S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
ENHORABONA!! i si en respectan las lesions 😳 , estaré en vosaltres. Ara si, a veura si en deixeu guanyar una vegada. 😆
SALUT!! i endavant
😯 QUE TAL SI QUEDEM DEVAN DE CORREUS DE 8.10 -8.15 😯
PUNTUALS QUE HI HA MOLTA "PEÑA"….. 😉
QUI PORTARA CAMARA?
QUI SEREM?
……. FALTA POC….. 🙄
ESTEFIPucurull
A priori, jo compartiria la teva opinió, però resulta que els resultats dels esportistes d’élite sempre són aprofitats per fer propaganda política. Mai no falta el president de govern, de autonomia o d’estat que es vol fer una foto al costat de un campió mundial o olímpic. Tampoc no podem negar que els èxits esportius a les grans competicions són una forma de projecció internacional per un país. Si existeixen les ajudes tipus ADO és perquè l’estat vol tenir esportistes del màxim nivell.
A mi em sembla bé, si vols medalles olímpiques això costa uns diners (entrenadors, instal•lacions, treball de base, viatges…) i els has de posar sobre la taula. A partir de Barcelona’92 l’exemple és clar, va haver una injecció forta de diners i les medalles van acabar per arribar.
En quant a la comparació amb d’altres joves, jo no diria que la professió de esportista d’élite sigui molt bona. Quants esportistes espanyols guanyen prou com per assegurar-se el benestar després de la retirada? Uns quants futbolistes (menys dels que no pas ens pensem), quatre ciclistes i tres atletes. La resta, quan deixen l’esport s’hauran de buscar una altra professió.
No sé on, vaig llegir que als Estats Units hi havia només 5.000 esportistes que podien viure bé de l’esport (Imagina’t a Espanya!), un número molt inferior al de persones que treballen per una gran companyia com ara Microsoft, per la qual cosa tens moltes més probabilitats d’èxit si et prepares per treballar en aquesta empresa que si ho fas per ser esportista.
No és un bon negoci dedicar-se professionalment a l’esport.
Intentaré que els meus fills no siguin esportistes d’élite, o en tot cas que s’assegurin una altra professió.
Nois!
Ja estic inscrit!
i em sembla que m’apunto a les llebres… i a fer-li sombra a en Madjoker! O potser prefereixes que et llanci fins al 10 o 12? recordo que volies fer marca, no?
Ostres, ostres!
Ja em frego les mans…
Tindrà turons? Uff! Demanaré festa a la feina…Petons i salut!
Salut companys,
Aquí ens teniu al 80% de corredors dels Fondistes Racing Cervera, 20 de 25, participant a la cursa d’Igualada.
[img].us/my.php?image=r[img=http://img187.imageshack.us/img187/350/racingigualadacb2.th.png]
PD/ Hi serem si he sigut capaç de seguir les instruccions. Una abraçada a tots.
Salut companys,
Crec que no s’obre correctament, per tant ha estat un intent errat de presentar-vos els membres del Racing, un altre dia serà.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Té molta rao l’alvarfanyez quan diu que en el món que vivim les victòries esportives són també la projecció internacional d’un país i que l’interés de les nacions -que tenen la potestad de fer-ho- en tenir esportistes d’èlit és molt evident.
Sobre la necessitat de posar-hi diners públics s’hauria de trobar l’equilibri en base a moltes qüestions, dues sobretot: el nivell d’èxit dels esportistes en qüestió (marques-títols) i la consecució de rendes d’aquests esportistes en l’exercici de la seva professió. No em sembla malament que hi hagi diners per ells. Crec que sempre s’ha de prioritzar la qúestió social en el destí dels diners públics però això no vol dir que no n’hi hagi per altres apartats. Potser és una qüestió d’optimització dels recursos, perquè diners públics que se’n van a la claveguera n’hi tants i tants, que seríem molts els que ja no hauríem de treballar. Menys enquestes estúpides sobre la valoració dels polítics, informes per comissions que no arriben mai a enlloc, campanyes sobre la feina feta per l’administració (fes la feina, no una campanya)…….
En el tema de les rendes per exemple és obvi que no cal ajudar un tennista d’èlit, un golfista. Aquests de l’exercici de la seva professió ja en treuen per viure molt més que dignament (i ben guanyats si els hi paguen, no seré jo qui ho discuteixi), però sense saber-ho m’agradaria que deuen treure només de la seva activitat una Gemma Mengual o un Joan Llaneras sense anar més lluny. El Meca ja va ser un precursor amb els espònsors enganxats al cos, combina molt bé el camp de l’espectacle amb la modalitat esportiva. Però segurament no tots poden trobar patrocinadors. Els hi pot ajudar a buscar-los l’administració, doncs també.
