El cost dels rescats

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2597
    Avatar
    Pucurull
    Participant

    .
    Estic indignat.:angry:

    L’Administració fa un temps que ens està dient, a través dels mitjans, que els rescats a la muntanya són molt cars i els hauran de pagar els accidentats. Pel que sembla, a l’octubre es començarà a cobrar en els casos en què es constati que hi ha hagut una negligència greu.

    No sé si haurà estat el cas de l’infortunat escalador que s’ha quedat en una muntanya de l’Himàlaia per sempre més -en aquesta ocasió, i malauradament, sense haver-se pogut finalitzar la recerca per trobar-lo-. Segurament que no perquè pel que diuen era un gran coneixedor de l’escalada.

    Però més enllà de si tenia o no experiència, al fil de tot plegat, i encara que és lògic que se’ns vulgui sensibilitzar davant d’una nova normativa, resulta imperdonable que aprofitant l’avinentesa, i mentre s’estaven fent les tasques del seu salvament, alguns diaris proclamessin, amb titulars, que la recerca podia costar molts diners.

    Aquests són els d’un article d’el Periódico d’ahir al mati.

    “El rescat de Pérez no avança tan ràpid com s’esperava”

    “El cost de l’operatiu de salvament pot pujar a 120.000 euros”

    http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=637573&idseccio_PK=1011

    Ens haurem tornat tos bojos?:(

    Pucurull

    #23213
    Avatar
    Saltamartí
    Participant

    Hola,

    Jo em vaig assabentar de la norma ara fa uns 15 anys quan fèiem barrancs i jo com altra gent m’assoca com jo dèiem… Si he de pagar un ara son 6.000 euros per el (aquell temps és el que es feia córrer)rescat. que em deixin allí i moltes gràcies, ara com tinc família segurament em deixaria rescatar i potser no pagaria el rescat, tot depèn.

    Una cosa, no se si està prohibit i multat sortir a la muntanya sense està preparat, potser és millor que ens agafin abans que després.

    Espero que m’enviïn a casa meva un formulari gratuït i una motxilla amb tot el que es necessari i generar cursets d’orientació i rescat. Ja la pagarem la motxilla si cal.

    Aquesta norma portarà més embolics que beneficis.

    Haurem d’anar amb una armilla de la carretera per anar a buscar bolets per si ens perdem, una vegada rescatats, si no portem l’armilla posada, pagarem el rescat i ens mataran els bolets. Perdoneu he de riure hehehe.

    Salut.

    #23214
    Avatar
    Saltamartí
    Participant

    Ara imagineu-vos una persona que intenta ofegar-se al mar perquè no pot pagar la hipoteca i el crèdit del cotxe.

    Resulta que el rescaten hi li endossen un altre crèdit per haver-lo salvat d’uns 10.000 euros. Buenu potser el pelen del susto.

    Sembla un acudit però la veritat no fa massa gràcia no…

    Au, a córrer!

    #23215
    Avatar
    Arctos
    Participant

    Pucurull ha escrit:

    Quote:
    .
    Estic indignat.:angry:

    No sé si haurà estat el cas de l’infortunat escalador que s’ha quedat en una muntanya de l’Himàlaia per sempre més -en aquesta ocasió, i malauradament, sense haver-se pogut finalitzar la recerca per trobar-lo-.

    Pucurull

    Bones,

    Ja sabem tots que aquest noi té molts números per quedar-se per sempre més a la muntanya però potser seria bo esperar a que sigui oficial per donar-lo per mort.

