S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
L’organització comença a guanyar molts punts ja d’entrada, i no conec res d’abans, d’aquesta prova.
Aquest matí els hi he enviat un correu, amb un parell de dubtes que tenia, i m’han contestat avui mateix, diumenge 😯 .
Són aquells detallets que són tan d’agrair, molt més importants que si et donen això o allò altre a la bossa, per exemple.Ieeeeps,
albertbo…cap problema.
Ja els hi fare saber a la botiga que hi passaràs per una samarreta M de tirants. 😆Amb el color llampant i amb tirants…a Belchite arrasaràs 😆 😉
Salut company
L’ escalfament dieu que te 2 components, un físic i un psicològic. T’ has de preparar i et tens que sentir preparat. Però van lligats.
L’ estirament es un tema complicat, alguns autors el recomanen com imprescindible i d’ altres diuen que es poc efectiu, fins i tot algun autor (pocs) diuen que pot ser perjudicial.
El que es clar es que al iniciar la carrera trenques la teva homeostasi, l’ equilibri entre l’ aport energètic habitual i el que tu demanes, sembala que no vas.. Necessites activar el teu cabdal d’ energia. Es el que fas, sense voler, quan surts a rodar suau . Per això l’ escalfament previ es necessari, si no al començar et trobes que no vas be. Un treball suau, d’ una durada activadora de la via aeròbica es suficient (uns 7-10′ per norma general) , amb alguna sèrie ràpida si vols sortir fort i evitar problemes musculars. Exercicis de mobilització d’ articulacions també son bons.
Fent això i trobar se a gust, es el moment de tenir bones sensacions. Aquí lliga amb el tema psicològic.I cremes i similars… pos jo crec que va a ser que no. Perquè el muscle es una capa amb certa profunditat i la sensació d’ escalfament es mes aviat externa, però no ho conec prou.
Fa uns anys (com a 20) la revista "Atletismo Español" (crec recordar) va treure els plans de preparació d’ en Harold Schmitt, un gafe de l’ esport. Molt bo, va coincidir en el temps amb en Edwin Moses, 9 anys i 9 mesos imbatut en els terribles 400 tanques ( si no els heu provat, sort teniu).
Va haver hi uns atletes catalans que al Serraima ho van agafar tal cual i els cardiòlegs van tenir mes feina, va haver hi complicacions.
Els plans d’ entrenament, al arribar a cert nivell, diuen els especialistes que tenen que ser individuals. A nivell bàsic, no es difícil copiar, però segons vas pujant, les sensacions, el veure que et funciona i que no, es l’ important. Per això s’ ha de tenir cura amb el que fan d’ altres, les seves experiències, el seu treball de base, el seu organisme, no es el nostre. I conec casos (en natació) en que traduccions mal fetes han comportat situacions còmiques. I també espionatge i contraespionatge!!.
Amb tot això no vull dir que els plans d´altres no siguin bons, però amb adaptacions, que poden ser moltes i / o cap.Conec casos dels propis software de pulsometres, que porten inclosos programes d’ entrenament, però els que conec son molt bàsics, suaus, sense aprofundir.
He vist programes tipus "corre tu primer maratone en x dias, con tal trabajo, con tantas sesiones y con… " En soc escèptic o fins i tot m’ assemblen perillosos. I també alguns consells amb conceptes fisiològics que no …. Però internet es això…
En tot cas això es una opinió, res mes, i de ben segur que coneixeu gent que amb els plans d’ altres han anat força be..
😥
jo no puc vindre, encara turmells, en recuperacio, i tinc por de……. 😳 anire contra el meu cor, i no hi vaig.
repos i natacio, 😥 tot just aquesta semana comenco a correr
ja fare-ho cronica …
petons…. 😉
estefiAvui m’ha arribat tríptic i mail:
Quote:Benvolguts/des:L´Associació Esportiva LA CURSA DEL LLOP de Tortosa està preparant per diumenge 8 de juliol la XV MITJA MARATÓ DE LA CURSA DEL LLOP-CARO 2007, ascensió atlètica per asfalt al Massís del Port amb un desnivell positiu des de la sortida de Tortosa fins l´arribada al Refugi de Caro de 1.100 metres, fet que la converteix amb la Mitja Marató amb més desnivell de Catalunya.
Enguany aquesta mitja es complementarà amb d’altres proves multidisciplinars de bicicleta de carretera, BTT, kaiaks de riu i de mar i una cursa de muntanya per tal de recuperar la prestigiosa i duríssima CURSA DEL LLOP amb la seva versió integral que des de l’any 2000 no s’havia fet al complet i que sens dubte és la prova reina de les curses combinades de llarga distància que es fan anualment a les Terres de l’Ebre.
La seva duresa és espectacular, comparable a qualsevol de les curses més prestigioses d’aquest tipus que es fan arreu del món, ja sigui a Nova Zelanda, Tenerife, Nova York o l’Àfrica.
Seran dos dies, dissabte i diumenge 7 i 8 de juliol, durant els quals el participants a la XV Cursa del Llop podran inscriure’s per a fer més de 400 km repartits en sis etapes combinant, això sí, diverses modalitats de participació.
L´objectiu de La Cursa del Llop és retre homenatge als avantpassats ebrencs, els Ilercavons, els quals van començar a escriure les primeres pàgines de la història de les Terres de l´Ebre.
