S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Això es va fent gran:
Hache
Espi
Kaiser
Sime
Homedferro
Jmolins
stomix
Icaro
JORDI CODONY
cargolet
CARLOS
Artur42Si algú vol estirar fins als 30 Km’s :ohmy: tindrà companyia
Salut
Jo no correre, però me moro de ganes de que ja sigui el dia de la cursa. Se d’alguns que s’estan fent un fart de fer km, jiji.
Salutacions i ànims a tots els participants.
Hache
Espi
Kaiser
Sime
Homedferro
Jmolins
stomix
Icaro
JORDI CODONY
cargolet
CARLOS
Artur42
Crit
JokerArtur42, fins als 30, de companyia no t’en faltarà!:silly:
Bones,
Em fa una mica de cosa escriure això, però m’agradaria que algú que hi hagués passat o entengui del tema m’ajudi.
Fa dies, des que vaig fer la marató de sant sebastià, que he perdut una mica la motivació per córrer. El meu ritme de vida ha pujat, tinc molta més feina i hi he de dedicar més hores, cursets,… i quan surto a córrer, tinc pressa per acabar sempre, i això mai m’havia passat. Estic tota l’estona pensant en el que hauré de fer després, miro el crono,…
A Sitges vaig fer 1:32, que no està lluny de 1:31 que tinc com a marca personal, però tot i això, em sento fatal, pesat, amb alguna molèstia o altra al bessó, quadriceps, panxa… negatiu sempre.
Ara em toca la marató de barcelona, i la veritat és que ara mateix si m’hi hagués d’apuntar no ho faria, no en tinc ganes, però ja ho vaig fer. Aquest cap de setmana tots heu quedat per fer una tirada llarga, 30km, abans ho feia bé, en tenia ganes, ara mateix m’hi veig incapàs, l’altre dia ja vaig patir per fer-ne 25.
Sé que no estic tant malament, que tot és mental barrejat amb una mica d’estrés.
No pretenc que això sigui un consultori sentimental ni molt menys, prou que em costa transmetre tot això, però agrariria algun consell: no sé si he de parar, o seguir i buscar millors sensacions,…El cas és que em sento buit, fa dies que em dura i em preocupa.
Merci per la comprensió.Sé que no estic tant malament, que tot és mental barrejat amb una mica d’estrés.
Amic Pitit!
S’han ajuntat dos coses
a) passat Donosti, el tema motivació ha decaigut. Antes lluitaves per ser maratonià, i ara ja ho ets… i de per vida!
b) la teva nova destinació laboral et fa estar molt més pendent de la feina. Adés la deixaves a l’oficina, i ara te l’endús a sobre…Els entrenaments et surten (que un dia no hagi anat bé, no vol dir res), els temps en cursa, tot i entrenar menys i amb menor qualitat, també surten.
No res home! Ajustar els bioritmes al nou ritme de vida i llestos! I si vols una bona motivació… com no acabis per devant meu a Barcelona… TE LA TALLO!
En parlem el pròxim dia, tot entrenant una estona?
PD: jo ahir vaig fer figa… i el que havia de ser un 10de1000 va acabar essent un 4de1000igràcies…
PD2: A Barcelona, a disfrutar!!!!!!!
Bon vespre,
Deixa-ho, no t’obliguis, tot això és normal. Descansa del tot, i si et ve de gust fas alguna cursa al ritme que sigui. D’aquí a quinze dies hi tornes i tindràs el cap net i el cos com nou, la forma no es perd així com així.
Au, fins aviat!
Farem tota la marxa, no?
Qui vulgui fer-ho més curt, que no arribi a Alfés s’estalviarà 4 km.
Podem fer un parell de grupets bons, ja ho veurem.
Salut
Pucurull, ja ho entenc això que dius, parles de la pujada de preus. Jo crec que en el fons el preu i la pujada estan relacionats. Els organitzadors, com els venedors de qualsevol altre servei, intenten esbrinar fins a on arribariem els correodrs en pagar la inscripció.
Diuen que el preu de les coses no té a veure amb el cost de producció sinò amb la quantitat que el consumidor pensa que val la pena pagar.
Si fan aquestes pujades tan grans i encara continuen tenint molts corredors, potser la conclusió freda seria que fins ara les curses eren molt barates i estan ajustant els preus;) .
Benvolgut Pitit.
No ens coneixem molt…..però si el suficient com per a saber que ets un gran Km0 i que tens per davant un futur com atleta popular realment espectacular.
Obrir aquest fil amb la teva reflexió tan sincera , demanant consell….però també compartint amb tots nosaltres els teus dubtes i la teva preocupació….em fa pensar que, a més, ets una gran persona i un molt digne company.
Des de la meva ignorància et diria que no t’has de preocupar excessivament…..relaxar-se una mica….deixar que passin els dies amb una certa tranquil.litat….invertir una mica en un mateix…. sempre acaba donant bons resultats.
Ànim company! Barcelona pot ser una festa……diuen que aquest any la primavera vindrà més aviat que mai…..i com ja t’he dit abans…..estic segur que d’aquí a poc temps gaudiràs d’unes experiències atlètiques d’allò més increïbles….Pura enveja et tinc !
Salutacions.
p.d.// Andale, Andale….Arriba, Arriba….iiiiipppppaaaaa!!!!!!
