S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Albertbo,
Ho trobo molt bé. Per fer-te una idea, jo no surto a entrenar, surto a córrer i no faig curses sinó excursions ràpides.
Potser vols dir que deixes la competició però no el deport.
De totes formes pots anar fent alguna cursa de tant en tant simplement per fer turisme.
Visitar pobles a peu d’una passada, com si fos una introducció ràpida del que podem visitar amb més calma.
Curses com la d’Ivars, penso que velen molt i, les podem prendre com un entrenament o una simple sortida amb companyonia.
Sentir-te lliure, sortir i córrer fins que et doni la gana, és molt bo. Fa temps que ho faig i pot ser per això acostumo a sortir sol, a l’hora que em va bé i pels camins que en aquells moments puc triar. Tant se val dreta o esquerra, tot dibuixant la ruta a cada pas, els kilòmetres que em cansen el suficient per tornar prou cansat i descansat a casa.
Ànims!
Albert, tinc poc que dir-te, però m’ agradaria més amb un cafè davant.
I es lo que te la llibertat, que no son tot avantatges. També ens permet decidir allo que als demés no agrada.
Fa temps que he deixat de córrer. De fet, mai he sortit a entrenar, sempre he sortit a sentir el meu cos a gust mentre roda. Ara fa temps que no ho faig de debò, he anat fent excursions suaus, que m’ han fet gaudir. Abans de l’ estiu vaig pensar: “Prou, ho deixo, fa un any que ja no puc córrer, merda de tendons. No vull entrar mes a la web, es pura frustració” De fet, just abans de l’ estiu vaig escriure en un post que a la tornada tenia l’ intenció de fer canvis grans… que al final no els vaig fer tots. Un era dir adéu.
Encertadament o no, vaig decidir tirar endavant i crec que els tendons ja roden sols, a costat (una altra cosa es que a falta de la confirmació demà, crec que avui m’ he trencat el menisc) Se que tornaré a rodar, per sentir el meu cos. I m’ agradaria que algun cop la rodada per sentir-me viu, fos en companyia d’algú com tu.
Qui diu un, diu dos cafès… o una llauna de cargols…
Una abraçada
.
albertbo,Et tinc estima. Com segur que te’n tenen tots els amics de Km0. I en llegir el teu missatge, que ho he fet varies vegades, m’envaeix una mena de tristor. Un cert dolor, que em deixa astorat i no em permet dir res més que em sap molt greu.
Pucurull
No passa res.
Us agraeixo a tots l’interès, però la vida és la vida. La vida continua més enllà de curses. Sóc home d’interessos molt diversos, la vida no és només córrer.
Tanco un cicle molt llarg, ben cert. Córrer m’ha aportat infinitat de beneficis i experiències, ara sento que he de fer cas a l’instint.
L’instint em diu que em compri una guitarra elèctrica. Ja la tinc. Em sento com un nen amb sabates noves, no en tinc ni idea de tocar-la però només l’expectativa de fer-ho m’engresca. Tocar malament “Cat scratch fever” de Ted Nugent o “Whole lotta love” de Led Zeppelin serà com fer millor marca, potser m’enteneu o no.
Torno a començar de zero, res d’ahir no val res avui. Córrer és fàcil encara que ho facis lent i tocar la guitarra et posa en evidència molt aviat si ets dolent. Jo vull aquest tipus de reptes, vull ser bo amb la guitarra començant de zero, no en tinc ni idea i em fa certa gràcia veure com sembla tot tan difícil. Reeixiré ? Ni idea. En tot cas, m’hi aplicaré, i és el meu interès immediat.
Tinc molts altres interessos: era molt bo en escacs, amb medalles i tot. Potser hi torni.
No tanco cap porta, l’aire lliure és molt sà. Jo necessito aire, m’estava ofegant. Necessito no córrer, algú m’enten ?
Hola Albertbo.
Ningú coneix millor que tu mateix l’abast de les teves paraules…
I ningú millor que tu mateix per prendre les decisions que creguis oportunes i que t’afecten personalment…
El que hagis decidit i puguis continuar decidint en el futur mereixerà sempre el meu respecte.Només et vull dir, de passada, que avui a Vilanova ha fet un dia increïblement bonic….un dia de tardor avançada, que ja quasi bé és hivern, però amb una climatologia de primavera radiant….i on hem pogut gaudir una cursa magnífica (d’aquelles que a tu t’agraden)…
M’hagués agradat molt poder.te saludar i compartir kms. junts, doncs estic segur que també haguessis gaudit molt de tot plegat…
Espero poder.ho fer algun cop en el futur…
Molta sort !
Molt bones! Estic del tot convençut de que aquest any la Marató de Barcelona experimentarà una crescuda brutal. Podríem dir que es farà gran i la prova està en aquest increment tan bèstia de la inscripció de gent estrangera. El nom de Barcelona creix cada vegada més i no dubteu que els de casa no fallaran. Sóc de la opinió que encara estem molt a temps de fer la inscripció i suposo que tothom està pendent de definir objectius i retrobar-se amb sensacions positives.
