant i sòlid que el de Pierce-Garnett-….Allen, un jugador que em desagrada especialment -ja quan era als Sonics- perquè penso que no combina l’equilibri entre l’ego personal -desaforat en la majoria d’estrelles NBA- i l’equip. A risc de que faci les sèries de la seva vida, és un jugador que no m’agradarà mai, tipus Iverson, Arenas…i alguns més. A veure que passa.
Una abraçada a tots.
bona nit
vec que hi ha molts seguidors de basquet a km0, del segarrenc ja m’ho esperava ja que és un boig d’aquest sport
falta menys d’una hora per l’inici del primer partit de la sèrie de la final de la NBA i encara estic per aquí i penseu que a les 07:00 he d’estar treballant, no sé si aguantaré tot el partit, ho dubto
no em pregunteu perquè, però jo era dels celtics quan veia de jove aquelles finals mítiques de les que parleu als anys 80, però ja veieu que una sola persona amb la que et pots identificar ja que és del teu país, fitxa pels lakers i ho canvia tot
espero que sigui una sèrie ràpida i que gasol i companyia puguin guanyar l’anell el més aviat possible
què penseu, creieu que arribarà la sèrie el setè partit? jo no
salut
Bon dia,
😥 primer round pels Celtics 98-88. Aquest Garnett és molt bo però ja aniran al staples Center.
Salut
Celtics pega primer. Pero jugant al Boston Garden era previsible. La serie es al millor de 7, aixi que de moment no cal preocupar-se massa.
El partit important es el proxim, on espero que Lakers recuperi el factor pista i despres al Staples, pista practicament inexpugnable, posaran les coses al seu lloc.
Garnett es molt bo, pero Lakers es millor en conjunt i tard o d’hora s’ha d’imposar.
Seguirem amb atencio aquesta gran final.
go Lakers go !!!
Salut i kms
Ei , ja tenim la primera victoria!
Llastima que aquestes finals hem produeixen un sentiment una mica agredolç , jo em passa lo que al xavi19, he sigut tota la vida dels celtics , pero el Pau engancha molt!
Tot i aixi , la samarreta verda continua tirant-me massa!Quin susto amb el P. pierce!A part , ja tocava estar en unes finals , si mal no erro , 21 anys son molts.Aixi , que jo no puc perdre en aquestes finals , si guanya boston contentissim i si guanya lakers , content també pel Pau!
cuideu-vos i fins al segon!M’agrada molt que hi hagi seguidors d’aquest fil, si ho se començo abans amb els play-offs de l’ACB !!! Ara que veient com ha anat la cosa, millor no haver dit res…
Podriem quedar un dia per fer una paxangueta, no?
Segur que mes d’un s’apunta rapidSalut i kms !!!
Fa molt que no jugo a bàsquet, però… per què no? Pot ser divertit, a més el cos agrairà variar una mica. M’apunto.
Homedferro
Redman
Floa l’espera de posar dia i hora per la patxangueta…
Un dels secrets dels fabulosos Lakers dels vuitanta, van ser sense cap mena de dubte el seu entrenador, que va ser l’artífex de trobar els complements a les seves estrelles, i de buscar un estil de joc (l’anomenat Showtime), en el qual es desenvolupaven a les mil meravelles. Diverteix-te divertint!
No només es tenir en un mateix equip al GRAN Kareem Abdoul-Jabbar, el mític Earving “Magic” Johnson, l’efectiu James Worthy, el immens escolta Byron Scott, i el magnífic pivot Michael Cooper, si no que lo realment gran, el que els va fer diferents, únics i irrepetibles va ser l’estol de secundaris (que realment feien molt més que un paper secundari…) del tipus:
Mike McGee, Kurt Rambis, Larry Spriggs, Bob McAdoo, Mitch Kupchak, Mychal Thompson, Tony Campbell, Mike Smrek (l’armari blanc més enorme que mai he vist!), Jeff Lamp, Orlando Woolridge (el menys ortodox en el llançament de tirs lliures), David Rivers, Mark McNamara, …
I he deixat per l’últim a (en aquest cas, amb més motiu que mai) l’IRREPETIBLE
A.C. Green
Del qual no me’n puc estar de comentar i remarcar una sèrie de dades de la seva trajectòria professional.
Ell va ser un veritable home de ferro, amb un record insuperable de partits jugats consecutivament: 1192 dels 1278 que va jugar!!!! L’anterior record era de 907 partits jugats de forma consecutiva.
Elegit pels Lakers en primera ronda del draft de 1985, hi va jugar 8 temporades i va guanyar-hi dos anells de campió.
Després va passar pels Suns, pels Mavs, per tornar als Lakers (on hi va guanyar el seu tercer i últim anell) i es va retirar als Miami, de la ma del seu amic i entrenador Pat Riley.En les seves primeres 14 temporades, només es va perdre 3 partits, tots tres en la temporada 83/4, i tots tres per decisió tècnica!
Va arribar als 1000 partits consecutius la temporada 1997/98 i les dos últimes en que va participar de la NBA va jugar, com no podia ser de cap altra manera, els 82 partits de la lliga regular totes dos temporades.Un cas únic i dificilment repetible, i gens mediàtic!
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.