El llop era per a aquest poble una divinitat, i la capital del territori, Iltirca, portava el seu nom: “Tir” en íber significa Llop.
El llop era el depredador més important d´aquestes contrades. Era valent, fort, astut… i sempre caracteritzat per la seva tenacitat i la seva resistència a la fatiga.
D´aquí el nom d´aquesta cursa on els participants han de ser forts i valents com els llops per a aconseguir la victòria.La millor fórmula per a conèixer les característiques de la prova és accedir a la web de la Cursa del Llop:
Salut
Ieeeps,
Ostres…ja he fet els deures…algunes series de 400 a les 15h
Vinga, som-hi…auuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!
Salut
Salut companys,
No se com era el llop a la llunyania dels temps, avui és un animal estèticament molt bonic i envoltat d’una mitologia que ha donat peu a moltíssims relats. Segur que tots ens hem fet un tip de veure documentals -entre ells els clàssics del Hombre y la Tierra- i per l’elegància dels seus moviments i la seva plasticitat ens ha captivat a molts.
Però no destaca per la seva valentia, ataca en bandada i necessita del grup per fer-se fort. Intel-ligent, molt, i adaptat per la pura supervivència també, però no hi ha valentia quan veus una persecució d’uns quants llops fins que arraconen la presa i aquesta cau víctima de l’esgotament i inferior fortalesa física.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Entre 19:00-19:15 màxim, va bé Crit?
-i qui s’hi vulgui afegir-.
Una abraçada a tots.
ALBERTBO, tu si que ets valen , perque pasarem molta calor.
aquests any el recorregut presenta una serie de variacions respecte de la de l´any passat."El Sábado 7 la carrera se realiza en VALMADRID. Para llegar está un poco complicado porque hay que coger la carretera de Alcañiz y a unos 5 kilómetros de Zaragoza hay un desvío con un cartel en amarillo que pone "VALMADRID , desvío por polígono PTR" (PTR=Parque Tecnológico de Reciclado). Pondremos unos carteles dentro del Polígono para que nadie se pierda. A la salida del polígono se coge otra vez la carretera antigua hasta llegar a Valmadrid. Ojo con no confundirse con Torrecilla de Valmadrid que es el pueblo anterior.
La carrera del sábado es a las 17:30 y tiene unos 11800 metros. En la información pusimos 12400 pero el otro día nos fuimos a medirla otra vez con el GPS y como hemos recortado un monte se nos ha quedado 600 metros más corta.
Empieza con 1,6 Km. de llano en asfalto y después ya empieza a subir. Hasta el Km. 6,5 son todo subidas y llaneos. La pendiente más fuerte está en torno al 5,5 al 6. Recomiendo que hasta el 6,5 la gente se lo tome con calma porque puede hacer mucho calor. A partir de ese punto kilómetrico se llanea con ligeras bajadas y subidas hasta el 9 en que se se deja el camino y se corre campo a través por una pequeña senda (que a veces se pierde) y comienza la bajada. Hay dos de unos 50 metros de desnivel con una pendiente muy fuerte, ¡¡PRECAUCION!!. Después ya se puede correr mejor , siempre con cuidado de sortear los matorrales y mirando las raices que te pueden hacer comer la tierra y si no que se lo digan a Jesús…. Seguimos bajando hasta el 11, en que se llega al pueblo y sólo quedan 800 metros de subida para llegar a la Ermita de Valmadrid. Fin de la 1ª Carrera. La piscina de Valmadrid estará abierta para el que quiere enfriarse. Igual echa humop
El domingo 8 se sale a las 10:30 de la puebla de Albortón y la meta en Belchite (se puede dejar el coche en Belchite e ir en autobús a la Puebla. Los autobuses salen desde el Polideportivo de Belchite desde las 09:00 hasta las 09:30).
La salida en la Puebla de Albortón es en subida y así se mantiene durante los 3 primeros kilómetros, después se baja 1 kilómetro hasta llegar otra vez a la Puebla de tal forma que se habrá hecho un bucle.
No se pasa otra vez por el centro del pueblo sino por un lado y se coge un camino que lleva directo a Belchite. Es casi llano con una ligera pendiente de bajada hasta llegar a 2 kilómetros de Belchite en que hay que subir un poco.
El que corra las dos carreras se dará cuenta de la diferencia de los dos eco-sistemas. Valmadrid tiene mucha más vegetación y es más montañoso y la zona de Belchite es mucho más llana y más desértica.
La del domingo, NO es parecida a la del año pasado, por decir algo.
Se sale de la Puebla, y por al lado de la ermita se coge dirección Valmadrid, a coger la segunda subida del año pasado (en esta subida me pasó Almasy y la rubia de Madrid -ahhhgggg qué tiempos-), dónde estaba puesto el premio de la montaña, hasta aquí todo es subida, luego se crestea por pedregales y se baja a la Puebla, y de aquí será igual que los dos primeros años, ¿motivo?, que están en obras en la carretera que une La Puebla con la de Belchite, y todo el tráfico lo desvían por la pista blanca que se hizo el año pasado."
Jo marxo el dissabte amb uns companys del club, i ens quedem a dormir a casa d´uns parents d´un company, a un poble de Teruel que esta a 80 km de Belchite.
M´alegro que t´hagis deciddit a vindre, o sigui que els km0 estarrem ben representats Porcalleocho, Albertbo i Baldato (si al final ve)
