S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Quote:… a l’ombra dels aiguamolls de l’Empordà …
Crit,
Segurament l’ombra 😳 és el que m’haurà fet inscriure’m a la marató, ens veiem al sopar
i bon hora!
uff! cuanta merengada.
Adolfo
ets un crack, en tots els aspectes.
un plaer llegir-te. ah! i fot-l’hi espais, tio, que m’ofego.Alvarfanyez
no hem facis masa cas, sóc una mica raro i a més, encara tinc la punyetera Arcentales clavada al cervell i no hem deixa cavilar massa bé.
estic totalment dacord amb l’Adolfo. Els organitzadors s’ho han de fer mirar una mica. per poc que s’escolton als atletes ( que són els que fan gran la marató) han de modificar bastantes coses, entre elles el recorregut.
tothom diu que a Madrid no és pot fer una marato plana, però estic segur que una mica més suau si. la veritat es que la pujada a Arcentales va ser matadora per moltisima gent. no pot ser que hi hagi tanta gent caminant, vomitant (jo en vaig veure 4) i arrosegant-se d’aquella manera.tu ara el que has de fer és descansar molt, aparcar les sabatilles i quan el cos t’ho demani, doncs a tornar-hi, que cony!!.
A veure si la setmana que vé, algun dia, podem coincidir trotant pel riu i la fem petar.ps. manda güevos, a Madrid, pocs i mal entesos, ¡¡¡jo m’esperava a l’altre cantó de la cibeles, collooooooooons!!!!
un saludo.
i bon hora!
Artur42
de pseudo-… res de res……FIASCO amb majuscules. pero bé, ja estic pensant en la pròxima.
tu ara t’has de cuidar i DESCANSAR!!!!!!!, ¿que és aixó de progresius l’ultima setmana? i estàn mig fotut, tu descansa.
un saludo.
No és l’ombra què t’hi ha fet inscriure…
Xeix, Pau, Bru, Bodi, Massa i mils noms més van lligats a aquesta marató. En podríem escriure un llibre del què hem viscut en aquesta cursa.
Ens veiem al sopar i brindem per la mare que ens parir a nosaltres i els nostres somnis, el nostre companyonisme…
Apa que jo ja he rodar 25′ i ja no puc dir que vaig en blanc a la marató 😆
Salut
Ui la rumorologia popular… (que ha arribat a la notícia que hi ha la web)
Doncs jo li faria dir moltes coses, que en un plis plas tindreu el tríptic penjat a la web, que al mateix temps coneixereu un circuit que… que…
va, que passa dos vegades el riu… 😳
Salut
montoliu, Victor17 moltes gràcies pels ànims. Avui ha tocat massatge i ja estic una mica més bé, però fins diumenge ni una passa.
Salut
Deu n’hi do, quina bona colla cap Ampúries, que tingueu tots una bona cursa i sobretot una bona estada.
Que ho disfruteu molt ❗ ❗ ❗
Una abraçada;
Jose H
Companys,
Això ja ho teniu fet, només us falta córrer 42.195 m, poca cosa.
Que els vostres resultats arribin al nivell de les vostres expectatives i les vostres il•lusions. I si no és així, que ho sapigueu digerir ràpidament.
Força!
Companys,
Ara em toca mi, fa 5 dies que sóc maratonià, ja puc dir la meva.
Mai no havia fet esport seriosament, algun partidet de futbol amb els amics, un partit de tenis, d’esquaix o una estoneta de bàsquet, disciplines totes en les que sóc un “manta”, l’habilitat no és el meu fort.
A partir dels 30 sortia a córrer de tant en tant, molt esporàdic i amb llargues temporades sense fer res, però quan estava “en forma” aguantava fins a 10 km 😳 . Vaig fer la San Silvestre Vallecana un parell de vegades amb l’única pretensió d’acabar. Això de córrer m’agradava, però encara no sabia com l’havia de donar forma. En aquell moment la marató era un mite per mi, sí que hi pensava, però la veia absolutament allunyada de les meves possibilitats, quelcom com anar a la lluna. Ja de petit em cridava l’atenció, sempre m’han agradat les grans històries mítiques de l’esport, coneixia la llegenda de Fil•lípides, havia vist fotos i pel•lícules de Bikila (Quants nens de 12 o 13 anys coneixen aquests personatjes?). Però tot plegat era un mite per mi.
