S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Enric,
T’has deixat una altra causa de lesions, la sociològica. Bé, de fet es podria incloure a la comportamental (quin palabro:blink: ), però té la seva pròpia importància.Es tracta de la influència del medi sociològic que envolta al corredor en las seves decisions. Com pots explicar que ho deixes per una lesió a tots aquells als que els hi has anunciat mil vegades que faràs aquella marató? Com aguantaràs les bromes del cunyat, fumador, bevedor, gras i al•lèrgic a l’esport:angry: ?
I amb els companys, vols dir que mai no has forçat el teu ritme per no despenjar-te en un entrenament? Aguantes bé que aquell que ha començat a córrer fa poc perquè l’has convençut ara vagi més ràpid que tu? I a les curses, quantes vegades no has forçat aquell ritme que tenies tan estudiat que era el correcte perquè t’havia passat no sé qui?
Saber perdre és més difícil que saber guanyar. Tornar a casa dient que has abandonat la marató al km 30 és molt més difícil que tornar dient que l’has acabat.
En fa l’efecte que per al corredor popular aquest problema sociològic és el factor més important a l’hora d’explicar les lesions.
De la resta, ja m’agradaria poder discutir amb tu, però abans m’hauria de posar a estudiar.
Dos coses.
1
La manifestació ha estat un èxit. Ha quedat clar que hi ha una part important de la societat catalana que se sent irritada amb el resultat de tot el procés del nou estatut.2
La moda de las manifestacions a milió la va imposar el desaparegut diari “El Alcázar” (qui no el conegui que busqui) durant els anys de la transició. Cada 20 de novembre els nostàlgics es reunien a la Plaza de Oriente de Madrid per a recordar al Caudillo i a l’endemà El Alcázar sempre publicava una gran foto de la concentració a doble pàgina amb el número 1.000.000 imprès ben gran.Des de llavors que qualsevol manifestació que vulgui ser important ha de comptar el manifestants per milions. Van ser de a milió les que es van fer contra el cop d’estat, contra l’OTAN, alguna contra ETA o contra els atemptats de l’11 de març.
Sembla que això es va quedar curt i desprès es van imposar les de dos milions. D’aquesta classe van ser les que a la passada legislatura va convocar el PP, directa o indirectament, amb la Conferencia Episcopal i amb el suport entusiasta de la COPE, amb Jiménez Losantos al capdavant. En aquestes manifestacions es va arribar al cim de comptar manifestants, perquè dos dies ABANS:ohmy: ja donaven la xifra de 2.000.000 (això ho vaig sentir jo, no m’ho han explicat).
Tots hem vist com en totes aquestes manifestacions les xifres ballaven de forma sorprenent. Els organitzadors sempre donaven uns números astronòmics, mentre que ajuntament, comunitat autònoma i govern donaven números grans o petits segons si estaven a favor o en contra. Així per exemple, la Comunidad de Madrid, amb Esperanza Aguirre sempre donava unes xifres molt semblants a les dels organitzadors d’aquelles manifestacions contra Zapatero. En canvi, la policia local de Madrid, sota la direcció de Ruiz-Gallardón que volia mostrar una imatge més moderada, donava quantitats més modestes.
Ara hi ha una empresa que es dedica a comptar manifestants. No tinc coneixements tècnics com per saber si ho fan bé o malament, però sembla que es un intent bastant seriós de posar-hi una mica d’ordre. Aquesta xifra de 64.000, llavors té la seva explicació. Qui tingui la curiositat: http://www.lynce.es/
Dit això, torno al punt número 1. Un èxit de manifestació, no es pot dir una altra cosa.
.
Després que Espanya ha quedat campiona del món de futbol amb sis catalans, no és fàcil que l’Estat accepti que Catalunya pugui participar com a tal en un esdeveniment semblant o en uns jocs olímpics.Malgrat tot, hem de reclamar -també de forma idèntica al dissabte 10 J: pacíficament però contundentment- que les seleccions catalanes d’esports majoritaris puguin participar aviat (no únicament que ens deixin fer-ho en el korfbal o les curses de muntanya…) en esdeveniments d’envergadura.
Sembla bastant obvi que una selecció de Catalunya de futbol també podria quedar campiona del món. I faria bon paper, en un campionat d’aquest tipus, una selecció catalana de bàsquet. I podria obtenir guardons una d’hoquei sobre patins, o d’handbol, o d’hoquei sobre herba, o de waterpolo, o de natació sincronitzada…
Tinc l’esperança que un dia no massa llunyà això serà possible. No perquè es modifiquin les normes actuals sense més -que ja sé que no perquè significaria que Espanya, sense els catalans, ho tindria molt cru- sinó perquè la pressió del poble -com la del dissabte passat- farà canviar moltes coses. També en l’esport.
