S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Amics,
La classificació d’aquesta acció es realitzarà mitjançant els números de dorsals en el moment de l’arribada.
Us demano que em feu saber si veieu alguna errada en la transcripció del llistat oficial següent, respecte del número de dorsal que se us ha atribuït -i suposo comunicat- per part de l’organització
ABORÍGENS DEL SECÀ Km0
Adolfo……….. 4395
Homedferro… 4508
Quim-Imma… 4452
Redman…….. 6947LA BOIRA KM0
By Keds… 5500
Roma34… 5159
victor17… 6275
Xavi19…. 2811SENSE NOM Km0
albertbo… 1401
baldato…. 2801
Hache…… 6013
Jordi…….. 7641Je jee, Ja veus qque eels ordiinadorrs ttambée podeen seerr ttarrtamuutts.
o peerò qquueee no uus ha pasat maii a vosalttrrees aiixò?
vaaaaaaaaaaaaaa, s’ha acabatt eem vaiig a buuuscarr eel tteeclatt de rreeseerrva.
xaviieer!
Déeuu
Ala que bé que funciona aquest, ara me quedat sense teclat de reserva, aquest sense piles, tan canviar piles…
Vinga que vaig agafant força pels Castells.
Ens veurem!
A descansar!
Xavi.
Ieeeeeeeeeps,
Com cada any a Balaguer, retrobament de molts km’s 0 i gran foto…això es lo millor, ja som una gran família!!! 😉
Destacar el conèixer l’agulletaman , veure la Neus desprès de baixar de Pont (ens veurem ben aviat), veure les últimes sensacions dels valents maratonians de Barcelona, i observar com en crit, s’està encara reservant, de ben segur que aviat no podré ni veure-li lo culet de lo rapid que anirà…i si no, ja ho veureu…..
Per cert, el que ara vola literalment es l’amic Arctos…aprofita aquest estat de forma, però sigues prudent a Barcelona.
En quant a l’organització, sens dubte, hi va haver les mancances que ja s’ha comentat i que haurien d’intentar anar corregint de cara els propers anys.
Sens dubte, la part final, a partir del km 21, era excessivament llarga, diria que vàrem fer més de 300 metres de propina .
La cursa, per mi era l’últim test abans de la marató de Roma, d’aquí tres setmanes, i el dono per bo. Si es cert que em volia aproximar més a 1.20, però ja m’està bé aquest 1.22, desprès de tot l’entrenament que porto aquests dies. 😉 😉
Salut i per molts, diumenge a Barcelona a tope!!!!
Bones!
Jo si que hi vaig!
uf!…51…ara mateix se’m fa molt llarg, encara estic fatigat de Balaguer.Però vaja, anirem fent xino xano, anar trotant, corrent una mica més a les baixades, anar parant si cal per menjar alguna cosa, etc.
Jo portaré una "Camelbag" amb algun gel, gorra, algun mitjó de recanvi, aigua és clar!..i potser alguna altra peça de roba.
Algun consell dels que teniu experiència en aquest tipus de recorregut?
Estic pensant en portar la càmera de vídeo per fer un petit reportatge. Passa que em fa pal carregar amb ella tot el recorregut, però si compartim el seu pes i el rodatge la porto, que dieu? 😉
Tinc ganes de sortir de l’asfalt!…Homedferro prepara’t!…et faré patir aquesta primavera-estiu. 😈 😆 😉
Bones,
Ja sóm a casa. Primer de tot agrair-vos els vostres ànims i felicitacions.