La clau de tot està en internet (no hem parlat prou d’això). No sé com, l’any 2004, fregant els 40
, torno a inscriure’m a la San Silvestre Vallecana (Quants milers de madrilenys no ens hem dedicat a córrer gràcies en aquesta cursa?). Ara ja es feia tot per internet i començo a trobar molta informació, plans d’entrenament, classificacions, taules, test de Cooper, ritmes cardíacs, calendaris de curses… Això era el que em faltava! Faig un pla en 8 setmanes per fer 50 minuts, que veig que es una marca decent per un que comença de zero. Aconseguir aquella marca va ser el tret de sortida de tot el que ha vingut després. Des de llavors que em considero un corredor (lent, però corredor 😉 )En aquell moment, a la vista de tota la informació que havia trobat per internet i veient els efectes que tenia seguir un pla d’entrenament, vaig ser conscient de que la marató ja no era un mite, era una cosa al meu abast. I la idea de provar aquesta distància es va instal•lar molt discretament, però molt fermament arrelada, en un raconet del meu cervell. Només havia d’esperar el moment adequat.
Mentre, em dedicava a llegir totes les cròniques que trobava per internet d’atletes populars que corrien maratons. Se n’aprèn molt i molt i molt, dels seus èxits i dels seus errors.
Dos anys i mig després he fet la marató de Madrid (MAPOMA), ja la tinc al sac (i ben lligada
). Però contràriament al que he llegit a tantes cròniques, no he experimentat aquell allau de sentiments que sembla que és tan freqüent. No sento res d’especial per haver fet la marató, ni vaig sentir res d’especial mentre la feia, ni quan vaig arribar a la meta, tret d’un esgotament i un patiment físic com mai no havia sentit a la meva vida.Estic molt satisfet, molt i molt satisfet, perquè entronco amb Fil•lípes, Bikila, MAPOMA… formo part d’allò que fa quatre dies era un mite, m’ho dic cada dia “Ei, has acabat una marató, TU l’has acabat”. Sóc un heroi a la meva família (i a la família política també 😈 ).
I estic molt satisfet perquè crec que he sabut portar a terme el repte amb molt de seny: he valorat les meves possibilitats, he fet els entrenaments adients, m’he marcat una marca objectiu al meu abast, he fixat un bon ritme de cursa i he donat la cara quan tocava patir com un gos.
Vaig arribar tan buit a meta que no em quedaven emocions. Però estic molt content i molt satisfet.
És clar que sí, alvarfanyez, estàs molt content i molt satisfet. Això no t’ho treu ningú, i saps que ningú més que tu sap tan bé com tu quant t’ha costat arribar on ets ara.
Si és que correm per això, cony ❗ , per sentir-nos bé.
La marató és la cursa de curses, i la mateixa vida és una llarga cursa de fons, de manera que córrer la marató no és més que el reflex d’una realitat a vegades molt més dura.Amics,
des de diumenge passat que no havia fet res. Aquesta setmana només volia sortir un dia, no pas avui, només a estirar les cames, però porto un ritme a la feina d’upa, i em llevo ja cansat.
El cas és que avui tenia mitja horeta i he sortit. També he sentit dolorets on no n’hi havia abans, cames feixugues… M’aniria bé un massatge d’aquells que fan servir els bons corredors.
A hores d’ara no veig gens clar com pot anar diumenge.
Demà enfilo cap a l’Empordà. El viatge també és prou apallissant, així que dissabte DESCANSARÉ TANT COM PUGUI. Turisme ben poc, i per això tampoc us acompanyaré en el sopar. Ho sento, nois, crec que no convé.
Bones digestions, i que diumenge tinguem bones sensacions !!
(guaita tu, un rodolí)
