S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola nois despres de uns quants dies sense sortir a correr
ja sigui per falta de ganes o trobar el moment, nomes dir
que aquesta semana si que penso fer, el torna ha ficarme unes sabatilles i tornar ha correr i el lloc sera ha Cardet (Vall de Boi) on hi ha una pujadeta de 1 km que
et tira enrrera, pero que es el preu de la semaneta de
vacances que em queda be sense mes fins aviat.Mai he fet una PRIMERA MARATÓ. Aquesta, si tot va bé, serà la primera PRIMERA.:cheer:
Inscrits Caragolet i jo.
Fins aviat.
Ja som gairebé 300 els inscrits, i us recordem que aquest diumenge dia 1 per tots aquells qui vulguin venir, anem a fer la segona part de la Travessa.
Si no hi ha res de nou, quedarem diumenge dia 1 a les 7:00 en punt a l´Ermita dels Torrents (a peu de carretera entre Vimbodí i Poblet), previament haurem deixat cotxes a Montblanc per tornar.
La previsió serà esmorzar a l´Ermita de la Santíssima Trinitat … per després pujar fins a St JoanQui vulgui venir que es vagi afegint al llistat de sota (tema cotxes)
-PILIBORGES
-ELI
-ERNEST
-TERESABENVOLGUTS COMPANYS/ES,
US INFORMEM QUE EL DIUMENGE 28 DE NOVEMBRE TINDRÀ LLOC LA 19a MITJA MARATÓ “CIUTAT DE TARRAGONA”. EN BREU S’ACTUALITZARÀ EL LLOC WEB http://www.mitjatarragona.cat.
Com que ens insisteixen en que ens presentem, ho intentarem, ahí va un ladrillo:S
Sóc Álvaro. Segons el cantar, Alvar Fañez va ser el braç dret del Cid Campeador, sempre m’ha meravellat que es digués igual que joB) .
La meva es la història d’un madrileny que va aparèixer a Lleida quan es va perdre en mig de la boira pujant al Pirineu. D’això ja fa… mmm, molts anys:unsure: .
Com a corredor sóc més aviat seguidor de la filosofia d’aquell clàssic cartellet que deia: “Hoy no se fía, mañana sí“. Jo ho he traduït per “Esta semana ya no, pero la que viene empiezo a tope, fijo“.
2007 va ser el meu any com a corredor, vaig començar a sentir-me molt bé a les curses i a fer marques molt discretes, però casi inimaginables per a mi. Fins i tot vaig fer una marató:huh: , la de Madrid.
Després, una mica per les obligacions familiars pròpies d’un pare de família nombrosa, una altra mica per petits problemes de salut i molt especialment per la mandra congènita que m’acompanya:blush: , això del córrer es va convertir en una activitat discontínua.
Cada cop que començo a agafar una mica de forma passa alguna cosa que em torna a aturar. Ara, per exemple, sembla que vaig agafant ritme, per tant es segur que tindré algun inconvenient que m’ho tallarà. M’ho prenc amb filosofia i humor.
Per què córrer? Fàcil. M’agrada fer esport, no tinc la més mínima habilitat:( , no tinc velocitat:( ni reflexes:( i tinc un caràcter més aviat poc sociable:( . Quina altra opció hi havia?
Crec que he sortit a córrer amb companyia dues vegades. M’agrada córrer sol i anar pensant en les meves coses, penso de tot, no ho deixo ni un moment.
Una cursa? La San Silvestre Vallecana. El dia de Cap d’Any, 20.000 persones surten a córrer:ohmy: . Si mireu la classificació, potser tres quarts no són corredors habituals i allà hi són, tot i que després de la cursa hauran de tornar a casa amb preses per sopar amb la família i fins i tot per anar de festa. A l’última edició, va ploure i feia fred i allà hi eren tots, aguantant. Dos mesos abans obren les inscripcions i s’acaben en tres setmanes. Amb tots els respectes per tothom, això és una cursa popular. Finalment, per mi, com per tants madrilenys, ha suposat la porta d’entrada en això del córrer, un dia la fas perquè l’has vist a la tele i no gaire temps després acabes una marató.
El tarannà que va agafant Templers em recorda molt a la Vallecana, molts participants que no són corredors habituals i punt de partida per a molts que s’engresquen amb això del córrer.
Templers? Vaig ser el segon a inscriure’m a la primera edició i encara no he pogut debutar. Els déus del córrer així ho han decidit:huh: .
La meva filosofia actual és aquella que diu que el límit d’u partit per n quan n tendeix a zero és igual a infinit. O dit d’una altra manera, sortir a córrer 1 dia es deu vegades menys que sortir-ne 10 o quatre vegades menys que sortir-ne 4, però infinites vegades més que no sortir-ne cap.
Un desig com a corredor? Que els meus peus i els meus genolls em deixin anar fent com fins ara:unsure: i no em diguin prou .
km0? Quan la història del atletisme popular de ponent sigui escrita, hi haurà un abans i un després de la iniciativa d’aquests senyors que formen el nucli dur de tot això.
Per cert, segons la norma UNE, km s’escriu amb “k” minúscula .
