S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
😆
gracies per la informacio…..
sembla molt interesant!!!! 😯
m´agradaria fer-la…
😳 veurem com van les forces…… moltaaaaaaaaaa cosa programada….. 😳Faig un copiar pegar de JPLANAS. CURSA QUE VAL LA PENA!
http://www.clubexcursionistaripoll.com/index1.htm
El proper 6 de maig la vila de Ripoll acollirà la VII edició de la cursa de Muntanya Mossos d’Esquadra – Sant Amand organitzada pel Club Excursionista Ripoll juntament amb la comissaria de Mossos d’esquadra. Aquesta cursa és puntuable per el circuit català de curses de muntanya que organitza la FEEC i te una distància de 22,7 Km amb un desnivell acumulat de 2.740 metres.
Aquest any la novetat més destacada és el canvi total en el circuit de la prova. Deixem descansar El Catllar per fer una cursa totalment nova cap al sector de Sant Roc i Sant Amand. Una zona desconeguda pel gran públic però que us deixarà totalment bocabadats: rierols, gorgs, arbres monumentals, masies abandonades, ermites romàniques, fonts, corriols, tombes mil•lenàries, grans fagedes… i la presencia constant de la baixa i mitjana muntanya ripollesa, la qual, malgrat que no és tant coneguda com l’alta, te prou al•licients per fer-vos gaudir d’una molt bona cursa.
El nou circuit no es pot comparar en res a la cursa dels altres anys. Només comparteix lloc de sortida i la fantàstica arribada sota els peus del monestir. Només dir-vos que si heu participant en les anteriors edicions i us vàreu quedar amb un bon gust a la boca el nou circuit no es decebrà gens. Arribeu a Sant Amand, també anomenat balcó del Ripollès, i sota la creu perdeu cinc minuts mirant la nostra estimada Catalunya.
Jordi, la idea és que si algú vol fer un rodatge ràpid solament m’ho a de dir, que m’adapto, també faig entrenos més suas, i puc anar a 4’30… o al ritme que algú em demani… Aquest tipus d’entreno son molt necessaris, i ajuden a millorar molt.
Suposo que tothom busca el seu repte personal, i així ho faig jo. A la cursa bombers vaig fer marca i com tota la vida he dit…marca és marca encara que sigui d’un segon… perquè t’aseguro que amb 32’51 tampoc vas en lloc més que a la teva satisfacció personal.. 🙄 es a dir a passar el diumenge amb els amics i disfrutar com un altre més de la foto del km0.
Perquè si jo pugués fer 32 km a 3’07 com fa el meu company d’entrenos Jose Rios, estaria d’excedència en la feina i segurament preparant el mundial d’Osaka
Crec que totes les iniciatives son bones, i lo de les llebres a la Mitja de Lleida és una gran idea i s’ha d’agrair a la gent…Salut companys,
Només de seguir el fil em feu enveja sana. Albertbo ja miraré de no perdre’m la següent, fa tot molt bona pinta. No es pot ser en dos llocs a l’hora i també he d’anar a Igualada en acte protocolari Fondistes Racing Cervera, estrenem equipatges nous, que ja tocava.
Als que aneu a Butsènit passeu-vos-ho molt bé, vaja, això sembla garantit.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Per afrontar les curses i el desenvolupament de les mateixes hi ha una circumstància que t’aporta el plus de més que fa que en puguis treure el rendiment pel que estàs capacitat en aquell moment. Quan parlem els amics n’hi diem tenir el cap net, que és més òbviament que haver-se rentat els cabells.
Cert que tots tenim unes expectatives i que moltes vegades amb l’entrenament i l’estat de forma del moment som capaços de fer una previsió molt acurada de quin pot ser el registre al final de la cursa.
Tenir el cap net no és només la concentració a l’hora d’escollir el ritme, el grup adequat, saber llegir la cursa, la motivació. Tot això és prou important. Però ho és tant o més saber encaixar les circumstàncies adverses que ens hi puguem trobar. Revertir qualsevol dada que ens arribi al pc i ens pugui aportar dubte o neguit, a vegades mala estrugança. Saber relativitzar aquestes circumstàncies sense que la motivació i concentració de la que parlàvem se’n vegin ressentits.
D’exemples n’hi ha molts: aquella punxadeta que sentim a vegades, i molts cops no és indicatiu tampoc de cap lesió. No vol dir que no l’haguem d’escoltar, però tranquil-litat, potser no n’hi haurà cap més, si podem córrer sense problemes no n’esperem una altra enlloc de pensar que ja estem fregits. Aquell moment en que ens passa un grup o algun company del que pensem que nosaltres hauríem de ser davant, potser el seu moment de forma és més bo, potser adopta una estratègia agressiva de cursa que pagarà més tard. És un error baixar la guàrdia per alguna sorpresa del recorregut, encara que no ens agradi, per avorrit, dur…, ja som allà i per assolir l’arribada no hi ha altre remei.
Tots ens hem trobat a les curses circumstàncies d’aquestes o moltes altres, i les seguirem trobant, com més net tinguem el cap més aviat resoldrem les incidències que puguin aportar una negativitat no desitjada durant el desenvolupament de la cursa.
Una abraçada a tots.
Caram Segarrenc!, havies pensant mai dedicar-te seriosament a aixó d’escriure? Jo, personalment, espero les teves "cròniques" impacient… Puc veure sempre la llumeta al final del camí…
Una abraçada.
Ostres, 30 potser són massa per a mi, faltant només quinze dies…però l’hora em va bé. Potser us acompanyaré una estona.
Crit, tu a quina hora vas cap a Butsénit?
ArturP.
Jo?
La dona fa la caminada i per tant té la sortida a les 9 h, cert que no ha d’escalfar i aniré just de temps, per ser-hi a menys deu. Els atletes sortim a les 10, o sia xerrar una mica, escalfar i sortir.
Si vols venir ja ho saps, és molt recomanable, tinc lloc al cotxe per qui vulgui.
Salut
Companys,
Si la cama em respecta ( cosa que ho dubto dsprès de la pallisa d’en crit), compteu amb mi.
salut ikms
Salut companys,
Celebro que t’agradin els comentaris lagartija, hi són per compartir una mica del que m’ha aportat viure aquest mundillo tant apassionant i enriquidor molt de temps. L’altre dia remenant els meus desordenats papers em va aparéixer el diploma de la primera cursa de fons que vaig fer, 18 km el maig del 83. Així que l’any que ve faré una festa!!!
Cet que ho vaig compaginar uns anys amb el bàsquet i feia poques curses, i algun altre he estat bastant inactiu, però és clar, amb tant de temps n’han passat de curses i curses. No en se pas més que ningú, però ja m’he trobat tot el que em podia trobar. Ara ho gaudeixo d’una altra manera, tinc una certa experiència, i si algú se’n pot aprofitar una mica, encantat de la vida.
Una abraçada a tots.