    Respecte a cobrar els rescats jo estic totalment d’acord. Jo cada any pago una llicència de muntanya que val una pasta per si de cas em tenen que venir a treure de la muntanya. També pago des de fa més de 10 anys una assegurança del cotxe i tampoc l’he necesitat, però hi ha irresponsables que no la tenen i tenen accidents amb els conseqüents problemes pels altres per rebre indemitzacions.
    Per ara i ja fa uns quants anys jo he pagat cada any i no he necesitat els serveis d’emergències, però he vist i sentit de coneguts que han vist rescats a gent que anava amb chancles o inclús amb talons per la muntanya, o sense portar el mínim imprescindible per suportar un canvi de temps i allí han anat els serveis de rescat………que per si ningú s’ha adonat son persones amb familia o vida personal i que tenen que arriscar la seva vida per la actituds intolerables. Espero que els polítics tinguin el valor de cobrar els rescats als irresponsables, ja siguin boletaires, caminadors, muntanyencs o jo mateix.

    Els serveis d’emergències estan per emergències no per dominguerades.
    Per cert els rescatadors del noi del LatokII son els propis muntanyencs que havia per la zona, així que encara han fet prou d’intentar arriscar la seva vida per rescatar-lo. El bon rescatador mai fica en perill la seva vida.

    Salut i prudéncia

    #23220
    Avatar
    Pucurull
    Participant

    .
    Arctos,

    El meu escrit no va en el sentit de la interpretació que has fet. Potser no vaig saber exposar prou bé el què volia dir.

    No qüestiono que s’hagi de cobrar els rescats als accidentats. Això és un altre tema.

    Denuncio que alguns mitjans de comunicació -bastants més que el Periódico, per cert- mentre s’estava tractant de salvar al muntanyenc diguessin que el rescat costaria 120.000 euros.

    Una cosa, aquesta de dir-ho en aquells moments, molt desafortunada, per no dir indecent.

    Pucu

    #23221
    Avatar
    homedferro
    Membre

    No puc estar més d’acord amb tots dos

    Actos, igual que hi ha molta gent que es posa a córrer una marató sense ni saber les pulsacions que té, n’hi ha molta més (i tu molt més que jo saps del que parlo) que han anat a fer muntanya (o alta muntanya) sense cap mena de preparació. Ara no ho he trobat, però hi havia un servei que, previ pagament d’una suculent quantitat, et pujava a l’Everest.
    Cada estiu més, s’acumulen les notícies d’accidents i de rescats d’imprudents (ep! també d’experimentats alpinistes, com és el cas que ens ocupa) que suposen un cost a l’administració, que, en temps de crisi, i sembla que aquest ho és, tenen molta més relevancia.

    Pucurull, em sembla indecent que es retregui i/o que es faci difussió del que costa o pot costar un rescat, i més, quan els rescatadors hi posen el seu coll.
    En un païs on es destinen recusos (es a dir, diners) a protegir l’Alosa Becuda (per nombrar un exemple proper) no hi cap el raccionament per salvar una vida, d’un que segur segur que a més d’estar federat, de complir tots els requisits legals i haver complimentat tots els permisos, estava assegurat.

    Altrament, m’agradaria tenir les dades del que ha costat a l’administració el rescat dels boletaires i caminadors ocasionals i contraposar-los amb el cost dels rescats d’excursionistes i escaladors.

    #23224
    Avatar
    Saltamartí
    Participant

    Amb tacons per la muntanya, jo no m’ho crec, com pot caminar una persona amb tacons? :blink: Vist d’aquesta forma us dono la raó. Però que consti que jo no m’ho crec.

    Val més prevenir què curar. penso, que hem de mirar de que ningú arribi a la muntanya mal equipat i evitarem haver de salvar a la gent o que ens salvin.

    Penseu que sempre hi ha aquell dia que es passa per alt la seguretat personal. Amb aquestes normes també es pot deduir que l’assegurança no serveixi de res si s’ha comès un descuit temerari.

    Respecte a les pulsacions, si us deixeu el pulsòmetre a casa, deixareu de fer una marató? o anireu més a poc a poc per si de cas? és un exemple.

    De totes formes és cert que han dit què faran pagar en casos molt temeraris. Si no portem gorra? porteu gorra per la muntanya? Cal o no cal?

    Jo em pregunto una cosa més, els corredors que entrenen per la muntanya van ben equipats? o no es pot comparar un que camina amb un que cor…

    #23225
    Avatar
    Saltamartí
    Participant

    Ei,

    Se de més d’un corredor que surt a córrer 20 kilòmetres sense una gota d’aigua.