A la societat d’avui, tant necessitada de referents, els esportistes d’èlit són també un model a seguir per la joventut, i bé que se n’hi afegeix de gent quan toca la foto després d’un èxit. Diners públics sí, repartits sota uns varems de justícia en tant a la dedicació, resultats i necessitats de l’esportista.
Una abraçada a tots.
Salut companys,
Lleida té ja altres curses, totes elles molt dignes, però la paraula urbans en roig i ben gran de l’Artur42 la trobo imprescindible. A veure si aconseguim un circuit com ho fa qualsevol ciutat d’una punta a l’altra del planeta, de països més rics a països més pobres. Una cursa de 10 kms d’asfalt pels carrers de la ciutat.
Serà el complement ideal al actual calendari atlètic, la cursa de l’estiu. Per aquelles dates els esportistes federats, jugadors de futbol, bàsquet…ja han acabat gairebé tots les seves temporades. Els hi esperem.
Tota aquesta gent que em trobo cada dia per la canalització i la mitjana, quina ocasió per gaudir d’una cursa a casa!!! Pels corredors dels clubs de la ciutat, una cursa sense desplaçar-se, quin luxe!!! pels corredors dels clubs de comarques: Les Borges, Balaguer, Almacelles, Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Cervera, Solsona, Ponts, Artesa. Els amics d’Andorra s’hauran de desplaçar una mica més. I què dir dels corredors que omplen l’asfalt de les curses de tot Catalunya, els companys de la Franja, tant presents en moltes curses de per aquí.
Ja hi cabrem??? Una abraçada a tots.
Increible!
Supongo que muchos conocen el famoso "Regalo abrazos" por el anuncio televisivo, ese poderoso medio…
Salgo de trabajar por la tarde y justo en la puerta encuentro dos chicas (y un chico que tomaba nota en una libreta) con el cartelito colgado, preguntando a todo aquél que pasaba por su lado "Me regalas un abrazo?" Ciertamente no estaban teniendo demasiada "suerte"… La gente les miraba como si estuviesen locos, como si al abrazarles les fuesen a robar algo… Es cierto que abrazar es complicado… Existe una poderosa barrera mental que nos impide abrazar. Para ello hay que relajarse por unos segundos… incluso nos obliga a sonreir…Uff! Relajarse y sonreir! algo tan dificil en esta sociedad… Nos da miedo el contacto o vamos sobrados de afecto? Permitidme pensar que es lo primero…
Esta demostrado que abrazar desestresa, libera endorfinas, que los niños recien nacidos que son privados de algo tan esencial como el abrazo materno, tendran tendencias a ser conflictivos con la edad…
Despues del abrazo me dieron las gracias… No, por favor, GRACIAS A VOSOTRAS!
Menos mal que aun quedan personas entre la gente, como dice la canción.Salud y abrazos compañeros!
Estic bàsicament d’acord amb el que dieu, alvarfanyez i segarrenc.
Més o menys, és el que volia dir en el meu missatge.
I també emfatitzar això:
– Dedicar-se el jovent al cent per cent a l’esport té aquest – i molts altres – inconvenients.
– Qualsevol jove, sigui o no esportista, té el futur penjat d’un fil.
– Voldria que el funcionari, que guanya un sou pagat per nosaltres, fos un professional a plena dedicació.
– M’agrada pensar que l’esport és una activitat que ajuda als joves a ser millors com a persones, no veure en ell una solució econòmica.
– Reclamar, l’esportista, pel fet de ser d’alt nivell dintre d’una determinada especialitat, que l’Estat – és a dir, tu i jo – li arregli la vida, em sembla fora de lloc en una societat amb tantes mancances socials.
Pucu
Quote:Benvingut RAIMON, a partir d´ara ja tens un altre foro on exposar les teves coses, participar i fer-nos coneixer altres curses i indrets.Ens veiem diumenge a Valls.
Quote:Salut companys,Tota aquesta gent que em trobo cada dia per la canalització i la mitjana, quina ocasió per gaudir d’una cursa a casa!!! Pels corredors dels clubs de la ciutat, una cursa sense desplaçar-se, quin luxe!!! pels corredors dels clubs de comarques: Les Borges, Balaguer, Almacelles, Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Cervera, Solsona, Ponts, Artesa. Els amics d’Andorra s’hauran de desplaçar una mica més. I què dir dels corredors que omplen l’asfalt de les curses de tot Catalunya, els companys de la Franja, tant presents en moltes curses de per aquí.
Nennngggg!! i els del Baix Camp que????? 👿 , jo pujaré i intentaré ompli el cotxe a tope de gent.
SALUT!!
![[img=http://img187.imageshack.us/img187/350/racingigualadacb2.th.png]](http://img187.imageshackacingigualadacb2.png){kind=link}