Toc, toc… “Que hi ha algú ?…”
Que potser és molt aviat per parlar-ne ? Que potser no sabeu de que va això ? És possible i comprensible.
Ni jo mateix sé quina una ens tenen preparada aquesta gent, però quan sento la paraula “marxa” se m’activen tots els sentits.
En essència, una marxa és un recorregut que es pot fer caminant o corrent (també hi ha qui accepta ciclistes) en un entorn on es busca oferir als participants contacte directe amb la natura i en un ambient totalment popular i lliure de competitivitat.
Una marxa no és una cursa. S’hi pot córrer i de fet els corredors són tan ben acceptats com els caminants. Tothom és ben bé igual, tothom rep el mateix tracte, els mateixos serveis, els mateixos obsequis (si n’hi ha), el mateix i indispensable bon esmorzar, etc. El que més m’agrada és que sempre evidencio que és una activitat del poble i per al poble, de persones que només volen que altres persones gaudeixin d’allò que amb cura i amor els han preparat.
Perqué sí.
I també per això el preu de la inscripció és bastant menor (a vegades molt menor) passant-ho tant o més bé que en una cursa normal i corrent.
Tenim Marxa des de Lleida ciutat ! No és com per alegrar-se’n ? Ponent no es prodiga en aquest tipus de propostes, i té molt mèrit atenent a les característiques del Pla de Lleida.
Però segur que es treurà suc de les pedres i tot…
Enhorabona per la iniciativa !
Ei Pitit, jo vaig passar per una cosa similar desprès de la meva primera maratò a bcn.Vaig estar quasi 2 mesos sense correr gaire.Entre unes molesties al genoll , i una motivaciò molt baixa no sortia gaire.Fer una maratò era una de les meves il-lusions desde petit , i al fer-la va ser com si ja ho hagues fet tot.Jo era dels que deia que ja no en tornaria a fer més , i ja veus si Deu vol d’aqui un mès a Valencia.Una de les millors coses que ens pot passar , es gaudir fent esport.Si en aquests moments , a tu et costa una mica , com diu el gran Crit , que d’això n’enten molt , potser s’ha de fer una mica de neteja i relaxar uns dies.Jo una de les coses que em va molt bé de tant en tant , es anar variant d’esport.Bici , piscina , caminades ,etc.Trencar una mica la monotonia.L’altra es ajudar-te de la gent per fer els entrenaments.Sortir sol , a vegades costa , en canvi si ho fas amb amics o amb d’altra gent , la cosa es fa més agradable!
Anims que estic convençut que poc a poc tornaràs a gaudir de l’esport , i nosaltres gaudirem de veuret practicar-lo a tu!
Molt bones!! (per dir alguna cosa)
A les 9 del matí ens hem trobat el Redman, Crit i jo mateix per fer una rodadeta llarga (el Crit ha fet rodadeta i prou, però amb el que té demà ja n’hi ha prou ….) . Doncs bé, a les 9 l’aire era soportable i hem tirat cap a Montoliu xino, xano
. El cert és que el primer tram s’ha fet relativament bé xq tot i qu feia aire, era prou soportable. En arribar a Albatàrrec el Crit ha girat i el Redman i jo hem continuat cap a Montoliu i a partir d’aquí si que l’aire ja ha començat a fer una mica de nosa :angry: .Un cop cobert elprimer tram del recorregut ha començat la tornada cap a Lleida i en aquest cas hem anat força bé fins a la canalització. Un cop allà rumb cap als ous del Siurana a veure si podíem fer un beure,que a lo tonto a lo tonto ja portem 18 km’s i encara no hem fet ni un glop d’aigua :blink: . Fem una paradeta a la font d’entrada a la mitjana i a partir d’aquí si que comnença a fer un vent realment ofendós. Tirem fins al barri del Secà amb la intenció d’agafar cap a gualda i anar fent, però en arribar a dalt de la pujada del Secà ens trobem un vent HORRORÓS i un cop ja hem creuat tot el barri decidim girar cua xq gairebé no ens podem ni moure (i no exagero), a part de la quantitat de plantes d’aquestes típiques de l’oeste, que fan que més que al Secà sembli que estem a la “ciudad sin ley”
.Bé, girem cua i rumb a la rambla de Balafia, rambla de Pardinyes i canalització. El primer tram el fem bé, amb el vent de cul, però en arribar a la canalització torna a ser horrorós, 2,5 km’s amb el vent en contra (i us asseguro que en fa moltíssim, a mesura que ha anat avançant el matí la cosa ha anat molt a pitjor). A aquestes alçades el Redman ja fot una cara d’emprenyat que m’acolloneix a mi i tot :S i és que realment n’hi ha per estar molt “ratllat”.
Com podem :X, acabem la canalització i decidim fer un troç més i que surti el que Deu vulgui.
Acabem la rodada a la pasarel·la amb un total de gairebé 29 km’s que decidim entre els dos que tenint en compte les circumstàcies són convalidables per 30 com a mínim :whistle: :whistle:.
Espero que els que sortiu demà us trobeu el temps una mica més agradable, que si no tindreu que fer com al Tour, els típics “abanicos”
, però tenint al Crit al “pelotón”, no crec que sigui cap problema.Apa!