    Buenu pot ser això no és gran cosa…

    Saluuuut!

    #23226
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Jo dono fe de haverme trobat la gent d’un autocar al parq d’aigues tortes en un dia de tronada,i tambe puc dir que sino ho veus no te ho pots creure,bosses de supermercat i mudats com si anesin ha comprar.

    #23229
    Avatar
    Arctos
    Participant

    Bones,

    XavvierLa setmana passada al replà de Riumalo per sobre del embassament de Cavallers vaig tenir que demanar pas a una senyora amb unes sandalies superpijes amb tacons….al·lucinant, i a sobre és va permetre el luxe de criticar que jo anés corrent…l’ignorancia és molt atrevida, ja ho deia el meu aví.

    Jo soc dels que he sortit a córrer i he pillat un globo bestial per no portar beure, però també he de dir que en cap moment vaig pensar en trucar al 112, vaig asumir les conseqüencies dels meus fets i com vaig poder vaig arribar. El 112 està per emergències de veritat, no seria capaç de trucar per un esquinç al turmell i pensar que algú amb un accident de veritat no pot disposar dels meus rescatadors.

    Jo penso que perquè la gent valori algo té que pagar per alló, així que per mi seria perfecte cobrar tots els rescats i que tothom tingui assegurança per poder fer front a les altissimes factures d’aquest servei. Al cap i la fi per tenir un cotxe estem obligats a posseir una assegurança a tercers. Trobo millor obligar a tenir assegurança que limitar l’accés als que estiguin preparats per pujar a la muntanya.

    SAlut

    #23234
    Avatar
    homedferro
    Membre

    Com acostuma a passar, acció-reacció.

    La Generalitat a tret una campanya informativa referent al gaudi de la muntanya amb l’edició de tríptics informatius.
    Us transcrit algun detall:

    GAUDEIX DE LA MUNTANYA AMB SEGURETAT

    La muntanya té molts atractius i ofereix un gran ventall d’activitats per fer-hi al llarg de l’any: unes activitats, però, que han d’anar acompanyades d’una bona seguretat. De fet, en els últims anys els Bombers de la Generalitat han notat un augment considerable en el nombre d’actuacions en aquest àmbit.

    Per tal d’evitar possibles incidents, és molt important que els practicants tinguin presents algunes mesures preventives en el moment de planificar les sortides i al llarg de l’activitat. També és de vital importància ser conscients que cal anar ben equipats i tenir una condició física i psíquica adequada al nivell d’esforç de l’activitat.

    CONSELLS PRÀCTICS
    – Abans de sortir, informa’t de les condicions meteorològiques i de la possible evolució del temps. Renuncia a l’activitat si les previsions no són bones.
    – Planifica l’activitat i la seva durada, consulta les guies i el mapa del recorregut.
    – Ves sempre acompanyat o, en tot cas, comunica a algú l’activitat prevista.
    – El muntanyisme exigeix preparació: entrena’t i informa’t.
    – Utilitza material i equip adequat a l’activitat.
    – En cas d’accident, avisa els serveis d’emergències a través del 112. Mantén la serenitat.
    – Respecta els senyals de perill.

    DURANT LA MARXA
    – Si vas en grup, mantén sempre el contacte amb els altres.
    Fixeu punts de referència en el recorregut, de manera que pugueu orientar-vos.
    – Hidrateu-vos sovint i mengeu aliments energètics.
    – Si teniu fred no deixeu de caminar.

