S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
En By Keds m’afalaga amb una generositat només explicable amb el pernil que li he promès si entrava aquí per parlar bé de mi. Ja em diràs l’adreça per enviar-te el present:laugh: .
Sobre les meves intervencions al fòrum, només puc dir que no les puc evitar. El meu cap pensa constantment i ho fa sobre tots els temes imaginables, mai no para de raonar i argumentar. Tot això ha de sortir per algun lloc i aquest fòrum em fa de sobreeixidor. Demano indulgència i comprensió.
Compta amb la marató de Madrid, que ja saps que diuen que s’assembla més aviat en una cursa de muntanya;) . Et dono una idea: fa tres o quatre anys, com a espectador vaig veure un paio que arribava a El Retiro (últim km) amb una bandera del Barça penjada al coll:ohmy: :ohmy:
alvarfanyez ha escrit:
Quote:Com que ens insisteixen en que ens presentem, ho intentarem, ahí va un ladrillo:SSóc Álvaro. Segons el cantar, Alvar Fañez va ser el braç dret del Cid Campeador, sempre m’ha meravellat que es digués igual que joB) .
Cerros de Úbeda
El popular dicho “andarse por los cerros de Úbeda” tiene su origen en la reconquista a los Almohades de la ciudad jiennense de Úbeda, acontecida en 1233.
Parece ser que uno de los más importantes capitanes del rey Fernando III el Santo, Álvar Fáñez (el Mozo), desapareció instantes antes de entrar en combate y se presentó en la ciudad una vez que esta había sido reconquistada. Al preguntarle el rey dónde había estado, el otro, ni corto ni perezoso, contestó que se había perdido por los cerros de Úbeda. La frase fue tomada irónicamente por los cortesanos, pues los cerros de Úbeda, aunque tienen entidad, no son suficientemente grandes como para justificar el extravío de los soldados y se perpetuó como signo de cobardía.
Actualmente se usa cuando alguien interviene en una conversación con algo que no tiene nada que ver con lo que se está hablando. Otra versión del mismo hecho cuenta que Álvar Fáñez se había enamorado de una mora, y por eso faltó al ataque, al estar citado a la misma hora con su enamorada.:laugh: :laugh: :laugh:No hi ha segones intencions. Ho vaig trobar casualment a la wikipedia i em va semblar curiós.
Salut
Amb motiu del Europeu de Barcelona, mireu quina foto més maca de l’Ayad Lamdassem ens mostra avui el diari AS.
Jo he vist a aquest noi fer sèries a les Basses i és per pagar entrada:ohmy: . Per cert, el seu entrenador és Antonio Cánovas, guanyador de la Marató de Madrid al 1985, en el final més emocionant que ha viscut la prova:
I per als que esteu interessats en assistir-hi, aquí regalen entrades (de debò) .
Ostres Carlos, per un moment he pensat que ja m’havies tombat el mite :S .
Però m’he fixat i són dos Alvar Fañez diferents, aquest que dius tu és dos segles posterior al company del Cid. Tal com parla el cantar d’aquest cavaller, era impossible que pogués fer una acció tan indigna
.M’havies deixat en una situació que no sabia què fer :laugh: :laugh: :laugh: .
A veure macos,
Peti qui peti, jo avui sortiré a les 20:15, tinc un sopar després i no puc sortir més tard.
A aquella hora passaré per la passarel·la per si algú s’apunta, la idea és fer una horeta o així.Salut!!
perquè van pujant les visites dels fils ja abandonats pels lectors del km0?
podem fer una prova, aneu al google i escriviu con la frese exacta i voy a tener suerte, la frase que heu d’escriure és:
Seny, córrer, anys i averies
A veure si funciona i puja les lectures.
Sí que funciona, simplement escrivim
Seny, córrer, anys i averies i voy a tener suerte i flax aquí a sumar lectures.Dit això, intueixo que com més cultes siguem i més enriquim els nostres escrits amb paraules variades i fora del normal més lectors tindrem.
Més visites més km. També més coneixeran la nostra cursa i Lleida es farà famosa.
Salut!
Hola companys:
Us convido a fer una mitja diferent.
Es la més antiga de l’Aragó.
Es fa un dissabte a la tarda, puja fins a 1.000 metres en un paissatge meravellós, poca participació (de 50 a 80 atletes) i el millor al preu de l’inscripció hi entra el sopar amb tot el poble on es fa l’entrega de premis, el dormir i l’ermorçar (a l’albergue del poble).
Jo la vaig fer fa uns anys i el company Elmurotambé la coneix.
Us envío el link (no us espanteu amb el perfil).http://www.carreraspopulares.com/carreras/alcalamoncayo/
Jo ja soc inscrit i aniré amb la Su.
Serà una bona oportunitat per a estrenar fora de Catalunya la nova equipació.
Salut i milles per l’Aragó.
Abelhola familia!
hem quedat amb el Coro a les 20.00 per sortir des del gimnas. A veure si ens trobem! La idea es rodar suavesito, suavesito
Salut i kms
Companys:
Divendres per la canalitació vaig veure de lluny corrent una barreja de llampant i blanc i a l’arribar a la seva alçada, era el companu Carlosestrenant la nova equipació.
Ahir ho vaig fer jo i la veritat es que es molt lleugera i es presentarà la propera setmana fora de Catalunya i d’aquí a 74 díes s’anirà a fer les “Amériques”.
Salut i moltes milles amb la nova equipació per tothom.
AbelAixò del diputat abstencionista també ho pensava jo fa temps, però em sembla que no existeix enlloc, mai no he sentit a parlar-ne. Llavors no és una qüestió espanyola, sinó general.