La meva cursa comença el divendres a la tarda agafant el cotxe i cap a Sant Feliu de Guíxols per dormir a casa d’una cosina perquè hem d’agafar l’avió a Girona a les 6 del matí. Sopem d’horeta i a dormir…bé, a dormir és un dir… no hi havia manera. Suposo que eren els nervis per haver-nos de llevar a les 4:30. Total, que en estat de semiinconsciència, em vaig dir a mi mateix : t’hauràs de prendre la mitja amb calma…
A la matinada agafem l’avió i cap a Malta. Arribem i amb la llum del dia se m’esborra de la memòria allò de prendre’m la mitja amb calma. 😆 Agafem el cotxe de lloguer i a donar voltes com a rucs, com vaig trobar a faltar un GPS…
És molt curiós perquè els senyals d’indicació de direccions, quan n’hi ha, només et porten a prop del destí, un cop hi ets a tocar, apa espabila…Per trobar l’hotel vam donar tota la volta a l’illa. Sort que és petita.Després de visitar Mdina (punt de sortida el dia següent), vam tornar a l’hotel i tot passejant vam anar a buscar el dorsal. El donaven a un concessionari de BMW…tot molt casolà, aquest any han tingut un boom de participació pel tema dels vols barats des de moltes ciutats europees.Sopem d’horeta i a les 9 al llit i avui si que em quedo torrat en qüestió de minuts.
Diana a les 7:30, mini esmorzar i a buscar el bus que ens portarà a la sortida. A les 9:00 ja som a Mdina, comença a fer calor, però no li tinc por. Estic molt tranquil. A les 9:45 escalfo donant una volteta pels carrers peatonals de Mdina, una altra injecció de tranquil·litat.
9:55. No hi ha catifa a la sortida i intento posar-me el més davant possible. 10:00, sortida. Les 3 primeres milles fan baixada i li esgarrapo al crono 1:30 d’avantatge per fer el sub1:29. Él sol pica bastant, sort que els avituallaments a partir de la milla 3 són bastant sovint, jo bec de tot, aigua, gatorade, menjo un troç de taronja… De la milla 3 a la 8 planeja bastant i vaig mantenint el minut i mig d’avançament tot i que em quedo sol, amb un grupet de 3 a 50m. davant meu i un altre de 4 a 50m. darrera.
A partir de la 9 venen uns tobogans que no m’esperava, començo a patir i l’avantatge comença a esfumar-se de forma vertiginosa. A la milla 10 només tinc 55 segons i a la 11 només 35 segons…penso en afluixar, que no arribaré, que vaig petat…
Quan arribo a la 12 decideixo no mirar el crono, penso en la meva dona i el meu fill a l’arribada mirant el rellotge per veure si arribo abans del 1:29, penso en els ànims de la gent del km0, penso en el company madjoker i el nostre "pique" i penso en els dies d’entrenament i les 12 milles que ja he corregut… apreto les dents i poso l’automàtic, no se si ho aconseguiré però per patir no quedarà. A 200m de l’arribada veig a la meva dona i al meu fill, a 50m. aixeco la vista i veig el crono 1:28:3i escaig i aleshores m’adono que ho he aconseguit… els últims 20 metres els corro amb els braços amunt!!! Objectiu aconseguit.
Madjoker, no trigaràs a baixar el meu temps així que deixa’m assaborir una mica la victòria 😉
Ara ja ho tinc decidit, aquí es queda per aquesta temporada el meu temps 1:28:45. A partir d’ara a fer entrenaments menys exigents i a disfrutar de les curses en companyia d’amics km0’s.
Gràcies a tots.
Demà penjaré algunes fotos.[/b]
Amic Karri.
Reitero les meves felicitacions!
Te molt de merit el que has aconseguit; l’endemà del viatge, córrer en milles, fer-ho sol(com tu has explicat). Celebro haver contribuït a donar-te la "xispa" que et faltava en la milla final.
Gaudeix, gaudeix, en tens per dies. Penso que l’atac al crono en qüestió de mitges maratons queda aparcat…de moment. Aviat vindrà bombers i a més, tinc ganes d’apartar-me de l’asfalt una mica. Em puc donar per satisfet amb els resultats aquesta temporada…millorar 10′ en la mitja i baixar d’1h 30′ és més del que imaginava quan vaig començar a córrer el juliol’06.
Insisteixo, enhorabona Karri!
nota: Tot el que he dit més amunt és veritat, però…podria ser que en qualsevol mitja de qualsevol lloc, m’imagini la teva cara somrient travessant l’arribada per sota de l’hora vint-i-nou i m’agafi un "sirocasso envejós" i…………………😯
Hola companys,
La companyonia és agradable.
