S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Jo també vinc!
Proposo samarreta km0 o templers, i pantalonets o malles al gust
Joker: 7 minuts (a veure si millores al menys un minutet) 😉
És clar, opinions sobre quina selecció és millor pot haver-hi moltes, però allò que té de bo el campionat és que qui el guanya és declarat el millor i punt. Com una cursa, qui arriba primer és campió del món, tan és si n’hi havia de millors, si aquell patia una gastroenteritis o aquest arrossegava una sobrecàrrega. El dia “d” a l’hora “h” és quan s’ha de demostrar.
Nosaltres som esportistes, molt modests però esportistes al cap i a la fi i sabem molt bé que no sempre passa el que a priori semblava que havia de passar. Si fos així, no caldria fer competicions, només valorar la capacitat de cadascú per adjudicar les medalles.
Efectivament, intervé l’atzar. Ho pensava mentre mirava l’última final de la Champions, “N’hi mitja dotzena d’equips, com a mínim, que podrien jugar aquesta final i guanyar-la, malgrat que no s’han classificat”. Els penals no m’agraden gens per decidir els títols, encara que a les televisions sembla que els hi va molt bé, però de moment ningú no ha inventat res millor.
A l’Eurocapa de 2004 Grècia va ser la que va saber aprofitar millor les seves opcions i té molt de mèrit perquè l’equip era limitadet. Que jugaven lleig? És que si haguessin intentat jugar com Brasil haurien caigut a la primera. Cada equip ha de saber quins són els seus punts forts i febles i Grècia ho va fer com ningú. Impossible treure més profit dels seus recursos, per mi van fer un campionat impecable.
Recupero unes declaracions de Clemente quan va guanyar la lliga amb l’Athletic, referint-se a que li retreien el que jugaven amb un estil lleig i poc elaborat: “Pues si es tan fácil, que lo hagan los demás y ganen la liga como nosotros”. Guanyar qualsevol competició d’alt nivell sempre és molt difícil, té molt de mèrit i s’ha de reconèixer.
Després estèticament cadascú pot dir si li agrada més un tipus de joc o un altre.
Una altra cosa són els alemanys, porten 13 finals entre mundials i eurocopes. Els hem vist amb equips que jugaven bé o malament, bonic o lleig, amb jugadors bons o dolents, però al final sempre hi són. I això ja no pot ser l’atzar, alguna cosa fan millor que els altres.
També tens Mediterrani que encara que es dos setmanes abans podries fer 27/28 kms que si estas per aguantar-los no crec que et passi res ni tinguis cap problem
La setmana passada ho deia el diari Segre: les comarques de Lleida ja disposen de la seva pròpia fragància. Una olor elaborada per un dels millors especialistes mundials, el prestigiós perfumista d’origen escocès Jimmy Boyd, les identifica i les representa. Una cadena de perfumeries ha començat a comercialitzar una colònia amb aromes de fruites com la poma o la pera. Es ven al preu de 29 euros el flascó de 200 mil.lilitres.
Per altra banda, avui, el Periódico també parla d’una cosa semblant.
Tant me fa que pugui semblar una frivolitat. Quan ho trobi al mercat, m’ho compro. Em servirà per rejovenir-me i evocar el temps què, de molt petit, vaig passar a Balaguer, d’on eren el meu pare i la meva mare (ella d’Os).
En efecte, les terres de Lleida tenen una fragància peculiar. És cert.
¿Serà veritat que els que exploten la idea han estat capaços de copsar la varietat d’olors que jo sentia, i què recordo com si fos ara mateix: la dels rostolls del secà, la de l’Horta d’Amunt, la de la Plaça Mercadal els dissabtes…?
Tant de bo.
Pucu
Quote:Quote:Gràcies per les respostes. Un dia d’aquests pujaré a la Seu Vella a provar…
Arctos, l’opció "escales de casa" la vaig descartar per evitar que els veïns pensessin "què fa aquest sonat…"
Uishhh 🙄 que et penses que pensen els teus veins quan et veuen sortint a còrrer amb la calor i el fred
:
Jo passava molt del tema la temporada que vaig fer un intensiu d’escales. Una veina em tenia tan fart que enlloc de fer menys escales per no "molestar" sempre feia una repetició gratis en nom de la ignorant aquella 👿 .
Si tenim que fer les coses per el que diran…..millor ens anem al bar a buidar les existencies d’alcohol i a cridar davant de la tele mentres 22 tios passejen darrera una pilota.Salut
No et falta raó, no…
Apa! Salut i a fer escales allà on poguem!Quote:Va homedferro feu un comando km0, jo estic amb els 100×100 fondistes i en serem molts. L’any passat vam ser 10 de 41, són molts no? tingueu en compte que vam ser més que aquell club que va a totes les curses que es fa dir club independent i hi porta molta gent, fixeu-vos-hi! A totes les curses s’apunten.Crec que va ser la primera cursa de muntanya de la meva vida i la que em va introduir al món de les curses de muntanya. Ara sóc un addicte perdut. Poques dosis per no enganxar-me del tot.
Podrem veure al saltamarges si ha entrenat o no ha entrenat.