Després de molt temps sense escriure al foro, em reincorporo amb l’objectiu de fer algun dia la meva primera marató i de moment intento estar a punt per una mitja que fa temps que no faig. Espero trobar-me bé per acompanyar-vos en aquest foro en els propers mesos…..això voldrà dir que potser aquest any serà l’any.
Salutacions!!!!Altre cop, els amics de Balaguer, en passen unes fotografies de la Mitja Marató de Pont de Suert!
Gràcies!
De la Vanguardia, avui
No opino, de moment.
LA LEY PRUNA
El Govern se propone regular la igualdad de mujeres y hombres en el deporte[/sizeLa secretaria del Esport propone un decreto para impulsar la igualdad de la mujer en el deporte, entre otras novedades
No habrá subvención ni ayudas para aquellas entidades en las que no funcione la igualdad
DAGOBERTO ESCORCIA | 16/11/2009 | Actualizada a las 03:31h | Deportes
Un verdadero cambio se aproxima en el deporte catalán para comienzos de la próxima primavera. La iniciativa ha dejado de ser un borrador. Esta semana se expondrá de forma pública, y se permitirá la entrada de enmiendas antes de la aprobación definitiva del Govern. Pero en esta ocasión, Anna Pruna, secretaria del Esport de la Generalitat, ha ido más allá de una declaración de buenas intenciones. Ha decidido proponer un decreto para impulsar la igualdad de mujeres y hombres en el deporte catalán, además de plantear la regulación de las entidades deportivas con una serie de novedades que afectarán a los clubs y a las federaciones.
Si las mujeres quieren, podrán tener las mismas opciones que los hombres. La apuesta de Pruna propone que todas las entidades deportivas del país tienen que elaborar, aprobar y ejecutar planes especiales de actuaciones positivas para garantizar de forma progresiva la igualdad entre mujeres y hombres, y no sólo en la práctica del deporte sino también en la propia gestión de las entidades deportivas.
Aunque en los últimos años se ha dado un salto cualitativo en la presencia de mujeres en las juntas directivas (del 7% en el año 2000 al 14,8% actual en federaciones, que llega al 21% a los clubs), queda mucho camino por recorrer . El objetivo de Pruna para mejorar la situación es proponer mecanismos para ir llegando a la paridad o proporcionalidad en la presencia de mujeres y hombres en los órganos directivos.
Por ejemplo, situaciones como las que presentan algunas federaciones catalanas de relieve: la junta directiva de la Federació de Bàsquet cuenta con un total de 23 miembros, sólo uno de ellos es mujer (una vocal), y se da el curioso caso de que si en la principal liga masculina compiten tres equipos (Regal Barça, Suzuki Manresa y DKV Joventut de Badalona), en la liga femenina habita el mismo número (Olesa-Espanyol, Cadí La Seu d´Urgell y Argón Uni Girona).
De la misma forma, en la Federació de Tennis aparecen 22 miembros, pero sólo se contabilizan dos mujeres; en la de fútbol, que es un deporte con mayor número de participantes masculinos, la recién elegida junta cuenta con 33 directivos y sólo una de ellos es mujer. Aunque también en natación de los 27 miembros 8 son mujeres, lo que representa la proporcionalidad de sus licencias. Sólo en la Federació de Gimnàstica se impone la paridad: 20 miembros, 10 de ellos mujeres, y una es la vicepresidenta.
¿Pero cómo conseguir eliminar una barrera histórica, cómo lograr que las mujeres aparezcan más en los órganos de gobierno de las juntas? Para ello Pruna propone una solución – no impositiva-que seguramente motivará y generará un debate serio en la sociedad catalana. Toda aquella entidad deportiva que quiera aspirar a una ayuda, subvención, premio o cualquier otra forma de financiación pública, ya sea como créditos o avales, tendrá que demostrar que en sus respectivas organizaciones están funcionando los principios de igualdad entre hombres y mujeres. Que la presencia de mujeres y hombres en sus consejos de administración o juntas directivas no es superior al 60% ni inferior al 40%. O bien que la presencia de mujeres refleja la proporcionalidad de género de la masa social en los clubs, asociaciones deportivas escolares y sociedades anónimas deportivas, o la proporcionalidad de género con relación al número de licencias, en el caso de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya y de las federaciones; en el supuesto de que la proporción no sea exacta, entonces se elegirá dar más representación al género con menos presencia.
Federaciones catalanas
Actualmente, el 21% de las licencias federativas son femeninasIntegrantes de la directiva:
20 en Gimnasia: 10 hombres, 10 mujeres
27 en Natación: 19 hombres, 8 mujeres
24 en Tenis: 22 hombres, 2 mujeres
23 en Baloncesto: 22 hombres, 1 mujer
32 en Fútbol: 32 hombres, 1 mujer
________________________________________Molta sort Albertbo a la nova etapa.
Ningú coma tu et coneix i sab qué es el que et fa motivar,
A la propera edició de Templers et volem a un els punts d’animació amb la teva guitarra.
Salut i força música company.
