S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
He estat convocat per l’amic By Keds a una assemblea amb mi mateix, el resultat de la qual suposo que no respon a cap expectativa en concret, tret de la de saber que pretenc amb tot plegat. Espero satisfer.
:dry:
:side:Avui no he dormit gaire bé i per no enredar gaire al personal he decidit sortir tot sol, una mica més tard, en lloc d’afegir-me a la convocatòria de grup de diumenge al matí.
Crec que ha estat una bona decisió, avui era un d’aquests dies que no van bé i, sumat al meu baix estat de forma, hauria tingut que deixar marxar el grup, i quedar-me a intentar recuperar i trobar el ritme que justifiqués la sortida, que em permeti fer uns quants quilòmetres i suar una mica la cansalada. Sé que quan vas en grup normalment algú es queda a acompanyar a qui es queda enrere, i amb una convocatòria per fer 25 km… no m’agrada enredar.
Per anar i tornar a Albatàrrech he tingut que parar quatre vegades. El meu ritme era tranquil, molt tranquil, però les cames i el cap no anaven al mateix pas.
Potser ho fa el fred o potser les poques sortides que faig aquests darrers mesos, però em costa trobar el ritme, ara bé quan ho trobo, quan estic còmode, no faria una altra cosa. M’agrada córrer.Sime ha escrit:
Quote:Potser ho fa el fred o potser les poques sortides que faig aquests darrers mesos, però em costa trobar el ritme, ara bé quan ho trobo, quan estic còmode, no faria una altra cosa. M’agrada córrer.Totalment d’acord, Sime, ho subscric fil per randa.
Hem estat, hem corregut, hem vençut.
Al final no ha estat per tant ni molt menys. El fred rai, el pitjor el ritme “suau” que es pateix darrerament els diumenges. Alguns hem inaugurat la divisió B (o C o D potser) altrament anomenada “furgó de cua”.
I alguns tenim també marques de guerra. Rojes i en zona delicada per ser més exactes. :blink: :blink: Alguns dies cal estar una mica tarat per dir-se corredor.
Salut!
Ens varem deixar enredar i el cas és que el proper mes de març, concretament el dia 18 participarem a la marató de Roma i serem en Josep Ma., Ingrid, Marta i jo.
Que hi ha algú més que hi va???
Frank
Jo avui he hagut d’abandonar la tirada llarga, perquè m’ha començat a ploure. Sé que vosaltres sou més valents, però el fred, l’aigua, i el risc de nevades no m’han fet massa gràcia.
Hauré de recuperar-ho durant la setmana!crit ha escrit:
Quote:Bon dia,Estem començant a treballar amb la marxa que farem a l’abril, tenim un llistat de correu on anem intercanviant opinions, si us hi voleu afegir només cal que em passeu un correu a km0@km0.cat
Necessitem gent nova urgentment, sense cap tipus de por, només un avís: ser organitzador d’una cosa tan màgica i nostra com la marxa del segrià que mourà més de 2000 persones comporta grans satisfaccions emocionals.
Salut tots
Crit
Bones,
Ja hem començat, he enviat un primer correu al llistat de treball de l’any passat. Si algú vol treballar i no l’ha rebut només m’ho ha de dir. Els voluntaris vindran més endavant, ara necessitem gent amb iniciativa i ganes de sentir-se valorat, de plorar quan s’acabi la marxa perquè allò ho ha fet possible.
Salut
.
És una realitat i ho diem sovint: “Cada dia hi ha més dones que corren”.Per saber de què parlem, he volgut mesurar l’augment de la participació femenina de l’any 2011 respecte de l’any anterior i he extret dades d’una mostra aleatòria de 103 curses (figura més avall). He esbrinat els resultats en diverses webs -aquelles on n’he trobat, perquè en molts casos, no se sap la raó, s’esborren al cap de pocs dies- i de la mostra es pot concloure el següent:
Únicament en un any, el nombre de dones arribades a les curses de Catalunya, ha crescut un 26%.
Els augments de corredores no s’experimenten únicament en les proves de menor distància (en algunes curses de 3 o 5 quilòmetres és espectacular, com també la proporció de dones en relació al total, que en alguns casos, com la de Badia del Vallès, de 6 km, on hi corren més de 700 participants, el 42% són dones). També creix molt en algunes mitges maratons, i molt especialment en les curses de 10 km.
D’aquestes darreres, és molt significatiu, i estimulant, que es produeixin grans augments en curses multitudinàries i emblemàtiques (Bombers, un 26%; Mercè, un 31%; Nassos, un 34%; Jean Bouin, un 52%…).
A propòsit de la relació Homes/Dones (no figura en l’anàlisi de sota per a no saturar-lo de dades però l’he calculat) es pot considerar que la mitjana actual, barrejant totes les curses, és de 79% homes i 21% dones.
Cal dir que el fenomen del creixement de l’atletisme popular ho és, òbviament, tant pel que fa al de les dones com al del homes, però en percentatge, elles creixen més.
Vegem-ho: En les 103 curses de la mostra hi ha participat un total de 123.920 homes i dones l’any 2010. L’any 2011 van ser, a les mateixes curses, 143.588. Un 16%.
Els homes que hi van córrer l’any 2010 van ser 99.753 i el 2011 han estat 113.205. Un 13% més.
En dones, l’any 2010 van ser 24.167i l’any passat 30.383. És a dir, un 26% més.
Per fortuna, queden lluny les èpoques en les quals les dones que participaven a les curses eren una raresa.
