S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Primer de tot us diré que la d’Empúries ha estat la meva quarta marató i, segurament, la més intensa, en tots els sentits. Poder entrar de la mà de la meva filla i abraçar-la sota l’arc d’arribada 😥 …no tinc paraules.
L’aventura comença dissabte. Arribem a l’Escala cap a les 12, deixem les maletes a l’habitació i cap al passeig…
a veure el blau intens de la Costa Brava i el perfil de les muntanyes que ha polit la tramuntana amb el pas del temps. Dinem al mateix passeig, un tomb fins a Empuria Brava i al poliesportiu, a berenar anxoves i saludar amics, molts amics.
A la nit sopar multitudinari. No en donaré detalls, ja s’ha explicat alguna cosa en aquest mateix fòrum, però el balanç és més que positiu: correcats, gent de Borges, de Vilafranca, de Cubelles -amb les últimes incorporacions de voraç i òscar Font-, de l’Empordà, de Lleida…Diumenge a les 8 ja som a les ruïnes d’Empúries. M’acompanyen la Júlia -que als 10 anys debuta com a gregària- i la Sílvia, que es va enganxar a aquest món després d’un cap de setmana meravellós a Firenze.
Després de la foto i del "paseillo" amb els romans sortim molt a poc a poc. El passadís és estret i tampoc hi ha ganes de començar a tota pastilla. Ja hem parlat amb Bodi i Jordigràcia que farem una barqueta de 3h30′. S’ens afegeix el Rafa Estrella del Fila Domingo Catalan -més tard toparia brutalment contra el mur-, i dos companys més, un de Granollers i l’altre de Sitges.
En el quilòmetre 5, davant de l’estelada de la Sílvia, la Júlia em dóna el primer avituallament: un plàtan, un somriure i un "vinga, pare". He esmorzat poc i tard i no vull fer curt de calories.
La barqueta va com un rellotge gràcies al "capità" Bodi, que quadra la mitja a 1h45. Anem bevent i pixant junts 😳 . Bodi diu que anirà mantenint el ritme fins al km 25 -quan tornarem a veure les famílies- però després que cadascú faci el que pogui.
En el quilòmetre 30 Bodi avisa: "els números ja no surten. Ja ens costa mantenir el ritme de 5’". Jo, que acabo de rebre l’assistència i els ànims d’en Massaguer miro de seguir les espectatives d’acabar en 3h30′ i, fent parella amb el Dídac decidim sumar-nos al company de Sitges, que es manté a 5′. Al cap de poc ens creuem amb Bodi i intercanviem ànims. Uns segons més tard arriba jordigràcia. Va una mica tocat: "vols que t’esperi?" -li dic- em respon que no, que és millor que marqui ell mateix el seu ritme.
I així seguim ara ja només amb el Dídac, ja que el company de Sitges també s’ha estavellat contra el mur. Faltant 4 o 5 quilòmetres, veient que ja superaré les tres hores i mitja, i amb la solana i l’humitat a tota pastilla, li dic a la parella
: que faci via, que em fa l’efecte que l’estic frenant… i així és, quan el Dídac posa la directa s’en va com una moto. Particularment prefereixo dosificar el poc que em queda perquè m’havien avisat que al quilòmetre 41 hi havia un forat, i dels grossos. Potser per això, abans d’arribar al forat m’espera el Gemec -de la família dels Crits- amb un Acuarius que, tot i estar bullint, em dóna la benzina suficient per fer l’últim quilòmetre en 4’43". Els últims metres ja us els podeu imaginar. Un passadís d’aplaudiments em porta a la mà estirada de la meva filla. L’emoció em pot, però no vull disimular. Em costa respirar "vinga pare!, que et passe?". La barreja de cansament i emoció em fan respirar com si fos una somera… passo per sota de l’arc i m’abraço a la Júlia. La deixo tota xopa de suor, li torno a donar la mà i la porto a que li posin la medalla. La deixarà al mateix calaix on guarda les altres tres -Barcelona, Donosti i Firenze-, però aquesta serà especial perquè l’ha viscut en primera persona. M’abraça també la Sílvia, gairebé tant emocionada com jo.