El problema, efectivament, és que amb el nostre sistema electoral les opcions a triar són contades. Però pensa que a Anglaterra o a França tenen un sistema que afavoreix encara més a les majories. Això facilita l’estabilitat dels governs, però a canvi no reflecteix la diversitat social, tot queda en dos partits. En l’altra punta està el sistema italià, si més no el que tenien desprès de la Segona Guerra Mundial, que era proporcional, llavors reflectia molt bé la diversitat social, però feia absolutament impossible mantenir un govern. T’ho miris com t’ho miris, qualsevol dels tres sistemes té els seus greus inconvenients, a banda de que a cadascú el pugui agradar més un o l’altre. En tot cas, a mi em sembla evident que no és un problema exclusivament espanyol.
Agradi o no, el president que tenim a La Moncloa ho és gràcies, sobre tot, als vots dels catalans i dels andalusos. I també, agradi o no, els murcians, els cántabros, o els manchegos van votar un altre president. No és qüestió de culpes, és tan senzill com sumar o restar. M’agrada fer aquests números perquè ofereixen una altra visió diferent del discurs dominant aquí. Quan diem que si el govern de l’Espanya de Castilla fa o deixa de fer no-sé-què amb Catalunya, un senyor de Ciudad Real o de Ávila pot dir amb tota justícia: “¡Eh! Está ahí porque le habéis puesto vosotros, nosotros queríamos otro“. Està bé mirar les coses des de diferents punts de vista.
Evidentment, la situació ara és diferent que en 2008. De totes maneres, alguna cosa canviarà, però jo no espero grans cataclismes ni a les eleccions catalanes d’enguany ni a les generals de 2012. Uns pujaran i d’altres baixaran, potser m’equivoco, però jo no veig que ni PSOE, ni PP, ni CiU pugin al doble o baixin a la meitat.
Jo diria que UpyD és quelcom més complex que un moviment reaccionari. Si et fixes, venen de la socialdemocràcia, però es diferencien dels socialistes en el model autonòmic. No veig que en qüestions econòmiques o socials siguin reaccionaris, en tot cas serien més aviat centralistes. Al final hi ha gent que es cansa de que el procés autonòmic no acabi mai. No dic que necessàriament tinguin raó, però és comprensible. La qual cosa és perfectament compatible amb el fet de que d’altra gent pensi que el procés autonòmic va massa lent. També és comprensible.
La diversitat de la societat catalana es innegable. Tenim sis partits al Parlament, quan normalment els parlaments autonòmics en tenen dos o tres. Aquesta és la prova. En realitat, qualsevol societat és prou complexa (afortunadament) com per que siguin correctes les afirmacions del tipus “La Rioja quiere…“, “Badajoz demanda…” o “Alcañiz exige…“. A qualsevol societat uns voldran una cosa i uns altres en voldran una altra, és impossible la unanimitat. Això és encara més accentuat en el cas català.
Ostres! La “operación Roca” o “operación reformista” i el PSA. Això és del Plistocè. El Partido Socialista Andaluz, que després va canviar el nom per l’actual de Partido Andalucista. Jo crec que la seva presència a la primera legislatura catalana va ser simplement una anècdota, perquè no es va a tornar a repetir.
En tot cas, per què van tenir més èxit que Roca? Hi ha una raó quantitativa, quants andalusos viuen a Catalunya i quants catalans viuen a Andalucía? I després està el fet, encara sense contestar, de què havia de fer un senyor de León, de Logroño o de Tomelloso amb un altre senyor nacionalista català. Per cert, en Roca va ser molt llest i preveient el desastre, es va presentar per CiU, per si de cas (la qual cosa li treia credibilitat al projecte, si no s’ho creu ni el principal patrocinador, qui s’ho ha de creure).
Desprès ens hem assabentat de que el secretari general d’aquell PRD era un tal Florentino Pérez. Si Roca es presentés avui amb Florentino, potser tindrien un millor resultat :laugh: :laugh: .
Si algú ho vol desmentir endavant.
He arribat a la conclusió que per saber les visites reals cal dividir-les entre 3. Pensant que no hi ha cap llest que es passi el dia entrant i surtin. Són visites reals però no pas diferents persones. La meitat de les persones s’enganxen com si fos un culebró segueixen els fils.
Visites reals = X/3.
crec que és el moment de fer enquestes, però no si val a votar dos cops o més. Jo no ho vaig aconseguir, no veig la forma d’adaptar l’enquesta al fil.
I per no sortir del nom del fil diré que penso que a cada averia que sumem també incrementem la possibilitat de tenir més averies i més fortes i més sovint. Vull dir que a cada averia caldrà incrementar els dies de repòs.
Es que si els Catalans volen ser independents penso que no pinten res a les generals, més diré ni votar han de fer. Ho dic per sentit comú. Ja se que hi ha moltes formes de ser català i moltes de ser independent, però…
Per la meva forma de pensa, els meus ideals, no crec que sigui bo per Catalunya la independència i si em d’estar a Europa de moment mana la constitució Espanyola per sobre de l’Europea i l’estatut amb excepcions és clar de l’acord de l’Unió Europea.
Si paguem més que ens els tornin, si som a Catalunya els catalans decideixen la seva llengua i altres que podem aconseguir sense la independència. De fet la constitució espanyola ja contempla que les comunitats espanyoles han d’anar agafant amb el temps més responsabilitats i jo ho entenc com un camí a la independència sense arribar a ser-ho mai.
Penseu que si Catalunya surt d’Espanya Catalunya és al meu pensar insostenible, no podem ser de Lleida i de Barcelona o Tarragona a la vegada. El bo a Barcelona ja sabeu com funcionA, BarcelonA queda molt clA i CatalÀ.