Aritmètica electoral, només com a curiositat.
Repassant els resultats de les eleccions generals de 2008, pots trobar coses curioses. La primera comunitat autònoma per nombre de diputats que van recolzar Zapatero a la seva investidura va ser Andalucia amb 36 i la segona Catalunya amb 25 diputats que van votar a favor i 11 que es van abstenir, cosa que al cap i a la fi també va ser necessària per la investidura, per la qual cosa podríem dir que també van ser 36 els diputats catalans que la van fer possible.
Assumint els riscos de dir-ho així i demanant un esforç de comprensió, es podria dir que sobre tot Andalucia i Catalunya van imposar el seu president a les comunitats que van votar contra aquella investidura: Cantabria, Castilla y León, Castilla la Mancha, València i Madrid (van quedar empatats els diputats de Asturias, Extremadura, Balears, La Rioja i Navarra).
Finalment, els diputats catalans que van facilitar la investidura de Zapatero votant a favor o abstenint-se, estaven recolzats pel 71,24% dels vots emesos a Catalunya. A Andalucia, l’altre gran suport del president, només tenia el suport del 51,93% dels vots. Potser no és moment de dir-ho, potser sona malament, però Zapatero és el nostre president, els catalans l’hem posat a La Moncloa.
Jugant, jugant… nombre de vots al darrera dels diputats que van facilitar la investidura de Zapatero, votant a favor o abstenint-se. També el percentatge d’aquests vots respecte al total de cada comunitat. Ben curiós.
Ei
El Garriguenc i jo sortiem a les vuit de la plaça Europa i anirem cap a la mitjana. ens podríem trobar a la canalització (entrarem per les comportes)i decidir que fem
alexvica ha escrit:
Quote:Algú s’anima a rodar una mica?? Convocatòria a les 20:30 a la passarel·la cappontEp! jo vinc. ens trobem a la passarel·la.
Molt bé alvarfanyez, està molt bé la teva memòria històrica… però selectiva.
Obvies dir que en la gran Espanya de les autonomies la possibilitat de ser diputat abstencionista ni tan sols existeix. Votes a favor o en contra en funció de si el candidat és del teu partit o bé de l’altre. Que fàcil ho tenen allà, renoi !
I encara més fàcil és dir, acomodatíciament, que hi ha el presidente que hi ha gràcies a, per culpa de, a causa de, etc, etc… (a gust del consumidor !)… Catalunya i els catalans…
Lamento dir-te que precisament perqué la societat catalana no és tan “blanc” o “negre” com en altres llocs, interessadament a Espanya per molts mitjans es fomenta no voler-la entendre. Es fomenta la manipulació que sempre va en contra nostra, això també és ben curiós. Ei, i que m’agrada moltíssim més aquesta diversitat nostra tot i les dificultats majors per entendre’ns ràpidament segons en quins casos, eh ?
Jo recordo que al Parlament de Catalunya fa molts anys hi va tenir cabuda fins i tot el P.S.A. (Partido Socialista Andaluz) democràticament representat.
El moderadíssim i per a res catalanista P.D.L. (Partido Demócrata Liberal) encapçalat pel català Miquel Roca i Junyent es va fotre la gran patacada a unes eleccions generals espanyoles.
Ja em donaràs tu totes les dades.
El per qué de tot plegat d’aquests dos fenòmens si més no curiosos també ? Gràcies.
Ningú amb poder fora de Catalunya sembla gaire interessat en recordar la gran quantitat de botons de mostra de voluntat de col·laboració i d’entesa del poble català amb els governants espanyols de torn. Ans al contrari, sorgeixen altres fenòmens tan reaccionaris com U.P.D. (Unión, Progreso y Democracia)
Gosaries dir que la situació és potencialment ara la mateixa que al 2008 ? :dry:
Jo no goso, estic una mica a l’expectativa i això que ja he fet algun que altre pronòstic per aquí. Personalment crec que al Parlamento s’hauria de notar un gran boicot democràtic, modulable i formulable de moltes maneres i en diversos graus d’intensitat, per part dels partits catalans tan implicats en el 10-J, per exemple.
Que Espanya necessita Catalunya és força evident, però quan Catalunya en boca dels seus representants digui clarament que no necessita Espanya començarem a anar millor i parlant clar potser llavors sí que voldran entendre’ns més i també millor els poders espanyols de tota mena.
Hola Km0’s
.
Em prenc la llibertat i aprofito aquest fil per enviar una salutació a l’Alvarfanyez.Crec sincerament que la seva presència generosa i incisiva en aquest fòrum és força valuosa. El seu punt de vista no sempre cau en un entorn favorable i això provoca sovint discussió i debat. Dues coses a les que mai no hem de renunciar.
Estic segur que s’aprèn molt més escoltant al que pensa diferent que no al que pensa exactament com un mateix.
L’Alvarfanyez sovint pensa “una mica” diferent a mi , però quasi bé sempre ho fa amb bons arguments i amb un discurs força sòlid. Fins i tot algun cop……m’agafen ganes d’anar a fer la san silvestre vallecana….o la marató de Madrid.
Salutacions.