Crit m’estira la mà, em felicita i… ara a treballar a tope per la Cursa dels Templers
Encara no, encara ens relaxarem una mica a la platja. Abans veurem arribar l’Alberbó, Bodi, Jordigràcia i tants i tants coneguts i desconeguts que des de diumenge són una mica més feliços.A la platja fem grup els Km’s 0: els Brus, els Crits, els Bodis, els Madjokers, els meus… decideixo avançar unes passes perquè l’aigua del mar repari una mica les malmeses cames. De sobte apareix un somriure blanc per l’esquena esquitxant aigua a dojo. És en Crit, que em deixa xop de d’alt a baix. Ho agraeixo perquè m’ha acabat de dedidir a banyarme fins al cap.
I així, totalment submergit al Mediterrani, acompanyat de família i amics, veient com la Júlia juga amb la Joana, com la mar juga amb les muntanyes a la Costa Brava, decideixo que sóc feliç, molt feliç.Salut companys,
Felicitats a tots, és bo tenir uns objectius, tant com amotllar-se a la cursa i saber gaudir-la més enllà dels temps. Sens dubte aquesta és una marató per disfrutar, tant com ens heu fet partícips a les cròniques, i difícil per fer marca.
Una marató a casa, a l’Empordà a més a més és un luxe, per molts anys!!!, i a veure si entre tots hi podem posar el gra de sorra perquè es consolidi.
Enhorabona a tots! i ànims especialment per el bodi, Gasteiz t’espera.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Benvingut voraç, m’agrada el teu nick. Ja saps que per molta gana que tinguis no t’acabaràs mai els kms. d’asfalt i camí de les curses d’arreu. D’altra banda la resta no ens hem de preocupar perquè la teva voracitat ens porti la fam, n’hi de sobres per tots. Per cert, el 17 de juny pots venir a fer una queixalada a la primera Cursa dels Templers a Lleida, en sentiràs a parlar.
Una abraçada a tots.
Hola companys,
Estic molt content. Aquesta ha estat la meva 13ª Marató i tot i que m’hagués agradat fer-la en una mica menys de temps, ara mateix signaria pel que va sortir sabent com ho vàrem passar al final. Tot i aixì, em va semblar una Marató molt bona en tots els sentits, doncs la vila és prou bonica, el recorregut és bó, la organització va estar perfecte, i, com no, la trobada amb vosaltres ha estat d’alló més agradable.
Malauradament el sopar no va acompanyar. Aquestes coses, de vegades passen i potser caldria passar pàgina. Si de cas, que serveixi d’experiència per una altra ocasió; el millor és fer un menú tancat amb 2 variants per plat i possiblement això facilita molt més el servei. Jo també em vaig enfadar molt i em vaig alliberar esbroncant el que semblava ser l’amo del negoci. Algú tenia la culpa de tot allò i és clar que nosaltres no ho erem. Per cert, Massa, a la meva "zona" ningú va demanar ni prendre lambrusco, però si algú va sortir mal parat a la caixa, per mí i els meus amics no será. Que ho digui i farem pinya entre tots. Ah! i agraïr a qui ens va facilitar el lloc , doncs segur que ho va fer amb la millor de les intencions.
Com uns deia, estic content, doncs la meva aventura va durar més del que em pensava. Em vaig apuntar a la barqueta de l’Artur, en Bodi i algú més que es va quedar amb nosaltres, com el "noi de blau". Em feia por els 5 minuts/km, però gràcies a guantar-los tant bé fins el km 30, no vaig sortir tan mal parat. Em sembla que ara ja sé per quin temps m’he de moure, cinc minuts amunt o avall, però miracles no n’hi han i prou content he d’estar que ja tinc ganes de la propera.
Sé que el meu problema és el km 30. tot i que les preparo mitjanament bé, el "mur" sempre hi és. Però tant me fá. La propera (Berlín) ja l’espero i no sé si dir-vos que potser li faré una bona butifarra si aconsegueixo treballar millor els finals. Tot i així, la meva forquilla va dels 3:40 als 3:50. I que duri.
Va ser dur per la calor i potser als 10 darrers quilòmetres els falta una mica de "vida", aquesta que tant necessitem els que anem agonitzant. Però la vam fer, que és l’important.
A mí em feia falta retrobar-me, doncs la darrera havia estat al novembre del 2005 i vaig punxar a lo gran (4:11), i les dues darrers de BCN no les vaig poder fer problemes físics dies abans de cada una. Les anterios també van estar al voltant de 3:50, de manera que ja m’he fet a la idea que les 3 h de fa 15 anys ja han passat a la història. M’he fet gran i les coses son com son. I ben content.