Pucurull
La xifra de 64.000 no té una explicació. En té dues:
1ª) L’empresa Lynce ofereix la xifra d’acord a unes fotografies aéries, a través de les quals multiplica cada metre quadrat per 0,50 persones. Com que, per motius de seguretat, no es podia sobrevolar la manifestació, les fotografies les van fer quan ja feia mitja hora que s’havia disolt. És a dir, que van fer les fotos entre quarts de nou i les nou -El Montilla feia estona que era a casa, com tanta i tanta gent que volia veure l’Uruguai-Alemanya-, i a sobre consideren que, en els llocs on encara hi havia gent concentrada, ho feien a raó de 0,50 persones per metre quadrat. No, sí a sobre de catalans som tan obesos que ocupen dos metres quadrats per cap.
2n) Es va barrejar les ganes de moltes empreses de comunicació que tenien ganes que la mani fos un fracàs, amb la ineptitut dels que van fer més cas -agència EFE- a uns càlculs erronis que no a les imatges que havien captat els seus propis professionals.
Una altra dada a considerar: si havien entrat 900 autocars amb manifestants a Barcelona i els multipliquem per 50 -ni ha que poden portar 60 persones- ja tenim 45.000 participants. Voleu dir que entre els que van anar amb mitjans propis, el transport públic de Barcelona o fins i tot caminant, només hi havia 19.000 més?. No, si de retallar ja en saben, ja…
Bon dia,
La percepció que puguin tenir a la resta de l’Estat fruit dels interessos dels seus mitjans i fonts d’informació no ens ha de preocupar el mínim. L’acte de dissabte l’entenc sobretot com un acte de reafirmació nacional. Ells poden fer com si res, però no us equivoqueu, els de dalt ja saben les xifres bones, cert com diu l’Alvarfanyez, que el conte del milió és molt vell.
Tampoc com diuen alguns ara la pilota la té Madrid. Tot continua depenent, com sempre, de nosaltres. Fins i tot la independència, mai ens la donaran, la proclamarem si així ho volem. A dia d’avui, amb una simple insubmissió fiscal seguida per uns quants l’Estat s’ensorra.
Qui ha de decidir una vegada més, és el PSC i la seua gent. A dia d’avui continuen jugant a dos bandes amb el permís de tots, si la divergència Montilla – Chacón fos entre un Duran i Mas, o ja no us dic entre un Carod i Puigcercós, els mitjans independents d’aquest país ja n’haurien fet festa major.
Va ser una manifestació de sensibilitats molt diferents. Molts independestistes que avui certament no som majoria, molts federalistes i molts autonomistes emprenyats o desenganyats. No cal buscar com diuen, un programa de mínims, els nexes comuns, només l’Estatut de 30 de setembre ens inclou a la majoria, que no a tots.
No és moment de xifres, és moment de feina, el temps dels gestos s’ha acabat. Bé, falta algun gest de la classe política catalana la propera setmana al Congrés, fum d’estopa, res més fàcil que no anar-hi.
Au, salut i ombra
Bon dia,
Inici repartiment equipacions a les 20.30
Vinga que falta molta i molta gent. Pujo la dona i la petita.
Porteu la família que tots som km0.
Crit+ Cris
Joker
Bru
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i Jordina
Flo
Pomponio
Marta i FrankHola Km0!!!
Soc el CHAMPION!!!
Fa ara dos anyets que vaig descobrir el running inagurant la meva andadura runner amb la cursa de Templers de 2008, en tenia 37 encara i ara acabo de fer 40 (tinc la crisi dels 40) … pertanyo, com altres km0s al Club Natació Lleida, i també hem sento un KM0 com no.
Només puc dir coses bones dels KM0s que conec, se que el que ens uneix es quelcom tan especial, que tots els runners som bona gent, jo tinc grans amics runners i hem sento afortunat per això.
Doncs aqui la meva presentació, forma KM0 i forma running o com diu un que jo se, salut i milles.
HALLLLLLLLLLLLLLLLLL
Ieeeeps,
Crit+ Cris
Joker
Bru, Airun, Joana i Martina
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i Jordina
Flo
Pomponio
Marta i Frankbru ha escrit:
Quote:Ieeeeps,Crit+ Cris
Joker
Bru, Airun, Joana i Martina
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i Jordina
Flo
Pomponio
Marta i FrankEstefi
Arnau(fill Estefi)
:blink: quin hora es el sopar?…
on es el local castellers?
……..
avans tinc una reunio.:side: pero…. tot es fara¡¡¡¡
estefi i km´sLes lesions si que deuen venir per no abandonar quan hauríem de fer-ho.
Com sempre ens fa mal alguna cosa, fer una marató ha de ser un risc afegit que no sabrem si allí és on s’ha causat el mal real.
El més fotut de tot deu ser portar 37 kilòmetres i notar que cal parar si no es vol arriscar una lesió. Segurament la majoria intentaríem acabar la cursa.
Penso que és un dels motius perquè ens lesionem.
Per si de cas, torno a dir que la manifestació de dissabte va ser un èxit sense pal·liatius, crec que coincideixo amb el diagnòstic general d’en Crit.