Pucurull
Si algú l’interessa els Xafatolls tenen previst fer un autocar . El preu anirà de 10 a 15 €
Si hi ha quorum podria sortir de Lleida
Podeu posar-vos en contacte a xafatolls@hotmail.comSalut!
BENVINGUDA NOERUNNER…!!!
Aquest era el primer pas, inscriure’t al fòrum i compartir experiències i afició. Ara… A còrrer…!!!
Salut i kilòmetres noia…!!!
Bon dia companys,
Hi han poques paraules per a poder expressar la ressaca del dia d’ahir, oi? Va ser especial per a tots els que vam compratir viatge cap a la terra de La Mitja. Vam sortir plegats des de Lleida En Juanjo Garra, Àlex Riu, tres amics que s’estrenaven en la distància (Emilio Maestre, Ricard Rosell i Guillem Santacreu) i un servidor de vostès.
El dia fred, realment fred, però tal i com diu en Juanjo, què és això per a nosaltres? Els de Lleida som així, què collons!!
La prudència ens fa arribar a les 9:15 al pavelló de Granollers i encara podem fer un cafetó. Relleu de dorsals recollits per un company de La Garriga i a escalfar. La periostitis sembla ser part del passat després dels consells d’en Redman…..així que arriba el dilema: anem a baixar temps amb aquest ambient gelat que ens ajuda als de Lleida o som prudents i anem a assegurar Barcelona? Aquest és el meu darrer cartutxo per intentar la meva primera Marató. El cos em diu tira i apreta, però aquest cop farem cas al cap i GAUDIRÉ DE TOT ….
…. i així va ser: vaig gaudir de la gentada animant com mai l’havia sentit, de veure com la serp de gent no va parar en els 21km, de la cara del meu amic Emilio aguantant tota la cursa en el seu bateig de la distància, de les cares de l’Àlex i del Juanjo al millorar les seves MMP (us puc dir que veure la del Juanjo no es pot pagar amb diners, ho sento però us la vau perdre), la capacitat d’un “petit gran home” com el Juanjo compartint el seu èxit personal amb els seus companys de camí al sentir-lo dir en una conversa telefònica que la meitat del seu temps és gràcies als companys d’entrenament, …..
…. i un servidor va tenir el plaer d’acompanyar a un pletòric Emilio i ser conservador de cames, genoll, tíbies i IL•LUSIONS, que tornen a obrir portes per arribar a Barcelona. Ahir vaig aprendre moltes coses. Mai has après prou en aquest esport i forma d’entendre la vida.
Hi han curses en les que plores per millores personals, en unes altres per frustracions, en unes altres per dolor. Ahir va ser un conjunt de petites coses i d’alegries de tots els que vam estar a Granollers.Una abraçada ben forta des de Tarraco,
CAP A BARCELONA !!!!!!!! (això si, amb molta prudència i respecte). Com ara mateix ha dit en Juanjo en un correu privat: “Doncs, apa si no hi ha més remei, CAP A BARCELONA!”
Carles
Benvinguts/des a tots/es (nourunner i shiroak)
Si veieu que responem a les presentacions és per què ENS FAN MOLTA IL•LUSIÓ les noves incorporacions.
El que m’agrada d’aquest club és que….. va, us ho diré, que la gent és com cal, què collons, que som gent normal amb un punt de convergència però que els camins per arribar-hi són molt diferents, però convergents.
Una abraçada als nouvinguts i recomano que us passegeu força i amb tranquil•litat per aquest fòrum, trobareu bastant reflectida l’essència del que us intento dir quan parlo d’aquest club i de les seves persones.
Apaaaa.
Carles (cali)
Qui ho havia de dir! A la vejez viruelas! Un crono (per mi) magnífic 1h 25m 41s
Llàstima que el dia que faig el record personal en una mitja ho faci amb un pitral (4150) de préstec (Gràcies Eduard P. de l’Ekke).
Gran mitja, organització modèlica i amb molts voluntaris implicats en l’esdeveniment. Dir que feia fred, però no era per tan. A Lleida estem acostumats a entrenar amb la boira com a testimoni, aquest si que es un fred de sensacions més desagradable. Però, sota zero i amb solet es una percepció poc incòmoda i passatgera. Asseverar que, segons els mitjans de comunicació, quan fa fred o neva a Barcelona, el mal temps es generalitzat a tota Catalunya …
Hem compartir cursa amb el Carles Capdevila, director del diari Ara. Encara se’n recordava de la conferència que va fer a Lleida per la celebració de “Lleida, ciutat europea de l’esport”.Dues pasteres partiren de Ponent a conquerir el Vallès Oriental. En Ricard Rosell, Guillem Santacreu i l’Emilio Maestre s’estrenaven en la distància, era ben curiós veure les seves cares i els seus gestos (ens recordava tan al nostre bateig!), tots tres es consideren posseïdors d’un aprovat alt, amb una satisfacció pletòrica. En Carles Lapeña va lluitar contra les seves dolències i va guanyar, l’Alex Riu va fer millor marca personal.
Espectacular l’ambient generat per 10.000 participants. Des de la línia de sortida hem iniciat la cursa caminant; fins que al km 5 que hem transitat per un polígon no s’ha estirat un xic la mateixa. Hem sortit endarrerits i ens fet un fart de fer eslàlom.
Fins al km 11, cal ficar-se les piles. “la mitja” fa pujada (4’10 el km) i cal recuperar-ho, sense excedir l’esforç i administrar els 3’52/km en la combinació de la tornada, que baixa i planeja fins a Granollers.
Uns ja tenen clar que van a Barcelona i altres han estat esperonats per les endorfines de l’atletisme …