Gràcies, Artur, pels ànims. El noi de Granollers també ho feia quan ens creuavem. El de blau era com un conillet de Duracell. Llàstima que al final va patir també. I en Bodi, ostres em Bodi!!!; quin plaer correr al seu costat. Precís com un rellotge suïs i amb el còrrer més elegant que he vist. Si tornem a coincidir una altra vegada, seré la seva ombra, ni que sigui a distància, però no el perdré de vista.
A tots, moltes gràcies. Estic segur que en endavant ens anirem veient. De moment a casa vostra el 17 de juny.
Una abraçada.
Artur42, emocionant, molt emocionant la teva crònica.
De vegades lo important no són les curses en si, ni els temps assolits, sino les emocions i sensacions, i en aquest sentit, HAS GUANYAT LA MARATÓ.
Una abraçada;
Jose H
jo tinc 2 models diferents de Salomon. El problema k tenen, és k no estan fetes d´una sola peça i tenen un plec al interior de la sabatilla.
Aquest plec de roba a mi hem va molestar bastan al principi, i a mi mai m´havia molestat cap sabatilla, osigui k no soc un quejica. 😳No os se dir quin model son, peró els 2 models k tinc son diferents i els 2 tenen el mateix problema. Eren les + cares k havia a la botiga !!!!!
El k va molt bé de les salomon és k la punta és dura i a les baijades pronunciades és baija de conya.
hem sembla k no tenen cámara d´aire peró aixó no se si és bo o dolent a la montanya.
no se si os he ajudat o us lio +.
Hauríem de dir ja
2000 gràcies
Ja hem sobrepassat els 2000 missatges al fòrum… i fa quatre dies que existim.Salut i cap als 3000.
Benvingut voraç,
S’agraeix que gent d’altres indrets del país vulguin formar part d’aquest fòrum ponentí.
Ens anirem veient 😉
Enhorabona a tots nois, que heu pogut vencer la Marató i això és el que importa.
Sort, bodi, diumenge a Euskadi!
Jo la vaig córrer el 2004 i em va agradar molt. Circuit bastant pla excepte al pas per algun pont. Bons avituallaments amb esponges molles, que em van anar de conya, i bastant ambient al carrer. Tinc entès que fins i tot ara el circuit encara és més urbà que abans. Llàstima que es faci ara al maig. Aquest any m’hagués agradat fer-la, pensava que la farien a la tardor com l’any passat. Recomanable.
El tema està una mica fred, però encara queda molt temps.
Els interesats en anar a New York l’any 2008 som:
Artur 42
Bru
Xavi Papell +3
Jordi Gracia
Lo Jordi +1
Ernest +1De cara a final d’any farem alguna reunió per formalitzar llista i per parlar com anem, acompanyants, etc.
Ya están publicadas las fotos oficiales en http://www.asiphoto.com ( se puede llegar a través de la página de mapoma). Buscando Europa, la carrera e indicando el número de dorsal. Se pueden copiar las fotos en miniatura, si se amplían están protegidas. Espero que estéis todos recuperados y preparando la marathón de otoño. Un abrazo.
Hola a tots, sols dir-vos que el proper dia 27 de maig, els companys de Vilanova de Bellpuig organitzen la seva primera cursa popular. De moment com que estan atrafegats encara no tenen a punt els tríptics, tant bon punt m´ho passin us informaré de tot (tema inscripcions, etc…).
Sols dir-vos que serà de 10 km, així com una minicursa per nens, i que al ser el primer any, serà gratuïta amb esmorzar inclòs per a tots els participants i a més a més una samarreta de record.Encara no s’ha obert el termini d’inscripcions i ja tenim un participant DE LUXE que ens ha confirmat la seva presència:
Domingo Catalán, un mite de l’atletisme. Campió del món en la distància de 100 quilòmetres i guanyador de moltíssimes maratons. El "Mingo", que va marcar una época en l’últrafons, havia penjat les sabatilles després de córrer la marató de Barcelona-2007, però ha dit que les tornarà a calçar per pendre part en la
I Cursa dels TemplersHeu previst l´instal.acio de wc portatils a la zona de la sortida. Doncs per la zona del castell no hi ha res. Pensant basicament amb les noies, les piscines no quedan precisament al costat mateix.
Us paso l´ adreça d´una empresa especialitzada en aquest serveis
http://www.wc-rent.com