AbelHola,Kmtres la Neus i la Roser si tot va be anem a la Marató Espadan si algú li interesa …..
wwww.maratonespadan.com
Això ja ho teniu aquí
Vinga companys, a descansar i relaxar-se, tant de cos com de coco, segur que ho feu molt bé
A gaudir de Saragossa!
http://www.feec.org/manifest_rescats/manifest_rescats.php
Manifest en contra del cobrament dels rescats d’esportistes en el medi natural
L’esport Federat Català així com les Entitats sotasignats que desenvolupen les seves activitats en el medi natural, davant l’aplicació de la llei de l’any 2005, que ha entrat en vigor el darrer dia 1 d’octubre per la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a través de la qual es volen facturar els serveis de rescat, volem manifestar que:
I.- Com és de tots sabut, fa mes de 150 anys que l’excursionisme, l’espeleologia, la vela, la nàutica en general, l’aviació i les curses d’orientació, així com altres activitats esportives en totes les seves vessants, han arrelat a casa nostra.
No és menys cert que atès que el moviment esportiu a la natura català ha estat un dipositari dels valors culturals i esportius de casa nostra i que considerem necessari aquest manifest ja que el manteniment de la norma executada ara per l’Honorable Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Sr. Joan Saura sobre el cobrament dels rescats, pot repercutir negativament sobre la integritat física dels nostres esportistes així com també sobre el nostre teixit associatiu i esportiu.
II.- Tanmateix, atès que són moltes les Conselleries que tenen competències sobre els espais naturals (Vicepresidència –esports-, Governació, Ramaderia i pesca, Medi ambient, Sanitat, Cultura, etc.) que són els indrets on es du a terme una nombrosa i variada pràctica esportiva, i que cadascun dels departaments entra a regular en el seu àmbit competencial, aquest fet acaba afectant tot l’àmbit esportiu que té com a escenari el medi natural. Malgrat que han de vetllar i actuar per a garantir un bon ús i promoció dels esports de natura, molt sovint, hom té la sensació que obvien als col•lectius de ciutadans que practiquen aquest esports.
III.- Els esports de natura amb una història de més de 150 anys, tal i com ho acrediten els annals editats per les federacions i els clubs de casa nostra, han actuat reiteradament en defensa de la natura, aportant del seu sí els esportistes que inicialment van esdevenir bressol dels cossos de rescats en les diferents especialitats (Espeleologia, Muntanya, Esquí, Nàutica, Aèria, etc.).
IV.- Que amb la recuperació de la democràcia la competència respecte d’alguns d’aquests cossos de seguretat van estar en alguns casos assumits per les diferents comunitats autònomes i van continuar nodrint-se de persones vinculades a les nostres entitats atesa la seva especialització.
V.- Que l’espai natural es l’únic estadi de pràctica dels nostres esports i per tant la despesa pública vers les nostres especialitats és molt minsa per la poca inversió en infraestructures requerida.
VI- Que en compliment del mandat contingut a l’article 43 de la Constitució de 1978, a la resta de l’estat els rescats d’esportistes al medi natural són assumits amb càrrec als pressupostos de la Guàrdia Civil.
En conseqüència, el fet de que es vulgui aplicar aquesta normativa per part del Govern de la Generalitat i que a Catalunya es pagui peatge per gaudir de la seguretat que faciliten els nostres cossos de seguretat representa tot un greuge comparatiu en contra dels nostres esportistes i per tant demanem la seva retirada.
Signat per:
UNIO DE FEDERACIONS ESPORTIVES CATALANES
ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIRIGENTS DE L’ESPORT
CENTRE EXCURSIONISTA DE VALLIRANA
CLUB EXCURSIONISTA DE GRACIA
CLUB DE ESCALADA I MUNTANYA PARDINES
CLUB MUNTANYENC MOLLET
CURS DE MEDICINA I SOCORS DE MUNTANYA
FEDERACIÓ CATALANA DE CURSES D’ORIENTACIÓ
FEDERACIÓ CATALANA DE ESPELEOLOGIA
FEDERACIÓ CATALANA DE PIRAGÜISME
FEDERACIÓ CATALANA DE VELA
FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA
MOUNTAIN WILDERNESS DE CATALUNYA
UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL
VEGUERIA DEL BARCELONÈS
ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA DEL BARCELONÈS
CAMINADA INTERNACIONAL DE BARCELONA
Barcelona, 16 d’octubre de 2009Feia bastant temps que no entrava al fòrum, o ho feia poc, de resquitlló i amagatotis, de totes maneres, amb poca fermesa i convicció… Només jo en sé els motius i no és culpa precisament d’aquesta web ni la seva gent…
De vegades hem de cremar les naus per tornar a construir-les i tornar a fer el viatge. Perquè més tard o més d’hora iniciem novament el viatge. Som viatgers, ho portem a la sang, no en podem ni ens ensortim d’anar-hi en contra. Hi tenim a dins un neguit que ens empeny, de vegades s’apaivaga, de vegades s’encén, de vegades ens hem de quedar a terra perquè bufa el vent i la mar ens escup, de vegades tenim clar què hi ha a l’horitzó i divisem terra, però sempre mantenim la condició.
N’estic segur que ens creuarem novament albert-be-good
(per cert, no en faràs res tot sol amb una guitarra elèctrica
)