    En cas d’accident: truca al 112

    Missatge d’alerta a transmetre:
    – Nombre de persones accidentades i edat.
    -Lloc de l’accident.
    – Situació de l’accidentat: està ferit?, està conscient?, sagna?, respira?
    – Condicions meteorològiques al lloc de l’accident.

    http://www.gencat.cat/dirip
    http://www.meteocat.com
    http://www.feec.org

    ELS BOMBERS DE LA GENERALITAT VOLEN QUE GAUDEIXIS DE LA MUNTANYA AMB SEGURETAT

    #23240
    Avatar
    Pucurull
    Participant

    .
    A vegades passa: el fil s’en ha anat cap una direcció que no és la que volia qui l’ha obert.
    :)
    Jo volia denunciar que alguns mitjans de comunicació -vés a saber si per accentuar l’anunci fet pels que ens manen de cobrar als accidentats a la muntanya- aprofitessin l’avinentesa per deixar anar que fer un rescat costa molts diners.

    Els hi vaig escriure una carta a El Periódico queixant-me del que havien dit, i també una altra a altres diaris.

    El cost dels rescats

    L’Administració fa un temps que ens està dient a través dels mitjans que els rescats a la muntanya són molt cars i els hauran de pagar els accidentats. Pel que sembla, a l’octubre es començarà a cobrar en els casos en què es constati que hi ha hagut una negligència greu.

    No sé si haurà estat el cas de l’infortunat escalador que s’ha quedat en una muntanya de l’Himàlaia per sempre més, en aquesta ocasió, i malauradament, sense haver-se pogut finalitzar la recerca per trobar-lo. Segurament que no perquè pel que diuen era un gran coneixedor de l’escalada. Però més enllà de si tenia o no experiència, al fil de tot plegat, i encara que és lògic que se’ns vulgui sensibilitzar davant d’una nova normativa, resulta imperdonable que aprofitant l’avinentesa, i mentre s’estaven fent les tasques del seu salvament, alguns diaris proclamessin, amb titulars, que la recerca podia costar molts diners. Aquests són els d’un d’ells: «El rescat de Pérez no avança tan ràpid com s’esperava.» «El cost de l’operatiu de salvament pot pujar a 120.000 euros.»

    Ens devem haver tornat tots bojos,

    Miquel Pucurull i Fontova

    L’Avui ,l’SPORT i El Punt l’han publicat; el Periódico no.

    Disculpeu l’autoreferència. Però és que m’ha indignant que alguns diaris -alguns importants-, parlessin del cost del rescat en un moment que no tocava, i vull denunciar-ho per a que, si es pot, es difongui com més millor.

    No tot si val.:angry:

    Aquest és el sentit que volia donar-li al debat.:)

    Pucu

    #23241
    Avatar
    Saltamartí
    Participant

    Pucu,

    Tens tota la raó, de fet jo també vaig quedar una mica parat amb la comparació que van fer, inclús vaig arribar a pensar que havien canviat de notícia.

    Respecte al fil que ha sorgit, segurament tots tenim una mica de raó, el que passa que és difícil transmetre-la al full. Ja us adoneu que tots hem comès errors, ara falta saber si val la pena pagar per ells…

    Ànims, que hi ha moltes curses al setembre!

    Sort!

    #24524
    Avatar
    Luigi
    Participant

    http://www.feec.org/manifest_rescats/manifest_rescats.php

    Manifest en contra del cobrament dels rescats d’esportistes en el medi natural

    L’esport Federat Català així com les Entitats sotasignats que desenvolupen les seves activitats en el medi natural, davant l’aplicació de la llei de l’any 2005, que ha entrat en vigor el darrer dia 1 d’octubre per la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a través de la qual es volen facturar els serveis de rescat, volem manifestar que:

    I.- Com és de tots sabut, fa mes de 150 anys que l’excursionisme, l’espeleologia, la vela, la nàutica en general, l’aviació i les curses d’orientació, així com altres activitats esportives en totes les seves vessants, han arrelat a casa nostra.

    No és menys cert que atès que el moviment esportiu a la natura català ha estat un dipositari dels valors culturals i esportius de casa nostra i que considerem necessari aquest manifest ja que el manteniment de la norma executada ara per l’Honorable Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Sr. Joan Saura sobre el cobrament dels rescats, pot repercutir negativament sobre la integritat física dels nostres esportistes així com també sobre el nostre teixit associatiu i esportiu.