Qui la fa anar aquesta paraula? companyonia.
No la he sentit mai, d’una manera sortida de l’ànima. No se si m’explico.
Ara es pot sentir en algun escrit encaminat a la cultura, fruit d’un estudi previ, però, quina comarca fa i feia servir aquesta paraula?
Gràcies.
Aquí us passo una aportació del company CHUTE dels correcats, penso molt oportuna, i com bé diu adreçada als debutants, però aplicable a tothom, tant als més novells, com als més experimentats.
Estimats atletes debutants:
Aquest diumenge teniu una cita. Una gran aventura que us portarà per tots els barris de la ciutat. Qui va dir por? Aquesta paraula no està al vostre diccionari. Al vostre diccionari teniu altres paraules:
Del km.1 al 10: Il.lusió. Són els millors moments per gaudir de l’ambient. Els carrers van a tope de corredors. Vas fresc i resulta molt fàcil anar al ritme que t’has propossat.
Del km.11 al 20: Confiança. Van passant els kilòmetros pràcticament sense adonar-te, doncs portes un ritme més baix de l’habitual en d’altres curses, i això et fa sentir-te segur de tú mateix.
Del km.21 al 30: Motivació. Comences a veure punts kilòmetrics que no has vist mai, i dintre teu tens un cuc que diu que estàs arribant més enllà que mai.
Del km.31 al 39: Lluita. Les forces tard o d’hora fallen. Per això hem d’estar preparats psicològicament. El mur no és una taquicardia al cor, o que de sobte no puguis respirar. Es un esgotament muscular, i les cames deixen de respondre com al principi. La solució contra el mur és afluixar el ritme i lluitar molt. Si ho necessitem es camina un trocet i continuem.
Del km.40 al 42: Éxtasi. A partir de que veus punts kilometrics amb un quatre al davant treus forces d’on sigui. Comences a veure molt públic i això et dona ales. La resta s’ha de viure en directe.
Molta sort a tots.
SALUT 😉
xavvier, companyonia és una paraula molt maca de català plenament ortodoxe i d’ús no tan freqüent com "companyerisme", que segurament es fa servir més però que no és correcta, és un barbarisme.
Una més, aquesta d’en JAUMET. Veig que tothom estar pels debutants. Que hi hagi molta sort per tothom, és l’hora de posar tota "la carne en el asador" i que sigui el que deu vulgui!
Això sí, si "morim" (esportivament, és clar!) en l’intent, que sigui…."con las botas puestas".
Als que feu la primera marató, modestament us dic que… hi haurà un abans i un després de la marató. …va de debò. Per mi ho ha sigut i per la majoria de maratonias que he conegut, també .
La vida de alguna manera canvia, un o una sap que ha tingut un experiència "fora de lo normal", en els temps que corren ple de rutina i potser buidor. Quasi m´atreveixo a dir que s´apropa a una experiència mística.( això dona per parlar-ho en un fòrum apart !!!)Fred levow fundador de la marató de New york, va dir que la marató es una de les poques AVENTURES que li queden al home modern. Jo crec que tenia raó.
Per malament que aneu al km 35-42, els últims 200 m seràn inoblidables.. passarà tot el dolor i sofriment , no sentireu rés, només veureu la meta.. començareu a a sentir un èxtasis inexplicable… probablement us caurà una o moltes llàgrimes , o una emoció indescriptible..
sereu ja maratonians per tota la existència…Perdoneu si us he explicat el final de l´adventura , però es igual, este que viure..
,He fet unes quantes i segueix-ho experimentant aquesta espècie de experiència mística…
Tenim sort de ser maratoniansSalut 😉
Merci, Bodi…
Nos acordaremos de tus ánimos en la parte final.
Andiamo!!! Som-hi!!!!! Vamopallá!!! Allez..Allez!!!! Ieeeeepsssss!!!!(Brú Dixit)
Propuesta de FOTO:
de 08:00 a 08:10 en la base de la Torre de la Izquierda(mirando a la montaña).
Quién llevará la cámara?