Però això de la guerra de xifres a cada manifestació és un escàndol. I ara parlo de totes les manifestacions milionàries, no d’aquesta en concret. L’Albertbo fa una discussió encertada sobre els números, la qüestió és que aquests que donen els milions mai no presenten els seus números.
La població de Barcelona és de poc més d’un milió i mig d’habitants (segons l’últim padró). Mireu com és de gran la ciutat. Us podeu imaginar tota aquella gent que hi viu allà concentrats en un carrer? Si us plau!
L’empresa Lynce presenta uns càlculs. Són erronis? Molt bé. On són els càlculs alternatius? Estaria bé per poder discutir. Però ningú no presentarà les proves del milió, perquè ningú no les té.
Per cert, aquesta empresa no es va crear per carregar-se aquesta manifestació, sinó que va sorgir després d’aquelles manifestacions bimilionàries del PP. Compte amb la mania persecutòria.
Afegeixo el comentari que fa Lynce:
“Para los aficionados a las cifras millonarias (que hoy previsiblemente volverán a aparecer), hemos hecho un pequeño cálculo: la Diagonal es una de las principales avenidas de la ciudad de Barcelona y corta en dos el distrito central del Eixample. Tiene una longitud de unos 11 km y una anchura de 50 metros.
Pues bien, ni siquiera con una densidad media de 1,7 personas / metro cuadrado (cifra altísima para una multitud en movimiento) podríamos concentrar en todo ese espacio a un MILLÓN de personas.
Otro enfoque diferente: el área total de la manifestación convocada para hoy es de unas 10 hectáreas (100.000 metros cuadrados). Para alcanzar el millón de personas haría falta “empaquetar” toda esa área con una densidad media de ¡¡ 10 personas por metro cuadrado !! Lo cual no es físicamente posible“.Ja que en By Keds té l’amabilitat de citar-me, em sembla que he de tenir la cortesia de contestar.
Estic d’acord amb el que dius, però crec que aquí es barregen dos coses diferents. La primera, en la que estic absolutament d’acord amb tu, és que els clubs de futbol són una ruïna a tot arreu. No hi ha club al món que guanyi diners. I per què són màquines de fabricar dèficit? Fàcil, perquè poden. Al final sempre vindrà algú que salvarà la situació. Algú s’imagina al Barça o al Madrid desapareixent per deutes? Impossible. I els més petits, quan tenen problemes econòmics, fan fallida, desapareixen, deixen un munt de deutes sense pagar i… tornen a començar. Mireu, per exemple, el Málaga i el Getafe. No són els equips que coneixem de “tota la vida”. El Màlaga no és el mateix en el que va jugar Juanito quan va deixar el Madrid i el Getafe tampoc no és aquell que va a aconseguir un ascens històric a la segona divisió, quan jugava al desaparegut Campo de Las Margaritas (en el que va arribar a jugar el Barça una eliminatòria de Copa). Són equips diferents, perquè aquells van desaparèixer, van deixar sense pagar tots els deutes i es van tornar a fundar amb un altre nom amb lleugerísimes variacions. Però al cap a i a la fi, són el Málaga i el Getafe de tota la vida, encara que en realitat no ho són.
Quin és el problema? És impossible que un club faci pressupostos ajustats com si fos una empresa. Imagina’t al president, per exemple, del València dient que davant de tots els problemes econòmics que viu el club, l’objectiu per aquest any és evitar el descens i que no farà fitxatges perquè no hi ha diners i a més a més s’haurà de vendre tots els jugadors amb valor al mercat i jugar amb els nois del planter. Al dia següent calarien foc a casa seva. Seria una posició honesta i raonable, però insostenible. Tots tiren endavant pensant que potser comencen a jugar bé i la gent vindrà a l’estadi o entraran en la UEFA i això els hi donarà més diners l’any següent. Tots fan els pressupostos pensant en que tot anirà molt bé.
Una altra cosa molt diferent és la selecció (l’espanyola o qualsevol altra). La selecció té superàvit perquè no ha de pagar 40 milions per tenir a Villa, el té gratis pràcticament. I tot el que produeixen en publicitat és guany casi net (Un milió per jugar aquell amistós a Murcia!!). Com que la selecció (la Roja o qualsevol altra) genera tants diners, a mi em sembla bé que els esportistes, que al cap i a la fi son els artistes de tot això, s’emportin un bon tros del pastís. La tierra para el que la trabaja.
Dijous 22 juliol
Local Casteller
Inici repartiment equipacions 20.30,
Sopar tot seguit
Crit, Cris (Laia)
Joker
Bru, Airun, Joana i Martina
Kaiser
Lo marrako amb sa Floreta
By Keds
Enric
Sergi F.P.
Redman
Jordi Codony
Caragolet
Julià i M.Carme
Homeferro i Jordina
Flo
Pomponio
Marta i Frank
Estefi, Arnau [/quote]Estefi, tens temps de tot, ens hi trobaràs.