    II.- Tanmateix, atès que són moltes les Conselleries que tenen competències sobre els espais naturals (Vicepresidència –esports-, Governació, Ramaderia i pesca, Medi ambient, Sanitat, Cultura, etc.) que són els indrets on es du a terme una nombrosa i variada pràctica esportiva, i que cadascun dels departaments entra a regular en el seu àmbit competencial, aquest fet acaba afectant tot l’àmbit esportiu que té com a escenari el medi natural. Malgrat que han de vetllar i actuar per a garantir un bon ús i promoció dels esports de natura, molt sovint, hom té la sensació que obvien als col•lectius de ciutadans que practiquen aquest esports.

    III.- Els esports de natura amb una història de més de 150 anys, tal i com ho acrediten els annals editats per les federacions i els clubs de casa nostra, han actuat reiteradament en defensa de la natura, aportant del seu sí els esportistes que inicialment van esdevenir bressol dels cossos de rescats en les diferents especialitats (Espeleologia, Muntanya, Esquí, Nàutica, Aèria, etc.).

    IV.- Que amb la recuperació de la democràcia la competència respecte d’alguns d’aquests cossos de seguretat van estar en alguns casos assumits per les diferents comunitats autònomes i van continuar nodrint-se de persones vinculades a les nostres entitats atesa la seva especialització.

    V.- Que l’espai natural es l’únic estadi de pràctica dels nostres esports i per tant la despesa pública vers les nostres especialitats és molt minsa per la poca inversió en infraestructures requerida.

    VI- Que en compliment del mandat contingut a l’article 43 de la Constitució de 1978, a la resta de l’estat els rescats d’esportistes al medi natural són assumits amb càrrec als pressupostos de la Guàrdia Civil.

    En conseqüència, el fet de que es vulgui aplicar aquesta normativa per part del Govern de la Generalitat i que a Catalunya es pagui peatge per gaudir de la seguretat que faciliten els nostres cossos de seguretat representa tot un greuge comparatiu en contra dels nostres esportistes i per tant demanem la seva retirada.

    Signat per:

    UNIO DE FEDERACIONS ESPORTIVES CATALANES
    ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIRIGENTS DE L’ESPORT
    CENTRE EXCURSIONISTA DE VALLIRANA
    CLUB EXCURSIONISTA DE GRACIA
    CLUB DE ESCALADA I MUNTANYA PARDINES
    CLUB MUNTANYENC MOLLET
    CURS DE MEDICINA I SOCORS DE MUNTANYA
    FEDERACIÓ CATALANA DE CURSES D’ORIENTACIÓ
    FEDERACIÓ CATALANA DE ESPELEOLOGIA
    FEDERACIÓ CATALANA DE PIRAGÜISME
    FEDERACIÓ CATALANA DE VELA
    FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA
    MOUNTAIN WILDERNESS DE CATALUNYA
    UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
    UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL
    VEGUERIA DEL BARCELONÈS
    ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA DEL BARCELONÈS
    CAMINADA INTERNACIONAL DE BARCELONA
    Barcelona, 16 d’octubre de 2009

    Signar el manifest

    Veure signatures

    #24528
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Amic Luigi: no sé si no acabo d’entendre la idea sobre el cobrament, però jo sóc muntanyenc des de fa un munt d’anys, i t’asseguro que de vegades veus persones a la muntanya que sembla no saben on van.
    No sóc partidari de ser molt dur amb el personal, però demanar a una persona que vol anar d’excursió que porti unes botes correctes i que sigui prudent, no em sembla demanar massa.
    Els rescats els paguem tots, tant si van a compte de la guàrdia civil com a compte de la Generalitat, i atès que hi ha persones que fan cas omís de les advertències, no em sembla malament cobrar el rescat (si és totalment justificat).
    Ja veig que tenim un munt d’entitats muntanyeres en contra d’aquesta resolució, segurament com ja he dit, no ho acabo d’entendre.

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 20)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.