Ja diuen que els Xavier són molt "currantes". A veure quin Xavier haurà "currat" més aquest any…
Jo si baixo de l’hora ja voldrà dir que m’ho he treballat que l’any passat vaig fer 1:04:09.
10 kilòmetrets.
Ànims!
Xavi.
A veure a veure
Bones,
Doncs un altra pel curriculum.
Cursa molt dura però molt recomanable per l’organització que és molt bona i pel paisatge.
Ens em trobat Albertbo, Luigi & family i un servidor …… ha també havia un lector del fòrum però com no escriu doncs ja dira ell ago si vol jajaja. Cadascú amb els seus objectius però disposats a passar-ho bé.
Per mi ha sigut un dia molt dur perquè no estic encara fi i m’he deixat emportar per la competició i al final m’ha costat molt i moooooolt arribar. Només dirè que s’ha fet més dura la baixada que la pujada 🙄 …..i no m’he tornat boig, no. Avui la meva samarreta de KM0 no m’ha donant el plus de forces.
Molt recomanable la tartera de baixada de la Peña Montañesa…..ufff quin plaer 😈 per allí baixant fort fins que les cames han dit prou i llavors prou feia de no anar per terra a cada pas.
Al final he tornat a casa amb les mans a les butxaques doncs tot i haver premis pels primers i un sorteig més llarg que el de Nadal no m’ha tocat res…..els agraciats ja diran que tal son els productes gastronomics.
Salut
Molt bones les fotos, com TOTES les exposades fins ara. M’ agradaria agrair a en Toni Farré del Aero Club de Lleida i a en Miquel i l’ Ivan de FotoFly la feina feta i les facilitats que van donar.
JFK, felicitats per el teu reportatge, un altre que curra de valent-
Per cert, Jocker, abans Machoke, això del canvi de nom, es pot entendre, moltes persones han tingut canvis en la seva vida; el Jimenez Losantos era comunista, el Fraga es un gran demòcrata, la Bibi Andersen es deia Manolo i el Figo va jugar al Madrid. I ara tu, Machoke, aquesta setmana ets Jocker, la propera… Batman? I no cal recordar que els Jockers valen per tot i tenen moltes cares…Enhorabona!
marededeusinyó! només veient les fotos… quina calor!
Classificacions:
– Arctos: 02:40:53.20
– Luigi: 03:24:31.40En la classificació no trobo en Albertbo
afegiu i esmeneu, segons sigui el cas!
Doncs sí, va fer molta calor. Però és que som a l’estiu! 🙄
Com m’agrada la muntanya!
Què maca és la Peña Montañesa!
Quina gran cursa, companys!
Quina organització més excel.lent!Ainsa i comarca ens ha rebut amb els braços oberts. Només 102 corredors hem fet la cursa, sinònim de que volen fer bé les coses. De fet, és difícil millorar algun aspecte organitzatiu, potser fer la sortida més d’hora que a les 9h30min i eliminar alguns trams d’asfalt. Són petits detalls que no fan cap ombra a una GRAN cursa, molt i molt recomanable.
Primer ens translladen en autobús des d’Ainsa fins el monestir de San Victorián (1091 m), a mitja muntanya. Els 24 kms de recorregut combinen una primera part de 5 km molt muntanyencs (1200 m sobtats de desnivell), seguits d’un primer tram en descens dret i exigent, o potser demencial 😯 , i posteriorment baixada per la coneguda pedrera, una tartera de roca molt esmicolada, on els peus se t’enfonsen més amunt dels turmells i es baixa bé fent eslàlom, com esquiant. Evidentment, això provoca una gran erosió, fet que la organització ja coneix. Al km.9 s’arriba a la Collada, i a partir d’aquí tot és descens per corriol, on s’ha d’anar atent, doncs hi ha molta roca solta; pista; pista asfaltada i inclús pel llit d’un riu, amb alguns repetxos. Tot aquest tram és molt dur degut a la calor, la gent arriba fosa a Ainsa. Molt bons avituallaments i voluntaris que es desfan en serveis de cara al corredor.
La Peña Montañesa (2291 m) és un magnífic balcó de tot el Pirineu i Prepirineu aragonés. Com és de naturalesa calcària, a partir dels 2000 m pateix processos conjunts de karstificació i els efectes del gel-desgel, amb molts rasclers, esquerdes, escletxes, algunes simes, i una vegetació adaptada a unes condicions extremes de xericitat (manca d’aigua) i altes radiacions. És aquella típica sensació de ser a la lluna, en un ambient salvatge.
S’ha de destacar el dinar conjunt i posterior sorteig, en un gran ambient d’amistat. A mi em va tocar una selecció de melmelades artesanals de la contrada -pastanaga, romaní i pinya-
La meva cursa té dues cares. He sortit al meu nivell, fent una bona ascensió i descens per la pedrera. L’altra cara, a partir del km.9, m’he quedat buit i molt dèbil, potser encara no havia recuperat de la faringitis. I la calor. Potser excuses. Han estat 15 kms patètics, on inclús he caminat en baixada. Això no treu que m’ho hagi passat molt bé. Avui estic pioc i confio en no recaure.
Ha estat tot un plaer compartir el dia amb l’albertbo, l’arctos -gran cursa la teva
-i el company que llegeix i no escriu (i surt a les fotos 
)Espero tornar l’any que ve 😉
